Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 21 Novembre 2019

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

2006 01 01 00 01 41 0207

Sense una  Renda Bàsica Universal la població espanyola més pobre està caient en la més absoluta misèria.

La mateixa OCDE en la seva base de dades sobre la pobresa i la desigualtat mostra la situació en el regne d’Espanya. Tots els indicadors de renda, pobresa i desigualtat han empitjorat en el període 2007-2016 (tots menys la renda dels adults entre 66 i 75 anys i la pobresa dels més grans de 65 anys). 

Els sistemes de protecció social d’últim recurs resulten totalment ineficaços. La Renda Garantida de Ciutadania, a Catalunya o la Renda Valenciana d’Inclusió, i inclús les més potents com poden ser les del País Basc (la comunitat autònoma que ha aplicat més generosament una política de rendes condiconades per a pobres) i Navarra no han pogut aturar el fluxe de famílies que no superen el llindar de la pobresa.

Les raons d’aquest fracàs son diverses, segons els economistes Daniel Raventós, Jordi Arcarons i Lluís Torrens, però es poden classificar en dos. Les raons polítiques són que tot i que es configuren la gran majoria d’aquestes rendes condicionades com un dret subjectiu (es concedeixen a les persones que compleixen les condicions personals per accedir), a la pràctica son drets sotmesos a les previsions i disponibilitats pressupostàries de les Comunitats Autònomes. És fàcil comprovar com les estimacions que es fan de potencials usuaris en les memòries o previsions pressupostàries d’aplicació de les prestacions es troben sistemàticament per sota en nombre de beneficiaris de les estimacions de les estadístiques oficials de pobres o dels registres administratius.

Un exemple d’allò que s’està dient és que a la ciutat de Barcelona, els registres administratius de serveis socials constaten que hi ha més de 50.000 llars que haurien de rebre la RGC (Renda Garantida de Ciutadania) catalana i tant sols són 3.000 els que la reben (un 6% només d’aquestes 50.000 llars).

Segons l’Enquesta Sociodemogràfica el 15,2 per cent de la població de Barcelona té una renda anual per sota el llindar de pobresa (10.054,40 euros nets anuals per llars d’un adult) i un 20,8 % pateix alguna de les situacions recollides en la taxa AROPE (Alt Risk of Poverty and/or Exclusion). Aquesta taxa manté que el concepte de risc de pobresa i/o exclusió social s’amplia per considerar no només els termes monetaris (nivell de renda), sinó fent servir un concepte mutidimensional per definir la pobresa i/o exclusió social, s’incoroporen els tres subindicadors següents:

- Taxa de risc de pobresa després de transferències socials.

- Carència material severa de bens.

- Llars que presenten molt baixa intensitat laboral.

IMGP2919

Fotografia corresponent a l'edifici desocupat, situat al carrer Selva de Mar, cantonada amb el carrer Pere IV, on vivia Ramón i la seva parella. Una història dramàtica, que es desprèn de les paraules que acompanyen al quadre pintat al mur.

Al districte de Sant Martí, amb una població de 234.292 persones i amb una Renda Familiar Disponible per càpita de 18.077 euros anuals, trobem a 114 persones sense llar dormint al carrer; 327 persones dormint en assentaments; 865 persones que cobren pensions no contributives majors de 65 anys, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona que pertanyen a l'exercici 2015.

A Catalunya, segons l’enquesta de Condicions de Vida de l’any 2017 de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), 214.000 llars complien el requisit de renda baixa per accedir a la RGC (Renda Garantida de Ciutadania). Al gener de l’any 2019 , només 29.000 llars la reben.

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és la prestació social a través de la qual s’asseguren els mínims d’una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure la seva autonomia i participació activa en la societat. Es tracta d’una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica.

La Renda garantida de ciutadania és un dret subjectiu i, consta de dues prestacions econòmiques:

1.- Una prestació garantida, no condicionada, subjecta als requisits que estableix la llei.

2.- Una prestació complementària d’activació i inserció, condicionada al compromís d’un pla d’inclusió social o d’inserció laboral, el qual té la finalitat de superar les condicions que han dut a necessitar la prestació.

Va entrar en vigor el 15/09/2017 i s'anirà implementant progressivament fins al desplegament complet que serà l'1 d'abril de 2020. Sempre es tindrà dret a cobrar el percentatge de l'IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya) vigent en cada moment. Les persones sense o amb escassos ingressos econòmics cobraran una prestació de 564 euros mensuals, que anirà augmentant fins a 664 l'any 2020.

Aquesta Llei és el resultat del recolzament de més de 76 entitats cíviques, socials i polítiques, de les mocions de suport de 52 ajuntaments, de l'esforç i la col·laboració de nombroses persones voluntàries i sobretot de l'ampli consens popular que va suscitar i es va traduir en 121.191 signatures.

El dia 12 de juliol de l'any 2017, el ple del Parlament català va aprovar per 133 vots a favor, cap no i cap abstenció, la llei de la Renda Garantida de Ciutadania, resultat de la lluita de molta gent durant molts anys i que ja regula l'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia.

Clica aquí si vols llegir la Guia de la RGC

La crisi deguda a l’esclat de la bombolla immobiliària i a l’endeutament interior i exterior insuportable que generà s’ha solapat amb la constatació de canvis estructurals en el model de funcionament de la nostra economia i societat. L’automatització de molts treballs manuals i d’oficina, l’increment de la esperança de vida, la crisi ecològica que necessita una resposta urgent, ens situen davant la necessitat de repensar com volem avançar socialment.

La Renda Bàsica Incondicional és financiable.

2006 01 02 18 06 34 0120

Fotografia corresponent a la celebració del 1er. de Maig d'enguany.

Els partidaris de la Renda Bàsica Universal la justifiquen com un mecanisme que redistribuiria la riquesa de forma més efectiva que els instaurats fins ara-subsidi d’atur, pensions, deduccions, reduccions, exempcions, etc ...També, justifiquen la seva aplicació els autors del llibre "Renda Bàsica Incondicional, perquè consideren que és una proposta de finançament racional i justa", atès que "en aquests moments de la història un petit grup, numèricament insignificant però amb un gran  poder econòmic, poden imposar les condicions de vida i treball a la gran majoria de la societat. Estem, per tant, davant d'una amenaça a la llibertat d'aquesta majoria. Més concretament, quan l'1% més ric de la població mundial poseeix més riquesa que el 99% restant de les persones del planeta, estem davant d'un problema de llibertat per aquest 99%. És una bretxa molt gran, i més quan "el poder i els privilegis s'estan fent servir per manipular el sistema econòmic i així ampliar aquesta bretxa", en paraules de l'informe de OXFAM de 2016.

IMGP4871

La mendicitat a la ciutat de Barcelona no tindria cap sentit amb l'aplicació de la Renda Bàsica Incondicional.

Pels economistes Daniel Raventòs, Jordi Arcarons i Lluís Torrens, autors d'aquest llibre, "la renda bàsica és una asignació monetària incondional a tota la població. Segons l'estudi realitzat, a partir d'una base de dades immensa sobre l'IRPF, es podria finançar una renda bàsica igual al llindar de la pobresa per a totes les persones residents en el Regne d'Espanya." El llindar de la pobresa que utilitza la UE és aquella persona que es trova per sota del 60% de la mija d'ingressos de la població. En aquest estudi la quantitat es va fixar en 7.471 euros anuals, és a dir 622,5 euros en dotze mensualitats, per a les persones per damunt dels 18 anys. La renda bàsica fixada per als menors de 18 anys seria de 1.494 euros anuals. Per tant, una familia formada per una persona gran i tres menors cobraria 11.952 euros, i una llar amb tres adults i un menor cobraria 23.907 euros anuals.

En aquest estudi la renda bàsica substitueix totes les prestacions públiques monetàries existents fins ara, és a dir, substitueix a les pensions, els subsidis, beques, etc. En el cas de les persones que cobren una quantitat superior a la renda bàsica, continuarien cobrant la prestació, però una part seria de renda bàsica i la resta fins a sumar la mateixa quantitat que cobraven abans correspondria a la prestació.

"Si les fortunes de les 20 persones del Regne d'Espanya que poseeixen una riquesa equivalent a la que disposen 15 milions de ciutadans es detectessin en l'IRPF, seria molt més fàcil finançar una renda bàsica. El frau i l'enorme elusió d'aquestes fortunes provoca que el tipus impositiu que hem d'aplicar per aconseguir el nostre objectiu sigui més gran."

Un tipus únic del 49% permet finançar la renda bàsica de 34 milions de persones, 28 milions d'adults, aproximadament, i 6,5 milions de menors d'edat, expliquen els autors del llibre, segons aquest estudi. També abarcaria a la població que no fa la declaració de renda (o no detectada en l'IRPF), és a dir, que els 43,7 milions de persones que conformen la població de dret del Regne d'Espanya percebrien la renda bàsica. No obstant això, si s'aconseguís obtenir 35.000 milions de finançament extern addicional es podria fer un exercici teòric de que cap dels declarants sortís perdent amb un sistema de renda bàsica. Amb aquesta quantitat, que equival al 3.5% del PIB, es podria reduir en set punts el tipus únic de l'IRPF, que es situaria en un 41,7%.

Les fonts alternatives de finançament addicional impositiva serien les següents:

2006 01 02 17 47 07 0051

Fotografia de la manifestació del 1er. de Maig d'enguany.

Es tractaria, en primer lloc, segons expliquen en el seu llibre els economistes, d'eliminar la estimació indirecta o per mòduls de les rendes d'activitats empresarials. A més de que és una font de frau en altres impostos com l'IVA, estem convençuts de que les rendes reals són superiors a les estimades. Sabem mitjançant les declaracions de l'IRPF que, mentre que les rendes del treball equivalen al 71% de les quantificades en la contabilitat nacional, les rendes mixtes brutes de les llars (activitats professionals, agraries, etc) subjectes en part als règims d'estimació indirecta o mòduls només representen el 54% i inclús menys si agafem les dades de FUNCAS (Fundació de les Caixes d'Estalvis). Fent que el percentatge convergís amb el percentatge de les rendes de treball, s'obtindria una recaptació addicional de més de 6.000 milions d'euros.

Eliminar les bases màximes de cotització a la Seguretat Social. Si bé durant els anys 2012 i 2013 les bases màximes es van incrementar un 5% anual, continua sent una anomalia en la imposició internacional que les retribucions salarials tinguin una tarifa plana a partir de 3.198 euros en l'any 2010 o de 3.606 en 2015. Amb dades de l'Agència Tributària els autors del llibre van estimar que, si aquesta tarifa plana no existís, durant l'any 2010 s'hagués recaptat uns 11.800 milions d'euros addicionals.

També, l’impost sobre el patrimoni ajudaria a finançar aquesta renda si s’apliqués un 1% a la riquesa patrimonial del 10 per cent més ric de la població. Només amb aquest 1% es podrien recaptar 10.000 milions d’euros.

Així mateix, la introducció d’impostos ambientals augmentaria aproximadament uns 8.000 milions d’euros les arques de l’estat. El Regne d’Espanya és l’estat de la UE amb un nivell molt baix de recaptació per aquest concepte.

2006 01 02 17 58 54 0088Eliminar les deduccions de l'impost de societats i fixar un impost a un tipus únic del 35%, com era el cas fa uns anys, reportaria fins a 15 punts addicionals d'imposició, equivalents a més de 13.000 milions de euros en el territori fiscal comú.

Impost de transacciones finançeres (ITF). En funció de les operacions gravades i dels tipus imposats, la recaptació pot ser ridicula (uns 600 milions d'euros en tot l'Estat). Un ITF potent podria anar acompanyat d'impostos específics més elevats sobre les plusvalues procedents de la especulació (sobre qualsevol tipus de bens.

La lluita contra el frau fiscal. La majoria d'estimacions indiquen que el frau fiscal en el Regne d'Espanya abasta més del 20% del PIB, el que en termes de recaptació fiscal acutal pot representar entre 6 i 8 punts del PIB. Això suposaria un increment en la recaptació entre 20.000 i 30.000 milions.

En el món, al voltant de 12  bilions de dòlars corresponen només a inversions en societats fantasmes, segons un article escrit pels economistes Jannick Damgaard, Thomas Elkjaer i Niels Johannesen i publicat pel FMI (Fons Monetari Intarnacional). Expliquen en l'article aquests economistes que "si bé Swiss Leaks, Panama Papers i altres filtracions recents de dades de centres financers extraterritorials han revelat part de la intrincada trama que fan servir multinacionals i persones acabalades en paradisos fiscals per evitar pagar el que els correspon, el món de les finances extraterritorials continua sent molt poc transparent."

Eliminar les deduccions de l'impost de societats i fixar un impost a un tipus únic del 35%, com era el cas fa uns anys, reportaria fins a 15 punts addicionals d'imposició, equivalents a més de 13.000 milions de euros en el territori fiscal comú.

Alguns detractors de la RBU asseguren que atès l’augment desmesurat del consum, les economies experimentarien inflació. D’altres postulen que provocaria una greu polarització social, atès que molts elegirien no treballar. Hi ha inclús qui pensa que provocaria un «efecte crida», perquè els veïns intentarien entrar al país que l’apliqués per obtenir la ciutadania....Totes aquestes qüestions les recull el llibre "Renda Bàsica Incondicional.Una proposta de finançament racional i justa", i respon a totes elles amb abundància d'arguments.

Aquest llibre té com objectiu l'exposició minuciosa d'un model de finançament de la renda bàsica, segons David Casassas, l'autor del pròleg. Ni és l'unic model possible ni s'ofereix com un artefacte acabat que no admet discussió. És un llibre tècnic per la quantitat de dades que fa servir per arribar a la conclussió, però al mateix temps de fàcil comprensió. Es tracta d'obrir un debat i reflexió sobre les possibles vies de concreció.

D'altra banda-continua exposant David Casassas- la renda bàsica incondicional dista molt de constituir una solució a tots els problemes, però ens pot ajudar a construir una estratègia practicable en aquest camí. Un fluxe de renda que garanteixi les nostres existències de forma incondicional, ens dota del poder de negociació necessari per a tractar de fer-nos amb altres formes de treball, amb altres formes d'organització de la producció, amb altres relacions socials, amb un mon veritablement comú.

 

Resum del llibre "Renta básica incondicional". Una propuesta de financiación racional y justa", dels economistes Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluís Torrens, realitzat per la redacció de Las afueras. Fotografies de Maxi Martos.

Jordi Arcarons és catedràtic d'Economia Aplicada de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. És membre de la "Red Renta Básica".

Daniel Raventós és professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, editor de la revista política internacional "Sin Permiso" i president de la Red Renta Bàsica. És membre del comité científic de ATTAC.

Lluís Torrens es economista, director de serveis de planificació i innovació en l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona i professor associat de l'Escola Superior de Comerç Internacional-Universitat Pompeu Fabra. És membre de la Red Renta Básica i de l'Associació REVO Prosperitat Sostenible.

David Cassasas, l'autor del pròleg del llibre, és professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona. És vicepresident de la Red Renta Básica i especialista en economia política de la democràcia.

 

 

 

 

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto