Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimarts, 23 abril 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

World Socialist web site el rescate del silicon valley bank y la crisis historica del capitalismo 

Un transeünt camina enfront de la sucursal de *Silicon *Valley *Bank *Private a San Francisco, 13 de març de 2023 (AP Photo/Jeff Chiu) [AP Photo]

El rescat del Silicon Valley Bank i la crisi històrica del capitalisme.

Nick Beams

fa tres hores

El col·lapse del Silicon Valley Bank (SVB), la segona fallida bancària més gran en termes nominals en la història dels EUA, i la turbulència contínua en el sistema bancari que podria propiciar més fallides, són una altra mostra de la crisi històrica del capitalisme estatunidenc i global.

Aquesta podridura i descomposició cada vegada majors conformen l'impuls que subjeu a dos processos interconnectats de la política estatunidenca i mundial: la ràpida escalada cap a una tercera guerra mundial i l'ofensiva en marxa i cada vegada més intensa contra la classe treballadora als EUA i internacionalment, en la mesura en què les classes governants busquen obligar-la a pagar per la crisi existencial del seu caduc i reaccionari sistema de lucre privat.

World Socialist web site el rescate del silicon valley bank y la crisis historica del capitalismo

Un transeúnte camina frente a la sucursal de Silicon Valley Bank Private en San Francisco, 13 de marzo de 2023 (AP Photo/Jeff Chiu) [AP Photo]

El compromís del Govern de Biden de “fer tot el que sigui necessari” per a protegir els diners i la riquesa dels inversors financers, els especuladors i els rics en general ha tornat a demostrar la veritable naturalesa dels Governs capitalistes, que constitueixen un comitè executiu per a gestionar els assumptes de l'oligarquia financera.

No hi ha diners per a les necessitats vitals en matèria de salut, educació i altres sectors quan es tracta d'una classe treballadora assolada pels pitjors nivells d'inflació en més de quatre dècades, però de la nit al dia es troben milers de milions i bilions per a defensar la riquesa de l'oligarquia financera.

Al mateix temps, no s'escatimen despeses per a desenvolupar els mitjans necessaris per a la guerra dels EUA i l'OTAN a Ucraïna, l'objectiu de la qual és el desmembrament i repartiment de Rússia, i per a la campanya de guerra contra la Xina, que els EUA considera el seu principal rival global.

Existeix un vincle profund i orgànic entre el desastre de SVB, la possibilitat d'una implosió del sistema financer i l'impuls bèl·lic. L'esclat repetit de crisis financeres, malgrat les afirmacions dels reguladors i les autoritats financeres que han après les lliçons i implementat mesures de seguretat, posa de manifest el declivi històric del poder econòmic de l'imperialisme estatunidenc, que busca resoldre per mitjans militars.

Un pensa en l'anàlisi *presciente de Lleó Trotsky en 1928. Va assenyalar que el caràcter agressiu de l'imperialisme estatunidenc es manifestaria de forma més oberta, descarada i viciosa en el context del seu declivi històric que durant el seu auge, per més sagnant i violent que va ser.

La fallida de SVB i les repercussions en tot el sistema financer, les conseqüències completes del qual encara no s'han evidenciat, és una mostra més de la dinàmica essencial vigent o, podria dir-se, llei de moviment del capitalisme estatunidenc.

Aquesta dinàmica es pot identificar clarament si es mira als esdeveniments dels últims 50 anys: les mesures preses per la classe governant i el seu Estat per a intentar evitar o alleujar una crisi en un moment donat tan sols creen les condicions per al seu esclat en una forma fins i tot més violenta en un altre moment.

A l'agost de 1971, en resposta al declivi de la posició del capitalisme estatunidenc en relació amb els seus rivals, el president estatunidenc Nixon va abandonar el suport en or del dòlar, posant fi al sistema monetari de la postguerra. Una de les conseqüències d'aquesta decisió per a apuntalar la posició dels EUA va ser alimentar l'especulació financera, que va arribar a caracteritzar cada vegada més el modus operandi del capitalisme estatunidenc al llarg dels anys vuitanta, en la mesura en què quedaven devastats sectors complets de la indústria manufacturera, que havia format la base de l'auge de la postguerra.

A l'octubre de 1987, la crisi provocada per aquestes mesures va esclatar en la forma d'una ensulsiada de Wall Street que continua sent la major caiguda borsària d'un dia en la història, de més de 22 per cent. La garantia del president de la Reserva Federal dels EUA, Alan Greenspan, en resposta a aquesta crisi —sobrenomenat “toc Greenspan”— que la Reserva Federal donaria suport als mercats financers, va engendrar una orgia cada vegada més àmplia d'especulació en les següents dues dècades, la qual cosa va conduir a l'esclat de la crisi financera estatunidenca i global de 2008.

La Reserva Federal i el Govern estatunidenc van organitzar, posteriorment, un rescat bancari per import de centenars de milers de milions de dòlars, quan la desocupació aconseguia dos dígits, les famílies treballadores perdien les seves llars i les condicions laborals empitjoraven, incloent significativament a través dels sistemes de dos nivells salarials organitzats pel Govern d'Obama en col·laboració amb els sindicats.

En les acaballes de la crisi, la Reserva Federal va implementar el seu programa d'expansió quantitativa, injectant bilions de dòlars en el sistema financer per mitjà de la compra de bons del Tresor i valors recolzats per hipoteques. En comptes d'acabar amb l'especulació desenfrenada que havia desencadenat l'ensulsiada de 2008, el banc central, que constitueix el braç financer principal de l'Estat capitalista, la va alimentar fins i tot més.

Com a resultat, quan va començar la pandèmia de COVID-19 a inicis de 2020, el Govern de Trump, amb el suport dels demòcrates, es va refusar a instituir les mesures necessàries de salut pública, tement que farien esclatar la bombolla especulativa. En canvi, la Reserva Federal va bombar fins i tot més diners després de la paralització financera de març de 2020, quan el mercat del deute governamental estatunidenc va deixar d'existir per diversos dies malgrat ser suposadament un dels actius financers més segurs del món.

Aquesta decisió va atiar fins i tot més l'especulació i el parasitisme financer. Però aquesta operació va tenir conseqüències en l'economia real. La negativa a eliminar el COVID, la injecció de $4 bilions en el sistema financer, l'especulació desenfrenada i la manipulació de preus per part dels majors comerciants de matèries primeres i les gegants corporacions alimentàries, juntament amb l'ofensiva militar contra Rússia a Ucraïna, es van combinar per a provocar la major inflació en quatre dècades. Tement les conseqüències d'un augment dels salaris de la classe treballadora —la némesis del sistema financer—, la Reserva Federal canvia de rumb i va intentar aixafar aquest augment per mitjà dels augments més agressius dels tipus d'interès des de principis dels anys vuitanta.

Ara aquestes mesures han creat les condicions propícies d'una altra crisi financera, com ho demostra el col·lapse de SVB. Com ocorre amb molts bancs i empreses financeres més, aquest banc estretament involucrat amb el sector tecnològic a Califòrnia es va atipar dels diners barats oferts per la Reserva Federal en 2020 i 2021. Tenia tant d'efectiu que va haver de col·locar una gran porció en bons del Tresor i actius recolzats per hipoteques, que suposadament són actius ultrasegurs.

El gir de la Reserva Federal cap a un règim de tipus d'interès més alts, ostensiblement per a combatre la inflació però realment per a suprimir a la classe treballadora —fins i tot provocant una recessió si arriba a ser necessari— va canviar dramàticament la situació. El valor de mercat dels bons controlats per SVB van caure quan van augmentar els tipus d'interès. S'ha estimat que els bons perdien $1 mil milions per cada augment de 25 punts basi (0,25 per cent) dels tipus d'interès de la Reserva Federal, i ja van ser augmentats aproximadament 450 punts basi.

Aquest col·lapse en els seus actius va provocar una correguda bancària de $42 mil milions, la qual cosa va fer que el banc col·lapsés. Les circumstàncies de SVB no es repeteixen a tot arreu. Però totes les àrees del sistema financer, que és la força dominant en l'economia capitalista, s'han tornat tan dependents de l'entrada de diners barats que ara s'estan veient molt afectades per les pujades dels tipus d'interès, els efectes del qual han començat a deixar-se sentir.

Quines són les conseqüències, que es deriven de la pròpia naturalesa del capital financer? A primera vista, sembla capaç de conjurar quantitats cada vegada majors de diners a partir dels propis diners Però aquesta aparença oculta una realitat més profunda. El capital financer no crea valor addicional o nou. En última instància, és un dret sobre la plusvàlua extreta de la classe obrera en el procés de producció capitalista. Per tant, mentre cerca contínuament escapar a un àmbit on els diners engendra més diners, el capital financer sempre intenta intensificar l'explotació de la classe treballadora, sobretot en temps de crisi, com va demostrar tan gràficament l'experiència de 2008.

Al mateix temps, impulsats per l'aprofundiment de la crisi econòmica i social interna, el Govern i l'Estat capitalista han d'obligar la classe obrera a pagar per la guerra mitjançant retallades massives de la despesa social. En cada crisi, les dues classes principals de la societat s'alineen cada vegada més directament en funció dels seus interessos materials fonamentals.

El programa de la classe dominant es desenvoluparà d'acord amb això: les operacions de rescat per a l'oligarquia financera combinades amb la guerra i la contrarevolució social. De la mateixa manera, la classe obrera es veu abocada a una lluita contra tot el sistema capitalista. No obstant això, perquè aquesta lluita tingui èxit, per profunda que sigui la crisi de la classe dominant i del seu sistema, la classe obrera ha d'estar armada políticament amb un programa i una perspectiva clars: la conquesta del poder polític i la construcció d'una economia socialista. I, sobretot, ha de tenir al seu cap un partit revolucionari.

L'enfonsament del SVB i l'aprofundiment de la crisi del capitalisme que posa de manifest és, per tant, un toc de clarí per a la construcció del Comitè Internacional i de les seves seccions als Estats Units i a escala internacional.

(Publicat originalment en anglès el 13 de març de 2023)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.

 

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.