La vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) ha sigut tot un èxit. Milers de metges s'han concentrat davant les portes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per demanar més personal, salaris més elevats, el 25% dels pressupostos per a l'Atenció Primària, i poder visitar amb dignitat els seus pacients, entre altres reivindicacions, avui 25 de gener de 2023.
Un cop finalitzat aquest acte, els manisfestants han recorregut els carrers de Barcelona fins arribar a la estació de Sants, a la Plaça dels Països Catalans.
Metges de Catalunya (MC) ha esperonat els facultatius i les facultatives de la sanitat pública i concertada a secundar massivament la vaga per exigir millores laborals i professionals, "perquè no podem continuar sent còmplices del desmantellament del sistema sanitari."
Segons el sindicat, "Metges de Catalunya (MC) ha fet un pas endavant per posar remei a la “davallada sense fre” en què es troba el sistema català de salut i ha donat el tret de sortida a un nou cicle de mobilitzacions del col·lectiu mèdic. L’aturada, a la qual estan cridats a adherir-se els 25.000 facultatius que treballen al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), que inclou tant l'Institut Català de la Salut (ICS) com la xarxa concertada, arriba després dels diferents crits d’alerta llançats per l’organització sobre la degradació de la sanitat pública que “no han tingut una resposta decidida i concreta” per part l’Administració. MC ha assegurat que les reivindicacions que formula són un “helicòpter de rescat” per garantir la supervivència del sistema, que es veu “greument amenaçat” per la “desafecció dels professionals mèdics” i la “nul·la capacitat de captar i retenir les noves generacions de facultatius”
En el document que ha llegit el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, es desgranen els motius que justifiquen la convocatòria de vaga i per què el sindicat mèdic manté la protesta malgrat l'aprovació del conveni col·lectiu de la xarxa concertada. adreçat a la professió. Xavier Lleonart ha exposat els motius de la mobilització i ha remarcat que el model “està ferit de mort”, com a conseqüència de la sobrecàrrega crònica de treball, el dèficit global de personal i l’escassa inversió en salut. “Les actuals condicions de treball són insostenibles –assegura– i l’atenció que estem donant a la població és insuficient”.
Afegeix que els dèficits estructurals del sistema, tant pel que fa a les instal·lacions sanitàries com a la plantilla, “estan impedint mantenir la qualitat i seguretat assistencial”. És per això que sosté que la vaga també es fa per a la població, “per millorar els problemes d’accessibilitat i garantir l’accés universal a la sanitat que ara mateix està en perill”.
A més, detalla que la mobilització es fa, al mateix temps, per assolir uns objectius que inclouen “millores econòmiques immediates per a la professió”, així com per incrementar “de debò” la plantilla facultativa. “No es tracta de fer més hores o més guàrdies” per alleugerir la sobrecàrrega laboral, puntualitza.
“Ens hem mobilitzat per canviar la situació –adverteix– nosaltres (la professió) també formarem part del problema. Per tant, ens veiem als carrers!”. per a secundar massivament la vaga que ha convocat els dies 25 i 26 de gener per exigir millores laborals i professionals, “perquè no podem continuar sent còmplices del desmantellament del sistema sanitari”.
Descobrir que no tot va bé a Catalunya i donar a conèixer els motius pels quals la sanitat pública i la concertada està ferida de mort és el que estan fent les metgeses i metges de la nostra Comunitat Autònoma. Han sortit al carrer perquè les converses amb les més altes instàncies no han prosperat. Que la sanitat a Catalunya té dèficits estructurals, tant pel que fa a les instal·lacions sanitàries com a la plantilla, no ho diuen només les metgeses de Catalunya, ni el sindicat de Metges de Catalunya (MC), ho diu també l'Informe que cada any elabora la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
Així, en els temes de finançament, recursos i funcionament els resultats han sigut en Catalunya els següents, segons la Federació, durant l'any 2018:
- En la despesa per càpita en 2018, calculat a partir dels Pressupostos aprovats per les CCAA per l’any 2018, dividits pel número d’habitants (cens de la població INE), Catalunya ha dedicat 1.192, 83 euros (per sota de totes les autonomies a excepció d’Andalusia). Durant l’any 2010, la Generalitat de Catalunya va dedicar 1.298 euros en sanitat per a cada ciutadà. Al 2014, després de les pitjors retallades mai vistes en tot el període democràtic, la despesa per càpita es va reduir fins a 1.095 euros. En Catalunya, el pressupost destinat a Salut s’ha reduït gaire bé un 16 per cent entre aquests quatre anys.
- En el número de llits per cada 1000 habitants (Estadística d’establiments sanitaris amb règim d’internat. Ministeri de Sanitat i Consum) dividit entre la població, Catalunya disposa de 4,60 llits per cada 1.000 habitants (per sobra de totes les demés autonomies).
- En el número de Quiròfans/100.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, Catalunya ocupa la setena posició, per sota d’Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia, Navarra, i País Basc.
- En el número de metges d’atenció primària per cada 1.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, Catalunya ocupa la l’onzena posició, empatat amb Múrcia i per sota de La Rioja, el País Basc, Navarra, Galícia, Extremadura, Castella i la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Aragó.
- En el número de metges per atenció especialitzada per cada 1000 habitants Catalunya se situa en la posició vuitena, darrera de comunitats com Aragó, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Madrid, Navarra i País Basc.
- En el número d’infermeres a l’atenció primària per cada 1000 habitants, Catalunya és la novena, darrera de La Rioja, País Basc, Navarra, Extremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, i Aragó.
- En el número de professionals d’infermeria d’atenció especialitzada per cada 1000 habitants, Catalunya se situa en la novena posició empatat amb La Rioja, i Castella i Lleó i per sota del País Basc, Navarra, Madrid, Galícia, Cantàbria, Balears, Astúries i Aragó.
En el percentatge de dies de mitjana en llista d’espera quirúrgica Catalunya torna a ser, amb 148 dies per una intervenció quirúrgica, la pitjor de totes les CCAA, juntament amb Castella la Manxa (163) i Canàries (177 dies). I en el número de dies de mitjana en llista d’espera de consultes amb l’especialista Catalunya és la penúltima, amb 98 dies, només superat per Canàries, amb 123 dies, segons l’informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
Aquests resultats s’han obtingut tenint en compte els següents criteris.
- Percentatge de ciutadans que van rebre la cita amb l’especialista en 15 dies o menys. (Baròmetre Sanitari 2017). El percentatge en Catalunya és del 19,73 per cent
- Percentatge de ciutadans que informen que reben la cita de AP (Atenció Primària) en 24 hores (Baròmetre Sanitari 2017). El percentatge en la comunitat catalana és del 3.2 per cent.
- Percentatge de ciutadans que pensen que van millorar les llistes de espera (Baròmetre Sanitari 2017).
- Dies de demora mitjana en la llista d’espera quirúrgica al desembre del 2017 (Ministeri de Sanitat 2018). Els dies de mitjana són de 148 dies a la comunitat catalana, la antepenúltima de tot el territori espanyol, només per sota de Castella la Manxa, amb 163 dies i Canàries, amb 177 dies.
- Dies de demora mitjana en la llista d’espera per la primera consulta amb l’especialista al desembre de 2017 (Ministeri de Sanitat 2018). Els dies de mitjana a Catalunya són de 98 dies. Aquesta comunitat és l'última en comparació amb la resta de comunitats.
Quatre anys després, l'Informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública de l'any 2022 torna a situar a Catalunya dins dels pitjors serveis sanitaris.
1) CCAA amb millors serveis sanitaris:
• País Vasco: 95 • Navarra: 93 • Asturias: 90
2) CCAA amb serveis sanitaris regulars:
• Cantabria 88 • Castilla y León: 88 • Castilla la Mancha 88 • Extremadura: 88 • La Rioja 86
3) CCAA amb serveis sanitaris deficients: • Galicia 79 • Aragón 76 • Baleares 75 • Valencia 72 • Madrid 71 • Andalucía 70
4) CCAA amb pitjors serveis sanitaris: • Canarias: 66 • Catalunya 66 • Murcia: 63
COMPARACIÓ DE LA POSICIÓ RELATIVA DE LES CCAA EN ELS INFORMES ANTERIORS.
2018
P Vasco
Navarra
Aragón
C y León
La Rioja
Castilla La Mancha
Extremadura
Asturias
Madrid
Baleares
Galicia
Andalucía
Cantabria
Murcia
Catalunya
Valencia
Canarias
2019
Navarra
P Vasco
Aragón
Asturias
Castilla y León
Castilla La Mancha
La Rioja
Extremadura
Baleares
Galicia
Cantabria
Madrid
Valencia
Catalunya
Andalucía
Murcia
Canarias
2021
P Vasco
Navarra
Asturias
La Rioja
Aragón
Castilla y León
Extremadura
Galicia
Castilla La Mancha
Cantabria
Baleares
Catalunya
Madrid
Canarias
Valencia
Andalucía
Murcia
2022
P Vasco
Navarra
Asturias
Cantabria
Castilla y León
Castilla La Mancha
Extremadura
La Rioja
Galicia
Aragón
Baleares
Valencia
Madrid
Andalucía
Canarias
Catalunya
Murcia
FINANCIACIÓ, RECURSOS I FUNCIONAMIENT 2022
PreHab llits Llits SNS Quiròfans TAC/RM
Andalucía 1388,86 2,33 1,75 0,09 31,95
Aragón 1684,09 3,97 3,25 0,09 38,31
Asturias 1975,00 3,74 2,75 0,10 36,44
Baleares 1722,12 3,34 2,18 0,10 38,68
Canarias 1542,17 3,22 2,15 0,08 34,75
Cantabria 1760,56 3,64 2,49 0,08 25,75
Castilla y León 1818,00 3,88 3,01 0,09 32,62
Castilla la Mancha 1756,56 2,63 2,47 0,07 30,84
Catalunya 1456,45 4,08 1,87 0,10 31,48
C Valenciana 1553,14 2,65 2,22 0,10 30,97
Extremadura 1880,72 3,69 3,27 0,10 36,82
Galicia 1701,52 3,71 2,92 0,11 34,46
Madrid 1300,55 3,09 2,05 0,10 36,56
Murcia 1433,02 3,08 2,03 0,09 31,81
Navarra 1915,56 3,72 2,23 0,12 41,09
País Vasco 1991,21 3,71 2,66 0,11 34,26
La Rioja 1745,74 3,33 2,56 0,07 28,47
PreHab = pressupost sanitari per càpita 2022
Llits = llits/1.000 habitants
Llits del Sistema Nacional de Salut = llits del Sistema Nacional de Salut/1.000 habitants
Quiròfans = Quiròrfans/1.000 HABITANTS
TAC /RM = TAC y RM/milió habitants
PRIVATITZACIÓ
GastoBol GSCP Cta Esp Priv Cta MC Priv
Andalucía 332 4 0,60 0,29
Aragón 447 4,1 2,03 2,77
Asturias 405 5,5 0,48 0,18
Baleares 295 9,2 1,06 0,53
Canarias 318 7,1 1,43 0,66
Cantabria 383 3,1 0,35 0,41
Castilla y León 407 2,7 0,45 0,38
Castilla la Mancha 344 4,4 0,90 0,39
Catalunya 415 24,5 1,07 0,58
Comunidad Valenciana 430 3,8 0,83 0,22
Extremadura 333 4 0,92 0,35
Galicia 457 4,4 0,45 0,21
Madrid 464 9 1,01 0,73
Murcia 403 5,3 0,76 0,43
Navarra 622 6,6 0,26 0,07
País Vasco 449 6,1 0,87 0,37
La Rioja 430 6,7 0,64 0,31
GastoBol = despesa de butxaca anual per persona en Sanitat
GSCP = Percentatge de la despesa sanitaria dedicada a contractació amb centes privats
Cta Esp Priv= Consultes any per habitant al metge especialista privat
Cta MC Priv = Consultes any per habitants al metge de capçalera privat
La privatització dels CAP de Salut (Centres d'Atenció Primària o "els ambulatoris") a Catalunya.
A una part de la privatització de la sanitat pública l'anomenen autogestió.
La justificació de la privatització dels Centres d'Atenció Primària per part dels partits governants a Catalunya es troba en el principi d'autogestió. L’autogestió en l’àmbit de l’Atenció Primària, troba el seu origen en les Entitats de Base Associativa (EBA). Es tracta d’associacions de professionals sanitaris (principalment metges/esses, però també alguns infermers/es i odontòlegs) constituïdes en empresa (entitats amb ànim de lucre) per a gestionar de manera autònoma la prestació de serveis d’atenció primària a la població de referència d’una o més àrees bàsiques de salut (ABS).
L’origen d’aquestes entitats es troba al 1995 en la Llei 1/1995, de 29 de setembre, de modificació parcial de la LOSC aprovada pel Parlament de Catalunya, la qual fa possible la contractació -per concurs públic- d’una EBA per part del Servei Català de la Salut per a gestionar serveis sanitaris públics. L’any 1996 apareix el primer Equip d’Atenció Primària (EAP) autogestionat de Catalunya, el CAP El Remei de Vic.
Al cap d’un any s’aprova el Decret 209/1997, de 9 de desembre segons el qual s’estableixen els requisits de les Entitats de Base Associativa per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i atenció sanitària i sociosanitària.
Els Centres d'Atenció Primària privatitzats (EBA) són societats mercantils que reben diners públics i els seus socis poden vendre les seves accions, quan es jubilen, o repartir dividens, o invertir en fons d'inversió, etc..
Un exemple de privatització és l'EAP dreta de l'eixample, situada al carrer Roger de Flor, de Barcelona.
En l'última dècada s'han produït una quinzena d'operacions econòmiques per valor d' 1.5 milions d'euros al vendre aquestes adjudicacions sanitàries. ("Medicos públicos ganan 1.5 millones al vender adjudicaciones sanitarias", publicat pel diari El País, en data 17 de maig del 2016). Alguns socis s'han portat la seva part dels beneficis al vendre les accions quan abandonen les Entitats o es jubilen.
Al 2002 neix l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA), que agrupa sota una mateixa organització tots els centres d’atenció primària autogestionats de Catalunya. Les EBAs es regulen per la llei 2/2007 de 15 de març de Societats Professionals, i de manera supletòria per les normes jurídiques que regulin les formes jurídiques en les quals es poden constituir (SL, SLP o SCCLP).
Tal i com es planteja per part dels governs catalans aquestes entitats reben diners públics, un local, etc. del Departament de Salut per fer la mateixa tasca que fa qualsevol CAP no privatitzat. Els diners que sobren els inverteixen per obtenir més guanys, o es reparteixen entre els socis. Una jugada rodona aquesta de l'autogestió.
Un altre exemple de privatització d’un Centre d’Atenció Primària, va ser el del CAP Muralles, de Tarragona, al 2013. Segons el diari de la sanitat, en la operació per la qual la gestió d’aquest centre sanitari públic de Tarragona va passar a mans d’una EBA, el Salut Muralles SLP, la CUP, el sindicat Metges de Catalunya, el d’infermeria SATSE i CGT van veure diverses irregularitats i així ho van fer saber a la Fiscalia Provincial de Tarragona.
A banda de les irregularitats, es de destacar que aquest Centre d'Atenció Primària privatitzat, va signar una clàusula amb el CatSalut que l'obligava a canviar d'hospital de referència: en lloc de derivar tots els pacients i els serveis com s'havia fet fins ara a l’Hospital Joan XXIII, - un dels vuit hospitals públics de l’ICS- aquests havien de ser derivats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, propietat de l’Arquebisbat de Tarragona, un hospital privat amb ànim de lucre. És a dir, que cada pacient que derivi el Centre d'Atenció Primària privatitzat (el CAP Muralles) a l'Hospital privat de Sant Pau i Santa Tecla, li costarà a la Sanitat Pública 6 vegades més que si fos atés a l'Hospital Públic Joan XXIII.
A l'Annex 1 del contracte entre el CatSalut i el privatitzat CAP Muralles de Tarragona, de data 2013, en l'apartat que fa referència a la "Relació amb altres Serveis Sanitaris o Sociosanitaris del territori", es disposa que "El centre hospitalari preferent de referència és el centre de XHUP Hospital Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanismes de relació i coordinació adients."
Clica aquí si vols llegir el contracte del CatSalut amb el privatitzat CAP Muralles
Clica aquí si vols veure les comptes de l'any 2017 de la empresa Muralles Salut, SLP
Segons el contracte entre el Servei Català de la Salut i Muralles Salut SLP, en el punt 23.1, el CatSalut aportarà l'ús de l'edifici i dels equipaments que es descriuen a l'annex 2 i 3.
D'altra banda, en el punt 23.4, es disposa que l'adjudicatari podrà utilitzar els bens immobles aportats sempre que es destinin al compliment de les finalitats pròpies del contracte.
La població a cobrir es correspon amb la població de l'Àrea Bàsica de Salut Tarragona 8, així mateix amb tots els ciutadans que optin per el dret a la lliure elecció d'atenció primària de la salut i metge de capçalera.
La quantitat que cobra aquest centre com a contraprestació pels serveis que ofereix, segons el contracte de l’any 2017 (de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017) és de 2.386.042,26 euros, a més d’una contraprestació per resultats de 126.881,74 euros, per una activitat assistencial d’atenció primària, a una població de 17.997 persones.
El valor estimat del contracte calculat en base als deus anys de durada màxima possible del mateix ascendeix a 23.889.205,60 euros. Aquest contracte signat preveu també, com hem dit abans, que «el centre Hospitalari preferent de referència sigui el centre Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanisme de relació i coordinació adients», un hospital privat propietat de l'Arquebisbat de Tarragona.
Les nostres EBA
EAP Albera Salut
EAP Alt Camp Oest
EAP Osona Sud-Alt Congost
EAP Poble Sec
EAP Sardenya
EAP Sarrià Vallvidrera Les Planes
EAP Vallcarca-Sant Gervasi
EAP Vic
Pediatria dels Pirineus
LA LLISTA D'ESPERA MATA A CATALUNYA
Ce15 Ap24h Demora LEQ Demora LEC
Andalucía 15,5 17,7 128 105
Aragón 23,2 28,1 183 160
Asturias 10,9 36,9 95 79
Baleares 12,8 5,5 134 51
Canarias 17,4 10,8 144 118
Cantabria 15,2 10,6 146 70
Castilla y León 9,1 21,4 144 77
Castilla la Mancha 11,3 18,2 113 69
Cataluña 21 12,5 156 93
Comunidad Valenciana 16,8 10 100 95
Extremadura 23,5 40,4 145 64
Galicia 17,5 18,2 77 56
Madrid 11,6 6,4 73 56
Murcia 20 9 94 77
Navarra 23 54,7 82 109
País Vasco 35 16,4 61 34
La Rioja 25,8 32,9 95 59
AP24h = percentatge de persones que diuen que quan demanen cita en AP la hi donen en 24 hs
Ce15= percentatge de persones que diuen que quan demanen cita en la consulta de l' especialista la hi donen en 15 dies Demora
LEQ = dies de mitjana d'espera en la llista d'espera quirúrgica Demora
LEC = dies de mitjana d'espera en la llista d'espera de consultes especialista
Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.