Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 29 Març 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Ver las imágenes de origen

Shirine Abu Akleh

Morir en Yenín

per Olivier Pironet, Dimecres 18 de maig de 2022
Le Monde diplomatique en espanyol.

“Shirin era la nostra veu (…) Es tracta clarament d'un crim deliberat i selectiu” (1), ha declarat Khalida Jarrar, diputada del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP), qui al seu torn ha estat empresonada en diverses ocasions per Israel en els últims anys pel seu activisme polític. “Va ser un assassinat flagrant, en violació del dret i les lleis internacionals, [ella] va ser assassinada a sang freda per les forces d'ocupació israelianes” amb l'objectiu de “impedir que els mitjans de comunicació facin el seu treball” (2), lamentava la direcció del canal de notícies Al Jazeera, on treballava des de 1997.

Els palestins estan de dol per la mort de Shirin Abu Akleh, una prestigiosa periodista de 51 anys d'edat, de família cristiana de Jerusalem, que havia cobert el conflicte palestí-israelià des de feia dècades. Havia treballat per a la UNRWA –Agència de l'ONU per a refugiats palestins–, Ràdio Voice of Palestine, Amman Satellite Channel, Moftah Foundation i Ràdio Muntanya Carlo fins a arribar a la televisió de Qatar, on va passar a convertir-se en una de les figures televisives més benvolgudes del seu país.

Va ser assassinada en la matinada de l'11 de maig durant una incursió militar empresa per les tropes de Tel Aviv a Jenín, on el primer ministre israelià, Naftali Bennett, va donar “carta blanca” a l'Exèrcit després d'una sèrie d'atemptats aïllats perpetrats per palestins procedents d'aquesta gran ciutat del nord de Cisjordània. Aquests atacs han matat a 18 persones a Israel des del 22 de març. Les proves aportades per companys de treball que es trobaven en el lloc dels fets, així com els relats dels testimonis presencials, indiquen que Shirin Abu Akleh va perdre la vida després de rebre un tret en la cara per part d'un franctirador israelià quan es trobava als afores del camp de refugiats de Jenín.

La periodista i el seu equip havien estat enviats a la zona per a cobrir la informació. El seu col·lega Ali al Samudi, que l'acompanyava, va rebre un tret a l'esquena i va haver de ser hospitalitzat (la seva vida no corre perill). El seu col·lega Shatha Hanaysha, que també estava amb ella el dimecres, ha declarat que les Forces Armades israelianes “van continuar disparant, encara que ella estava tendida en el sòl. Ni tan sols vaig poder estirar la mà per a agarrar-la i portar-la cap a mi perquè les bales xiulaven al nostre voltant. No hi ha dubte que l'Exèrcit [israelià] tirava a matar” (3).

En un vídeo que ha circulat per Internet, gravat per un veí de la zona, també es pot observar a un jove que tracta de socórrer-la i al qual també se li tiroteja intencionalment. La periodista Dena Takrouri ha declarat que “Shirin ha rebut un impacte prop de l'orella, en un lloc que no està protegit pel casc [que porten els reporters en les zones de conflicte, a més de l'armilla antibalas que els identifica com a ‘premsa’]. El punt d'impacte ha estat extremadament precís” i només pot ser obra d'un “franctirador israelià” (4).

No obstant això, els militars israelians, en declaracions difoses per gran part de la premsa i la classe política del país, es van afanyar a culpar als palestins de la mort de Shirin Abu Akleh. Van declarar que la periodista va ser abatuda per una bala perduda disparada per un combatent armat apostat prop de la zona on es trobava. Una versió immediatament validada en les altes esferes: “Òbviament els palestins armats (…) són responsables” de la mort de la corresponsal d'Al Jazeera, va afirmar Bennett en una declaració oficial, afegint que les acusacions contra les seves tropes són “infundades”. El portaveu de l'Exèrcit, per part seva, fins i tot va arribar a assegurar sense embuts que Shirin Abu Akleh “estava filmant i treballant per a un mitjà de comunicació enmig de palestins armats”. “Estan ‘armats amb cambres’, si em permeten l'expressió” (5).

En resposta a les condemnes dels dirigents palestins, el director de l'influent diari The Jerusalem Post va condemnar la “explotació de la mort de la periodista amb finalitats polítics” (6) i va donar crèdit a la teoria dels “trets indiscriminats dels palestins”, com va dir el militar.

Aquestes acusacions, no obstant això, han estat rebatudes, per si fos necessari, per l'organització de drets humans no governamental israeliana B’Tselem. Amb l'ajuda d'un vídeo difós pel propi Exèrcit i d'una fotografia aèria, l'organització pacifista va poder establir que els trets atribuïts al combatent palestí emboscat “no poden ser els que van abatre a Shirin Abu Akleh i ferir al seu company” (7).

Des de llavors, les autoritats israelianes van decidir modificar el seu discurs i emprar el condicional: asseguren que no és possible determinar l'origen del tret mortal i que podria ser d'origen palestí o… israelià. Sota pressió internacional, Tel Aviv va decidir anunciar una recerca militar (8). No obstant això, des del primer moment han hagut seriosos dubtes que aquesta tingués èxit. De fet, al cap de pocs dies, el diari Haaretz informava que la Policia Militar d'Israel no investigarà la mort de la periodista (9).

https://twitter.com/i/broadcasts/1ynJOZOelMwGR

Shirin Abu Akleh se suma a la llarga llesta de periodistes assassinats en l'exercici de la seva professió per les forces d'ocupació israelianes. Uns 50 periodistes palestins han estat assassinats per bales israelianes en els últims 20 anys, gairebé un terç d'ells a Gaza (17 van morir durant la guerra que Tel Aviv va deslligar en la franja costanera en l'estiu de 2014, en la qual van morir més de 2.200 gazatíes, en la seva majoria civils, inclosos 600 nens).

El Ministeri d'Informació i el Sindicat de Periodistes Palestins reporten cada any entre 500 i 700 actes de violència contra treballadors dels mitjans de comunicació en els territoris ocupats (10). Shirin Abu Akleh, que portava molt de temps en “el punt de mira” d'Israel, havia estat víctima d'intimidació, assetjament i intent de detenció per part de l'Exèrcit israelià. Es va guanyar el respecte i el reconeixement de la societat i dels companys de professió per la qualitat i la minuciositat del seu treball i per la seva obstinació a mostrar la realitat de l'ocupació. Ha mort en un enclavament que coneixia especialment bé perquè en ell havia realitzat cobertures en diverses ocasions, principalment durant la segona Intifada (2000-2005).

Des de principis de 2022 més de 15 palestins, en la seva majoria joves, han estat assassinats per l'Exèrcit israelià a Jenín, una zona que es troba pràcticament en estat de setge.

Recordando el asedio israelí a Yenín - Monitor De Oriente

Un niño palestino camina entre los escombros de las casas destruidas en el campo de refugiados de Jenin el 13 de mayo de 2002 [David Silverman/Getty Images].

La desaparició de Shirin Abu Akleh es produeix en vespres de la commemoració per part dels palestins del vintè aniversari de la “Batalla de Jenín” (1-11 d'abril de 2002), un dels episodis més sagnants de la segona Intifada. Sobrenomenada pels israelians com la “capital del terrorisme”, la ciutat va ser objecte d'intenses campanyes de bombardejos, repetits tocs de queda i freqüents incursions militars.

L'Exèrcit israelià va dur a terme allí una ofensiva devastadora en el marc de la “Operació Escut Defensiu”, de la qual encara conserva les cicatrius. Jenín, declarada “zona militar tancada” i totalment aïllada del món, va ser assetjada sense descans i el camp de refugiats sotmès a una pluja de foc d'una intensitat inusitada, per a posterioment ser envaït per mil soldats.

Els combats van deixar oficialment 52 palestins morts (almenys 200 segons la població local), enfront de 23 del costat israelià, i molts ferits, per no parlar dels centenars d'habitatges destruïts –un dels barris del camp va ser fins i tot completament arrasat–. Shirin Abu Akleh va ser una de les poques periodistes que va poder anar al terreny per a cobrir les massacres arriscant la seva vida.

La batalla de Jenín –rebatejada en el seu moment com “Yeningrado” per l'expresident Yasser Arafat en homenatge a la feroç resistència mostrada pels habitants del camp– roman gravada en el record de tots. Sens dubte, Shirin Abu Akleh també serà recordada.

NECESITAMOS TU APOYO

La prensa libre e independiente está amenazada, es importante para la sociedad garantizar su permanencia y la difusión de sus ideas.

 

(1) Véase “Al Jazeera reporter killed by Israeli forces”, Al Jazeera, 11 de mayo 2022.

(2) “Al Jazeera condemns Israel’s killing of Shireen Abu Akleh”, (comunicado), Al-Jazeera, 11 de mayo 2022.

(5) Cf. “Death of an icon”, Mideast Mirror, 11 de mayo 2022.

(6) David Brinn, “Who killed Shireen Abu Akleh, IDF soldiers or Palestinians?”The Jerusalem Post, 11 de mayo 2022.

(9) “La Policía Militar de Israel no investigará la muerte de la periodista Shirín abu Aklé, según ‘Haaretz’”, Agencia EuropaPress, 19 de mayo.

(10) “Israel’s record of killing Palestinian journalists”, Middle East Eye, 11 de mayo 2022.

Olivier Pironet

Article publicat al diari digital Le Monde diplomatique en español, el 18 de maig de 2022.

Autor: Olivier Pironet.
 
La traducció al català ha estat realitzada per la redacció de Las afueras.
Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.