Objectiu de les Nacions Unides i de les organitzacions no governamentals com Greenpeace o Amnistia internacional, i de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), en el Dia Internacional de la Dona.

El missatge del Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, amb motiu del Dia Internacional de les dones va ser contundent:  « Vivim en un món dominat pels homes amb una cultura dominada pels homes, ho veiem en els governs, l’administració pública, el sector privat i a les organitzacions internacionals com les Nacions Unides. Per tant, el problema de fons de la igualtat de gènere resideix en el poder. Es per això que empoderar a les dones és el nostre principal objectiu. Així, perquè l’empoderament sigui una realitat a les Nacions Unides, he fet de la paritat el principal objectiu de la nostra reforma....aquesta serà la nostra millor arma per lluitar amb tolerància zero contra la explotació i els abusos sexuals, combatre l’assetjament sexual i aconseguir que en la nostra organització dones i homes puguin treballar plegats en plena igualtat de condicions i contribuir a un món igualitari»

La lluita de totes les dones aconsegueix que els milers de dones violades sistemàticament a Kosovo siguin indemnitzades pel calvari que van patir.

Amnistia internacional va manifestar en un comunicat en el Dia Internacional de la Dona que: «la lluita de totes les dones per acabar amb les injustícies al llarg de tots aquests últims anys ha aconseguit que  d’una vegada per totes  sigui il·legal que els violadors evitin judicis si  contrauen matrimoni amb les seves víctimes  al Líban, Jordània i Tunis. També, és la lluita que ha aconseguit que després de vint anys del conflicte armat a Kosovo, les milers de dones i noies que van ser violades de manera sistemàtica siguin reconegudes i indemnitzades   pel calvari que van patir.

Però, un dels grans èxits ha sigut que milions de dones han sortir al carrer i han mobilitzat  tots els  sectors de la societat per la defensa dels seus drets. Feia anys que no es produïa una mobilització tant forta i amb tanta repercussió».

La violència masclista és la més estesa del planeta. Només a Espanya més de 900 dones han sigut assassinades per les seves parelles o ex-parelles

Greenpeace es preguntava per què aquesta vaga feminista? I per què ara? Explicava que: “Hi ha gent que manté que la igualtat entre homes i dones ja és plena, que ja no existeix el masclisme que hi havia fa 40 anys, les dones treballen en igualtat de condicions en aquest país, hi ha igualtat legal, per què una vaga de dones ?”

«Els arguments, per aquesta organització, són diversos:

La violència masclista és la més estesa del planeta. Només a Espanya, des de l’any 2002, més de 900 dones han sigut assassinades per les seves parelles o ex-parelles.

De les persones treballadores a temps parcial, un 70 per cent són dones. Segueix existint bretxa salarial entre dones i homes, de mitjana, una dona cobra un 13 per cent menys que un home per cada hora de treball.

Les dones dediquen el doble d’hores que els homes al treball no remunerat.

Les dones són més vulnerables a la pobresa energètica.

Hi ha més dones a l’atur (un 18,4 per cent) que homes (un 15 per cent). El Consell Econòmic i Social (CES, és un òrgan consultiu del govern espanyol en matèria socioeconòmica i laboral) va advertir fa mesos  que l’evolució laboral de les dones es pitjor que la que estan experimentant els homes.

Conseqüència de la major precarietat, de la bretxa salarial, es genera la bretxa de les pensions. Les dones només representen el 36,1% de les persones jubilades amb dret a prestació i la seva pensió mitjana és de 768 euros al mes, en oposició als 1.220 euros dels homes.

La representació política de les dones encara no arriba al 50 per cent en molts parlaments. El Govern central, de fet, està molt lluny de la paritat: només 5 dels seus 14 membres són dones. En el Congrés, les dones no arriben al 40 per cent dels escons.

Existeix un sostre de vidre: Lluny de la paritat en els llocs de poder, només el 28 per cent ocupa alts càrrecs a l’Administració, tot i representar el 51 per cent de la població espanyola. Només un 11 % de les dones són membres de les Reals Acadèmies, el 22 per cent són catedràtiques, el 13 per cent dels rectors de les Universitats són dones i el 19 per cent són batlles. Per contra, el 58 % de les persones titulades de Grau són dones, i en el sector domèstic, el 98 per cent són dones»

Greenpeace no seria el que és si no hagués existit el moviment feminista. El sufragisme (dret al vot) va ser qui ideà la desobediència civil, manifestacions, interrupció d’oradors mitjançant preguntes sistemàtiques, auto-encadenament, llençada de pamflets reivindicatius , etc. Ens es familiar, oi? Són moltes les formes d’agitació que fem servir i per les que se’ns reconeix en la nostra defensa pel medi ambient.

Greenpeace va néixer gràcies a la idea d’una dona, Marie Bohlen (coneguda per les seves il·lustracions de la natura i una de les fundadores de Greenpeace. Pacifista de tota la vida, la seva profunda reverència per totes les criatures vivents va néixer a la granja Greenpeace que va fundar amb el seu segon marit. La seva veu forta i ressonant va donar un exemple valent, empoderant a les generacions de dones).

Greenpeace s’ha nodrit i ha aprés de les contribucions de científiques com Rachel Carson, autora de «Primavera silenciosa» (llibre publicat el 27 de setembre de 1962 que parlava i advertia dels efectes perjudicials dels pesticides en el medi ambient – especialment a las aus- i culpava a l’industria química de la creixent contaminació. Es tracta del primer llibre divulgatiu sobre impacte ambiental i s’ha convertit en un clàssic de la conscienciació ecològica. Es considera que Primavera Silenciosa inspirà la mobilització ecologista que aconseguí que es revisés l’ús dels pesticides per part del Departament d’Agricultura, que el DDT fos prohibit per la legislació dels Estats Units i va assentar les bases per a la creació de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units) o Donella Meadows, autora principal de l’informe «Límits del creixement», (un informe encarregat al MIT-Institut Tecnològic de Massachusetts- pel Club de Roma. Donella Meadows, biofísica i científica ambiental va ser l’autora principal de l’informe. La conclusió de l’informe del 1972 va ser que si l’actual increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació dels recursos naturals es manté sense variació, durant els pròxims cent anys s’arribarà als límits absoluts de creixement a la Terra), pioneres en el despertar feminista.

Es per tot això, que Greenpeace va animar a totes les dones a que assistissin a les diferents vagues feministes, i que el seu  atur fos la seva contribució.

Cinc dones refugiades del camp de Mahama (Ruanda),  del de  Zaatari (Jordània) i del d’Uganda aposten per l’educació i l’esport. Exemples de superació en aquest Dia Internacional de la Dona.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats va celebrar el dia de la dona  evocant la situació de cinc dones als camps de refugiats, com exemple de superació. Dones emprenedores, mares coratge, noies que aposten per l’educació i l’esport on la dona té un segon pla.

Sandrine, la seva mare i 7 germans van arribar al camp de refugiats de Mahama sense pertinences. Sense res. Gràcies al centre organitzat per a dones i noies avui sap cosir  vestits, pantalons i qualsevol peça de roba. Aprendre a cosir, a portar un negoci i a guanyar diners per ajudar a la seva família van ser els motius que va portar a Sandrine al centre de dones finançat per ACNUR.

Ara està molt orgullosa d’haver-ho aconseguit i espera que un dia, de tornada al seu país natal, sigui possible ensenyar a altres dones el que ella ha aprés.

El camp de refugiats de Mahama (Ruanda) acull a 26.800 persones provinents en la seva majoria de Burundi. La guerra civil de Burundi va ser un llarg i sagnant conflicte  que va arruïnar aquest país entre 1993 i 2005. La guerra civil va ser el resultat de les tensions ètniques entre els hutus i els tutsis de Burundi i va costar la vida a 300.000 persones. El conflicte s’inicià després de les primeres eleccions multi-partidistes en el país des de la seva independència de Bèlgica al 1962. 

A l’abril de l’any 2015 moltes persones de Burundi van sortir al carrer per manifestar el seu desacord amb la intenció del president Pierre Nkurunziza de presentar-se de nou a un tercer mandat, contravenint la Constitució. Des de llavors les revoltes no s’han aturat. Prop de 150.000 persones han hagut d’abandonar el país.

Amal, refugiada siriana al camp de refugiats de Zaatari

Amal va arribar al camp de Zaatari fugint de la guerra de Síria, durant l’any 2013, amb quatre filles i un fill. Al camp de refugiats, Amal es va convertir en una entrenadora de futbol. Des de llavors, aquesta refugiada no ha deixat de lluitar per l’educació de les seves filles i moltes altres noies en Jordània. La seva posició d’entrenadora de futbol femení la fa servir per  animar  a les famílies a portar les seves filles  al col·legi per lluitar contra els principals reptes en el camp de refugiats,  com és el matrimoni infantil.

El camp de refugiats de Zaatari està ubicat a Jordània, a 10 km al est de la ciutat de Mafaq, és el segon camp de refugiats més gran del món. Fou inaugurat el 28 de juliol de 2012 per acollir sirians que fugien de la violència de la guerra civil, que esclatà al 2011, i ha anat evolucionant cap a un assentament permanent.

Nawar és una dona refugiada de 29 anys. És professora de noies dins el projecte TIGER GIRLS, d’un camp de refugiats de Jordània. Ajuda a aquestes a empoderar-se mitjançant l’educació, activitats esportives i la construcció de la confiança en sí mateixes. La frase que dóna nom a les TIGER GIRLS, un grup de nenes refugiades sirianes en el camp de refugiats de Zaatari, Jordània, és «aquestes noies inspirades gaudeixen llegint».

Layla, activista contra la violència de gènere a Jordània

Les dones que han fugit de guerres i conflictes són, per desgràcia, molt més propenses a patir violència de gènere i violacions sexuals al trobar-se soles en un entorn desconegut. L’estudi SheFighter ensenya arts marcials a les dones sirianes del camp de refugiats de Zaatari, a l’Estat de Jordània,  per protegir-les de possibles atacs i augmentar la seva confiança.

Layla, activista contra la violència de gènere, va haver de fugir per amenaces. Avui és una dona refugiada que sap defensar-se gràcies a l’estudi SheFighter, on ha aprés 3 arts marcials juntament amb altres 25 dones.

Esther, una mare lluitadora

Esther ha aconseguit donar  una vida millor i més segura als seus fills, lluny de la violència del Sud de Sudan. Avui és autosuficient i treballa el seu hort, per donar de menjar al seus fills a Uganda.

La vida d’aquesta dona ha canviat del tot en qüestió de mesos. El conflicte al seu país, Sudan del Sud, la va obligar a fugir sola amb els seus fills a Uganda, on gràcies a les ajudes que està rebent, ha tornat a somriure i a reiniciar la seva vida. Ella és una de les milions de dones africanes que, amb esforç, estan sortint cap endavant, millorant la seva vida i la dels seus fills.

La guerra civil sud-sudanesa és un conflicte armat que s’esdevé des del 15 de desembre del 2013 al Sudan del Sud, entre els partidaris del president Salva Kiir i el seu vicepresident Riek Machar. Aquesta rivalitat ha fet ressorgir  antics desacords entre els clans del Moviment popular per a l’alliberament del Sudan, antiga rebel·lió que va portar el país a la independència el 2011. Els problemes de rivalitat ètnica, entre els Dinkes, ètnia majoritària a la que pertany Salva Kiir, i els Nuers, ètnia de la que procedeix Riek Machar, aprofundeixen la crisi.

D’altra banda, i segons el diari alemany Der Spiegel (traduït pel diari El temps el 25 de setembre de 2017), les fronteres d’Uganda estan sempre obertes. El 2016, no hi hagué cap altre país que acollís més immigrants que Uganda, una nació petita localitzada quasi al centre exacte d’Àfrica. El viatge dels refugiats culmina en un centre d’acollida, per començar, i després, al cap de pocs dies, ja tenen terres en propietat. Cada família rep una parcel·la de 30 per 30 metres en la qual se’ls permet construir una casa i una latrina a fora. El missatge és clar: benvingut a quedar-t’hi; i per sempre, si vols.

La presència de les dones en els mitjans de comunicació de masses és molt inferior a la dels homes, segons el dossier «Les dones a Catalunya, 2018»

Commemoració del dia internacional de les dones a Catalunya

La visibilitat de les dones als mitjans de comunicació i a la societat en general va ser l’eix de la campanya #veusquenoveus i dels actes i el Manifest institucional de la Generalitat en motiu del Dia Internacional de les Dones. L’acte central va tenir lloc al Palau de la Generalitat el dia 7 de març va consistir en la taula rodona Veus visibles: la veu de les dones a l’espai públic i als mitjans de comunicació.

L’Institut Català de les Dones es va situar al costat de les reivindicacions del teixit associatiu de dones i el moviment feminista i donà suport a la iniciativa de la vaga del 8 de març.

Cal recordar que l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York, on van morir 146 treballadores tèxtils, és un dels principals esdeveniments que van portar a que les Nacions Unides declaressin l’any 1977, el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. A més, també va portar a canvis en la legislació sobre les normes de seguretat i va ser el detonant per a la creació del sindicat internacional Ladies Garment Workers Union.

L’Institut Català de les Dones va presentar el  dossier estadístic Les dones a Catalunya 2018, elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, amb motiu d’aquest 8 de març, on recull els principals indicadors disponibles, a dia d’avui, de les desigualtats, encara molt significatives, entre dones i homes.

La presència de les dones en els informatius de televisió és un 30 per cent, en el millor dels casos. La participació de les dones en programes informatius radiofònics i de televisió oscil·la entre el 23 per cent i el 44 per cent. La presència mitjana de les dones a la premsa escrita és del 23 per cent i en la digital, del 34 per cent, segons el dossier mitjans de comunicació, segons el dossier «Les dones a Catalunya, 2018».

«Episiotomia per sistema és violència»

Destaca de la manifestació del 8 de març a Barcelona aquest missatge imprès en un cartell que portava una estudiant de medicina, que podria perfectament resumir el que pateixen les dones al llarg de la seva vida, inclús en les societats avançades.

La episiotomia, segons wikipedia,  és la realització d’una incisió quirúrgica a la zona del perineu femení, que comprèn pell, plànol muscular i mucosa vaginal. La finalitat és la d’ampliar el canal «tou» per abreujar el part i accelerar la sortida del fetus. És realitza sota anestèsia local, amb tisores o bisturí i requereix una sutura. És un dels procediments mèdics més comuns que es realitzen a les dones. No obstant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) admet l’episiotomia en casos en els quals sigui estrictament necessària.

Queda molt camí per recórrer si la societat vol arribar a la paritat social entre homes i dones.

Recull d’informacions realitzat per l’equip de redacció de “Las afueras”.