De la bombolla del lloguer al Sindicat de Llogateres: 4 anys de lluita per a una llar digna.

Quan vam impulsar el Sindicat de Llogateres, la situació era dantesca. Tot i l’esclat de la bombolla hipotecària i els milers de vides desnonades, la prioritat de les administracions consistia en que els preus de l’habitatge tornessin a pujar. La crisi seguia, però calia reactivar els beneficis immobiliaris. I la solució va ser traslladar l’especulació al lloguer. El 2012, l’Estat va comprometre més de 110.000 milions d’Euros perquè bancs i fons voltor poguessin acaparar habitatges i dedicar-se a pujar el lloguer a milers de famílies, pagant menys impostos que ningú. El 2013, va reduir els contractes de lloguer a tres anys i va facilitar les expulsions, garantint que les rendes podrien augmentar ràpid a tot arreu. “Major dinamisme”, van dir.

El resultat d’aquestes reformes va ser immediat: en pocs anys els lloguers es van disparar com mai. Més empobriment i més desnonaments. Milers de persones patint el xantatge d’haver d’escollir entre pagar un 30% més o haver de marxar de casa. Moltes veient com ni tan sols poden accedir a un habitatge perquè el mercat les discrimina, mentre no deixa de desviar cases a l’especulació turística o les manté buides.

De fet, el problema ve de lluny. Totes les mesures adoptades des dels 80 han consistit en un atac permanent contra l’habitatge i la dignitat col·lectiva: ja sigui traient proteccions a qui no té altre remei que viure de lloguer, o impedint la creació d’un sistema públic a l’altura de l’educació o la sanitat. Des de fa temps, el capitalisme treballa per convertir un bé absolutament vital, del que depenen molts drets, en un actiu financer.

El Sindicat va néixer amb la voluntat de capgirar aquesta realitat. Amb l’horitzó de treure l’habitatge del mercat per garantir vides dignes, però sabent que la manera de començar a apropar-s’hi és guanyant terreny al sistema de rendes immobiliàries que determina la vida de molta gent. I en els seus tres anys de vida, no ha deixat de donar passes en aquest sentit:

1. El Febrer de 2018 vam iniciar una campanya de desobediència pacífica a les pujades abusives i els desnonaments invisibles: #EnsQuedem. S’obria així el marc de la negociació col·lectiva i es trencava amb l’aïllament de molta gent en el camp del lloguer. S’encetava un cicle de vagues parcials, assemblees i protestes disruptives, apuntalades per manifestacions massives com les liderades pels blocs de Medasil o d’Azora. Des d’aleshores, més de 1.000 persones vinculades al SLL s’han quedat a casa amb un lloguer més assequible i estable, sense comptar totes aquelles que se n’han beneficiat indirectament.

2. Es gràcies a totes aquestes persones que han desobeït la llei que el març de 2019 vam començar a canviar les regles del joc: fent que els contractes passin a ser de 5 o 7 anys; que els honoraris de les agències els hagi de pagar qui cobra el lloguer, al menys quan és una empresa; o que es pugui recuperar la fiança fàcilment si ha estat injustament retinguda. I el setembre de 2020 vam donar una nova passa, amb l’impuls d’una llei que posa fi a les pujades del lloguer i comporta baixades.

3. El Sindicat s’ha convertit en un referent en la lluita contra l’assetjament immobiliari i les clàusules abusives als contractes de lloguer. Des del juliol de 2018 hem impulsat diverses demandes administratives i judicials a grans rendistes, aconseguint multes que poden sentar un precedent.

4. A més d’acumular poder de negociació i de garantir drets dins el mercat de lloguer, hem promogut activament l’ampliació del parc de lloguer assequible. Per una banda, batallant per aconseguir que l’habitatge buit o desviat al mercat turístic es transformi en lloguer assequible. Per altra, participant en l’impuls de normatives que obliguen als promotors privats a fer habitatge protegit en les noves promocions immobiliàries, i asseguren que mai podrà ser privatitzat.

Aquests primeres fites són només una part del que el Sindicat ha aconseguit gràcies, sobretot, a la seva base social de més de 2.000 llars afiliades. També al moviment per l’habitatge, així com milers d’entitats. És per totes elles que avui podem dir que una organització sense cap mena de finançament extern i nascuda del no res s’ha convertit en una referència. Però no podem ser autocomplaents: si volem superar els reptes que tenim per endavant, és vital eixamplar la base i arribar als 4.000 membres. Si vols contribuir de forma decisiva a transformar la realitat, fes-te del Sindicat. Amb un sol gest, t’ajudaràs a tu i a milers.