Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 28 Març 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 Juan Torres-López 

JUAN TORRES LÓPEZ (Granada, 1954) és un economista espanyol. És membre del Consell Científic d'Attac España i catedràtic d'Economia aplicada en la Universitat de Sevilla. Manté la pàgina web Ganes d'Escriure. ​ És, al costat de Vicenç Navarro, l'artífex del document marc del programa econòmic de Podemos

LA TRAMOYA

Matar de fam per a beneficiar-se de la inflació: un crim legalitzat

JUAN TORRES LÓPEZ

Público 16/09/2022

El títol d'aquest article pot semblar exagerat, irrealista, una fake més de les moltes que es difonen en els mitjans diàriament. Però no ho és.

Com gairebé tothom sap, els preus de les matèries primeres i aliments s'ha disparat en els últims temps i aquesta pujada de preus porta amb si, lògicament, un increment de la pobresa extrema i de la fam que mata a molts milions de persones en tot el planeta.

Gairebé tothom ha sentit també que aquesta pujada de preus es deu a la invasió d'Ucraïna, atès que aquest país i Rússia són dos dels majors exportadors de productes alimentaris bàsics. És cert que setmanes després de la invasió els preus dels aliments van aconseguir els nivells més elevats de la història recent però la realitat, o almenys una bona part d'ella, no és exactament que aquesta pujada es degui exclusiva o principalment a la guerra i, ni tan sols, al fet que hi hagi escassetat d'aliments.

L'índex de preus dels aliments que publica la FAO (l'organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) era el 65,6 en 2004, el 131,9 en 2011, el 125,7 en 2021 i el 140,7 al febrer de 2022 i el 138 a l'agost passat (dades aquí). Segons les seves dades, només entre març de 2020 i febrer de 2022, els olis vegetals havien pujat el 136,1% de mitjana a tot el món; el sucre el 61,8%; els cereals el 47,7%; els productes lactis el 39%... i els que conformen en conjunt la canastra bàsica de les famílies el 47,8% de mitjana.

A la vista d'aquestes dades, és clar que la vertiginosa pujada del preu dels aliments no és conseqüència exclusiva o principal de la guerra. Venia d'abans. Tampoc és veritat que la pujada de preus sigui conseqüència de l'escassetat d'oferta en els mercats. Com acabo d'assenyalar, el preu dels cereals s'ha disparat en els últims anys i, no obstant això, la seva producció no ha cessat d'augmentar.

La FAO estima que la producció mundial de cereals de 2002 serà d'uns 2.774 milions de tones, només 38,9 milions menys que en 2021. I tampoc han disminuït substancialment les reserves mundials (dades aquí). Per tant, les pujades de preus dels productes alimentaris a tot el món tampoc es deuen ni exclusiva ni principalment a desajustaments entre la seva oferta i demanda real en els mercats.

Per a saber el que de debò està passant amb el preu dels aliments a tot el món cal conèixer com vénen funcionant els mercats de matèries primeres i aliments en les últimes dècades i, en particular, que en ells es duen a terme dos grans tipus d'operacions: les de cobertura i les purament especulatives.

Les operacions de cobertura són les que tenen a veure amb la compra i venda real de productes, de quantitats físiques de les diferents matèries primeres. Els qui les realitzen utilitzen normalment els anomenats contractes a futur que són documents en els quals s'anticipen els preus del moment en què es duran a terme les transaccions efectives. Un instrument extremadament valuós per als agricultors i ramaders de tot el món i, en general, per als productors de tots els béns que es venen temps després que la seva producció s'hagi posat en marxa. Gràcies a ells, els productors tenen certesa sobre els preus que rebran, encara que una altra cosa sigui que, arribat el moment, hagin encertat o no amb la seva evolució.

Les operacions especulatives són les que duen a terme els bancs, fons d'inversió o de pensions que intervenen en aquests mercats per a comprar aquests contractes de futurs (i altres "papers" que reflecteixen contractes, assegurances, reassegurances... derivats d'ells) amb l'únic objectiu de beneficiar-se amb el canvi que es produeixi en el preu de les mercaderies.

El director general de Teucrium, un dels grans fons d'inversió que especula en aquests mercats, escrivia fa poc: "Els preus mundials dels aliments han augmentat gairebé un 33% en l'últim any. Si bé la inflació dels aliments amenaça amb afectar negativament l'economia mundial, els inversors informats podrien beneficiar-se potencialment d'una tendència a l'alça dels preus" (aquí). I és fàcil comprovar que molts altres fons d'inversió, per no dir que tots, estan oferint invertir en contractes vinculats als preus de productes alimentosos per a obtenir guanys quan estan pujant (aquí, per exemple).

El problema d'aquestes inversions especulatives és molt clar. No es tracta d'inversions que vagin per darrere de la pujada de preus, que s'acomodin a elles, sinó que són les seves operacions de compra o venda (segons convingui) les que provoquen que els preus pugin o baixin (segons convingui a l'aposta que prèviament han realitzat). Com que aquests fons d'inversió dominen el mercat, tenen capacitat per a decidir l'orientació dels preus, de manera que poden apostar a cap segur perquè, com he dit, ells mateixos decideixen la seva evolució.

Després de la crisi que es va produir a partir de 2007 i 2008 ja es va poder observar aquest fenomen. Els grans fons d'inversió van realitzar compres massives de caràcter especulatiu provocant la gran pujada del preu dels aliments que va portar a la desnutrició o a la mort a milions de persones i que va fer que la fam crònica tornés a créixer des de 2014, després d'haver disminuït de manera constant durant decennis.

El mal que van produir aquest tipus d'operacions especulatives va ser tan gran i evident llavors que els governs dels Estats Units i la Unió Europea van anunciar que prendrien mesures per a frenar-les. Però la pressió de les finances va aconseguir que es revertissin al poc temps, sobretot, o en major mesura, a Europa. Ara, quan la crisi de la Covid-19 va provocar escassetat i van començar a albirar-se futures pujades de preus i, més tard, quan Rússia va envair Ucraïna, els especuladors van tornar a ballar-la i han fet que els preus dels aliments bàsics pugin molt més del que hagués correspost als desajustaments reals en els mercats.

En el mercat de blat de París, la posició dels especuladors va passar del 23% al maig de 2021 al 72% a l'abril de 2022 (el que vol dir que 7 de cada 10 operadors són especuladors), i els bancs i fons d'inversió han multiplicat per quatre la seva presència en aquests mercats en els dos últims anys i per cinc des de 2018 (informació recent sobretot això aquí  i aquí ).

La correspondència entre la pujada de preus del blat a París del 23 de febrer d'enguany al 7 de març (38%) amb l'increment de la presència de compres de fons d'inversió (43%) és significativa. Com també que el volum d'operacions purament especulatives de l''esmentat fons Teucrium es multipliquessin per 100 de gener a març d'enguany, just quan més es van disparar els preus. L'efecte de l'especulació sobre els aliments és literalment terrible.

Les pujades de preus que produeix no tenen a veure amb el que ocorre en els mercats reals però, fet i fet, les paguen realment els productors i consumidors. Les pujades que provoquen en el preu dels aliments, en particular, produeixen fam, maten a milions de persones, tan sols perquè s'enriqueixin unes quantes milers.

Segons les últimes dades de Nacions Unides, cada dia moren unes 15.000 persones per fam a tot el món i el nombre de persones que la sofreixen va continuar pujant fins als 828 milions en 2021, segons el seu últim informe (aquí).

L'especulació amb el preu d'aliments bàsics hauria de ser considerada un crim econòmic contra la humanitat i s'hauria de fer responsables d'aquests milions de morts també al govern dels Estats Units i a les institucions europees que, en lloc de frenar les operacions que les produeixen, les permeten i li donen ales.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.