Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 29 Octubre 2020

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Ajuntament de Sant Mart a la Plaa Valent Almirall 2006 01 02 01 25 24 0230 opt 1 copiaBarcelona feminitza el nomenclàtor dels carrers i places de la ciutat amb sis nous noms de dones

20/09/2020

La Ponència del Nomenclàtor informa favorablement d’un canvi de nom i cinc denominacions noves en memòria i reconeixement de dones de l’activisme veïnal i polític, el moviment obrer, la cultura, i defensores dels drets de les dones

S’ha acordat que el carrer de l’Almirall Aixada, a la Barceloneta, passi a anomenar-se Emília Llorca Martín, en homenatge a la veïna i activista del barri, implicada en lluites com la recuperació de l’escola Mediterrània i, amb l’Associació de Veïns de l’Òstia, contra l’especulació i l’expulsió de veïns i veïnes

La resta de denominacions noves corresponen a localitzacions fins ara sense nom: Conxa Pérez Collado (a l’Eixample), Consol Casals i Genover (a Gràcia), Teresa Boronat i Fabra i Isabel Domínguez Paniagua (a Sant Andreu), i Irena Sendler (a Sant Martí)

La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha donat tràmit a la denominació de sis espais de la ciutat amb noms de sis dones, representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests sis espais, un correspon a l’actual carrer de l’Almirall Aixada, a la Barceloneta, que la Ponència ha acordat que passi a prendre el nom d’Emília Llorca Martín, una figura reconeguda al barri pel compromís amb els drets dels veïns i de les veïnes. La resta de denominacions reten homenatge a les figures de Conxa Pérez Collado (a l’Eixample), Consol Casals i Genover (a Gràcia), Teresa Boronat i Fabra i Isabel Domínguez Paniagua (a Sant Andreu) i Irena Sendler (a Sant Martí).

Amb aquests acords, l’Ajuntament de Barcelona aprofundeix en el compromís de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars al nomenclàtor de la ciutat, una estratègia iniciada ja al mandat anterior. La presència femenina és encara avui escassa, i quan les dones estan representades als carrers i places, majoritàriament es tracta de personatges relacionats amb l’Església, la monarquia o l’aristocràcia, a causa de l’hegemonia dels homes privilegiats en el relat de construcció de la ciutat.

La Ponència del Nomenclàtor és l’òrgan de l’Ajuntament de Barcelona encarregat de la denominació dels carrers, places, jardins i tot espai públic de la ciutat. L’informe favorable de la Ponència és, doncs, un tràmit imprescindible per fer efectiva la denominació d’un espai públic impulsada ja sigui pel teixit social o qualsevol agent. El procés també requereix el posicionament del consell plenari del Districte corresponent, i culmina amb el corresponent decret d’alcaldia.

Emília Llorca Martín, activista social i veïnal de la Barceloneta

El canvi de nom del carrer de l’Almirall Aixada, tinent general de les galeres de l’emperador Carles I (segle XVI), pel d’Emília Llorca va ser aprovat el 19 de març de 2019 pel Plenari de Ciutat Vella. Amb l’informe favorable de la Ponència, ara s’obrirà el període d’exposició pública per rebre al·legacions, i un cop conclòs, s’elevarà per al pertinent decret d’alcaldia.

Emília Llorca (Barcelona, 1948 – 2009) va néixer i viure a la Barceloneta, on a finals dels anys 80 començà a fer-se molt popular per la seva participació a la Comissió de Festes del carrer Pescadors i la recuperació de festes populars que s’havien perdut, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. A principis dels 2000, Llorca es va involucrar en problemes que afectaven al veïnat del barri, amb campanyes per millorar el sistema de gestió i d’atenció del centre d’atenció primària. Un altre reclam veïnal on va prendre part va ser la recuperació de l’escola Mediterrània (antiga escola Lepant) que, a causa del seu mal estat va ser enderrocada el 2007. Amb l’Associació de Veïns de l’Òstia, creada el 2005, Emília Llorca es va erigir com una de les primeres activistes veïnals en la lluita contra l’expulsió de veïns i veïnes fruït de l’especulació immobiliària. Un dels moments més significatius va ser la lluita contra el Pla d’Ascensors del 2007, que implicava la desaparició de molts habitatges i la conseqüent expulsió de veïns i veïnes. Conjuntament amb Miles de Viviendas, l’Associació de Veïns de l’Òstia es va aconseguir aturar el pla i evitar-ne les conseqüències.

A banda d’aquest canvi de denominació, la Ponència també ha informat favorablement de batejar cinc espais que no tenen nom. Aquestes noves denominacions són:

  • Plaça de Conxa Pérez Collado, a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la placeta urbanitzada amb la superilla de Sant Antoni, al districte de l’Eixample. Aquesta denominació va ser aprovada pel Plenari de l’Eixample el 7 de març de 2019.

Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915 – 2014), nascuda a les Corts, als 13 anys va començar a treballar en fàbriques i molt aviat va ser una sindicalista destacada i militant de la CNT i de la FAI. Durant la Guerra Civil, es va implicar en la defensa de la República, tant al front com a la reraguàrdia. Després de la guerra, va passar pel camp de concentració d’Argelès, i va tornar a Barcelona el 1942. Durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes.

  • Mirador de Consol Casals i Genover, al Park Güell, a la intersecció entre la baixada de la Glòria i de l’avinguda del Coll del Portell, barri de la Salut, districte de Gràcia.

Consol Casals i Genover (Barcelona, 1942 – 2012), nascuda a l’Eixample, va ser professora de secundària i una destacada activista feminista, independentista, comunista, ecologista, pacifista i internacionalista. Va participar en diferents espais feministes, com les Jornades Catalanes de la Dona del 1976, la Coordinadora Feminista, Ca la Dona i el grup Dones Antimilitaristes, des d’on va participar en diferents campanyes contra l’OTAN i les guerres de Bòsnia o del Golf. També va militar en diferents organitzacions independentistes d’esquerres com Bandera Roja o el Moviment de Defensa de la Terra, i va impulsar i col·laborar en diferents entitats de Gràcia.

  • Carrer de Teresa Boronat i Fabra, situat a la cantonada amb el passeig de Torras i Bages i davant del carrer Víctor Colomer, a les antigues casernes, al barri i districte de Sant Andreu. Aquesta denominació va ser aprovada pel Plenari de Sant Andreu el 9 de juliol de 2020.

Teresa Boronat i Fabra (Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 1983), nascuda a Sant Andreu del Palomar, va ser una destacada artista, actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX. Formada al Gran Teatre del Liceu, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, va adquirir fama i prestigi al París dels anys 20 i va inspirar obres de diversos artistes, com el dramaturg Ignasi Iglésias, l’escultor Pau Gargallo, el pintor Pere Pruna i l’escriptor Carles Soldevila. Durant la Guerra Civil, es va significar a favor de la República i no va tornar a viure a Catalunya fins a la mort del dictador, retirant-se de manera modesta a la Costa Brava.

  • Jardins d’Isabel Domínguez Paniagua, a l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis, al barri del Bon Pastor, districte de Sant Andreu. Aquesta denominació va ser aprovada pel Plenari de Sant Andreu el 5 de març de 2019.

Isabel Domínguez Paniagua (Cabezabellosa de la Calzada, Salamanca, 1947 – Sabadell, 2005), va ser una activista social i política veïna del Bon Pastor. Veïna del barri des del 1969, de seguida va significar-se en reclamar millores de les condicions de vida dels veïns i veïnes, com millores urbanístiques, l’arribada del servei d’autobús, o la construcció d’un ambulatori. A causa de la seva activitat sindical clandestina, va patir acomiadaments i fins i tot va arribar a passar per les presons de la Trinitat Vella i a la d’Alcalá de Henares durant els últims anys del franquisme. El 1976 va participar activament en la creació i impuls de l’Associació Catalana de la Dona i les seves primeres jornades. A Sabadell va treballar d’educadora de carrer i treballadora social i va crear el Centre d’Atenció a la Dona de l’Ajuntament de la localitat vallesana.

  • Carrer d’Irena Sendler, entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, districte de Sant Martí.

Irena Sendlerowa 2005-02-13.jpg

Irena Sendler, l'àngel del Gueto de Varsòvia.

Irena Sendler (Varsòvia, 1910 – 2008), coneguda com l’Àngel del Gueto de Varsòvia, va ser una infermera polonesa que durant l’ocupació nazi en la Segona Guerra Mundial va aconseguir treure del gueto jueu milers d’infants, salvant-los de l’Holocaust, a qui proveïa de documentació falsa i refugi amb la col·laboració de famílies poloneses, orfenats i convents, entre d’altres. El seu nom és un dels reconeguts com els Justos entre les Nacions, reconeixement d’Israel a les persones no jueves que durant l’Holocaust van col·laborar en salvar vides jueves de l’extermini nazi.

Nova senyalització de memòria de la ciutat

Berta Cáceres (cropped).jpg

Berta Cáceres, la líder indígena Ienca hondurenya, assassinada per la seva lluita activista feminista i en defensa del medi ambient.

La Ponència del Nomenclàtor també ha aprovat nova senyalització de memòria de la ciutat. Així, s’ha aprovat instal·lar una placa en homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo a la façana de la finca on va viure, a Sarrià – Sant Gervasi; un faristol de memòria a Sant Martí sobre la figura de Berta Cáceres, la líder indígena lenca hondurenya, per la seva lluita activista feminista i en defensa del medi ambient; i la renovació i homologació amb els faristols de memòria de l’Ajuntament de Barcelona, del que recorda al Castell de Montjuïc el president de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per la dictadura franquista el 1940.

Nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.

Compartiu aquest contingut

facebook sharing button
twitter sharing button
whatsapp sharing button
email sharing button
print sharing button
sharethis sharing button
 

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto