Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 27 Gener 2021

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

revista la afueras un cami per a la pau 20201225 095207 2 opt

Un camí per a la pau.

El Grup antimilitarista del Besòs va elaborar un escrit que va ser publicat per la revista Las afueras, al febrer de l'any 1987, en el número 5, que podeu  consultar en la secció històric de la revista. Reproduïm a continuació bona part de l'article d'opinió, perquè la lluita que van mantenir els grups antimilitaristes i objectors de consciència va aconseguir  l'abolició del Servei Militar obligatori a l'any 2001.

"El Nadal de 1975, fa 45 anys, cinc joves en edat militar van fer pública la seva condició d'objectors, publicant un manifest titolat "Un camí per a la pau", i començaren un servei civil en el barri de Can Serra, a l'Hospitalet de Llobregat. Durant mig any organitzaren pel seu compte activitats socials i assistencials, fins que el febrer del 76 van ser detinguts per la Guàrdia Civil.

Malgrat la brevetat forçada de l'experiència, es va organitzar una campanya de recolzament al grup, es va formar l'equip O.C. (objectors de consciència) i es va començar  a difondre l'objecció, la no-violència... El nombre d'objectors augmenta i comencen les campanyes per aconseguir la llibertat dels detinguts. Amb la semi-amnistia de juliol del 76 els objectors surten al carrer. Malgrat tot es continua detenint i empressonant als nous que surten.

El desembre de l'any 1976 el govern Suarez va aprovar un decret regulant l'objecció per motius religiosos, quan ja aquests han deixat de jugar un paper preponderant. Aquest decret contempla la realització d'un Servei Civil de 3 anys de durada. Els objectors el rebutjen públicament i el consideren un càstig. Mai va arribar a ser posat en pràctica.

L'any següent, el 1977, es crea el MOC (Moviment d'Objectors i Objectores de Consciència), resultat de la coordinació dels diversos grups d'objectors que ja existien a nivell estatal. El novembre d'aquell mateix any es va publicar una ordre interna del Ministeri de Defensa que normalitza de manera transitòria la situació dels objectors. Es concedeix llicència d'incorporació ajornada al servei militar a aquells joves o soldats que al·leguessin ser objectors; és com una pròrroga indefinida que havia de durar fins la promulgació d'una llei d'Objecció de Consciència.

L'any 1978, amb la promulgació de la Constitució, l'objecció té un lloc en el redactat. Però, no és considerada com un dret de tots els ciutadans, sinò com una exempció més dels servei militar. S'havia obert una porta de doble sentit. La lluita dels objectors havia forçat l'acceptació de la serva existència, però la considedració del tema que feia el text constitucionalobria el pas a un camí de repressió pel qual els objectors de consciència encara caminen.

Així, l'any 1981, el govern de la UCD va elaborar un projecte de llei que no reconeix l'objecció durant el compliment dels servei militar, ni aquella objecció que tingués motivacions diferntes a les ètiques o les religioses. El temps de prestació era un any més que en el Servei Militar, com a mínim, i el doble com a màxim. Es preveia una comissió per tal de dictaminar i resoldre els motius al·legats pels objectors. Tampoc aquest projecte va poder concretar-se mai.

Finalment, el novembre de 1983 es va donar a conèixer un Projecte de Llei Orgànica, ja publicat, que pretén regular definitivament l'objecció de consciència. Aquesta llei ha sigut ampliament criticada des de diferents sectors i moviments socials. La seva finalitat no és a de regular un dret, sinò la de penalitzar una "exempció"  per tal d'evitar que els joves pugin fer d'ella un us massiu. No és massa gran doncs la confiança que tenen en les motivacions que impulsen a la majoria del jovent en edat militar a acceptar la prestació del servei militar.

revista las afueras la mili no mola 20201225 095219 4 optHi han més motius per rebutjar la llei d'OC. No es reconeixen totes les motivacions per a declarar-se objector; en concret les polítiques. La prestació Social Sustitòria s'estructura i s'organitza des de la perspeciva militar, en especial en els seus aspectes de jerarquització i discilina. Abarcar àrees d'activitat assumibles per aturats. Es penalitza durament l'exercici de l'OC imposant na durada molt superior a la del Servei Militar.

Són ja 5.000 els objectors que, seguint el model de resistència col·lectiva impulsat pel MOC, han enviat una carta al Consejo Nacional i anunciat la seva desobediència futura a la Prestació Social Sustitutòria.

La lluita dels objectors ha sortit del gheto. La crítica del militarisme penetra en el teixit social. El PSOE ha fet la meitat de la feina. L'exèrcit continua essent la màquina reproductora d'espanyolisme, masclisme i submissió que ha estat sempre. Continua servint els interessos dels explotadors del poble, absorvint els recursos necessaris per a mantenir-se a roda de la genocida administració Reagan. 

Les organitzacions que es fan ressó de l'antimilitarisme es multipliquen. Al MOC s'afegeixen ara els col·lectius MILI KK, resposta ferma a la militarització social (Galicia. Aragó, Països Catalans; a Barcelona n´hi han a diversos barris: Gràcia, Nou Barris, Besòs). El moviment per la pau,  en sentit ampli, amplia l'abast de les seves preocupacions .. Tornem al principi. En Miquel és a la Pressó.

A hores d'ara, en Miquel Rodríguez, tancat a la Pressó militar de Cartagena, i en vaga de fam des del primer dia de la seva detenció-el 16 de gener de 1987- és el darrer exemple del tracte dispensat pels diferents governs de l'estat espanyol als joves que han decidit substituir el servei militar obligatori per la fidelitat als seus principis antimilitaristes. També ho és de la decissió de combatre frontalment una de les insititucions més criticades del poble des de l'inici de la seva existència."

A l'estat espanyol la història de l'objecció comença l'any 1958 amb Albert Contijoch, testimoni de Jehovà, que es nega a vestir l'uniforme militar. Per aquell temps el fet no estava ni tant sols previst en el Codi de Justícia Militar. Anys i anys de pressó consecutiva van caure sobre el mig miler de testimonis de Jehovà  que van seguir el seu camí.

L'objecció de consciència surt a la llum pública amb l'aparició l'any 1971, d'en Pep Beúnza, objector catòlic lligat a grups no-violents. Ell és un dels darrrers objectors empaitats per les condemnes en cadena.

L'any 1973 s'aprova la "Ley de Negativa al Servicio Militar"; es castiga l'objecció amb pena de pressó militar de 3 a  8 anys de durada. Ja no hi hauran condemnes en cadena, però els objectors, quan surten de la pressó perden els seus drets polítics i no poden treballar en càrrecs públics ni en la docència.

La llei ha estat rebutjada massivament pel MOC. Podem fer-nos una idea del seu caràcter si diem que fins i tot el Defensor del Pueblo l'ha duta al Tribunal Constitucional. Aquest recurs d'inconstitucionalitat, si bé ha barrat pel moment l'aparició del reglament de la Prestació Social Sustitutòria prevista a la llei no ha impedit la seva aplicació pel que fa als mecanismes "d'admissió dels objectors. Són aquests mecanismes els qui han portat Miquel Rodriguez a la pressó militar de Cartagena. Encara és recent també l'empresoanment d'en Cesc Alexandrí. Tots dos pel mateix motiu: haver-se declarat objectors a mitja mili. Tots dos un exemple dolorós de denúncia al discurs "democràtic" del PSOE que afirma haver posat en marxa una llei que regula el dret dels objectors de consciència a mantenir-se fidels als seus principis. La llei actual determina i regula la consciència dels objectors en funció de l'oferta i la demanda. Així, pel que sembla, els ciutadans del país han d'oblidar-se de la seva consciència un cop han començat a fer el servei militar. També han de fer-ho en cas de guerra. S'han de sotmetre a un Tribunal -el Consejo Nacional para la OC- que jutjarà els seus motius, fet que viola clarament l'article 16.2  de la Constitució que estableix que ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. Sembla evident que l'objectiu d'aquest tribunal és limitar el nombre d'objectors, donada l'evident impossibilitat de comprovar la sinceritat de les declaracions. El caràter discriminatòri del Consejo Nacional és clar: ningú no demana als joves que van a fer el servei militar quines són les seves raons per a fer-ho. Possiblement els resultaría poc gratificant sentir-ho."

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.