Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 29 Octubre 2020

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info


Amnistia Internacional csm apaisada open graph julian assange 82e74b8986

 

Operació contra Assange: atemptat a la llibertat de premsa.

públic 2020.09.23

Professor d'Història. www.javisegura.es

El judici d'extradició de Julian Assange, fundador de l'agència de notícies Wikileaks, iniciat al febrer i suspès al maig a causa de la pandèmia de l'COVID19, es va reprendre en la segona setmana de setembre a Londres. L'Administració Trump reclama a Govern britànic l'extradició d'Assange per 18 delictes, 17 d'ells d'espionatge, pels quals l'informador i ciberactivista australià podria ser condemnat als Estats Units a 175 anys de presó, és a dir, a cadena perpètua.

En realitat, el veritable "delicte" de Julian Assange va ser difondre el 2010 mitjançant Wikileaks més de 700.000 documents classificats sobre les operacions militars i diplomàtiques estat--americans, sobretot a l'Iraq i l'Afganistan, que van revelar crims de guerra i de lesa humanitat, detencions extrajudicials, actes de tortura, com a Guantánamo, i altres violacions de drets humans [1]. Va ser aquesta informació, que posava en evidència les polítiques nord-americanes de destrucció i pillatge empreses amb pretextos com el de la "guerra a el terrorisme", la raó per la qual la diplomàcia de país nord-americà va emprendre una operació judicial encoberta contra Assange, en la qual el exercici de la llibertat de premsa es va convertir en delicte d'espionatge, una acusació fabricada amb la pretensió de donar una aparença jurídica al que sens dubte és una persecució política.

Convé assenyalar els elements que conformen el marc d'aquesta operació de Govern nord-americà, desplegada amb la col·laboració estreta de el Govern britànic i l'ajuda de Suècia.

    Julián Assange va ser detingut al desembre de 2010 al Regne Unit, a petició de Suècia, per un cas de presumptes delictes sexuals que ja està arxivat per no tenir fonament probatori. Durant els mesos que van seguir a l'acusació va romandre en arrest domiciliari en una casa rural anglesa.
    Al maig de 2012 la Cort Suprema del Regne Unit va ordenar que s'executés l'extradició. Dies més tard, Assange es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on va obtenir l'estatus d'asil polític a instàncies de Govern presidit per Rafael Correa.
    La seva condició de refugiat polític no va impedir que durant els set anys en què Assange va viure a l'ambaixada equatoriana seves comunicacions fossin vigilades i espiades per la CIA i, per tant, vulnerats els seus drets legals més fonamentals.
    A l'abril de l'any passat Assange va ser detingut per la policia anglesa a l'ambaixada equatoriana. La captura es va produir després que el Govern de Lenin Moreno, que va succeir a l'Equador a el de Rafael Correa, li retirés l'asil polític i acceptés un tracte vergonyós, en virtut del qual el seu país va rebre el vistiplau dels Estats Units per a un substanciós préstec de l'FMI a canvi del lliurament d'Assange a les autoritats britàniques.
    Després de la detenció, Assange va ser conduït a la presó d'alta seguretat de Belmarrsh, contigua a tribunal, on compleix una condemna per haver infringit la llibertat condicional de la qual va disposar a Suècia durant el procés per violació, una acusació sense fonament una vegada que la justícia sueca retirés els càrrecs els càrrecs en 2015 i s'arxivés la causa en 2017.
    Les condicions d'aïllament i incomunicació a què Julian Assange ha estat sotmès en els deu anys de confinament en què ha viscut han conduït a un deteriorament de la seva salut física i mental. Així ho han confirmat destacats metges de tot el món i el propi relator de l'ONU per a la Tortura, Nils Melzer, que va assenyalar el 2019 que l'editor de Wikileaks havia estat exposat deliberadament, durant un període de diversos anys, a tractes inhumans i degradants "els efectes acumulatius només poden descriure com a tortura psicològica".

Vist l'anterior, resulta evident que les audiències que durant aquestes setmanes se celebren a Londres perquè un tribunal britànic decideixi sobre l'extradició de Julián Assange als Estats Units per ser jutjat per uns delictes pensats "ex-professo" per condemnar-lo, aquestes audiències, dic, constitueixen l'acte final d'una campanya orquestrada per l'establishment anglo-nord-americà, amb un doble objectiu: d'una banda, desacreditar Wikileaks i altres organitzacions similars que puguin posar en qüestió la imatge dels governs occidentals i, en particular, de Estats Units com a garants de l'món lliure mitjançant informacions que treguin a la llum el seu costat fosc, com a promotors de polítiques colonials de destrucció i guerra; de l'altra, dissuadir a altres professionals de l'edició i de l'periodisme de tota pretensió de difondre informació classificada que puguin considerar d'interès públic, a la vista de les conseqüències punitives a les que podrien enfrontar-se, en un context en què un país com els Estats Units està sempre en disposició de demostrar que disposa de la capacitat d'extendre la seva jurisdicció més enllà de les seves fronteres nacionals.

Des d'aquesta perspectiva, les acusacions contra Assange i el judici d'extradició constitueixen un clar exemple del que ha vingut a denominar-se "lawfare" (guerra judicial), és a dir, l'ús de procediments judicials il·lícits però amb aparença legal, com les proves falses , per destruir la imatge pública, desactivar o perseguir qui sigui assenyalat com a rival a batre.

Constitueix, dit "lawfare", l'eina coercitiva que, complint la funció repressiva de les dictadures, situa a la democràcia dins del perímetre marcat pels interessos de les altes esferes econòmic-financeres i geopolítiques. Són nombrosos els exemples en què s'ha utilitzat sense pudor la guerra judicial: a Amèrica Llatina contra els governs progressistes de l'anomenada "dècada daurada" (2003-2012) i a Espanya contra el moviment sobiranista català i contra Podem i els seus líders, fonamentalment Pablo Iglesias, entre d'altres. Tot forma part del mateix pack.

El lawfare, a més, sol combinar accions pròpies de l'àmbit jurídic amb una àmplia cobertura mediàtica, posada en funcionament amb l'objectiu de generar un ambient d'opinió hostil cap al "culpable", objectiu en el qual el que menys compta és la veritat.

 

Al lawfare contra Julian Assange, els grans mitjans, simplement, han pecat per omissió. Han mantingut el calvari patit per Julián Assange en els últims deu anys i les irregularitats del seu processament fora de la cobertura mediàtica que hagués merescut. Aquest silenci, que és igualment condemnatòria, contrasta amb l'interès inicial que van mostrar grans mitjans, com la CNN, el New York Times, la BBC, The Guardian, Der Spiegel, El Món, El País i altres, en difondre les informacions de Wikileaks , obtingudes en primícia, que els van permetre presentar-se com defensors de la llibertat de premsa i, de passada, engrossir els seus comptes de resultats. Ara, sembla que ja no interessa denunciar la injusta i injustificable situació per la qual travessa qui va tenir l'atreviment de treure a la llum pública la veritat sobre l'intervencionisme nord-americà. 'El tancament de files dictat per l'Oncle Sam! Quina llibertat de premsa és aquesta?

Per tot això, és evident que el judici d'extradició de Julián Assange és també un judici contra la llibertat de premsa entesa com el que realment és: un servei públic fonamentat en la independència respecte a el poder establert i en el dret de la ciutadania a disposar d'una informació veraç que li permeti interpretar el món en què viu i actuar en conseqüència. Des d'aquesta perspectiva, si els jutges londinencs dictaminessin a favor de l'extradició s'erigirien en col·laboradors d'un autèntic atropellament, tant contra els drets l'informador australià com contra els principis elementals de la llibertat de premsa, component indispensable d'una democràcia saludable.

Hi ha motius, per tant, per participar en la campanya en contra de l'extradició de Julián Assange als Estats Units i per exigir la retirada de tots els càrrecs derivats de les seves activitats periodístiques i d'investigació, en línia amb la sol·licitud dels seus advocats defensors.

Espero, amb aquestes notes, contribuir-hi.

[1] Gran part dels milers de documents classificats difosos per Wikileaks es van deure a la filtració realitzada per l'Agent d'Intel·ligència nord-americana Chelsea Marning, entre ells el vídeo "Collateral Murder", on es revelava la matança de civils i periodistes de l'agència Reuter a Bagdad. Marning va ser processada i condemnada per això a 35 anys de presó, que el president Barak Obama va commutar el 2017.

Article d'opinió extret del diari Público. Autor: Javier Segura (www.javisegura.es)

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto