Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 18 Setembre 2020

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

justicia 20200705 135518 2 opt 

La Secció Sindical de CGT a l'Ajuntament d'Alacant ACONSEGUEIX la Primera Sentència que estableix FIJEZA per a una FUNCIONÀRIA INTERINA en Tribunals Espanyols a partir de la sentència del TJUE(Tribunal de Justícia de la Unió Europea).

Una funcionària que portava  13 anys d'interina en l'Ajuntament d'Alacant es declarada fixa pel Tribunal Contenciós Administratiu nº 4 d'Alacant.

La sentència de la magistrada titular del Jutjat del Contenciós Administratiu nº 4 d'Alacant del 8 de Juny (al rec. Núm 813/2019), declarava la transformació en fixa a una funcionària interina 13 anys de l'Ajuntament d'Alacant, amb "dret a romandre en el seu lloc de treball i amb subjecció al mateix règim d'estabilitat i inamovibilitat que tenen els funcionaris de carrera", tot i que sense adquirir aquesta denominació com a tal, com a sanció segons la clàusula 5ª de l'Acord Marc recollit a la famosa Directiva europea 1999/70 / CE al frau de llei per abús de temporalitat que reconeix com "evident" aplicant tant per aquest reconeixement del frau de l'abús com per a la determinació de la deguda sanció la jurisprudència prèvia del Tribunal Europeu i molt especialment la recent i important sentència de Tribunal Europeu de 2020.03.19 de l'assumpte acumulat "Sánchez Ruiz / Fernández-Álvarez i altres".

La Sección Sindical de CGT en el Ayuntamiento de Alicante CONSIGUE Primera Sentencia que establece FIJEZA para una FUNCIONARIA INTERINA en Tribunales Españoles a partir de la sentencia del TJUE

Resum de la sentència:

En la Ciudat d'Alacant, a 8 de juny del 2020.

"La recurrent considera que la relació funcionarial que mantenen amb l'Excm. Ajuntament d'Alacant, vulnera les previsions contingudes en l'Acord Marc annex a la Directiva comunitària 1999/70 / CEE de Consell de 28 de juny de 1999, en la mesura que comporta un frau de llei per abús de la temporalitat -donada la prestació de serveis de manera temporal durant més de 12 anys-,


Per l'actora s'invoca la Directiva 1999/70 / CE de Consell de 28 de juny de 1999, i més en concret, l'Acord Marc de la CES, UNICE i CEEP sobre el Treball de Durada Determinada, que obliga els estats membres a establir mesures per prevenir els abusos com a conseqüència de la utilització successiva de relacions laborals de durada determinada.

El nostre Tribunal Constitucional en la sentència 145/2012 de 2 de juliol, expressament s'indica que: "(...) els jutges i tribunals ordinaris dels Estats Membres, a l'enfrontar-se amb una norma nacional incompatible amb el Dret de la Unió, té l'obligació de inaplicar la disposició nacional, ja sigui anterior o posterior a la norma de Dret de la Unió. (...) Aquesta obligació l'existència és inherent a el principi de primacia recau sobre els jutges i tribunals dels estats membres, amb independència del rang de la norma nacional...,


...l'Ajuntament d'Alacant ni va complir amb l'obligació d'executar l'oferta d'ocupació
públic en el termini màxim de 3 anys previst a la norma, - per procedir a la
cobertura definitiva de la plaça vacant mitjançant el corresponent procés selectiu-

Ni va amortitzar la mateixa, optant per cobrir aquesta vacant amb personal temporal,
malgrat que l'article 10.1 de l'EBEP només preveu aquesta figura per a supòsits puntuals i
conjunturals de "necessitat i urgència" justificada.

...la Administració ocupadora (l'Ajuntament d'Alacant) ha vulnerat amb reiteració la legalitat vigent, ja que  l'art.10.4 de l'EBEP estableix imperativament, que totes les places vacants servides per interins han d'estar incloses en l'Oferta Pública de l'any de nomenament i, si no fos possible, i en tot cas, en la de l'any següent. I això mateix regeix per als treballadors públics en règim laboral,

FALLO

Que he d' ESTIMAR el recurs contenciós-administratiu ....... reconeixent, com a situació jurídica individualitzada el dret de la recurrent a el reconeixement de la seva condició d'empleat públic fix i a romandre en el lloc de treball que actualment ocupa amb els mateixos drets i amb subjecció al mateix règim d'estabilitat i inamovibilitat que regeix per als funcionaris de carrera comparables, sense adquirir la condició de funcionari de carrera.

Feu saber a les parts, que, en cas d'interposar recurs contra la present resolució, haurà de constituir dipòsit en la forma establerta en la L.O 1/2009 de 3 de novembre, en el Compte de Dipòsits i Consignaciones d'aquest Jutjat, amb nº 4611."

Clica aquí si vols llegir la sentència.

Comunicat de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament d’Alacant

"La Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament d’Alacant, juntament amb la Plataforma de temporals de llarga durada i l’advocat Luis Iñesta Alcolea, que des del primer moment va donar-hi tot el seu suport, han rebut avui [ahir, 11 de juny] la primera sentència pionera en la qual condemnen l’Ajuntament d’Alacant a declarar fixa a una FUNCIONÀRIA INTERINA que portava 12 anys treballant de forma temporal.

La sentència remarca aspectes que des de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament es porten demandant des de fa temps. El dèficit estructural que arrossega l’Ajuntament, el conseqüent abús de l’ocupació temporal i la conseqüència lògica de no complir amb l’obligació d’executar l’oferta d’ocupació pública en el termini màxim de 3 anys, han estat marques de la casa.

La sentència no obliga al Regne d'Espanya a canviar les lleis, però sí a resoldre parcialment un problema que és comú a totes les Administracions locals,  estatals i autonòmiques: el massiu interinatge.

A més, la sentència demostra la manca de voluntat política, no només de l’Ajuntament, sinó del conjunt de la maquinària de l’Estat, pel fet de no reconèixer els drets que la directiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ens reconeix. El fet que l’Estat espanyol no hagi aprovat les mesures legislatives pertinents, no allibera pas l’Administració de l’obligació de garantir els objectius de la sentència del TJUE, ni de l’obligació de sancionar l’abús i d’eliminar les conseqüències de la infracció de la normativa comunitària. També és necessari destacar que l’escrit remarca que les lleis de l’Estat no preveuen ni estableixen cap indemnització a favor dels empleats públics i que el més sensat és la transformació de la relació temporal abusiva en una relació fixa. Per tant, el que reconeix és que la fixesa es materialitzarà en el reconeixement de romandre en el lloc de treball que actualment desenvolupa, tot equiparant els drets al dels funcionaris de carrera.

La Secció de la CGT a l’Ajuntament d’Alacant, malgrat ser menyspreada per la pròpia administració, ha continuat la seva lluita i juntament a la Plataforma de temporals de llarga durada de l’Ajuntament ha demostrat que l’organització dóna els seus fruits.

Organitza’t i lluita! Els teus drets són els de totes!"

CGT a l’Ajuntament d’Alacant

 

Sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre l'assumpte acumulat "Sanchez Ruíz/Fernández-Alvarez i altres".

El Tribunal de Justícia de l'UE ha indicat que  hi ha un problema estructural en la sanitat pública espanyola que es tradueix en un elevat percentatge d'empleats públics temporals i en l'incompliment de l'obligació legal de proveir de manera permanent les places ocupades temporalment per aquest personal.

Segons el Diario del Derecho en la seva edició del dia 23 de març del 2020, "en la sentència Sánchez Ruiz i Fernández Álvarez i altres (assumptes acumulats C-103/18 i C-429/18), dictada el 19 de març de 2020, el Tribunal de Justícia ha declarat que els Estats membres o els interlocutors socials no poden excloure del concepte de "successius contractes o relacions laborals de durada determinada", previst en la clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el Treball de durada determinada (en endavant, "Acord Marc"), una situació en la qual un empleat públic nomenat sobre la base d'una relació de servei de durada determinada -fins que la plaça vacant per a la qual ha estat nomenat sigui proveïda de forma definitiva- ha ocupat, en el marc de diversos nomenaments, el mateix lloc de treball de manera ininterrompuda durant diversos anys i ha exercit de forma constant i continuada les mateixes funcions, quan el manteniment de manera permanent d'aquest empleat públic en aquesta plaça vacant es degui a l'incompliment per part de l'ocupador de la seva obligac ió legal d'organitzar en el termini previst un procés selectiu a l'objecte de proveir definitivament l'esmentada plaça vacant i la seva relació de servei hagi estat prorrogada implícitament d'any en any per aquest motiu. En cas d'utilització abusiva per part d'un empresari públic de successives relacions de servei de durada determinada, el fet que l'empleat públic de què es tracti hagi consentit l'establiment o la renovació d'aquestes relacions no priva de caràcter abusiu, des d'aquest punt de vista, a el comportament de l'ocupador i no porta a que l'Acord Marc no sigui aplicable a la situació d'aquest empleat públic.

En els presents assumptes, diverses persones estan ocupades des de fa molt temps en el Servei de Salut de la Comunitat de Madrid, en el marc de relacions de servei de durada determinada. Aquests empleats públics van sol·licitar que se'ls reconegués la condició de personal estatutari fix o, amb caràcter subsidiari, la condició d'empleats públics amb un estatut comparable al d'aquest personal, sol·licitud que els va ser denegada per la Comunitat de Madrid. Aquests empleats públics van interposar sengles recursos contra les resolucions denegatòries de la comunitat davant el Jutjat del Contenciós-Administratiu n.º 8 de Madrid i el Jutjat del Contenciós-Administratiu n.º 14 de Madrid, els quals van plantejar diverses qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia en relació amb la interpretació, en particular, de la clàusula 5 d'l'Acord Marc.

D'altra banda, el Tribunal de Justícia ha declarat que la clàusula 5 de l'Acord Marc s'oposa a una normativa i a una jurisprudència nacionals en virtut de les quals la renovació successiva de relacions de servei de durada determinada es considera justificada per "raons objectives" per mes motiu que aquesta renovació respon a les causes de nomenament previstes en aquesta normativa, és a dir, raons de necessitat, d'urgència o per al desenvolupament de programes de caràcter temporal, conjuntural o extraordinari, en la mesura en què aquesta normativa i jurisprudència nacionals no impedeixen en la pràctica a l'ocupador que es tracti a fer ús d'aquestes renovacions per donar resposta a necessitats permanents i estables en matèria de personal. Referent a això, el Tribunal de Justícia ha assenyalat que, tot i que les referides normativa i jurisprudència nacionals no estableixin una autorització general i abstracta per utilitzar successives relacions de servei de durada determinada, sinó que essencialment limiten la celebració d'aquests contractes o l'establiment d'aquestes relacions a la satisfacció de necessitats provisionals, en la pràctica, els successius nomenaments dels empleats públics afectats no responien a meres necessitats provisionals de la Comunitat de Madrid, sinó que tenien per objecte atendre necessitats permanents i estables en matèria de personal de el Servei de Salut d'aquesta Comunitat. Sobre aquesta qüestió, el Tribunal de Justícia ha indicat que, segons els jutjats remitents, hi ha un problema estructural en la sanitat pública espanyola que es tradueix en un elevat percentatge d'empleats públics temporals i en l'incompliment de l'obligació legal de proveir de manera permanent les places ocupades temporalment per aquest personal."

 

 



Sentències anteriors del TJUE no consideraven abús els succesius contractes d'una treballadora contractada de forma interina , sempre substituint personal de l'empresa que sol·licitava permisos per maternitat o paternitat.

Sobre el contracte d’interinitat, val portar a col·lació la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 26 de gener de 2012, en l’assumpte C-586/10 (Kücük v. Land Nordrhein-Westfalen). La base jurídica de què parteix la Sentència per resoldre el cas és la clàusula 5.1.a) de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada, signat el 18 de març de 1999, que figura com a annex a la Directiva 1999/70/CE, de 28 de juny; segons aquest precepte, a l’efecte de prevenir abusos en la utilització successiva de contractes de durada determinada es demana als estats o als interlocutors socials que estableixin mesures com ara “les raons objectives” que justifiquen la seva renovació, la durada màxima o el nombre de renovacions. La clàusula demana també que, quan resulti necessari, es determini en quines condicions els contractes es consideren abusius o s’entendran signats per temps indefinit.

El conflicte se centra en el fet que una treballadora contractada de forma interina passa en aquesta situació 11 anys, amb un total de 13 contractes, sempre substituint personal de l’empresa que sol·licitava permisos per maternitat o paternitat. Per al TJUE, davant la pregunta de si la necessitat temporal de substitució de personal constitueix una “raó objectiva” quan es posa de manifest que aquella necessitat de substitució de personal és en realitat permanent, i si la necessitat també es podria atendre mitjançant la contractació per temps indefinit d’un treballador. El TJUE comença afirmant que el concepte de “raons objectives” ha de ser entès en el sentit que s’ha de referir a circumstàncies específiques i concretes que caracteritzen una determinada activitat i que, per tant, poden justificar en aquest context particular la utilització successiva de contractes de durada determinada; aquestes circumstàncies poden tenir el seu origen, en particular, en l’especial naturalesa de les tasques per a la realització de les quals signen aquests contractes i en les seves característiques inherents o, eventualment, en la persecució d’un objectiu legítim de política social per part d’un estat membre, com podria ser la substitució de treballadors per raó de la protecció de l’embaràs, maternitat o conciliació de la vida laboral i familiar. Per tant, la clàusula 5.1.a) de l’Acord marc ha de ser interpretada en el sentit que la necessitat temporal de substitució de personal pot constituir una raó objectiva als efectes de la citada clàusula; com diu el Tribunal, “el sólo hecho de que un empresario se vea obligado a realizar sustituciones temporales de manera recurrente, o incluso permanente, y de que esas sustituciones también pudieran llevarse a cabo mediante la contratación de trabajadores en virtud de contratos de trabajo de duración indefinida no implica la inexistencia de una razón objetiva a efectos de la cláusula 5.1.a) de dicho Acuerdo marco ni la inexistencia de un abuso en el sentido de la misma cláusula”. 

Resum d'informacions legals realitzat per l'equip de redacció de las afueras.

 

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto