En perill la pròpia existència del poble palestí
____________________________________________________________________
Després de dos mesos i mig de bloqueig absolut, en violació del dret internacional, Israel ha permès que l'ajuda humanitària entre a Gaza amb comptagotes. Aquesta decisió, desproporcionada respecte a les necessitats existents, no impedirà que es desenvolupi una fam en l'enclavament. Sotmesa a una intensa pressió militar, la sort de la població oscil·la entre una gran hecatombe i l'expulsió.
per Insaf Rezagui, juny de 2025
El passat 23 de març, vuit membres de la Mitja Lluna Roja palestina, sis de la defensa civil i un empleat de les Nacions Unides (ONU) van ser abatuts per l'Exèrcit israelià prop de Rafah, en el sud de la Franja de Gaza, abans de ser enterrats en una fossa comuna. Aquests treballadors humanitaris eren clarament identificables: portaven peces reflectores i circulaven en tres ambulàncies amb els colors de l'organització, un camió de bombers i un vehicle de l'ONU. Des del començament de la guerra a l'octubre de 2023, han mort en ella més de 400 treballadors humanitaris i 1300 professionals sanitaris. Per a aquest personal dels serveis d'emergència, no existeix lloc més mortífer que Gaza. L'article 8 de l'Estatut de Roma, que va instituir la creació del Tribunal Penal Internacional (TPI), qualifica de crim de guerra el fet de “dirigir intencionalment atacs contra personal, instal·lacions, material, unitats o vehicles participants en una missió de manteniment de la pau o d'assistència humanitària”. A més, els Convenis de Ginebra de 1949, que imposen als bel·ligerants l'obligació de garantir la protecció de les víctimes civils dels conflictes, preveuen expressament la necessitat de permetre que el Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja “ofereixin els seus serveis”.
Els assassinats del 23 de març s'inscriuen en un atac generalitzat i metòdic d'Israel contra el sistema sanitari palestí: bombardejos d'hospitals, corts d'aigua i electricitat que impedeixen el normal funcionament dels establiments mèdics encara operatius i provoquen la mort de persones ferides, així com traves deliberades al “lliurament de subministraments mèdics i de medicaments, […] especialment d'anestèsics i màquines d'anestèsia”, la qual cosa obliga els metges a “operar a persones ferides i realitzar amputacions, fins i tot a nens, sense anestèsia”, com especifiquen les ordres de detenció emeses per la Sala de Qüestions Preliminars del TPI contra el primer ministre israelià Benjamín Netanyahu i el seu llavors ministre de Defensa Yoav Galant.
La fam com a arma de guerra
La destrucció del sistema sanitari torna impossible la vida en la Franja de Gaza, sotmesa a un bloqueig total des de 2006 i avui dia arrasada per incessants operacions militars. Les autoritats israelianes porten des del 2 de març de 2025 impedint l'entrada de tota ajuda en l'enclavament, en flagrant violació de les regles imperatives del dret internacional. Segons el TPI, aquestes pràctiques israelianes instauren “condicions de vida calculades per a comportar la destrucció d'una part de la població civil de Gaza”. Han convertit la Franja de Gaza en un “camp de mort” —com va afirmar el secretari general de l'ONU, António Guterres, en una conferència de premsa el 8 d'abril de 2025— i infligeixen un càstig col·lectiu, cosa que també prohibeix el dret internacional. El que està actualment en joc a Gaza —i, en general, en Palestina— és la pròpia existència del poble palestí en les seves terres.
Mentre prossegueix la impunitat tant en l'escenari internacional com a Israel —on no s'ha incoat cap recerca ni procés seriós contra els responsables polítics i militars acusats de crims internacionals—, la qualificació jurídica dels actes comesos per l'Exèrcit israelià a Gaza es va precisant a mesura que se succeeixen els nombrosos informes d'experts de l'ONU o d'organitzacions de la societat civil (1). D'altra banda, les actuacions dictades pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) arran del procediment contenciós interposat per Sud-àfrica al desembre de 2023 —al qual més tard s'han sumat nombrosos Estats, entre ells Espanya, Colòmbia i Mèxic— en virtut de la Convenció de 1948 per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, així com la recerca en curs del fiscal del TPI, convergeixen en l'existència de crims internacionals sistemàtics i massius. Totes dues institucions han determinat, sobretot, que els actes concernits es dirigien premeditadament contra la població civil, la qual cosa contradiu el discurs oficial israelià, que els presenta com a part d'una “guerra contra Hamàs”. Una estratègia que, malgrat il·legal, ha estat confirmada pel mateix ministre de Defensa, Israel Katz: “L'extensió de l'operació d'aquest matí augmentarà la pressió sobre els assassins d'Hamàs, així com sobre la població de Gaza” (X, 2 d'abril de 2025).
Les ordres de detenció —detallades de fet i de dret— emeses pel TPI acusen els dirigents israelians de valer-se de la fam com a mètode de guerra —un acte constitutiu de crim de guerra— i de ser responsables d'assassinats, persecucions i altres actes inhumans constitutius de crims contra la humanitat. Per al Tribunal, Netanyahu i Galant “van privar a la població civil de Gaza, deliberadament i amb perfecte coneixement de causa, de béns indispensables per a la seva supervivència, la qual cosa inclou aliments, aigua, medicaments i subministraments mèdics, així com carburant i electricitat”. L'arribada de noranta camions d'ajuda humanitària a l'enclavament el 21 de maig —quan es necessitaven sis-cents al dia— és incapaç de detenir la fam.
L'eliminació voluntària d'una part de la població civil de Gaza porta, en pura lògica, a parlar de genocidi, el “crim dels crims”. Els catedràtics de dret internacional en la Universitat París-Panthéon-Assas Julián Fernández i Olivier de Frouville sostenen que “la probabilitat que s'estableixi la responsabilitat de l'Estat d'Israel […] en un crim de genocidi és avui més alta que mai” (2). Ja en el primer acte dictat el 26 de gener de 2024 en el cas “Sud-àfrica contra Israel”, el TIJ va reconèixer l'existència d'un “risc real i imminent que es causi un perjudici irreparable als drets” dels palestins com a grup protegit per la Convenció de 1948, ratificada per Israel i Palestina. Un tractat en l'article del qual 2 es caracteritza aquest “perjudici” com la conseqüència de “qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal: matança de membres del grup; lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; sotmetiment intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial; mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup; trasllat per força de nens del grup a un altre grup”. L'anterior definició es reprèn en l'article 6 de l'Estatut de Roma, ratificat per Palestina l'1 d'abril de 2015.
El primer criteri es refereix a l'existència d'un grup protegit. S'aplica als 2,3 milions de palestins de Gaza, considerats una part substancial dels habitants de Palestina, com ho reconeix el TIJ en el seu acte del 26 de febrer de 2024. El segon criteri, relatiu a la comissió d'un o diversos actes materials prohibits, també es compleix. El caràcter deliberadament cec dels atacs corrobora l'acusació d'assassinat. Segons Amnistia Internacional, la majoria dels bombardejos realitzats per l'Exèrcit israelià no estaven dirigits contra objectius militars i apuntaven directament a la població civil. Aquests atacs, sovint empresos sense avís previ —malgrat ser obligatori—, es realitzen amb ajuda d'armes explosives d'ampli abast en zones densament poblades i són, necessàriament, causa d'importants pèrdues humanes. Més de 50.000 palestins han trobat la mort a Gaza des del 7 d'octubre de 2023, dels quals el 70% eren dones i nens. Aquesta xifra no inclou les víctimes soterrades sota els enderrocs i les morts indirectes a causa de la fam i les malalties (3).
A aquests assassinats se'ls afegeix el sotmetiment del grup a condicions de vida destinades a causar la seva destrucció. Al novembre de 2024, el TPI determinava que aquestes condicions han estat “calculades per a comportar la destrucció d'una part de la població civil de Gaza”. La quasi totalitat dels palestins de Gaza s'ha vist desplaçada, sovint en repetides ocasions. La fam fa estralls en l'enclavament. A mitjan maig de 2025, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) —que calcula que el 90% dels gazatíes sofreix una “inseguretat alimentària aguda”— va anunciar que havia esgotat les seves reserves de menjar.
El tercer criteri concerneix a la intenció genocida. Aquesta pot deduir-se de les declaracions públiques de diversos responsables polítics i militars, nombroses i mai desmentides ni castigades, contràriament a les mesures preventives exigides pel TIJ. “Lluitem contra bèsties humanes. […] Gaza no tornarà a ser el que era abans” (Galant, 9 d'octubre de 2023); “La responsable és tota una nació. […] Lluitarem fins a trencar-los la columna vertebral” (Isaac Herzog, president d'Israel, 12 d'octubre de 2023). Més recentment, el ministre de Defensa Katz va afirmar públicament: “Habitants de Gaza, us ho adverteixo per última vegada. […] Seguiu el consell del president dels Estats Units: retorneu als ostatges i expulseu a Hamàs, i se us obriran noves opcions, inclosa la relocalització en altres parts del món per als qui així ho triïn. En cas contrari, la destrucció i la devastació seran totals (19 de març de 2025). Fernández i Frouville conclouen: “Que nosaltres sapiguem, mai s'havia expressat amb tanta claredat semblants intencions [genocides]” (4).
L'absència de sancions internacionals encoratja declaracions com aquestes que, d'altra banda, rimen amb el pla presentat per Donald Trump. El president estatunidenc preveu el desplaçament forçat dels palestins fora de Gaza: semblant projecte viola greument l'estipulat en el Quart Conveni de Ginebra i és constitutiu de crim contra la humanitat. El seu pla s'inscriu en la continuïtat d'un procés de neteja ètnica: el TIJ deixava constància ja en el seu dictamen consultiu del 19 de juliol de 2024 que les polítiques i pràctiques israelianes alteraven la composició demogràfica del territori palestí. A Israel, els discursos de caràcter genocida es multipliquen i es banalitzen (Le Monde, 22 de maig de 2025).
Recollir proves del genocidi posant en risc la vida
Donades les restriccions d'accés imposades per l'exèrcit d'ocupació israeliana a periodistes i organismes internacionals, els palestins han de recollir pel seu compte —sovint posant en risc la seva vida— les proves i testimoniatges de la realitat que estan sofrint. Aquests relats i aquestes imatges li van permetre a Sud-àfrica presentar una denúncia davant el TIJ al desembre de 2023.
Al marge de les obligacions jurídiques que incumbeixen a Israel, tots els Estats tenen el deure de prevenir, impedir i sancionar el crim de genocidi, i disposen de diversos mitjans per a fer-lo: interrompre la venda d'armes i municions a Israel imposant un embargament, suspendre l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel, adoptar sancions financeres selectives contra els responsables suposats del genocidi, promoure l'adopció d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU en virtut del capítol VII de la Carta de les Nacions Unides —que permet adoptar mesures coercitives (econòmiques, diplomàtiques, financeres…)—, donar suport als processos incoats per tribunals nacionals sobre la base de la jurisdicció universal —el que permetria obrir recerques a tot arreu, independentment de la nacionalitat o el territori— o recolzar la recerca del fiscal del TPI sobre la situació en l'Estat de Palestina. Els desplaçaments a l'estranger de Netanyahu, facilitats, per exemple, per l'autorització per a sobrevolar territori francès concedida el 2 de febrer de 2025, revelen que molts Estats occidentals continuen mostrant-se reticents a respectar les seves obligacions. Aquests titubejos confirmen la prevalença d'una doble moral en l'aplicació del dret internacional. La guerra a Gaza mostra no sols la incapacitat de l'ordre internacional contemporani per a instaurar la pau, sinó també fins a quin punt aquest ordre perpetua la dominació colonial israeliana en Palestina.
(1) Vegeu Akram Belkaïd, “Israel, acusat de genocidi a Gaza”, Le Monde diplomatique en espanyol, gener de 2025.
(2) Julián Fernández i Olivier de Frouville, “Els déclarations du ministre israélien de la défense sont l’expression transparent d’une intention génocidaire à Gaza”, Le Monde, París, 11 d'abril de 2025.
(3) Rasha Khatib, Martin McKee i Salim Yusuf, “Counting the dead in Gaza: Difficult but essential”, The Lancet, Londres, 10 de juliol de 2024.
(4) Julián Fernández i Olivier de Frouville, “Els déclarations du ministre…”, op. cit.
Insaf Rezagui
Doctor en dret internacional i cofundador del col·lectiu Yaani.