Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 07 Agost 2022

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

IMGP7381 1

Amb el lema "amb aquests preus no podem viure" milers de persones s'han manifestat pels carrers de Barcelona avui dissabte, 21 de maig.

El cost de la vida s’està fent insostenible per a moltes famílies: augmenta el preu dels aliments, els subministres, la precarietat domina el mercat laboral i accedir a un habitatge és impossible per a la majoria de la població.

IMGP7433 6

L'habitatge s'ha convertit en un luxe. Tenir feina ja no és garantia de poder viure dignament. Des de fa dècades, el preu de la vida s'ha anat encarint fins a tornar-se totalment insostenible.

La crisi hipotecària, la bombolla dels lloguers, la pandèmia i l'actual inflació són només excuses per continuar empobrint-nos a costa de polítiques que beneficien els especuladors. Només cal mirar els beneficis bilionaris que oligopolis, fons voltor i banca han obtingut en els últims anys.

IMGP7429 2

“Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem permetre ni un més. Cal recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans propietaris” va dir  Lucía Delgado, portaveu de les PAHs Catalanes, durant la roda de premsa  celebrada davant de la seu de la Delegació del Govern a Catalunya,  on anunciava la celebració de la manifestació d'avui dissabte, el passat divendres.

IMGP7400

Si l'habitatge es considera un negoci en aquest sistema capitalista, si no s'aproba una llei de contenció dels preus de lloguer en les zones més tensionades, si no existeixen prous habitatges socials, si els preus de la llum, de l'aigua, del gas augmenten cada cop més,  si els governs salven de la crisi als bancs i desnonen al poble no ens queda més remei que sortir al carrer i cridar fort que diem prou, perquè la pobresa ja porta instal·lada en la nostra societat des de fa un munt d'anys, perquè cada cop són més les famílies que es troben per sota del llindar de la pobresa,  i perquè cal avançar cap a la desmercantilització de l'habitatge i l'energia.

manifestacion sindicat de llogateres CGT i altres 2

 

És aquest el resum del motiu d'aquesta manifestació, que ha reunit a més de vint organitzacions i a milers de persones, entre homes, dones, gent gran i petita, vinguts de tot arreu de Catalunya, tots ells solidaris amb els problemes d'aquells que viuen en la precarietat, amb sous de misèria i moltes hores de feina, als quals els governs els neguen l'augment salarial que els correspon, segons l'IPC real. Els neguen el dret a un habitatge amb lloguers asequibles. Els neguen un bonus social per la llum, el gas, i l'aigua que els permeti reduir les factures a la mínima expresió. I, per si no fos prou, els criminalitzen aplicant la Llei mordassa, si es queixen. Quina mena de societat estem conformant?

IMGP7385

Blackstone desnona i especula amb les nostres vivendes es pot llegir en aquesta pancarta. Tu pots ser el següent!, resa com epitafi la pancarta que sostenen uns joves a la manifestació. Blackstone és el fons d'inversió que poseeix més immobles a Catalunya, segons publica el Sindicat de Llogateres.  Blackstone és propietària de més de 5.000 habitatges a la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Més de 236.500 persones a Catalunya (prop d’1,5 milions a Espanya) continuen en situació de pobresa alimentària i, segons les previsions dels Bancs dels Aliments, la xifra augmentarà un 20% aquest 2022 a causa de la pujada de preus generalitzada. La inflació també està posant en risc les provisions dels Bancs dels Aliments i de les entitats que reparteixen menjar als barris. Cada cop reben menys donatius i excedents, motiu pel qual han hagut de reduir en més d’un 12% la quantitat de menjar que distribueixen.

D'altra banda, després de gairebé dos anys d'experiència de l' IMV (Ingrés Mínim Vital), s'han concedit 362.000 prestacions a uns 824.000 beneficiaris, encara lluny de l'univers potencial d'aquest instrument, uns 2,3 milions de beneficiaris, corresponents a uns 850.000 llars.

“No volem ajudes, el que volem són drets; drets com la Renda Bàsica de les Iguals i que es reparteixi la riquesa perquè totes les persones puguem viure dignament”, manté la CGT.

Llegir més: https://www.cgtandalucia.org/blog/8394-cgt-a-desenmascara-la-realidad-del-imv.html
Copyright © CGT Andalucia

 

IMGP7425

“La ley vivienda pot ser una oportunitat per tornar a recuperar la regulació de preus, per punxar la bombolla i posar solució a les dues grans precarietats que viuen els llogaters: les pujades de preu i les no renovacions de contractes” va apuntar el Guillem Aragonès des del Sindicat de Llogateres a la conferència de premsa del passat divendres, que es va celebrar davant de la seu de la Delegació del Govern a Catalunya.

L'1 de febrer del 2022 el Consell de Ministres va aprobar la remisió a les Corts, per a la seva tramitació parlamentària pel procediment d'urgència del projecte de Llei pel Dret a l'habitatge. Després de passar dos anys de negociacions i controvèrsies, s'ha aconseguit arribar a un acord per establir una llei que reguli diferents àmbits d'aquest sector com ara ajudes d'accés a l'habitatge, regulació dels preus dels lloguers, desnonaments, etc. 

A Espanya, és la primera llei d'aquestes característiques, ja que és la primera que desenvolupa el dret constitucional a un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans. “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret.” Aquesta frase forma part de l’article 47 de la Constitució Espanyola i reconeix el dret a l’habitatge com un dels drets socials que l’Estat ha de garantir als ciutadans espanyols.

Representants de les entitats que formen la Plataforma Ley Vivienda, acompanyats davant de represenetats dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats. Març 2022.

Representants de les organitzacions socials que conforme la Iniciativa Ley Vivienda sortint del Parlament espanyol. En l’àmbit sindical es trobaven CGT, CCOO, UGT i la Confederació Intersindical. També entitats com el Consell de Joventut d’Espanya (CJE), la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE), la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REES), la Coordinadora d’Habitatge de Madrid o l’organització de consumidors FACUA.

No obstant això, les organitzacions que conformem la Iniciativa Ley Vivienda van registrar, a través dels grups parlamentaris, 60 esmenes a la Llei d’Habitatge que va presentar el Govern i que actualment s’està tramitant. Segons aquestes organitzacions fa mesos que denuncien que aquest Projecte de Llei del Govern no garanteix el dret a l’habitatge; no baixa els preus del lloguer i continua donant curs al rendisme i l’especulació. Tampoc conté mesures per a acabar amb la pandèmia dels desnonaments, que ja superen 1 milió de famílies en els últims 10 anys.

En la roda de premsa eren presents algunes de les organitzacions socials que conformen la Iniciativa Ley Vivienda, d’un total de 120 entitats. En l’àmbit sindical es trobaven CGT, CCOO, UGT i la Confederació Intersindical. També entitats com el Consell de Joventut d’Espanya (CJE), la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE), la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REES), la Coordinadora d’Habitatge de Madrid o l’organització de consumidors FACUA.

Les organitzacions i partits polítics que estan lluitant per aconseguir una llei de l'Habitatge digna consideren que s'han d'introduïr els següents 6 canvis imprescindibles perquè la llei pugui ser aprovada:

  1. Garantir el dret subjectiu a l’habitatge.
  2. Sobre els lloguers:
    • Regular els lloguers.
    • Canvis perquè el lloguer sigui una opció estable i segura.
  3. Mesures per a la suspensió dels desnonaments i establir l’obligació d’oferir lloguer social obligatori a les famílies vulnerables.
  4. Mesures per a l’ampliació del parc públic d’habitatge.
  5. Mesures contra el sobreendeutament i de segona oportunitat a les famílies que han sofert execucions hipotecàries
  6. Mesures contra la pobresa energètica.

IMGP7386

Casa Orsola resisteix resa la pancarta que porten membres del Sindicat de Llogateres. La Casa Orsola es troba en el xamfrà de carrer de Calàbria amb Consell de Cent (Esquerra de l'Eixample). La zona forma part del projecte d'eix verd de l'Ajuntament de Barcelona. Amb aquest projecte, Consell de Cent passarà a ser un carrer per als vianants. Els inquilins de la Casa Orsola porten  molts mesos en protesta i es neguen a abandonar els seus habitatges. Continuen pagant les mensualitats i lluiten per aconseguir la renovació del contracte. Molts dels veïns porten més de 30 anys vivint allí.

"Uns preus del lloguer elevats, en comparació amb les rendes del treball, augmenten la proporció de població en risc d'exclusió social i de llars amb capacitat de despesa restringida en altres béns i serveis. D'acord amb les dades d'Eurostat, un 48,7% dels espanyols que vivien en lloguer a preus de mercat en 2020 estaven en risc de pobresa o d'exclusió social —el percentatge més elevat de la Unió Europea (UE), on la taxa mitjana se situa en un 32,3%—, mentre que un 35,9% d'ells dedicaven més del 40% de la seva renda disponible a l'habitatge —enfront d'un 25,8% en la mitjana de la UE," admet el propi Banc d'Espanya en el seu informe de l'any 2021, publicat el passat 18 de maig del 2022, amb dades fins l'abril del 2022.

 

IMGP7382

El Max Carbonell, de la Comissió Jurídica del Congrés d’Habitatge va retreure els governs la repressió creixent que els moviments socials estan patint des del 2020, el passat divendres, 20 de maig a la conferència de premsa, que es va realitzar davant la Delegació del Govern: “Només el moviment per l’habitatge ja acumula més de 400.000€ de multes durant els darrers tres anys per defensar les llars de la gent i el dret a una vida digna.”

La llei mordassa no és més que una reforma de la norma que regula l'actuació dels cossos i forces de seguretat. Aquesta llei, que tècnicament es coneix com a Llei de Seguretat Ciutadana, existeix des dels anys vuitanta i ha estat sempre molt polèmica. L'any 2015 es va modificar per complet el text i es van introduir nous poders i facultats per a la Policia. Va ser una reacció del Govern del partit popular a les mobilitzacions del 15M. Durant aquestes, alguns cossos policials havien sentit que mancaven d'instruments legals suficients per a perseguir i reprimir les mobilitzacions massives al carrer, i el Govern conservador va decidir remeiar-lo mitjançant aquesta llei.

El fonament últim d'aquesta Llei no és garantir la seguretat ciutadana sinó desincentivar els drets d'expressió i manifestació dels ciutadans.

Desincentivació que s'obté de les següents maneres: 

- Incrementant la quantia de les sancions. Les infraccions molt greus, entre les quals es troben assistir a manifestacions no comunicades però pacífiques en infraestructures de transport o els seus voltants (Com una estació de tren), se sancionen amb fins a 600.000.-€, mentre les infraccions greus, entre les quals es troben la pertorbació lleu d'una manifestació, la negativa a identificar-se davant un agent de l'autoritat o impedir a un funcionari públic l'exercici de les seves atribucions, encara que sigui de manera pacífica, se sancionaran amb quanties de 600 a 10.000.-€. Es vulnera per tant el principi de proporcionalitat en establir quanties en molts casos inassumibles per al ciutadà de renda mitjana a Espanya.

- Incrementant el número d'infraccions que poden cometre's en ocasió de la celebració d'una manifestació. Amb aquest augment del catàleg d'infraccions l'Estat espanyol, lluny de promoure l'exercici d'aquest dret per ser símptoma de responsabilitat democràtica dels ciutadans, el retalla i ho criminalitza fins al punt d'incloure la creació d'un Registre de ciutadans sancionats com Registre d'Antecedents Penals. 

- Reduint les garanties dels ciutadans enfront del poder sancionador de l'administració, vulnerant el principi de legalitat i de tipicitat en introduir termes vagues i imprecisos al llarg de tota la reforma. Entre aquests conceptes trobem expressions etèries com ara “Pertorbació de la seguretat ciutadana que no constitueixin delicte”, “Pertorbació greu de la seguretat ciutadana que no constitueixi delicte”, “Voltants d'infraestructures que prestin serveis bàsics a la comunitat”, “Comportament objectivament perillós que, raonablement, sigui susceptible de provocar un perjudici real per a la seguretat ciutadana”, o “ocupar preventivament els efectes o instruments susceptibles de ser utilitzats per a accions il·legals”

- Reduint les garanties dels ciutadans enfront del poder sancionador de l'administració, vulnerant el principi d'individualitat de la responsabilitat, permetent que siguin considerats organitzadors o promotors de les manifestacions “els qui de fet les presideixin, dirigeixin o exerceixin actes semblants, o els qui per publicacions o declaracions de convocatòria d'aquestes , per les manifestacions orals o escrites que en elles es difonguin, pels lemes, banderes o altres signes que ostentin o per qualssevol altres fets pugui determinar-se raonablement que són directors d'aquelles.” 

- Augmentant els poders de l'administració enfront dels ciutadans, en dotar-se'ls de majors facultats d'intervenció física (Retencions preventives de grups de persones, intervencions corporals, ocupacions preventives d'objectes, etc) així com concedint-los majors graus de discrecionalitat a l'hora d'interpretar aquesta llei, mitjançant aquests termes imprecisos que ja hem vist en el paràgraf anterior.

Garantint la impunitat dels agents de l'autoritat en prohibir-se prendre imatges de fotografia o vídeo dels mateixos quan “pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides, o en risc l'èxit d'una operació”; això és, en tot cas.

  • Amnistia Internacional considera que l'actual esborrany de reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) que s'està debatent al Congrés dels Diputats segueix suposant una amenaça a la protesta pacífica i a la llibertat d'expressió.

També els periodistes i reporters estan patint la llei mordassa, per la cobertura dels desnonaments.

 

IMGP7413 2

Manifestants de l'organització "Aliança Contra la Pobresa Energètica" enarbolen una pancarta on s'informa als ciutadans que tenen drets i que no han de permetre que sel's tallin.

Campuzano, de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, va responsabilitzar els lobbys de l’energia de l’increment salvatge dels preus durant els últims anys: “Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de primera necessitat i afrontar la crisi climàtica”, en la roda de premsa que es va realitzar davant la Delegació de Govern de Barcelona, el passat divendres, 20 de maig.

Roda de premsa

Conferència de premsa realitzada davant la Delegació del Govern de Barcelona, el passat 20 de maig. Van assistir membres de les organitzacions que convocaven la manifestació d'avui, 21 de maig, entre els quals es trobaven Guillem Aragonès, del Sindicat de Llogateres, Max Carbonell, de la Comissió Jurídica del Congrés d'Habitatge, Campuzano, de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, Iru Moner de la CGT Catalunya, i Iolanda Segura, de la IAC.

IMGP7408 2 

Per la seva banda, l’Iru Moner, de la CGT Catalunya, va posar l’accent en els efectes de la inflació, que des de finals de l’any passat està assolint rècords que no s’havien vist en 30 anys: “Els salaris s’han quedat estancats. La inflació repercuteix sobre la classe treballadora, perquè és una qüestió que dificulta l’accés als béns bàsics.”

En aquest sentit, l'informe del Banc d'Espanya de data de tancament de dades: 29 de abril de 2022 i data de publicació 18/05/2022, preveu una contenció dels salaris i de les pensions per compensar la pujada dels preus que "està provocant la guerra de Ucraïna?".

Descargar pdf Descarregar informe del Banc d'Espanya.

Segons el Banc d'Espanya, seria desitjable que s'evitessin fórmules de indiciación automàtica dels salaris a la inflació passada o de clàusules de salvaguarda.

"L'objectiu és, precisament, reduir el risc que es desencadeni una realimentació entre els increments dels salaris i els dels preus. En aquest sentit, efectivament, no és majoritari el percentatge de treballadors amb conveni registrat fins a març d'enguany que tenen algun tipus de clàusula de garantia salarial que relaciona els increments finals pactats en 2022 a l'evolució de la inflació. Però la xifra, un 30%, és sensiblement superior a la que s'observava a la fi de 2021, quan era del 17%.

Més preocupant és encara el fet que, quan s'analitzen els convenis que tindran vigència en 2023, aquest percentatge puja fins a gairebé el 50% del total, encara que en aquest cas estigui referit encara a un nombre reduït de convenis.

Seria desitjable que el pacte de rendes contemplés compromisos pluriennals en el relatiu tant als increments salarials com a la protecció de l'ocupació. En un context tan incert com l'actual, la possibilitat d'aconseguir aquests compromisos aportaria una gran certitud a les llars i a les empreses a l'hora de prendre les seves decisions de despesa i inversió.

Dins d'aquest horitzó pluriennal, les referències nominals de la negociació salarial haurien d'excloure els components associats als productes energètics i estar inspirades en l'evolució prevista de la inflació subjacent. Aquestes recomanacions s'estendrien tant a les referències utilitzades per a la fixació dels increments salarials com, d'acordar-se, a les possibles clàusules de garantia salarial. En el passat, aquest tipus de pràctiques ja van ser acordades pels agents socials i es van mostrar com una eina útil per a sostenir l'ocupació i reduir  la desocupació, millorar la competitivitat de les empreses espanyoles i afavorir el creixement econòmic.

Aquestes directrius sobre l'evolució salarial haurien d'acompanyar-se de compromisos explícits de moderació dels marges empresarials. Només d'aquesta manera es pot assegurar que la moderació salarial es trasllada de manera efectiva a la competitivitat empresarial, alhora que es limita la translació dels augments dels costos dels inputs energètics a la resta dels béns i serveis de l'economia. En aquest sentit, caldria articular algun mecanisme perquè aquesta moderació de marges fos verificable."

Segons el Banc d'Espanya en el punt 3.1.1, que parla del sistema de pensions, el sistema de pensions generarà una presió sobre la despesa pública molt significativa:

"Els dos elements centrals de contenció de la despesa en pensions establerts en la reforma de 2013 s'han derogat recentment. A la fi de l'any passat es va aprovar la primera part d'una nova reforma del sistema de pensions. Entre altres mesures, aquesta reforma va establir la revaloració de les pensions en funció de la inflació i va derogar el factor de sostenibilitat. D'acord amb les projeccions de la AIReF i de l'Informe sobre l'envelliment de la Comissió Europea, totes dues mesures impliquen que la despesa en pensions creixerà entre 4,1 pp i 4,3 pp del PIB en el període 2019-2050. D'aquest increment, entorn del 55%-65% es deuria a la recuperació de la revaloració de les pensions amb l'índex de preus de consum (IPC), mentre que un 20% correspondria a l'eliminació del factor de sostenibilitat. La resta —un 15%-25%— estaria associat al fet que, fins i tot amb la reforma de 2013, la despesa en pensions augmentaria entre 0,7 pp i 1 pp del PIB entre 2019 i 2050, sota els escenaris demogràfics i macroeconòmics considerats."

Aquest punt de l'Informe que parla de la revalorització de les pensions segons l'IPC, ja s'ha encarregat el govern de rebaixar-lo considerablement, atès que en lloc de l'IPC real només ha pujat la mitjana de la pujada de l'IPC interanual.

pensionistas 17012022 3 20220126 115326 opt

No és per a prendre-s'ho de broma, la pèrdua d'aquest 3% significa una pèrdua anual de 714 euros per a aquells que cobren de pensió 1.700 euros; una pèrdua anual de 420 euros per als pensionistes que tenen una pensió de 1.000 euros i una pèrdua anual de 294 euros per als quals cobren una pensió de 700 euros mensuals, segons la COESPE.

"El factor de sostenibilitat derogat serà substituït per un nou mecanisme, anomenat «mecanisme d'equitat intergeneracional»,- continuen els arguments del Banc d'Espanya. Aquest mecanisme consta de dues parts. En primer lloc, un augment de 0,6 pp de les cotitzacions socials —0,5 pp a compte dels ocupadors i 0,1 pp a càrrec dels treballadors—, que s'implementarà durant 10 anys a partir de 2023. Aquest increment podria permetre que el Fons de Reserva de la Seguretat Social arribés a acumular un capital d'entorn del 2,5% del PIB en 2032. En segon lloc, aquest mecanisme preveu l'adopció de noves mesures a partir de 2032, en funció de l'evolució de la despesa en pensions. Aquestes possibles mesures addicionals hauran de ser negociades i aprovades en el seu moment, aspecte que contrasta amb l'automaticitat dels ajustos que implicava el factor de sostenibilitat

Com sempre, la solució del gobernador del Banc d'Espanya i del neoliberalisme a la inflacció provocada per la injecció de milions d'euros dels fons europeus" Next Generation" i en part per la guerra d'Ucraïna, és baixar les nostres pensions, privatitzar-les i controlar l'augment dels salaris dels treballadors.

 

Informació i imatges de la manifestació de M.Martos. Informació recollida dels articles del Sindicat de Llogateres, de la roda de premsa que va tenir lloc davant la Delegació de Govern el passat divendres, 20 de maig, organitzada per les organitzacions presents avui en la manifestació.

La informació sobre la Llei Mordassa correspon a la Carta enviada al Consell d'Europa, que va elaborar l'Institut de Drets Humans. En resposta a aquesta carta, en una carta enviada el passat 8 de febrer al Congrés dels Diputats, la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatović, sol·licita que s'asseguri que la revisió de la Llei de Seguretat Ciutadana (llei mordassa) alineï aquesta legislació amb les normes europees i les normes internacionals de drets humans.

En la carta mostra especial preocupació perquè "la revisió actual no inclogui canvis en les disposicions de la Llei que han tingut un impacte més lesiu en el gaudi dels drets a la llibertat d'expressió i a la llibertat de reunió pacífica d'una banda, i el dret a sol·licitar asil i la prohibició de devolució, d'altra banda".

La Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatović, sol·licita que s'asseguri que la revisió de la Llei de Seguretat Ciutadana (llei mordassa) alineï aquesta legislació amb les normes europees i les normes internacionals de drets humans.

CARTA

Sr. José Luis ÁBALOS MECO
President de la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats d'Espanya
Sra. Ana Meritxell BATET LAMAÑA
Presidenta del Congrés dels Diputats d'Espanya
Sr. Ander GIL GARCÍA
President del Senat d'Espanya


Estrasburg, 8 de febrer de 2022


Benvolguts presidents,


Us escric sobre la represa per part del Congrés dels Diputats de la  Llei de Seguretat Ciutadana del 2015 (d'ara endavant: “la Llei”).

Com a comissaria dels Drets Humans del Consell d'Europa, el meu mandat és fomentar l'observació efectiva dels drets humans als 47 estats membres del Consell d'Europa. Amb aquesta finalitat, una part important del meu treball és dialogar amb els governs i parlaments dels estats membres,  per ajudar-los a abordar possibles deficiències en les seves lleis o pràctiques d'acord amb les seves obligacions en matèria de drets humans.

En la meva carta de novembre de 2018 als llavors presidents del Congrés dels Diputats i del Senat, jo ja vaig expressar la meva preocupació per l'impacte negatiu que aquesta Llei ha tingut en el gaudi de certs drets humans a Espanya. Des de llavors, he continuat rebent informes preocupants sobre la implementació de la Llei que confirmen aquestes preocupacions.


Per tant, agraeixo l'actual procediment de revisió que s'hauria d'aprofitar com una oportunitat per presentar la
Llei totalment d'acord amb els estàndards europeus i internacionals de drets humans, tal com també recomana, entre altres, el Defensor del Pueblo, la societat civil espanyola i òrgans internacionals de drets humans, inclosa la meva Oficina, així com més recentment, la Comissió de Venècia en la seva Opinió de març de 2021 i dels relators especials de l'ONU en la seva comunicació conjunta d'abril de 2021.

Observo amb interès que algunes de les esmenes proposades semblen abordar alguns aspectes i qüestions de drets humans plantejades fins ara. Tanmateix, em preocupa que la revisió actual no inclogui canvis a les disposicions de la Llei que hagin tingut l'impacte més lesiu en el gaudi dels drets a la llibertat d'expressió i la llibertat de reunió pacífica d'una banda, i el dret a demanar asil i la prohibició de la devolució d'altra banda. En particular, la reforma actual no aborda totalment les preocupacions que vaig expressar el 2018 sobre la redacció àmplia i imprecisa del conjunt de la Llei, que continua donant un ampli marge de discrecionalitat a les forçes de l'ordre per interpretar-la  i permet la seva potencial aplicació desproporcionada i arbitrària.

En particular, la reforma actual no aborda totalment les preocupacions que vaig expressar el 2018 sobre sobre la redacció àmplia i imprecisa de la Llei en el seu conjunt, que continua donant un ampli marge de discrecionalitat a les forces de l'ordre per interpretar-la i permet la seva potencial aplicació desproporcionada i arbitrària.

Això ha continuat comportant la imposició de sancions per motius poc clars, soscavant l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió i a la llibertat de reunió pacífica protegits per la Llei Europea Convenció dels Drets Humans. 

 

A més, també s'ha informat que el caràcter administratiu d'aquestes sancions continua dificultant el recurs. En el seu dictamen de 2021, la Comissió de Venècia va recomanar que la revisió judicial de les queixes individuals sobre possibles abusos policials sigui accessible i eficaç.

A més, s'hauria de reforçar el marc general de rendició de comptes dels funcionaris d'aplicació de la llei, fins i tot amb la finalitat de garantir una supervisió adequada de l'ús de poders coercitius i sancions imposades, d'acord amb les recomanacions fetes per la Comissió de Venècia en el seu dictamen de 2021 i per la meva Oficina (vegeu l'informe de 2013 després de la visita del meu predecessor a Espanya).

A més, em van informar que la reforma no modifica les disposicions que regulen les sancions per motius com la resistència o la desobediència als agents de policia (article 36§6) i la falta de respecte o consideració dels agents de policia (article 37§4).

Segons s'informa, des de l'aprovació de la Llei el 2015, s'han imposat un nombre elevat de sancions per aquests dos motius, moltes d'elles en el context de manifestacions i concentracions pacífiques. Això és alarmant i reitero la meva crida als parlamentaris perquè la revisin la Llei per tal d'aportar claredat i previsibilitat, garantir la seguretat jurídica i evitar una arbitrària i  desproporcionada aplicació que podria provocar un efecte esgarrifós en l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió a Espanya.

A més, sembla que els organitzadors de manifestacions encara podrien ser sancionats si es produeix una alteració de l'ordre públic durant les manifestacions. Això sembla ser contrari a la jurisprudencia del Tribunal Europeu de Drets Humans i a les Directrius de la Comissió de Venècia/OSCE/ODIHR sobre la llibertat de reunió pacífica, que estipulen que els organitzadors d'una assemblea no poden ser considerats responsables de les accions dels altres participants si no han participat de manera explícita o implícita en aquests actes.

Pel que fa a la part de la Llei per la qual s'introdueixen disposicions especials per a l'entrada d'estrangers a Ceuta i Melilla, també em van informar que, lamentablement, la reforma actual no introdueix garanties clares contra la devolució, inclòs el dret a sol·licitar asil, o contra les expulsions col·lectives, ni ho fa defensa el dret a recursos efectius, amb independència de la manera d'arribar al territori espanyol.

Com ja es va dir l'any 2018, recomano que s'imposa a les autoritats l'obligació de proporcionar ràpidament als funcionaris de l'ordre una orientació clara i obligatòria sobre com actuar d'acord amb les normes internacionals de drets humans quan s'intercepten migrants a les fronteres de Ceuta i Melilla.

En aquest context, demano als parlamentaris que aprofitin la revisió de la Llei de Seguretat Ciutadana per adequar-la a les obligacions d'Espanya en matèria de drets humans, inclosa la Convenció Europea de Drets Humans, i garantir que els canvis a la llei resultin en un marc legal que protegeixi millor l'exercici dels drets humans a Espanya. Estic disposat a donar els meus consells i espero continuar un diàleg constructiu amb vosaltres.

Agrairia que pogués assegurar-se que tots els membres del Congrés dels Diputats i del Senat rebin una còpia d'aquesta carta.

 

 

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.