Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 31 Juliol 2021

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Paco martos tempesta al mar 4

Imatge: Paco Martos.

El futur de les platges de Barcelona, a debat.

L’Ajuntament ha constituït un grup de treball amb experts per reflexionar sobre el futur de les platges de Barcelona i donar resposta als reptes que planteja l’emergència climàtica.

L’objectiu principal del grup d’experts és establir un nou model de gestió de platges per aconseguir disposar d’un litoral resilient, adaptat a l’emergència climàtica i que permeti fer-ne una gestió més sostenible.

El grup està format per destacats experts i expertes de l’àmbit de la gestió i direcció de projectes costaners i canvi climàtic, que provenen de diferents centres de recerca, universitats i entitats de reconegut prestigi, a més dels professionals tècnics de les àrees competents del consistori.

Aquesta línia de treball s’emmarca en els objectius del Pla Litoral i dona compliment a les actuacions definides en la Declaració d’Emergència Climàtica.

 

Quin és el model de gestió que s’ha d’implantar a les platges de Barcelona en les properes dècades?

 Paco martos tempesta al mar 2

Imatge: Paco Martos.

L’Ajuntament de Barcelona de forma conjunta amb Barcelona Cicle de l’Aigua  (BCASA) ha constituït un grup de treball amb experts i expertes per donar resposta a aquesta pregunta, obrir-ne un debat tècnic i definir un full de ruta per a les properes dècades que doni resposta als reptes que planteja l’emergència climàtica.

Aquest grup de treball té com a principal objectiu definir aquest nou model de gestió de les platges per aconseguir disposar d’un litoral resilient, que preservi la biodiversitat marina, amb una gestió sostenible davant dels efectes del canvi climàtic. Aquest debat que ara s’obre, clourà amb un doble objectiu:

✔ Fer una diagnosi per poder analitzar i debatre les alternatives de model d’adaptació de les platges de Barcelona davant dels escenaris de canvi climàtic.

✔ Definir criteris i propostes a considerar per a la transformació i gestió de les platges, considerant un horitzó temporal 2030-2050.

Aquesta iniciativa dona compliment d’una banda, als objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica que apunta que cal actuar de manera urgent i contundent per preservar l’ecosistema litoral, i de l’altra, als objectius del Pla Litoral.

El grup de treball està format per professionals destacats de l’àmbit de la gestió i direcció de projectes costaners i canvi climàtic que provenen de diferents centres de recerca, universitats i entitats de reconegut prestigi i per professionals de diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona directament relacionades amb les platges i el litoral, d’Ecologia Urbana, l’Oficina Estratègica del Litoral i BCASA.

La dinàmica de treball d’aquest grup d’experts s’inicia avui i durarà fins a novembre de 2021. Paral·lelament s’ha formalitzat un grup de seguiment integrat per representats de la Demarcació de Costes de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per fer el seguiment de les propostes. El procés de reflexió finalitzarà amb l’obertura d’un espai d’informació i debat a la ciutadania amb els resultats obtinguts.

 

Punt de partida a les platges de la ciutat

Paco martos tempesta al mar 1

Imatge: Paco Martos.

Les platges de Barcelona són majoritàriament d’origen artificial, però formen part d’un sistema costaner altament dinàmic i experimenten constantment modificacions com a resposta natural a l’acció de l’onatge.

Aquest sistema manca d’aportacions naturals de sediment i l’impacte de l’onatge i les corrents marines desencadena un retrocés de la línia de costa fins a amplades que en algun punt arriben a ser crítics (menys de 25 metres d’amplada), especialment en algunes èpoques de l’any.

Per resoldre aquest problema, l’any 2005 l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient van signar el Protocol per a la protecció i reparació de la façana marítima de Barcelona i fins al 2010 s’ha executat el Projecte d’Estabilització de les platges de Barcelona, fent aportacions artificials de sorra, però el problema persisteix i actualment les pèrdues de sorra es situen al voltant dels 40.000 m3 cada any.

Les darreres aportacions es van fer al 2009 (100.000 m3 ) i 2010 (750.000 m3 ) amb sediments procedents de la conca de la Tordera (extracció a Premià i Masnou).

Des de llavors les úniques aportacions realitzades han estat amb sediment procedent de l’aterrament de la bocana de Port Olímpic de Barcelona, tot i que són de l’ordre d’entre 6.000 i 8.000 m3 anuals. Si bé, malgrat aquestes aportacions, la pèrdua de superfície de les diferents platges ha estat molt important:

Pèrdua de sediments (%) 2010 – 2019

2006 01 05 23 51 23 0189

Imatge: M.Martos.

Pèrdua de sediments (%) 2010 – 2019

Sant Sebastià - Sant Miquel 31%

Barceloneta 57%

Somorrostro 5%

Nova Icària 71%

Bogatell 53%

Mar Bella 85%

Nova Mar Bella 58%

Llevant 72%

 Paco martos tempesta al mar 6

Imatge: Paco Martos.

Les platges de la ciutat compten amb eines de gestió i planificació, com el Pla de Gestió Integrada del Litoral (PGIL), el Programa d’Acció de Platges i el Programa de Gestió Intel·ligent de Sediments, instruments útils però que no permeten plantejar una reflexió profunda de futur i de model de les platges a seguir, d’acord amb els efectes de la crisi climàtica que ja hem patit aquest gener amb la borrasca Glòria que va portar a les platges al límit de la seva funcionalitat.

La borrasca Glòria ha estat un episodi excepcional tant per la durada, 3 dies, com per les seves característiques, amb una acumulació total màxima de precipitació de 139 mm, ratxes màximes de vent de 113 km/h i onades que van arribar als 6 m d’alçada d’ona significativa, amb pics de 8 m a les platges, provocant un fort impacte al litoral que va suposar la pèrdua de 157.000 m3 de sorra de les platges.

Aquestes conseqüències ja s’apuntaven a diferents plans i programes com el Pla Clima 2018- 2030 i al Pla Estratègic del Litoral de Barcelona 2018-2028.

 

Pla Clima 2018-2030

 Paco martos tempesta al mar 3

Imatge: Paco Martos.

El Pla Clima 2018-2030 identifica el retrocés de les platges per l’augment del nivell del mar, com un dels reptes més importants que haurà de fer front Barcelona en relació amb l’emergència climàtica, preveu un augment de les inundacions, canvis morfològics a les platges i una exposició més gran de les infraestructures portuàries.

A més, les projeccions climàtiques, a escala general, preveuen que els esdeveniments extrems de temporals seran més freqüents en els pròxims anys i dècades. Actualment, l’onatge és el responsable de les problemàtiques més importants en el litoral barceloní quan es produeixen episodis extrems de temporals.

 

Pla Estratègic del Litoral de Barcelona 2018 -2028

Paco martos tempesta al mar 5

Imatge: Paco Martos.

El Pla Estratègic del Litoral de Barcelona 2018-2028 va detectar que les platges de Barcelona són un sistema estructuralment deficitari en sorra amb baixa capacitat de recuperació, amb un comportament purament erosiu, sobretot a la zona interna, de l’ordre de 40.000 m3 cada any. Les recomanacions que fa a curt termini es basen en una aportació artificial de sediment a totes les platges, un monitoratge i un sistema d'alarma.

Els plans i programes existents apunten la necessitat d’una planificació a llarg termini i els efectes del temporal Glòria evidencien la necessitat de reflexió sobre el futur de les platges i posen en preavís la ciutat amb una visió més enllà del litoral barceloní.

2006 01 05 23 40 18 0181

Imatge: M.Martos.

Experts i expertes del grup de trebal:

David Amblàs, Doctor en Geologia Cartografia submarina. Recerca i gestió dels fons marins. Projectes de recerca, nacional i internacional, sobre temàtiques diverses com la cartografia d’hàbitats marins, l’anàlisi del risc de tsunamis al Mediterrani o l’estudi de viabilitat de parcs eòlics marins, entre altres. Professor agregat del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines.

José Antonio Donaire, Doctor en Geografia Factors de canvi social i geogràfic del turisme, el turisme en els espais metropolitans, i els components del turisme cultural. Projectes vinculats amb el comportament del turista en l'espai. Transformació dels models clàssics de transmissió de la informació. Professor de la Facultat de Turisme. Investigador a l’Institut de Recerca en Turisme (INSETUR) i al Departament de Geografia. Universitat de Girona (UdG).

Ruth Duran, Doctora en Geociencies Marines Geomorfologia i evolució de la costa a diferents escales temporals emprant diferents tècniques d’observació tant in situ com remotes. Processos morfodinàmics i predicció de la seva resposta a l’increment del nivell del mar associat al canvi climàtic. Investigadora a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM), Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Míriam García, Doctora Arquitecta, Paisatgista i tècnic urbanista Foment i desenvolupament de la planificació espacial, el paisatge, el disseny urbà i la seva adaptació al canvi climàtic. Paisatge i ecologia com a motors de canvi dels plans i projectes a múltiples escales. Estudis i projectes centrats en la planificació i resiliència dels entorns litorals davant dels Directora de LANDLAB, Laboratorio de paisajes, S.L  efectes del canvi climàtic.

Jorge Guillen, Doctor en Ciències del Mar Dinàmica dels sediments en aigües poc profundes i la morfodinàmica i l'evolució costanera a diferents escales temporals. Observacions "in situ" i remotes sobre distribució de sediments, hidrografia, morfologia i ones i corrents. Estratègies de gestió costanera i en l'avaluació de riscos costaners. Investigador científic a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM), Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

José A. Jiménez, Catedràtic d’Enginyeria i Gestió de Costes i Doctor en Ciències del Mar Gestió de costes, perills i riscos naturals, vulnerabilitat costanera, canvi climàtic, morfodinàmica costanera, problemes ambientals costaners, ambients deltaics, transport de sediments. Catedràtic d’Enginyeria i Gestió de Costes a la Facultat d’Enginyeria Civil de Barcelona. LIM/UPC - Laboratori d'Enginyeria Marítima Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Miquel Ortega, Llicenciat i màster en Física, Director d’operacions i innovació i Doctor en Ciències Ambientals i Màster en economia ecològica Desenvolupament de polítiques públiques marines. Economia ecològica i polítiques públiques ambientals. Consultoria i recerca. Economia Blava Cofundador de la Fundació ENT de la qual és actualment coordinador de l’àrea de medi marí. Investigador associat al Grup de recerca d’economia ecològica de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) - Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Carolina Pérez, Llicenciada en dret Gestió i direcció de projectes costaners, planificació i desenvolupament de polítiques al mediterrani. Gestió integrada i governança de zones costaneres i marines. Cooperació amb les autoritats costaneres locals i altres agents implicats a tota la regió mediterrània. Network of Mediterranean Cities for Urban Sustainable Development (Medcities)

Elisabeth Roca, Doctora en Ciències Ambientals Gestió integrada del litoral, en la seva dimensió social com la percepció de riscos i de la qualitat de les platges, la governança i les xarxes de col·laboració i adaptació i la gestió dels conflictes. Professora agregada a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Coordina el Laboratori d’Estudis Socials d’Enginyeria Civil (LESEC) i participa a l’Institut de Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC.

Rafa Sardà, Doctor en Ecologia Marina i MBA Desenvolupament d’investigacions i aplicacions en la frontera entre els sistemes socials i ecològics, com funcionen i interactuen, com fer front als problemes ambientals presentes i emergents, locals i globals, i el paper, si correspon, que la ciència i les regulacions podrien exercir en ell. Investigador Científic a la Unitat de Sistemes Socio-ecológics Marins i Costaners del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Professor associat del Departament d’Operacions, Innovació i “Data Sciences” de ESADE Business School. Cofundador del grup “Business and the Environment” de l’Aliança Global d’Escoles de Negocis (CEMS).

Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Barcelona. Imatges d'arxiu de la revista Las afueras. Autors: Paco Martos i M.Martos.

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.