Informe de l'AIReF
És un informe molt tècnic i complex, amb el qual no han pogut demostrar que el sistema públic de pensions sigui insostenible, malgrat les mesures preses en contra en els últims anys pels governs tant de la UE, com del nostre Estat. Al contrari, obtenen un resultat que demostra que el sistema continua generant superàvit, en contra del discurs dels neoliberals, qüestió que no es molesten a subratllar en les seves conclusions.
___________________________________________________________________________________________
L'AIReF, lluny de ser un espai d'anàlisi objectiva, és un instrument del poder polític i financer al servei dels seus interessos. No és un organisme independent i els seus informes reforcen els interessos financers del gran capital, encara que les dades i les evidències sostinguin el contrari.
Certament, l'informe amb una projecció a 25 anys, no té en compte la situació política i econòmica que s'està produint amb la declaració de guerra comercial bèl·lica de l'imperialisme americà, i les greus repercussions econòmiques, socials i polítiques, que pot tenir des del punt de vista de les polítiques d'assistència social europeu i del nostre estat. Però aquest no és el mandat que tenen. El que la llei els obliga i dona el mandat és avaluar la sostenibilitat del sistema en si, en funció dels ingressos que recapta i els pagaments que ha d'efectuar.
Des del nostre punt de vista sí que hi ha superàvit, la qual cosa ha de fer-se és pujar les pensions tal com proposa COESPE.
D'altra banda, s'obliden de nou de considerar el deute acumulat, que ni tan sols es molesten a auditar. Complir amb la llei i realitzar l'auditoria demostraria que el superàvit i la sostenibilitat del sistema ve des de lluny i que és urgent protegir els pensionistes actuals, que són les víctimes de les seves falses prediccions, que condemnen a la pobresa a bona part dels pensionistes actuals i especialment a les dones.
Tampoc s'ha avaluat l'impacte en la bretxa de gènere de les polítiques aplicades i les mesures adoptades.
Els seus informes només serveixen al poder financer que controla l'AIReF, tota anàlisi que entri en contradicció amb els seus plans i interessos és simplement ignorat.
També cal destacar que quan el resultat és la sostenibilitat del sistema, l'Informe passa a demandar que aquest depèn de les polítiques de defensa. Ningú ha donat autoritat a l'AIReF perquè posi en qüestió el nostre sistema reclamant la necessitat d'augmentar la despesa militar. Els treballadors no cotitzem a la Seguretat Social per a augmentar la compra d'armes, sinó per a assegurar econòmicament una vellesa digna.
En aquest escenari no hi ha més remei que persistir en la lluita. Es fa més imprescindible que mai la defensa de la vida digna, dels drets polítics en llibertat i sense guerres, i sobretot en la defensa de polítiques que reforcin aquests drets. En el cas del model públic de repartiment de les pensions públiques, l'exigència del compliment de la llei, perquè es faci l'auditoria pública de la Seguretat social, el manteniment de la taxa de reposició, etc.
Els salaris diferits del conjunt de la classe treballadora no poden ser expropiats per a destinar-los a la banca i els fons voltor (privatització). Les despeses impròpies que han suposat la desviació de milers de milions d'euros de la seguretat social i de les pensions públiques han de ser restituïts de manera immediata.
Els 103.690 milions que el tribunal de comptes va informar en un període temporal molt limitat, suposaria consolidar el sistema de la Seguretat Social, la sanitat pública, i el SPP. Amb això seria possible així que algunes de les reivindicacions històriques del col·lectiu pensionista, poguessin resoldre's, l'equiparació de les pensions mínimes a l'SMI, el tancament de la bretxa de gènere, la viduïtat al 100%, pensions dignes no contributives, etc. Així com el reforç econòmic de la salut pública.
