La hipocresia assoleix noves cotes a la Cimera per la Democràcia a Washington
Patrick Martin
31 març 2023
Si quedés un polsim d'honestedat, ni parlar d'intel·ligència, en els mitjans de comunicació, la segona “Cimera per la Democràcia” del Govern de Biden, que va iniciar el dimecres, seria sobrenomenada el Cim per als Hipòcrites Autoritaris i Proguerra o el Cim de Titelles de l'Imperialisme Disposats a Prostrar-se davant les Posadores dels Estats Units, o una cosa fins i tot menys digna però encertat.
Dir que aquest esdeveniment cínic no va trencar amb la rutina de ningú, fins i tot per al seu principal promotor i auspiciador, el president Biden, no seria una exageració. Malgrat l'afirmació del Govern de Biden que la pandèmia de COVID-19 ja es va acabar, la trobada va ser virtual i cap cap d'Estat es va veure obligat a deixar la seva llar i viatjar a Washington. Només va fer falta sacrificar algunes hores per a congraciar-se amb el líder de l'Estat imperialista més poderós del món.
I va haver-hi més de 100 Governs disposats a fer-ho. Biden va iniciar la reunió prometent $690 milions a una iniciativa especial per a promoure la democràcia. La suma va delatar la superficialitat del compromís: és menys que una centèsima part de la despesa de l'imperialisme estatunidenc en la guerra a Ucraïna l'any passat. El Pentágono gastarà $690 milions cada set hores segons el pressupost sol·licitat pel Govern de Biden a inicis del mes. La premsa corporativa, reconeixent la insignificància de l'esdeveniment, pràcticament no el va reportar ni va analitzar.
El lema sembla haver estat: quant menys es digui sobre aquest funest assumpte millor. Però això significa que la premsa està unint forces per a encobrir l'enorme hipocresia de la política exterior estatunidenca. Val la pena examinar el cim, en oferir una lliçó objectiva sobre les mentides dels EUA que està encapçalant la lluita de les “democràcies” contra els “autoritaris”, reciclant l'afirmació de la guerra freda que els EUA representava el “món lliure” en oposició als règims totalitaris estalinistes. Per descomptat, la duplicitat és sorprenent.
Alguns aliats clau dels EUA són tan brutalment repressius que ni tan sols van poder convidar-los. Seria difícil argumentar que Aràbia Saudita o Egipte són més democràtics que l'Iran o Rússia, o que Tailàndia i Birmània ofereixen més drets a la seva població que la Xina. El Cim per la Democràcia va ser totalment antidemocràtica. Només el Govern de Biden va seleccionar els Governs convidats. Aquesta decisió no es va basar en cap criteri democràtic —en cas contrari, com van ser convidats règims que han empresonat, expulsat o il·legalitzat als seus oponents polítics—.
Els Governs van ser convidats pel seu suport a la política exterior estatunidenca, particularment la guerra per delegació dels EUA i l'OTAN contra Rússia a Ucraïna o l'acumulació militar estatunidenca dirigida contra la Xina. En cas contrari, com es podria explicar la participació del primer ministre indi Narendra Modi, l'historial del qual de promoure la violència comunal hindú contra la minoria musulmana es remunta més de 20 anys al pogrom de Guyarat quan governava l'estat? Des que es va assumir control del Govern nacional en 2014, el seu partit nacionalista hindú Bharatiya Janata Party ha forjat un Estat autoritari que reprimeix sistemàticament l'oposició popular, tanca periòdics i empresona a oponents. Recentment, el règim va imposar una sentència de dos anys de presó a Rahul Gandhi, el líder del Congrés Nacional Indi i fill i nét de ex primers ministres, sota càrrecs fraudulents de difamació per un discurs en el qual va criticar a Modi. El 23 de març, Gandhi va ser expulsat del Parlament per insultar al primer ministre, essencialment una ofensa de lesa majestat. No obstant això, encara es descriu sovint a l'Índia com “la democràcia més gran del món”.
Segons els criteris del Departament d'Estat estatunidenc, les altres “democràcies” inclouen Filipines, dirigida ara pel president Ferdinand Marcos Jr, que lloa la brutal dictadura militar del seu pare com la “edat d'or” del país; el Perú, on una majoria dretana en el Congrés, recolzada per l'exèrcit, va deposar i va empresonar al president electe i va dur a terme massacres de treballadors rurals i pagesos que es van aixecar en protesta; Kenya, el president del qual ha ordenat salvatges atacs policials contra les protestes de l'oposició, que al·lega que la seva elecció va ser fraudulenta; i Polònia, on el Govern ultradretà del PiS ha il·legalitzat l'avortament, criminalitzat les recerques acadèmiques sobre el paper dels feixistes polonesos en l'Holocaust i treballat sistemàticament per a crear un Estat unipartidista dominat per l'Església catòlica.
Taiwan ha estat convidat, encara que no és un país sinó part de la Xina, que és reconeguda com la sobirana legal de l'illa per la immensa majoria dels països del món, i fins i tot pel mateix Estats Units. No obstant això, el Govern de Taipei va ser rebut com una provocació més contra Pequín, part de la incitació estatunidenca d'un conflicte militar en l'est d'Àsia.
Després estan dos dels més estrets aliats dels Estats Units, Israel i Ucraïna. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assistir després d'enfrontar-se a les majors protestes de la història del país i a una vaga general a gran escala, desencadenada pel seu intent de posar traves als tribunals i imposar una dictadura efectiva dels colons ultradretans i els extremistes religiosos.
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va intervenir el dimecres en el cim, repetint les seves trillades peticions d'ajuda militar per a la guerra dels Estats Units i l'OTAN contra Rússia. El seu Govern dirigeix un Estat policial de facto, en el qual col·laboradors nazis de la Segona Guerra Mundial, com Stepan Bandera, són aclamats com a pares fundadors del país, i la llengua russa (parlada en gairebé la meitat de les llars del país) està pràcticament proscrita.
La situació dels drets democràtics no és millor en els centres imperialistes. Biden va declarar en la seva intervenció que quan es va celebrar la primera cimera en 2021, “el sentiment en massa llocs del món era que els millors dies de la democràcia havien quedat enrere”. Ara va afirmar que, “gràcies al compromís dels líders [mundials]” i a “la persistència de la població en totes les regions del món”, hi havia “indicis reals” que la marea estava canviant.
Només uns dies abans, el president francès Emmanuel Macron, un dels oradors destacats del cim, empro mètodes dictatorials i violència policial per a retallar les pensions en oposició directa a “la persistència de la població”, que ha protagonitzat manifestacions massives.
I què hi ha de l'estat de la democràcia als Estats Units? Biden va afirmar: “També estem demostrant la resistència de la democràcia estatunidenca”, citant la derrota dels candidats pro-Trump més extremistes en les eleccions intermèdies de 2022. Però no va fer cap referència al fet que un dels dos principals partits de la política oficial estatunidenca, el Partit Republicà, s'ha convertit en un partit feixista en tot menys en el nom i Trump és favorit per a la nominació presidencial republicana.
Si bé centenars de participants rasos del cop d'estat fallit del 6 de gener de 2021 han estat jutjats, condemnats i en alguns casos empresonats, els organitzadors i líders polítics del violent atac al Congrés, sobretot, el mateix Trump i el seu cercle íntim, han sortit impunes i amenacen amb accions similars en 2024 o fins i tot abans. Els funcionaris de l'aparell militar i d'intel·ligència que van permetre que l'atac es dugués a terme i fins i tot el van ajudar han gaudit d'una impunitat similar.
A més, l'Administració de Biden i el Partit Demòcrata són enemics dels drets democràtics dels treballadors. Les seves afirmacions, durant les protestes massives per l'assassinat policial de George Floyd en 2020, d'oposar-se a la violència policial han estat rebutjades, en favor d'una política de llei i ordre, incloent la promesa del propi Biden de destinar milers de milions de dòlars més per a armar a la policia.
A la frontera entre els Estats Units i Mèxic, existeix efectivament un règim d'Estat policial, on els migrants que fugen de la repressió i la pobresa es troben atrapats entre els pinxos de la Patrulla Fronterera a un costat i la policia i els militars mexicans a l'altre. Les terribles condicions a les quals s'enfronten els migrants, de les quals l'Administració de Biden és ara la principal responsable, s'han posat de manifest aquesta setmana de la forma més descarnada en l'incendi en un centre de detenció de refugiats en Ciutat Juárez, a la vista del Pas, Texas, matant a 40 homes i deixant a 28 més en condició greu.
Quant als drets dels treballadors, fa menys de quatre mesos el Congrés, controlat pels demòcrates, va aprovar un projecte de llei per a il·legalitzar una vaga de 110.000 treballadors ferroviaris i imposar-los un contracte que havien rebutjat per votació. Biden va signar la llei amb entusiasme. La seva Administració està col·laborant amb els sindicats per a suprimir les vagues de treballadors portuaris, professors, treballadors automotors, treballadors sanitaris i, aquest estiu, de 350.000 camioners del de l'empresa UPS en el sindicat Teamsters.
L'última iniciativa per a avançar la “democràcia”, destacada en les declaracions de Biden i en un document de suport publicat per la Casa Blanca, és l'emissió d'una nova ordre executiva per a prohibir als funcionaris del Govern l'ús de programes espia comercials. Biden va presentar això com una mesura per a restringir l'espionatge il·legal, però el seu propòsit real és reservar a les agències d'intel·ligència estatunidenques el poder d'espiar als estatunidencs. La CIA i l 'FBI ja tenen capacitats de vigilància molt majors que qualsevol empresa privada, com va demostrar Edward Snowden en la seva valenta filtració de documents d'intel·ligència en 2013.
El Govern suposadament democràtic dels EUA dedica tots els seus esforços a detenir i empresonar a figures com Snowden i, en particular, Julian Assange, de Wikileaks, que han tret a la llum les seves conspiracions antidemocràtiques contra tota la població del món. En el centre de tots els atacs als drets democràtics es troba la política de guerra amb Rússia i de preparació per a la guerra amb la Xina de l'Administració de Biden.
El poble estatunidenc no ha votat a favor d'aquestes guerres, i no les secunda, però les seves vides estan sent posades en greu perill en conflictes que amenacen amb convertir-se en un Holocaust nuclear. Com ha demostrat repetidament la història del segle vint, la democràcia és la primera víctima de la guerra. No hi ha defensa dels drets democràtics fora de la lluita més intransigent contra la guerra imperialista. I totes dues lluites, contra la guerra i pels drets democràtics, requereixen la mobilització independent de la classe obrera contra el sistema capitalista, sobre la base d'un programa socialista.
(Publicat originalment en anglès el 29 de març de 2023)
Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.