Avaaz comentava el passat 28 de febrer del 2021 que "Esto es increíble. Los gigantes de los combustibles fósiles están usando un oscuro tratado internacional para demandar a nuestros países por miles de millones de dólares por cerrar plantas de carbón y plataformas petrolíferas. Pero sabemos que con un millón de voces podríamos ayudar a países poderosos a impulsar una revuelta contra este tratado durante una importante reunión este martes. ¡Firma ya con un clic para parar este tratado tóxico y díselo a todo el mundo!"

Es indignante. Justo cuando muchos países están por fin actuando para detener el cambio climático, los gigantes de los combustibles fósiles están demandando a estos gobiernos por miles de millones de dólares.

Todo se debe a un poderoso tratado internacional del que casi nadie ha oído hablar: el Tratado sobre la Carta de la Energía.

Se diseñó para incentivar a las empresas energéticas a que invirtieran en economías en desarrollo, pero lo están utilizando para demandar a países cuando estos intentan cerrar plantas de carbón y plataformas petrolíferas, arruinando nuestra transición hacia el uso de energías 100% limpias. Y aunque España ya ha sido condenada al pago de más de 820 millones de euros en “multas” debido al tratado, países como Colombia o Chile siguen cayendo en la trampa.

Pero por fin hay un plan para librarnos de él. Italia ya lo ha abandonado y ahora la vicepresidenta de España, Teresa Ribera, amenaza con la posibilidad de que España se retire del tratado si este no se adapta a las ambiciones climáticas de la UE. Francia también está exigiendo su retirada. Si defendemos su llamamiento con una petición de 1 millón de firmas, podríamos impulsar una importante revuelta en una ronda de negociaciones crítica este martes. Es nuestra oportunidad de garantizar que nadie reciba una demanda por actuar contra el cambio climático. Firma ya con un clic:

A los gobiernos del mundo y a todos los firmantes del Tratado sobre la Carta de la Energía:

Como ciudadanos y ciudadanas del mundo, les exigimos que se retiren del Tratado sobre la Carta de la Energía y detengan su expansión a otros países. Este tratado es incompatible con el Acuerdo por el Clima de París y permite a las multinacionales del carbón, el petróleo y el gas obstaculizar nuestra transición hacia un futuro energético limpio. Es hora de desarmar ya a las firmas de combustibles fósiles para que dejen de impedir que se tomen medidas climáticas urgentes y de anteponer sus intereses a nuestra salud y seguridad públicas.

Este terrible tratado es básicamente todo lo contrario del Acuerdo por el Clima de París: castiga a los gobiernos por abandonar los combustibles fósiles.

Pongamos por ejemplo a Italia. Cuando prohibió las prospecciones petrolíferas en sus costas, una empresa británica demandó al gobierno italiano por casi 300 millones de dólares -- nueve veces más de lo que se había gastado la compañía. Es un valioso dinero de los contribuyentes que, de otro modo, podría haberse invertido en energías renovables o en escuelas u hospitales.

Y así, sin importar en qué parte del mundo estés, este tratado te afecta. Para combatir el cambio climático hay que realizar una colosal transición mundial hacia las energías verdes pero, si se frena a algunos países, se sabotea todo el esfuerzo global.

Países clave nos dicen que mostrar ahora mismo una fuerte oposición pública al tratado podría instigar a una masa crítica de países a abandonarlo antes de una reunión crucial que se celebrará en unos días. Vamos a hacerlo realidad -- firma ya y Avaaz entregará nuestras voces directamente a líderes clave y a través de un anuncio en uno de los medios de comunicación más importantes de Europa:

El cambio climático es la batalla de nuestra vida. En estos momentos la lucha está adquiriendo muchísima fuerza a nuestro favor y, poco a poco, nuestro movimiento está desmantelando los sistemas que están llevando a nuestro planeta al límite. Lo que hagamos hoy tendrá su eco en las generaciones venideras. Por nuestros hijos e hijas, por los bosques, por los océanos y por todo aquello que nos importa, no podemos detenernos ahora. Y no lo haremos.

Con esperanza y determinación,

Marie, Martyna, Pascal, Luis, Mike, Anneke, Alice, Patricia, Mario, Nick, Daniel y todo el equipo de Avaaz

Más información:

• El discreto Tratado sobre la Carta de la Energía que puede frenar políticas ambientales de los Estados (Equal Times)
• La energética alemana RWE exige a Holanda 1.400 millones de euros por el abandono del carbón (El Salto)
• ¿Debe la Unión Europea arreglar, abandonar o eliminar el Tratado sobre la Carta de la Energía? (Martin Dietrich Brauch - Universidad de Columbia)
• ¿Qué es el Tratado sobre la Carta de la Energía? (ECT Dirty Secrets)
• Por qué los países africanos no deben ratificar el Tratado sobre la Carta de la Energía (Africaye)

Informació enviada per avaaz a la revista Las afueras.

Espanya ha de sortir dels tractats d'inversió

El Regne d'Espanya: un cas paradigmàtic dels arbitratges d'inversió en el sector de l'energia. Un tractat per governar a tots.

Abril 2019 - Suplement de l'Informe

Autors: Tom Kucharz, Lucía Bárcena, Maria Botella i Yago Martínez. Membres d'Ecologistes en Acció i de la campanya "No als Tractats de Comerç i inversió" Publicat per: Ecologistes en Acció i la campanya "No als Tractats de Comerç i inversió" Dissenyat per: Ricardo Sants Crèdits de les imatges: Erik Tuckow moltes gràcies a Cecilia Olivet per les seves aportacions.

Fins fa pocs anys, l'arbitratge d'inversions era pràcticament desconegut a l'Estat espanyol. No obstant això, en els últims anys, nombrosos inversors internacionals han denunciat a l'Estat davant tribunals internacionals d'arbitratge reclamant indemnitzacions milionàries per les retallades realitzades pel Govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 2010 i el Partit Popular (PP) al 2014 a les energies renovables. Aquesta allau de demandes, invocant el Tractat sobre la Carta de l'Energia, ha situat a Espanya en el segon lloc dels Estats més demandats davant organismes d'arbitratge d'inversions, al costat de països com Veneçuela o l'Argentina.

Durant el govern del Partit Popular, amb el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, al front, hi va haver més d'una dotzena de canvis de regulacions que van afectar negativament el sector de les energies renovables i que la ciutadania ha patit amb l'encariment de la seva factura de la llum. Si aquestes regulacions del sector no s'haguessin produït, avui, 19/10/2022 no tindriem tanta necessitat de comprar gas. 

Laia Ortiz i Castellví (Barcelona, 26 d'abril de 1979)^[1] és una política catalana, vicepresidenta i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds. Entre el 2011 i el 2015 va ser diputada al Congrés dels Diputats^[1] per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i adscrita al Grup Parlamentari de L'Esquerra Plural.

En un article signat per Laia Ortiz, publicat a la revista crownfunding, el passat 19/06/2014, aquesta parlava de" que  el Govern del PP va aprovar un nou Reial decret amb l'objectiu de retallar retribucions a les energies netes. Aquesta regulació arriba un any més tard de ser anunciada i regulada en decrets llei que han entrat en vigor sense que es conegués la lletra petita, i ha mantingut en la completa incertesa a tot el sector de les renovables a les quals, des de juliol del 2013, se'ls està aplicant una retallada del qual fins ara no se sabrà el seu import real. La justificació del Govern és, una vegada més, el mantra que ve repetint tota la legislatura: les renovables són cares i cal retallar les primes que perceben per al seu funcionament. discurs idèntic al qual sentim al lobby nuclear, a Iberdrola, Endesa o Gas Natural, precisament per a tapar totes les aberracions sobre el funcionament del mercat elèctric, les retribucions que ells perceben per diversos conceptes o la necessitat que les elèctriques tenen de cremar el gas que tenen comprat i que l'entrada de renovables, molt més barates, no els permet vendre. En el que portem de legislatura, més d'una desena de reials decrets i diverses lleis han canviat la regulació del sector elèctric. En teoria, tots ells tenien com a objectiu reduir l'anomenat dèficit tarifari, és a dir la diferència entre els ingressos del sistema i els costos reconeguts – no sempre reals – a les elèctriques. Aquest dèficit ha provocat un deute del conjunt de la ciutadania amb les elèctriques, per la qual paguem interessos."

El motiu pel qual els grans lobbies elèctrics ataquen a les renovables amb la complicitat del Govern és que les energies netes són l'única oportunitat que té aquest país per a reduir la seva dependència energètica de l'exterior, però també que els ciutadans recuperem sobirania en les decisions de producció i consum d'energia. Les energies renovables no depenen d'un combustible controlat per poques mans sinó que és un producte autòcton, que es pot generar de forma distribuïda i amb models de gestió més democràtics. Un model productiu més repartit i democràtic que competeix directament amb les grans elèctriques que basen el seu negoci a controlar l'oferta i la demanda de tot el mercat.

La indústria fotovoltaica nacional i altres actors com la "Plataforma per un nou model energètic" van intentar recórrer el "cop de destral a les renovables" a la justícia ordinaria. Els recursos no van prosperar perquè el Tribunal Constitucional lamentablement va emparar les retallades.

No obstant això, una conseqüència inesperada per a l'administració pública va ser la cascada de demandes d'inversors estrangers contra l'Estat espanyol davant tribunals privats d'arbitratge, argumentant que les modificacions retroactives en el marc normatiu del sector elèctric, i concretament en el règim d'ajudes a les energies renovables, "són una violació" del Tractat sobre la Carta de l'Energia del què Espanya és signatari.

Segons les conclusions de l'informe realitzat per membres d'Ecologistes en Acció, sembla raonable concloure que el Tractat sobre la Carta de l'Energia ha portat més perjudicis que beneficis a Espanya. Si bé és cert que les demandes s'han produït com a conseqüència de les retallades als subsidis a les energies renovables, en altres països s'utilitza el tractat per frenar la transició energètica..

Grans empreses de petroli, gas i carbó ja han recorregut al tractat per impugnar polítiques que afavorien les energies renovables, prohibien l'explotació de petroli, aplicaven impostos als combustibles fòssils o introduïen reglamentacions ambientals.

L'informe de Corporate Europe Observatory i Transnational Institute "Un Tractat per governar a tots" assenyala que inversors en l'àmbit de l'energia han posat demandes contra governs per més de 35.000 milions de dòlars a l'empara d'aquest tractat i adverteixen que podrien sorgir molts més casos si parlaments o governs promulguen mesures contra la pobresa energètica o el canvi climàtic.

Qui sap si en el futur algun inversor farà servir el tractat perquè es prohibeixi l'exploració de petroli a les Canàries i les Balears, se suspengui la construcció del gasoducte MidCat i el magatzem de gas fòssil a l'entorn del Parc Nacional de Doñana o s'anunciï l'apagada definitiva de les centrals nuclears?La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha defensat al començament del seu mandat l'eliminació de l'impost al sol, ha insinuat la fi del carbó i ha suggerit que "probablement" abordarà una "actualització" del sistema de fixació de preus de la electricitat. "Jo crec que el tancament de les centrals nuclears està implícit en el moment en què s'obren", ha assenyalat també.

Per aquest tipus de mesures -urgents i necessàries- ha hagut demandes de multinacionals contra els Estats a Europa.

Itàlia va abandonar el tractat en 2015 després de ser demandat en diversos casos per milions d'euros, entre d'altres per prohibir nous projectes de perforació de petroli a la Mediterrània. Si els governs i els parlaments pretenen estar a l'altura de les circumstàncies en la lluita contra l'escalfament global i volen donar un gir de 180 graus a les polítiques energètiques haurien de cancel·lar tots els tractats que anteposin els interessos econòmics als drets humans. És part del "canvi sistèmic" que necessitem. La crisi ambiental global, els límits del planeta, la pobresa energètica i la necessitat d'equitat social requereixen que es legisli posant els drets humans i la justícia ambiental al centre de les polítiques públiques.

El ple de Congrés dels Diputats, en la sessió del dia 16 de març de 1995,  va ratificar el tractat sense debat previ i sense coneixements reals sobre les conseqüències de signar un tractat d'aquesta envergadura (sobretot en relació amb les demandes d'arbitratge com veurem més endavant) .El tractat va entrar en vigor el 1998.

La porta giratòria d'alts funcionaris i el negoci de l'arbitratge.

Espanya és ara un dels pocs estats en el món que es defensen en arbitratges internacionals amb els seus propis advocats de l'Estat. No obstant això, això no va ser sempre així. Abans que l'Advocacia de l'Estat adquirís experiència en arbitratges internacionals, el govern d'Espanya va contractar a bufets internacionals com Herbert Smith Freehills i Curtis Mallet per defensar-se en els arbitratges internacionals

El que veiem avui en dia és un sistema de portes giratòries que afecta greument la qualitat democràtica de país i crea conflictes d'interessos permetent que se segueixi maneflejant el públic en benefici de les elits econòmiques i polítiques. Per exemple, a l'octubre de 2018, Herbert Smith Freehills va incorporar a l'ex-ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, com a assessor. En aquest despatx d'advocats especialitzat en fusions, adquisicions i en l'assessorament d'operacions internacionals, que treballa per a les grans companyies de l'Ibex 35, també es troba un altre ex-ministre, Josep Piqué.  Fins i tot els dos advocats de l'Estat clau en els arbitratges dels fons d'inversió contra Espanya per les retallades renovables han passat al l sector privat. Herbert Smith Freehills va contractar a José Ramón Mourenza. I Diego Santacruz, que va ser cap de la divisió creada per als arbitratges, va ser contractat per un despatx que també ha col·laborat amb Herbert Smith Freehills.55

Un fitxatge encara més significatiu va efectuar el bufet Cuatrecasas contractant al març de 2019 a la ex-vicepresidenta del Govern conservador, Soraya Sáenz de Santamaría, com a sòcia i consellera.

No havien passat ni nou mesos des de la seva sortida del Govern, tot i que la Llei d'incompatibilitats marca dos anys. Sáenz de Santamaría cobrarà entre els 250.000 i els 400.000 euros. No va ser una porta giratòria qualsevol. Cuatrecasas s'ha beneficiat en els últims anys de diverses decisions del Govern de Mariano Rajoy entre les que destaquen les disputes d'inversors estrangers contra Espanya per les retallades a les energies renovables. Amb més de 1.500 treballadors entre Espanya, Portugal i Llatinoamèrica i una facturació global de prop de 250 milions d'euros, Cuatrecasas es lucra de l'arbitratge contra Espanya en almenys nou casos com a assessor legal de les firmes Itochu, OperaFund, JGC Corporation, BayWa , Rénergy, InfraRed, CSP Equity, Rénergy, Hydro Energy 1 i NextEra. Cuatrecasas va guanyar recentment un plet milionari per al fons nord-americà NextEra contra Espanya davant del Banc Mundial (vegeu taula "Demandes decidides a favor de l'inversor").

L'anterior president de Cuatrecasas va ser condemnat, el 2015, per vuit delictes contra la Hisenda pública. Emilio Cuatrecasas es va lliurar de trepitjar la presó gràcies a un pacte amb la Fiscalia al què no es va oposar l'Advocacia de l'Estat, que llavors tenia dependència directa de la vicepresidenta Santamaría Les retallades a les energies renovables no van ser responsabilitat directa de Sáenz de Santamaría. Però com a persona de l'absoluta confiança de l'aleshores president Rajoy, l'exvicepresidenta va supervisar totes les normes de govern de l'PP durant més de sis anys com a responsable de la Comissió de Secretaris d'Estat i Sotssecretaris (òrgan conegut col·loquialment com "el petit consell"), encarregat de donar cada dimecres el vistiplau (o no) al que posteriorment s'aprova en el Consell de Ministres. Com subratlla el medi Cinco Días, "el seu acompliment polític li dota d'un perfil lobbista que aporta contactes i li permet saber com accedir a determinats organismes amb els quals no sempre resulta fàcil relacionar-se"

Un altre cas de porta giratòria.

Un altre cas de porta giratòria és el de l'expresident de govern, José María Aznar, quan va fitxar per Latham and Watkins, l'empresa que va assessorar a Novenergia per guanyar la disputa contra Espanya. El coneixement tècnic i els contactes d'alt nivell amb què compten els advocats de l'Estat els converteixen en uns actius molt cobejat per als bufets. No obstant això, en alguns casos, aquests lletrats no opten per una excedència voluntària, sinó que sol·liciten permís per a compatibilitzar la seva activitat pública i privada. L'únic límit és que no pleiteen contra l'Estat, cosa que no sempre està clar i sobre el que no hi ha un control exhaustiu. Davant la sortida dels advocats de l'Estat cap al sector privat, l'administració espanyola ha hagut de contractar a corre-cuita a l'bufet nord-americà Foley Hoag per defensar els interessos de l'Estat espanyol als EUA la factura ha pujat, de moment, a 600.000 dòlars, segons el Periòdic de l'Energia. energia renovable, és revelador observar que en el 87% (39 casos) de les 45 demandes contra Espanya, l'inversor demandant no és una empresa d'energia renovable, sinó un fons de capital o un altre tipus d'inversor financer especulatiu.

Deroguem el Tractat sobre la Carta de l'Energia i tots els tractats d'inversió que permeten l'arbitratge d'inversió.

Si voleu més informació podeu llegir l'article que va publicar aquesta revista sobre aquest tema en el següent link:

https://www.lasafueras.info/societat/379-el-regne-d-espanya-un-cas-paradigm%C3%A0tic-dels-arbitratges-d-inversi%C3%B3-en-el-sector-de-l-energia-un-tractat-per-governar-a-tots