Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 26 Febrer 2020

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 Amnistia internacional chile 3 2

 Fotografía extreta de la revista Las afueras, publicada al setembre del 1986.

"No es por 30 pesos, es por 30 años"

Una pancarta que portaven els manifestants expresava l'indignació del poble xilè per la desigualtat en la que viuen, després de 30 anys de neoliberalisme: "No és por 30 pesos, es por 30 años". El govern xilè de Sebastián Piñera va anunciar el 6 d’octubre un augment de 30 pesos en el preu del bitllet del transport. Poc es pensava que aquell anunci, que afectava especialment el metro de la capital, Santiago, desencadenaria les més grans protestes des del final de la dictadura i acabaria obrint pas al canvi de la constitució del país, vigent, de fet, des del temps de Pinochet.

Xile té un dels pitjors índexs de desigualtat del món. Les protestes a Xile són una sèrie de protestes civils a diverses ciutats  que van començar el 14 d'octubre del 2019 a la capital Santiago com una campanya coordinada d'estudiants de l'ensenyament mig per evitar pagar el metro de la ciutat en resposta als recents augments de preus, ocasionant enfrontaments oberts amb els carabineros.

El 18 d'octubre, la situació va empitjorar quan grups organitzats de manifestants es van rebel·lar en tota la ciutat, apoderant-se de moltes estacions de la xarxa del metro de Santiago i inutilitzant-les amb extensos danys a la infraestructura. La xarxa de Metro va ser totalment desactivada. Aquell dia, el president de Xile, Sebastián Piñera va anunciar un estat d'emergència, autoritzant l'enviament de forces de l'Exèrcit xilè a les principals regions per a fer complir l'ordre i reprimir la destrucció de béns públics, i va invocar davant els tribunals la Ley de Seguridad del Estado contra desenes de detinguts. El 19 d'octubre es va declarar el toc de queda en l'àrea de la Gran Santiago, per primera vegada des de 1987 a la fi de la dictadura de Pinochet, amb les eleccions de l'onze de març de 1990.

Començant per la declaració d'Emergència i seguint pels tancs, els carabineros i els gasos lacrimògens ocupant els carrers, la realitat és que l'ombra del dictador Pinochet flotava a l'ambient.

Segons Amnistia Internacional, al tancament de l'edició de la seva revista, "el recompte és terrorífic: al menys 20 persones mortes i 2.300 ferides -de les quals 1.400 han sigut ferides per armes de foc-, més de 220 persones han perdut un ull, 2.600 detinguts, violència sexual, tortura ....

Xile es va convertir en la principal referència internacional dels plans privats de pensions. La sagnant dictadura de Pinochet va imposar la privatització total de les pensions.

Recordem que el cop d’estat militar a Xile va ser finançat pels EEUU. En el nou sistema privat de pensions cada treballador cotitza un 10 per cent del salari, i les pensions són administrades per Administradors de Fons de Pensions (AFP), en mans de grans bancs on no podien faltar el Banc Santander i el BBVA. Les empreses van deixar de cotitzar, però les forces armades i els carabiners van continuar amb el sistema públic vigent fins llavors.

El resultat d’aquesta operació ha sigut pensions de fam i misèria. La edat de jubilació voluntària és als 65 anys, però molta gent aguanta treballant fins a una mitjana de 70 anys, resistint-se a caure en l’extrema pobresa. Actualment la quantia mitja de la pensió és de 270 euros, per sota del salari mínim xilè (346 euros), i les persones que van cotitzar entre 25 i 33 anys es jubilaran cobrant una pensió inferior al 21 per cent del seu salari.

El poble xilè està sortint al carrer per demanar la fi de les AFP , que han sigut les úniques beneficiades (durant els anys 2010 i 2015 els seus beneficis es van duplicar i al gener d’aquest últim any van augmentar un 71.4 per cent respecte a l’any anterior).

Bolívia pateix un cop d'Estat.

Amnistia internacional revista foto bolivia 2

Marxa de partidaris d'Evo Morales. La Paz, Bolívia, 15 de novembre, 2019. AP PHOTO/NATACHA PISARENKO.

L'escalada de violència a Bolívia ja  ha provocat, fins al moment, al menys 23 morts i centenars de ferits.

 

Informació i imatges cedides a la redacció de Las afueras per Amnistia Internacional. Informació extreta  de la revista Las afueras del setembre de 1986, de l'article de José Luís López Tornero, "Chile: La dictadura pende de un hilo."

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto