Informe de l’Observatori Contra l’Homofòbia.

____________________________________________________________

Marc legal i protocols

· Llei 15/2022, del 12 de juliol, integral para la igualtat de tracte i la no discriminació: Coneguda
com a Llei Zerolo, aquesta llei té com a objectiu garantir el dret de les persones a viure amb dig-
nitat, seguretat, lliures d’explotació, maltractament i lliures de qualsevol mena de discriminació a
l’Estat espanyol.

· Llei 4/2023, de 28 de juny, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia
dels drets de les persones LGTBI: Aquesta llei té com a objectiu desenvolupar i garantir els drets
de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals (LGTBI) erradicant les situacions de
discriminació, per a assegurar que en l’Estat espanyol es pugui viure la diversitat afectiva, sexual,
de gènere i familiar amb plena llibertat.

· Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgè-
neres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia: Aquesta llei té com a

objectiu desenvolupar i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i inter-
sexuals (LGTBI) visibilitzant-les i erradicant les situacions de discriminació a través d’un règim

sancionador i de la vertebració de polítiques públiques a Catalunya.
· Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació: Aquesta llei té com a
objectiu garantir el dret de les persones a viure amb dignitat, seguretat, lliures d’explotació, mal-
tractament i lliures de qualsevol mena de discriminació a Catalunya.

· Protocol d’LGTBI-fòbia de Barcelona: Protocol de coordinació dels diferents agents i circuits,

tant públics com privats, que la ciutat de Barcelona té a disposició per tal de fer front a les situa-
cions de discriminació per LGTBI-fòbia. Actualment, els agents principals són l’Oficina per la No

Discriminació (OND) de l’Ajuntament de Barcelona, el Centre LGTBI de Barcelona i l’Observatori
Contra l’LGTBI-fòbia.
· Protocol d’LGTBI-fòbia de TMB: Protocol de coordinació dels diferents agents que operen en la
prevenció, detecció i intervenció de les violències LGTB-fòbiques en la xarxa de metro i bus de la

ciutat de Barcelona. En aquests moments els agents principals són Transport Metropolità de Bar-
celona (TMB) i l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia.

Agents socials i institucionals
· Àrea LGTBI: Referència a l’Àrea per la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGTBI,
adscrita a la Direcció General d’Igualtat de la Conselleria d’Igualtat i Feminisme i concretament a
la Direcció General de polítiques públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya.
· Direcció General de Polítiques públiques LGBTI+: Direcció general que vertebra les polítiques

LGBTI+, emmarcat dins de la Direcció General d’Igualtat de la nova Conselleria d’Igualtat i Feminis-
me de la Generalitat de Catalunya.

· Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona: Referència a l’àrea encarregada de
les polítiques LGTBI+ de la Diputació de Barcelona.
2El protocol es pot consultar en el següent enllaç:
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/protocol_lgtbifobia.pdf

3El protocol es pot consultar en el següent enllaç: https://lobservatori.cat/wp-content/uploads/Protocol-de-prevencio-
i-interrvencio-de-lLGTBI-fobia-a-les-xarxes-de-transport-de-TMB.pdf

4Les diferents fiscalies delegades poden consultar-se en el següent web:
https://www.fiscal.es/web/fiscal/-/organigrama-delitos-de-odio-y-discriminacion

ANTECEDENTS DE LA REPRESSIÓ ALS COL·LECTIUS LGTBI EN EUROPA

Mapa nienawisci.

Des 2019, diversos ajuntaments, regions i províncies s'han declarat «Zones sense LGTBI», el que ha augmentat la culpabilització de les persones LGBTI a Polònia. Com a resposta, activistes locals van crear un «Atles de l'odi» per tal de destacar què autoritats municipals i locals han efectuat aquestes declaracions. Ara les administracions locals presenten demandes contra alguns d'aquests activistes per la seva participació en l'elaboració de mapa.

La segona enquesta sobre persones LGBTI de la FRA mostra que la situació és cada vegada més dura per a aquestes persones a Polònia. Els resultats posen de manifest un augment de la intolerància i la violència contra les persones LGBTI i una completa desconfiança dels enquestats pel que fa als esforços de Govern per combatre els prejudicis i la intolerància contra ells, que registra el percentatge més baix de tota la Unió (només un 4% els considera eficaços).

Al desembre de 2019, el Parlament va adoptar una resolució en què demanava a la Comissió que utilitzés tots els instruments i procediments a la seva disposició per garantir l'aplicació completa i real dels principis i valors dels Tractats, inclòs el procediment d'infracció.

El 23 d'abril de 2020, el TJUE va reconèixer en l'assumpte Rete Lenford (assumpte C-507/18) que les declaracions homofòbiques poden constituir una discriminació en l'ocupació i l'ocupació si les pronuncien persones que tenen o pot percebre que tenen una influència decisiva en la política de contractació d'un ocupador.

Davant d'aquesta situació:

1. Reconeix la Comissió que es pot percebre que els governs de ciutats, municipis i regions que s'han declarat «Zones sense LGBTI» tenen una influència decisiva en la política de contractació de les seves administracions?

2. Està d'acord la Comissió en què tals declaracions discriminen les persones LGBTI que busquen feina o ocupació en un òrgan administratiu local o regional?

3. Incoar la Comissió, tenint en compte la decisió prejudicial del Tribunal, un procediment d'infracció contra Polònia sobre la base de la Directiva relativa a la igualtat de tracte en l'ocupació (2000/78 / CE)?

4. Quines mesures concretes ha adoptat la Comissió per garantir que els defensors dels drets humans de les persones LGBTI a Polònia, inclosos els activistes que van elaborar "l'Atles de l'odi", estan protegits de la discriminació dins de l'àmbit d'aplicació dels principis i valors del Tractat?

Aquestes preguntes es van presentar el 17 de juny de 2020. El termini límit per respondre era el 18 de setembre de 2020....

Últimas Noticias

Un informe internacional alerta de una “nueva era” de ataques coordinados contra los derechos LGTBI+ en toda Europa

por Prensa FELGTBI+|Publicada 18 febrero, 2025

11
5 A Catalunya existeixen diferents sindicatures que exerceixen una funció de garantia de drets a la ciutadania.
L’Observatori treballa especialment amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de la
ciutat de Barcelona.
· Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació: Organisme estatal que s’ocupa dels delictes d’odi i
discriminació a les diferents comunitats autònomes.
· Oficina per la No Discriminació (OND): Mecanisme de garantia de drets humans a escala local
dirigit a atendre les discriminacions que ocorren a la ciutat de Barcelona. El servei s’adreça a tota
la ciutadania, amb atenció especial a les discriminacions patides per origen, pertinença cultural o
religiosa, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres.
· Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació (OITND): Organisme encarregat d’implementar la
Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Adscrit al Departament d’Igualtat i Feminisme
de la Generalitat de Catalunya. Es nodreix de personal de la funció pública i de personal expert en
matèria de no-discriminació, concretament de l’àmbit jurídic i mediació.

· Sindicatura de Greuges: Institucions de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelo-
na que tenen la missió de garantir el dret de totes les persones a una bona administració governa-
mental. Ha d’atendre les queixes de les persones que es trobin desemparades davant l’actuació o
la manca d’actuació de les administracions públiques.

2
Direcció d’Anàlisi i Investigació:
Patricia Aljama i Emerson Vicente-Cruz
Direcció Tècnica:
Cristian Carrer i Albert Carrasco
Anàlisi Sociològica i Jurídica:
Marc Manso i Pujol, Ariadna Angulo
Anàlisi de Casos i Produccions Narratives:
Othmane El Ghouch, Abril Pericàs, Emmanuel
González, Georgina Polo, Nil Salanova, Ariadna Bilbé

Disseny Gràfic i Maquetació:
Iker Uranga
Pròlegs:
Alberto Lacasta Huelin, Amy Sabaly,
Ferran Camarasa

Supervisat per:

Amb el suport de:
Departament de Psicologia Social

Grup Measuring and Improving Student Success

Grupo de Pesquisa Psicologia, Coletivos e Cultura Queer

amb el suport de la FAPESP

Clínica Jurídica de dret antidiscriminatori de dret al Dret


4
GLOSSARI
A continuació se’n presenten els principals
conceptes relacionats amb la diversitat
afectiva sexual i de gènere per tal que quedin
clarificats prèviament a la seva lectura.
Atesa la complexitat d’aquest informe el
glossari s’organitza per àmbits. Els àmbits
són: diversitats afectivosexuals i d’identitat i
expressió de gènere, tipus de discriminació,
drets i deures, marcs legals i agents
socials i institucionals.

· Asexual: orientació sexual que defineix a les persones que senten baix o gens interès per
l’activitat sexual envers altres persones. Tanmateix, no significa que no tingui interessos afectius,
romàntics, sensorials, entre d’altres.
· Agènere: persona que no se sent a si mateixa ni com a home ni com a dona, que no té identitat
de gènere o cap gènere a expressar.
· Bifòbia: Odi, prejudici i/o discriminació cap a les persones bisexuals o percebudes com a tal.
· Bisexualitat: Orientació afectivosexual que es caracteritza per la capacitat de sentir atracció
afectiva i/o sexual cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la
mateixa manera, ni en la mateixa intensitat.
· Cissexual/Cisgènere: Persona que se sent del gènere que li va ser atribuït en néixer segons les
seves característiques genitals. És a dir, hi ha una correspondència entre el sexe de naixement i el
sentiment de pertinença.
· Cisnormativitat: Tendència a considerar que totes les persones tenen una identitat de gènere
que concorda amb l’atribuïda en néixer.
· Cross-dresser: Terme que significa expressar-se en un altre gènere diferent de l’assignat
al néixer sense que estigui directament relacionat amb la identitat de gènere o orientació
afectivosexual de les persones.
· Deadname: terme que fa referència al nom registral de les persones trans* i no al nom de la seva
identitat.
· Despatologització: perspectiva teòrica-activista que vetlla pels drets de les persones trans*,
des d’una postura antipsiquiàtrica, de manera que la transsexualitat/transgenerisme no pot ser
considerada una malaltia mental. La despatologització ha de garantir un model social d’atenció
sanitària dirigida a persones trans* amb cobertura pública, en lloc d’un model mèdic vinculat amb
un trastorn o malaltia mental.
Diversitats afectivo sexuals i d’identitat i expressió de gènere

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya
5 1Definició extreta d’un article de Pikara Magazine sobre l’entitat EnFemme. Es pot consultar en:
https://www.pikaramagazine.com/2016/04/crossdressing-documental-en-femme/
· Diversitat Afectiva Sexual i de Gènere (DASIG): Concepte que fa referència al reconeixement
i la valoració de la pluralitat d’orientacions sexuals, d’identitats de gènere i formes de relació
afectiva presents en la societat. Engloba les diferents maneres en què les persones poden viure
la seva identitat de gènere (com a homes, dones, persones no binàries, trans*, entre d’altres), la
seva orientació afectivosexual (heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat, asexualitat, etc.) i
l’expressió de gènere (és a dir, la manera com manifesten socialment el seu gènere).
Aquest concepte parteix d’una perspectiva de drets humans i de justícia social, i pretén visibilitzar
i desestigmatitzar realitats històricament marginades o invisibilitzades, promovent la igualtat,
el respecte de totes les persones, amb independència de la seva orientació sexual, identitat i/o
expressió de gènere.
· Expressió de gènere: Manera de mostrar el nostre cos i d’actuar d’acord o no als cànons
socioculturals del que s’espera d’un home o d’una dona. Aquesta expressió opera a través del
nostre nom, actitud, vestimenta, gestos, el to de veu i altres aspectes considerats fora dels
patrons hegemònics per expressar el gènere.
· Gai: Home que sent atracció física i/o afectiva i/o que manté relacions afectivosexuals amb
altres homes.
· Gaifòbia: Odi, prejudici i/o discriminació cap als homes gais o percebuts com a tal.
· Gènere binari: Idea que existeixen únicament dos gèneres socials - home i dona - basats en dos
únics sexes - mascle i femella.
· Gènere fluid: Idea en la qual el gènere no és una categoria estanca sinó flexible, processal, fluida
i que la nostra identitat i expressió de gènere pot canviar amb el pas del temps.
· Gènere no binari/gènere no conforme/genderqueer: Identitats i expressions de gènere que no
s’ajusten a les categories binàries creades socialment i culturalment.
· Heteronormativitat: Tendència a considerar les relacions heterosexuals tradicionals com la
norma i totes les altres conductes i relacions afectivosexuals com desviacions d’aquesta norma.



6
· Heterosexual: Persona que sent atracció física i/o afectiva o manté relacions afectivosexuals
amb persones del gènere contrari.
· Homofòbia: Odi, prejudici i/o discriminació vers les persones gais i lesbianes i/o a les persones
percebudes com a tals.
· Homosexual: Persona que sent atracció física i/o sexual o manté relacions afectivosexuals amb
persones del seu mateix gènere.
· Identitat de gènere: Fa referència a sentiments i experiències, tant internes com externes, en
relació amb la percepció corporal. És a dir, com la persona sent el seu gènere, que pot coincidir o
no amb el que la societat espera pel sexe que li van assignar en néixer, i com l’expressa.
· Incongruència de gènere/Disfòria de gènere: Concepte utilitzat per manuals clínics, com el
Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V) i la Classificació internacional de
malalties (CIE-11), per classificar la realitat trans* com a malaltia relativa a la salut sexual.
· Interfòbia: Aversió, prejudici i/o discriminació cap a les persones intersexuals o percebudes com
a tal.
· Interseccionalitat: concepte teòric que va ser encunyat per l’acadèmica i activista negra Kimberlé
Crenshaw en la dècada dels 80. Es refereix a la interconnexió i la intersecció de diferents formes
d’opressió i discriminació, com el racisme, el sexisme, l’LGTBI-fòbia, la xenofòbia, el capacitisme,
entre altres. Reconeix que les persones poden experimentar múltiples formes d’opressió i
discriminació simultàniament, i que aquestes formes d’opressió no són independents entre si,
sinó que s’entrellacen i interactuen.
· Intersexualitat/Desenvolupament Sexual Diferencial (DSD): Ventall de condicions associades a
un desenvolupament anatòmic atípic de les característiques fisiològiques sexuals.
· Lesbiana: Dona que sent atracció física i/o afectiva i/o que manté relacions afectivosexuals amb
altres dones.
· Lesbofòbia: Odi, prejudici i/o discriminació cap a les dones lesbianes i/o a les dones percebudes
com a tal.
· LGTBI+: Acrònim relatiu a persones lesbianes, gais, trans*, bisexuals i persones que presenten
diversitat en el seu desenvolupament sexual. Darrere el terme LGTBI es poden incorporar altres
lletres (com la A d’asexualitat o la Q de queer), a tall d’acrònim i inclòs el terme + per fer referència
a altres orientacions, identitats i expressions de gènere dissidents.
· LGTBI-fòbia: presència de situacions discriminatòries sustentades en tot un sistema cultural,
social i econòmic que regula la sexualitat i la diversitat de gènere i facilita la legitimitat a algunes
persones, emparades per l’estructura d’aquest sistema, a exercir pràctiques discriminatòries
implícites i/o explícites sobre aquelles que perceben i es diferencien com a incomplidores dels
rols de gènere, en sentit ampli, i de les pràctiques sexuals normatives, en sentit estricte, amb la

intencionalitat d’erradicar i/o corregir qualsevol heterodoxia sexual al marge del sistema sexe-
gènere-desig; provocant conseqüències en el benestar psicosocial de les persones afectades i

que porta a un deteriorament de les relacions interpersonals, dels contextos socials on es dona i
que compromet al benestar i la salut de tota la ciutadania. Concepte que agrupa la lesbofòbia, la
gaifòbia, la transfòbia, la bifòbia i la interfòbia.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

7
· Misgendering: Situació en la qual algú intencionalment o inintencionadament es refereix a una
persona utilitzant un llenguatge que no es correspon amb el gènere sentit o la tracta com si el seu
gènere fos diferent del sentit.
· Orientació afectivosexual: Desig afectiu i/o sexual que tenim les persones cap als altres i que es
defineix a través del gènere.
· Pansexual/omnisexual: persona que sent atracció afectiva, emocional o sexual cap a persones,
independentment del seu sexe o gènere, de manera que poden sentir-se atretes per homes, dones
o persones que no s’identifiquen amb la dicotomia “home/dona”.
· Passing: Concepte que fa referència a la percepció social d’una persona com a pertanyent a una
determinada identitat de gènere, sovint en funció de si compleix o no amb els estereotips i normes
socials associades a aquesta identitat. Implica que una persona és percebuda pel seu entorn
d’acord amb com s’expressa, ja sigui cis o trans, perquè s’ajusta als codis culturals hegemònics:
l’aspecte físic, la veu, la manera de vestir, els gestos, etc.
· Patriarcat: Concepte que s’utilitza per referir-se al sistema sociopolític-econòmic en el qual el
gènere masculí i la cisheterosexualitat tenen supremacia sobre la resta de gèneres i orientacions
sexoafectives.
· Plumofòbia: Concepte utilitzat per definir l’aversió i discriminació cap a persones que tenen
una expressió de gènere no normativa, majoritàriament associat als nois que tenen expressions
efeminades.
· Queer: Posicionament identitari i polític que s’allunya de l’assimilacionisme dels principals
corrents identitaris i de l’etiquetatge imposat social i culturalment pel binarisme de gènere i el
model heteropatriarcal.
· Reassignació de sexe: Procés mitjançant el qual una persona trans* pot modificar les seves
característiques anatòmiques sexuals per adaptar-les a les característiques sexuals que
s’atribueixen al gènere amb el qual s’identifica.
· Serofòbia: Prejudici, por, rebuig i discriminació cap a persones portadores del VIH, també
conegudes com a seropositives. Aquest tipus de discriminació o fòbia té el seu inici amb l’aparició
del virus durant els anys 80 i, tot i que ha anat evolucionant amb el pas dels anys, malauradament
encara segueix vigent avui dia.
· Sexisme: Actitud, biaixos i discriminacions que estan a favor d’un sexe i/o gènere. El sexisme
pot afectar qualsevol gènere, però està particularment documentat que afecta més a persones del
gènere femení.
· Trans*: Terme paraigua que engloba totes les persones que s’identifiquen amb un gènere
diferent de l’assignat en néixer o que expressen la seva identitat de gènere de manera no
normativa.
· Transició: Procés mitjançant el qual una persona aplica la seva identitat de gènere sentida i
viscuda a la seva realitat personal, social, legal i/o corporal. Aquest procés pot incloure diversos
àmbits, com ara el canvi en la manera de vestir, el nom, els pronoms, el registre legal del sexe
o el gènere, i, si la persona ho desitja, intervencions mèdiques com el tractament hormonal o la
cirurgia.
La transició pot ser social, legal i/o mèdica, i no segueix un únic patró ni ordre establert. És un

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

8
procés profundament personal i variable, i no totes les persones trans* i no binàries realitzen tots
aquests passos. El reconeixement del dret a la transició i a la lliure autodeterminació de gènere és
fonamental des d’una perspectiva de drets humans.
· Transfòbia: Odi, prejudici i/o discriminació cap a les persones trans* i a les persones percebudes
com a tals.
· Transgènere: Persona que sent discordança amb el sexe denominat biològic, establert en néixer,
i amb les expectatives socials de gènere.
· Transsexual: Persona que no se sent identificada amb el seu sexe anomenat biològic, pel qual
sent un gran rebuig cap al seu cos de manera que aplica una sèrie de tractaments per adaptar la
seva corporalitat a la seva identitat.
· Teràpies de conversió: Pràctiques pseudocientífiques i altament nocives que tenen com a
objectiu modificar, suprimir o reprimir l’orientació sexual, la identitat i/o expressió de gènere d’una
persona per ajustar-la a les normes cisheteronormatives.
Tipus de discriminació
· Discriminació directa: Quan una persona és tractada de manera desigual o menys favorable
que una altra, en una situació anàloga, a causa de la seva orientació afectivosexual, identitat i/o
expressió de gènere.
· Discriminació indirecta: Quan una persona que pertany al col·lectiu LGBTI es troba en una
situació de desavantatge o desigualtat a causa d’una disposició, un criteri, una interpretació o una
pràctica pretesament neutra en comparació amb altra persona que no pertany al col·lectiu.
· Discriminació per error o discriminació per atribució errònia: Situació en què una persona o un
grup de persones són objecte de discriminació per orientació afectivosexual, identitat de gènere o
expressió de gènere a conseqüència d’una apreciació errònia.
Discriminació per associació: Situació en què una persona és objecte de discriminació per
orientació afectivosexual, identitat de gènere o expressió de gènere a conseqüència de la seva
relació amb una persona o un grup LGBTI.
· Discriminació múltiple: Quan una persona és discriminada no només pel fet de pertànyer al
col·lectiu LGBTI sinó a d’altres col·lectius que també acostumen a ser objecte de discriminació.
· Assetjament per raó de l’orientació afectivosexual, la identitat i/o l’expressió de gènere
i característiques sexuals (OSIEGCS): Qualsevol comportament basat en l’orientació
afectivosexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o
provoqui l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-
li un entorn fustigador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

· Bullying: Terminologia de caràcter anglosaxó per referir-se als comportaments i/o actituds
violentes, reiterades i intencionades d’intimidació i exclusió que es produeixen en les relacions
interpersonals entre iguals en l’àmbit escolar.
· Vexació: En el codi vigent a l’Estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a
amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir a algú.
· Ordre de discriminar: qualsevol instrucció que impliqui una discriminació, directa o indirecta, per
raó d’orientació afectivosexual, identitat i/o expressió de gènere.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

9
· Represàlia discriminatòria: tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona a
conseqüència de la presentació d’una queixa, una reclamació, una denúncia, una demanda o un
recurs, de qualsevol mena, destinat a evitar, disminuir o denunciar la discriminació o l’assetjament
a què és sotmesa o ha estat sotmesa.
· Victimització secundària: maltractament addicional exercit contra persones LGBTI que es troben
en algun dels supòsits de discriminació, assetjament o represàlia com a conseqüència directa o
indirecta dels dèficits de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també
per les actuacions d’altres agents implicades.
· Incidència: qualsevol comunicació escrita d’una persona física o jurídica (entitat i/o institució)
que tingui un possible contingut LGTBI-fòbic.

Drets i Deures
· Drets sexuals i reproductius: Referència als drets humans en pro de la salut sexual i la salut
reproductiva. Aquests són indissolubles des de la Conferència Mundial de la Dona, celebrada a
Pequín el 1995. A Catalunya s’ha produït un gran avenç en l’accés a les tècniques de Reproducció
Humana Assistida (RHA), ampliant el seu accés a qualsevol persona, major de 18 anys i amb
desig gestacional (Direcció General de Planificació en Salut, 2023).
· Deure d’intervenció: Fa referència al deure que tenen les professionals de l’administració pública,
de comunicar una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència per
raó d’orientació afectivosexual, identitat de gènere o expressió de gènere, als cossos i forces de
seguretat i a l’òrgan competent. Regulat pel nou Protocol que desplega el deure d’intervenció
de les persones que treballen a les administracions públiques de Catalunya per a fer efectiu
l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya, aprovat l’octubre de 2017.

10
11
5 A Catalunya existeixen diferents sindicatures que exerceixen una funció de garantia de drets a la ciutadania.
L’Observatori treballa especialment amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de la
ciutat de Barcelona.
· Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació: Organisme estatal que s’ocupa dels delictes d’odi i
discriminació a les diferents comunitats autònomes.
· Oficina per la No Discriminació (OND): Mecanisme de garantia de drets humans a escala local
dirigit a atendre les discriminacions que ocorren a la ciutat de Barcelona. El servei s’adreça a tota
la ciutadania, amb atenció especial a les discriminacions patides per origen, pertinença cultural o
religiosa, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres.
· Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació (OITND): Organisme encarregat d’implementar la
Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Adscrit al Departament d’Igualtat i Feminisme
de la Generalitat de Catalunya. Es nodreix de personal de la funció pública i de personal expert en
matèria de no-discriminació, concretament de l’àmbit jurídic i mediació.

· Sindicatura de Greuges: Institucions de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelo-
na que tenen la missió de garantir el dret de totes les persones a una bona administració governa-
mental. Ha d’atendre les queixes de les persones que es trobin desemparades davant l’actuació o

la manca d’actuació de les administracions públiques.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

12
Alberto Lacasta Huelin
Director General de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya
El document que avui tenim entre les mans és molt més que un exercici estadístic. Constata que,
tot i els passos endavant fets com a societat, la lluita per la igualtat i el respecte continua essent

imprescindible. Cada xifra de l’Observatori representa una persona, una experiència que ens inter-
pel·la i recorda que la feina no s’ha acabat.

Catalunya és, des de sempre, terra de cruïlla i d’acollida. La seva riquesa rau en la diversitat de
llengües, cultures, orígens, orientacions i identitats. Però perquè la Catalunya de tothom sigui
realment per a tothom, cal garantir que aquesta diversitat sigui viscuda com un valor i mai com
a motiu de discriminació. La igualtat d’oportunitats no és només una declaració simbòlica: és un
mandat democràtic que obliga a actuar.

En els darrers anys, veiem com s’intensifiquen discursos que qüestionen drets que crèiem conso-
lidats. Moviments reaccionaris que pretenen erosionar el progrés social, sembrant por i desinfor-
mació. Davant d’aquest context, és més necessari que mai reafirmar el nostre compromís amb els

valors democràtics: respecte, empatia i justícia. L’odi no pot ser mai opció. El nostre repte és ga-
rantir que cada persona, sigui quina sigui la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere,

pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb plena llibertat i sense por.
L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia és clau per entendre què passa al país. El seu informe, fruit de la
recollida constant de testimonis, posa llum sobre realitats invisibles: agressions, discriminacions i

barreres socials que condicionen trajectòries personals. Allò que no es compta, no existeix; aques-
ta mirada comunitària transforma l’experiència i el dolor en dades i relat, i ajuda a comprendre

millor el dia a dia de les persones LGBTI+.

El Govern de la Generalitat elabora la radiografia de la LGBTI-fòbia amb dades dels Mossos d’Es-
quadra, de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral (SAI) i d’altres fonts. L’informe de l’Observatori

complementa aquest treball, aportant el registre directe del col·lectiu i enriquint la mirada sobre

la realitat. La suma de totes dues fonts ofereix una fotografia més completa i rigorosa i ens per-
met traduir els resultats en polítiques valentes: reforçar la prevenció, garantir una atenció integral,

reparar el dany i impulsar canvis estructurals. En aquesta lluita cal la implicació també del sector
privat i la societat civil. La igualtat és, i ha de continuar essent, una obra col·lectiva.
No parlem només de drets individuals; parlem de la qualitat democràtica del país que volem ser.

Una Catalunya que estima la seva diversitat, que l’entén com una oportunitat i no com una ame-
naça; que no es resigna a les injustícies i treballa perquè ningú hagi de renunciar a ser qui és, ni

amagar-se, ni demanar perdó per existir.
Aquest informe és un mirall i una brúixola. Mostra la realitat amb honestedat i assenyala el camí:

avançar cap a una societat lliure de LGBTI-fòbia, on el respecte sigui un fet i la igualtat, una evidèn-
cia. Ens hi juguem la cohesió social, la convivència i, sobretot, la dignitat de les persones.

Convido a llegir aquest informe amb atenció i a sentir-lo com una crida a l’acció. Només si cada

institució, sector i persona s’hi implica, podrem construir plegats una Catalunya que sigui, de veri-
tat, de tothom i per a tothom. Aquesta és la Catalunya que volem i la que mereixem.

PRÒLEGS

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

13
Amy Sabaly
Regidora d’Igualtat i Justícia Social de l’Ajuntament de Girona
Durant aquests dos anys de mandat, des de l’Ajuntament de Girona hem assumit el compromís
ferm i explícit de posar al centre les polítiques LGBTI+ com a part imprescindible de la nostra
acció pública per garantir els drets humans, la justícia social i la cohesió democràtica. Entenem
que les vulneracions que pateixen les persones LGBTI+ no són fenòmens aïllats, sinó expressions
estructurals de l’odi i l’exclusió, travessades sovint per altres eixos de desigualtat com el gènere,
l’origen, la classe social, la discapacitat o la situació administrativa.

Amb aquest estudi anual de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, donem compte de la feina realitza-
da per construir una ciutat més justa, més valenta i més compromesa amb la vida digna de totes

les persones. En un context d’augment preocupant de les violències LGTBI-fòbiques, ens hem de-
cidit donar respostes públiques, coordinades i fonamentades en els drets: no hi pot haver neutrali-
tat institucional davant la vulneració de drets; ens posicionem amb recursos i acció.

Hem enfortit i ampliat el Servei d’Atenció Integral (SAI) de Girona com a porta d’entrada a una

atenció pública, segura i de qualitat; hem desplegat accions formatives i de sensibilització als cen-
tres educatius, sanitaris i de seguretat; i hem actualitzat el Protocol municipal davant l’LGTBI-fò-
bia, garantint una resposta més àgil, interseccional i centrada en la víctima. Aquest camí ha estat

possible gràcies a la col·laboració activa amb el teixit associatiu gironí i les seves lideresses.

Enguany, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) ha celebrat el 50è aniversari d’una trajec-
tòria pionera i incansable, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2025 —una distinció que sim-
bolitza el reconeixement institucional a mig segle de lluita col·lectiva—, i que ret homenatge a la

dedicació i compromís del seu president, l’activista gironí Pau Gálvez, referent i inspiració per a les

noves generacions. També volem posar en valor i agrair profundament la col·laboració entre l’Ob-
servatori contra l'LGTBI-fòbia de Catalunya i l’Ajuntament de Girona, que ens ha permès establir i

millorar els mecanismes de registre, denúncia i seguiment de les incidències, i integrar la realitat
gironina dins l’anàlisi i l’acció a escala nacional. Aquesta aliança ens ha ajudat a consolidar una

mirada compartida i una resposta articulada davant les discriminacions, així com a donar visibili-
tat a les vulneracions que sovint romanen invisibilitzades fora de l’àmbit metropolità.

La mirada interseccional ha estat clau en tot aquest procés. Sabem que no totes les persones

LGBTI+ viuen la discriminació de la mateixa manera: una dona trans migrada, una parella racialit-
zada, un adolescent no binari sense suport familiar o una persona gran LGBTI+ poden patir formes

múltiples i acumulades de violència. És per això que hem volgut escoltar, adaptar-nos i dissenyar
polítiques públiques que no deixin ningú enrere.

Aquesta memòria és, alhora, una eina de transparència, un reconeixement i una denúncia. Reco-
neixement a la força col·lectiva de les entitats, col·lectius i activistes; denúncia de les múltiples

violències que persisteixen; i reafirmació d’un compromís: el de fer de Girona una ciutat que garan-
teixi drets, que no es desentengui de cap vida, i que construeixi present i futur des de la diversitat,

la llibertat i la igualtat. Seguirem amb l’aposta ferma de fer Girona, una ciutat que garanteix els
drets de tots els col·lectius, inclús els del col·lectiu LGBTI+.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

14
Ferran Camarasa
Sala Apolo
Des de la posició de persona referent del Punt Lila i LGTBI+ de la Sala Apolo, que ja fa gairebé
tres anys que funciona sota la gestió de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, celebro la publicació

d’aquest informe que posa el focus en una realitat que, malauradament, sovint queda invisibilitza-
da: les violències, i més específicament les violències masclistes i contra el col.lectiu LGTBIQA+

es produeixen també en els espais d’oci i socialització.

Aquest tipus de documents són imprescindibles perquè no només permeten quantificar i descriu-
re les incidències, sinó que també ens ofereixen una eina clau per entendre millor les dinàmiques

que hi ha al darrere i poder millorar els mecanismes de prevenció i resposta. Cada dada i cada tes-
timoni ens ajuden a visibilitzar que aquestes violències existeixen i que cal abordar-les des d’una

mirada col·lectiva.
Des d’Apolo, mitjançant el Punt Lila i LGTBI+, hem pogut reconèixer la importància de tenir un
espai referent on les persones se sentin escoltades, acollides i acompanyades quan pateixen
situacions de discriminació o violència. La nostra experiència valida que aquests punts no només

tenen un efecte reparador per a les persones afectades, sinó que també poden ser una eina pre-
ventiva i d’aprenentatge per a tota la comunitat que comparteix l’espai, que té un paper clau a

l’hora d'aconseguir que aquest espai sigui inclusiu, amable i respectuós.
El camí per garantir uns espais d’oci nocturn lliures de violències masclistes i LGTBIfòbiques és
llarg i complex, però informes com aquest ens recorden que anem en la direcció correcta. Apostar
per aquests punts d’informació i d’atenció és posar en valor el respecte, la igualtat i la llibertat. I
és responsabilitat de totes que més espais d’oci els posin en marxa i que es dotin dels recursos
necessaris perquè puguin complir plenament la seva funció.

Amb aquest esperit, us convido a llegir l’informe i a fer-lo vostre, ja que només juntes podem trans-
formar els espais d’oci per tal que totes les persones s’hi sentin benvingudes i en puguin gaudir.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

15

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

16
Índex:
1. Introducció 17
2. Objectius i Metodologia 22
3. Marc Legal a Catalunya 30
4. Anàlisi Quantitativa 42
4.1 Dades globals - Total d’incidències 42
4.2 Distribució temporal 43
4.3 Identificació amb el col·lectiu LGTBI+ 46
4.4 Edat 48
4.5 Territori 50
4.6 Tipus d’LGTBI-fòbia - Origen discriminatori 53
4.7 Mitjà de discriminació 55
4.8 Context 57
4.9 Àmbit 58
4.10 Tipus de discriminació 62
4.11 Itineraris 64
4.12 Conclusions 67
5. Anàlisi Qualitativa 70
5.1 Anàlisi de casos 70
5.2 Relat social sobre l’LGTBI-fòbia 90
5.3 L’abordatge de les violències masclistes
i LGTBI-fòbiques en contextos d’oci 98
5.4 Quadre de consensos i dissensos 101
6. Conclusions i Recomanacions 104
6.1 Conclusions generals 104
6.2 Recomanacions 109
7. Bones Pràctiques 120
7.1 Punt d’atenció contra l’LGTBI-fòbia a Girona 120
7.2 Tallers formatius de sensibilització en l’atenció a
persones trans* i LGTBI+ a professionals de la salut 120
8. Referències Bibliogràfiques 124

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

17
1.INTRODUCCIÓ
El present informe respon a la situació de
l’LGTBI-fòbia a Catalunya durant el 2024 segons
el seguiment que en fa l’Observatori Contra
l’LGTBI-fòbia (en endavant, l’Observatori), de
manera que aquest 2024 s’elabora el desè
informe íntegre des de l’aprovació i entrada en
vigor de la Llei 11/2014, per a garantir els drets
de les persones LGBTI i eradicar l’homofòbia,
la bifòbia i la transfòbia (en endavant, Llei
11/2014) al Parlament de Catalunya, seguint
una metodologia científica, tant pel que fa al
registre i recollida de les incidències, com del
seu procés i anàlisi. El document constitueix
la memòria antidiscriminatòria relativa a l’any
2024 en la mesura que recull, documenta
i analitza les incidències d’LGTBI-fòbia a
Catalunya comunicades a l’Observatori, així
com d’altres incidències sobre les quals
l’entitat ha tingut coneixement.
La discriminació i la violència per motius
d’orientació sexual, identitat i/o expressió de
gènere, i característiques sexuals (en endavant,
OSIEGCS) ha continuat present durant l’any
2024. L’LGTBI-fòbia es propaga pels canals que
té al seu abast, adaptant-se als espais, àmbits
i dinàmiques en el que pot tenir presència,
que com veurem en aquest estudi, és present
en tots els sectors de la vida quotidiana.
Una vegada més, les opressions estructurals
s’adapten als contextos socioculturals
on estem inserides, que malauradament,
cristal·litza en pràctiques discriminatòries, que
no és més que el deteriorament de les relacions
humanes.
L’objectiu d’aquest informe és prendre el pols

de la realitat del col·lectiu LGTBI+ i l’LGTBI-
fòbia a Catalunya feta des de l’àmbit del

teixit associatiu i no institucional, tot i que tal
com es pot extreure dels pròlegs treballem
de manera conjunta amb les institucions per
donar a conèixer la realitat de l’LGTBI-fòbia a la
societat catalana. Concretament, l’Observatori
ha treballat amb totes les agents implicades

en les incidències registrades, especialment
aquelles en què hi ha hagut una denúncia,
i les ha derivat a les administracions i/o
institucions corresponents on hem mantingut la
col·laboració per l’elaboració de l’informe, que
inclouen:
(1) Departament d’Igualtat i Feminisme de
la Generalitat de Catalunya, en específic
la Direcció General de polítiques públiques

LGBTI+ i l’Oficina per la Igualtat de Tracte i No-
Discriminació.

(2) Cossos i forces de seguretat (Mossos
d’Esquadra, Guàrdia Urbana i policies locals)
especialitzats en odi i discriminació

1El canvi de nom corporatiu és arran del 15è aniversari de l’Observatori, on es decideix denominar-se Observatori
Contra l’LGTBI-fòbia, tot modificant la seva imatge corporativa. Pots consultar la presentació del canvi de la imatge
corporativa en el següent enllaç (a partir del 3:52:00): https://www.youtube.com/watch?v=CYZoEaTQlQ8

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

18
2Actualment, la Llei 11/2014 es troba en fase de modificació parlamentària
3Aquest tipus de discriminació s’ha afegit a partir d’aquest informe relatiu a l’any 2024.
(3) Ajuntament de Barcelona, concretament en col·laboració amb el Comissionat de Polítiques
LGTBI i l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona (OND);
(4) Diputació de Barcelona, específicament amb la Gerència de Feminismes i Igualtat.
(5) Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació;
(6) Sindicatura de Greuges de Catalunya i Sindicatura de Greuges de Barcelona;
(7) Diversos ens locals d’arreu de Catalunya, especialment Ajuntaments.
(8) Sectorials LGTBI+ de sindicats, com la Unió General de Treballadores (UGT).
(9) Universitats catalanes que aporten estudiantat per a la realització de pràctiques i amb d’altres
agents de fora del territori català, per a la derivació dels casos que excedeixen el nostre territori
d’actuació que és Catalunya.
La col·laboració amb totes aquestes agents implicades permet la recollida d’incidències, ja sigui
per la comunicació de les mateixes persones afectades d’LGTBI-fòbia, persones del seu entorn,
per diferents agents socials o institucionals que tenen coneixement de la situació o per ofici del
mateix equip de l’Observatori, amb l’objectiu de canalitzar la situació i intentar reparar els danys
causats a les víctimes i/o persones afectades per situacions d’LGTBI-fòbia.
El sistema de recollida, estudi i anàlisi de les dades quantitatives i qualitatives està basat en
la metodologia científica i és supervisat per membres del Departament de Psicologia Social
de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Departament de Ciència Política, Dret
Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona (UB), col·laboracions que es van
iniciar l’any 2015 i recentment per membres dels grups: “Grup de Recerca Consolidat sobre Dret
Internacional i Dret de la Unió Europea (DIDUE)” de la Universitat de Barcelona (UB); “Measuring
and Improving Student Success” de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i “Psicologia,
Coletivos e Cultura Queer” de la Universidade Estadual Paulista (UNESP, Brasil). Per una banda,
l’anàlisi quantitativa ens permet analitzar informació concreta i fer una comparativa de les dades
que han estat recollides en els informes anteriors. En aquest cas, s’estudia el següent: Com
s’identifiquen les persones afectades per l’LGTBI-fòbia? Quina edat tenen? En quin indret del
territori català es produeixen els actes discriminatoris? Quan es produeixen? Quin és el motiu
discriminatori? A través de quin mitjà es produeixen? En quin context i àmbit específic es dóna la
discriminació? Quin tipus de discriminació pateixen les persones LGTBI+? Quin és l’itinerari que
pren la incidència?
Enguany, hem volgut posar el focus en una temàtica que creiem cabdal per garantir una resposta
efectiva davant les violències LGTBI-fòbiques i masclistes: els Punts d’Atenció Feministes/Liles
i LGTBI+.

4 L’abril de 2020 s’aprova la creació del Protocol d’actuacions davant situacions de discriminació per LGTBI-fòbia a
la ciutat de Barcelona, protocol de coordinació entre l’Oficina per la No Discriminació, el Centre LGTBI de Barcelona i
l’Observatori Contra l’Homofòbia. Es pot consultar al següent enllaç:
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/protocol_lgtbifobia.pdf

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

19
Considerem fonamental analitzar aquests espais des d’una perspectiva crítica i constructiva, ja
que representen una eina clau per a la detecció, l’acompanyament i la reparació de les violències
que poden patir les persones. S’han registrat 40 incidències en espai d’oci nocturn, la majoria a la
ciutat de Barcelona en motiu dels dispositius que tenim habilitats i l’efectivitat del protocol contra
l’LGTBI-fòbia de la ciutat. Són incidències que interseccionen amb altres eixos com el gènere.
Els tipus de situacions són heterogènies, des d’agressions físiques i verbals com a restriccions i
denegacions en l’accés i permanència en l’espai d’oci o en els lavabos, principalment per motius
d’expressió de gènere, és a dir, amb la manera com una persona es vesteix, es mou o parla, i si
això s’ajusta o no al que la societat espera d’un home o d’una dona.
L’existència d’aquests punts evidencia una voluntat comunitària d’oferir espais amables,
especialitzats i amb mirada interseccional. Tanmateix, el seu desplegament desigual al territori,
les diferències en recursos i la manca, en alguns casos, d’una formació específica en diversitat
sexoafectiva i de gènere i/o en perspectiva de gènere, ens obliga a revisar-ne el funcionament i
l’impacte real. Hem detectat que, si bé moltes persones troben en aquests punts un recurs valuós,
altres es troben amb barreres d’accés o amb respostes insuficients davant la complexitat de les
violències que viuen.
És per això que aquest informe vol aprofundir en el rol que juguen els Punts d’atenció Feministes
i LGTBIQ+, on l’Observatori desplega el Protocol No Callem per l’abordatge a les violències
masclistes i LGTBI-fòbiques a diferents espais de la ciutat de Barcelona. També volem recollir les
veus de les persones usuàries, així com del personal que hi treballa, per entendre com es poden
reforçar aquestes eines comunitàries. Només des d’una mirada compromesa i transformadora
podrem garantir que aquests punts esdevinguin realment referents d’acollida i reparació per a
totes les persones que pateixen violències masclistes i LGTBI-fòbiques.
A més, seguint la tendència dels informes anteriors i donada la importància i el debat públic
que encara suscita el marc legislatiu estatal que garanteix els drets del col·lectiu trans*. Estem
parlant de la transfòbia, amb un 26,8 % del total d’incidències registrades. A ressaltar l’augment
de la transfòbia en els contextos socials que registrem. Observem una corba on les identitats
i experiències trans* i no binàries cada cop són més visibles en la nostra societat i, per tant,
ens arriben més incidències. Volem posar el focus, en la detecció i comunicació d’aquestes
incidències, per seguir problematitzant la transfòbia i acompanyar les violències transfòbiques
d’una manera digna.
Aquest és el cinquè any de l’actual equip directiu, s’ha continuat amb la modificació d’alguns
criteris en l’explotació agregada quantitativa, sense caure en reduccionismes i que intenten
donar una anàlisi completa de l’LGTBI-fòbia a través de la nostra tasca assistencial i de
registre. Tenir dades estables permet anar-ne incorporant de noves. Cal comentar que en el
present informe es presenten les dades dels últims 5 anys (lustre) amb les seves respectives
comparatives amb els darrers anys, tot i que a causa de les millores en l’establiment d’indicadors,
trobem algunes dades que no podran ser comparades amb les dades obtingudes en els darrers
anys, ja que són nous indicadors o indicadors modificats i apostem perquè en els pròxims anys
puguin ser dades referents.

Enllaç al protocol: https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/protocol-no-callem

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

20
Per altra banda, l’anàlisi qualitativa ens permet conèixer el relat social de l’LGTBI-fòbia, a través
de l’anàlisi de casos i de les Produccions Narratives (Balasch i Montenegro, 2003). Concretament,
en aquesta part presentem una anàlisi de diferents incidències que ha rebut l’entitat, tot mostrant
l’heterogeneïtat de casos que podem arribar a tractar durant l’any. Per l’Observatori, la part
qualitativa dona vida a les experiències i fa coneixedora a la ciutadania de la discriminació encara
existent i que de vegades, amb només els números, pot quedar asèptica i amb certa fredor
(Hepburn i Wiggins, 2007).
Les conclusions de l’informe recullen una anàlisi conjunta basada en la dissecció quantitativa
i qualitativa, de manera que aquest any destaquem: 1) any que més incidències hem registrat
des que elaborem l’informe, 318 incidències; 2) la via pública és l’àmbit on es registren més
incidències precedides de l’espai d’oci nocturn; 3) les agressions físiques i les mostres d’odi
i exaltació són els principals tipus de discriminació; 4) la gaifòbia es manté com l’origen
discriminatori més registrat, seguit de la transfòbia, específicament a dones trans i persones no
binàries; i 6) l’extrema dreta com a força legitimadora dels discursos d’odi, que han augmentat
en la detecció i en el registre d’aquest any.
Cal esmentar que l’Observatori és una de les entitats residents i que té seu al Centre LGTBI de
Barcelona, centre municipal de referència en temàtiques de diversitat sexoafectiva i de gènere.
El centre és cabdal per l’Observatori que disposa d’una infraestructura i un espai de relació amb
el teixit associatiu LGTBI+ de la ciutat que permet una millor visibilitat de les tasques de l’entitat
i que facilita el treball en xarxa amb el teixit associatiu LGTBI+ i diferents administracions per a
tractar incidències conjuntament. Cal mencionar que des de l’any 2017, les incidències registrades
han anat en augment, superant les 300 en aquest darrer any, registre històric des que elaborem
l’informe (189, 284, 237, 303 i 318)
Pel que fa a les recomanacions, instem als diferents agents institucionals i socials a continuar
treballant conjuntament contra l’LGTBI-fòbia, específicament a implementar polítiques,
programes i accions previstes en els marcs normatius legals de garantia de drets que ens
regeixen. Les recomanacions van orientades i associades a l’establiment de polítiques públiques
efectives, amb la visió i objectiu d’aconseguir un impacte polític, tot entenent que l’informe
contribueix al debat, reflexió i aprenentatge sobre l’establiment d’estratègies d’intervenció contra
l’LGTBI-fòbia.
Des de l’any 2016, s’inclouen en aquest informe bones pràctiques de l’any dutes a terme per

l’Observatori. Enguany, per la seva transcendència, escollim: (1) Punt d’Atenció Contra l’LGTBI-
fòbia a l’Espai LGTBI de Girona i; (2) Tallers formatius de sensibilització en l’atenció a les

persones trans* i LGTBI+ a professionals de la salut pública.
L’equip directiu format per la Patrícia Aljama i l’Emerson Vicente-Cruz, que s’encarreguen de les
tasques de direcció d’anàlisi i investigació i el Cristian Carrer i l’Albert Carrasco, de les tasques de
direcció tècnica i gestió d’equips i en Marc Manso, com a responsable del capítol de marc legal i
de l’anàlisi sociològica i quantitativa; format per activistes, professionals i voluntariat de diferents
àmbits com la sociologia, la psicologia social, el dret, el periodisme, la ciència política i el disseny
gràfic contribueixen a la realització de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya 2024, de manera que
esdevé un producte co-construït per l’equip que configura l’Observatori.
No volem acabar, sense realitzar un recordatori a totes aquelles persones afectades, especialment
a les invisibilitzades per patir situacions d’LGTBI-fòbia.

5 Aquestes dades són dels últims 5 anys, els informes els elaborem des de l’any 2014 i estan disponibles a la nostra
pàgina web: https://lobservatori.cat/inici/eines-i-documents/

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

21
2.OBJECTIUS
I METODOLOGIA

2.1. Objectius
L’Informe de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya
2024 es marca quatre objectius principals:
1. Fer un seguiment de l’aplicació del marc legal
a Catalunya i la seva afectació sobre la realitat
de l’LGTBI-fòbia.
2. Analitzar el fenomen de l’LGTBI-fòbia a
Catalunya.
3. Aproximar-nos a les vivències
discriminatòries de les persones que han
comunicat una incidència a l’Observatori Contra
l’LGTBI-fòbia.
4. Proporcionar una sèrie de conclusions i
recomanacions adreçades a agents socials i
institucionals que guiaran l’activitat de l’entitat
del pròxim any.

2.2. Metodologia
Aquest apartat explica les metodologies
utilitzades per a l’elaboració de l’informe, tant el
seu vessant quantitatiu com qualitatiu.
Anàlisi quantitativa - Registre i
anàlisi de les incidències
En la secció quantitativa, es registren i
analitzen per escrit les incidències rebudes
i/o realitzades d’ofici segons un protocol de
registre sistemàtic. Cada incidència rep un
número identificador, es codifica el canal de
recepció i es completen diversos indicadors
relacionats amb la incidència per a la seva
posterior anàlisi. Les dades se centren en la
situació discriminatòria i no en la víctima o
persona afectada.
Els indicadors s’actualitzen periòdicament per
adaptar-se a noves formes de discriminació
i garantir una anàlisi més completa. Els
indicadors inclouen:

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

22
1. Dades globals - Número d’incidència. Números correlatius a partir de l’1 sense interrupcions ni
repeticions, de manera que ens permet conèixer fàcilment el nombre d’incidències registrades per
l’equip de l’Observatori i quantificar-les.
2. Identificació amb el col·lectiu LGTBI+. Aquesta informació s’extreu del relat de la persona
afectada, ja sigui a través de les narratives i/o de les atencions realitzades, però, no sempre
la persona proporciona aquesta informació i a l’Observatori no pressuposem l’orientació
afectivosexual ni la identitat de gènere de les persones
Així doncs, per tal de tenir en compte la diversitat afectiva, sexual i d’identitats de gènere, així com
les diferents tipologies de discriminació, els col·lectius descrits són:
(1) Gai;
(2) Lesbiana;
(3) Trans*: home trans*, dona trans*, persones no binàries, col·lectiu trans*
(4) Bisexual;
(5) Intersexual i
(6) Altres (+)
En aquest sentit, utilitzem la categoria de persona bisexual, per exemple, quan tenim la certesa
de la seva identificació, tot i que la discriminació patida pot estar motivada per la seva orientació
bisexual i/o bé per la pràctica afectivosexual del moment (gaifòbia/lesbofòbia). En la categoria
altres (+), registrem totes aquelles orientacions afectivosexuals i/o identitats de gènere que no
són contemplades a la Llei 11/2014 ni a la Llei 19/2020, com les persones heterosexuals o les
persones asexuals. La discriminació vers aquests col·lectius està basada principalment en la seva
expressió de gènere no conforme amb les normes socioculturals.
3. Edat. Fa referència a l’edat que té la persona afectada en el moment en què pateix la
discriminació. Si qui ens comunica la incidència és una altra persona diferent, no es registren les
dades de la denunciant, de manera que l’edat correspon sempre a la persona afectada. El registre
s’agrupa per trams:
(1) Menys de 18 anys;
(2) De 18 a 35 anys
(3) De 36 a 50 anys
(4) De 51 a 60 anys
(5) Més de 61 anys
4. Territori. Dades en relació amb la ubicació física i espacial de la incidència en el territori català.
Distingim:
(a) Província. Província de Catalunya en la qual ocorren els fets discriminatoris (Barcelona,
Girona, Tarragona i Lleida). En cas que la discriminació s’hagi comès de forma no presencial així
s’especifica. Els casos que tenen lloc a l’espai virtual i en els mitjans de comunicació, a vegades,
poden afectar a tot el territori; per aquest motiu no se’ls pot assignar un territori determinat i, per
tant, queden fora de l’anàlisi territorial de les incidències. Finalment, podem tenir informació sobre
la situació discriminatòria però no de la seva ubicació. En aquest cas, es registren els casos sota
l’etiqueta sense dades.
1L’indicador es basa en la percepció mitjançant la informació que disposem de les persones afectades sense la
pretensió d’una categorització essencialista, ja que no preguntem explícitament per les orientacions sexoafectives i
identitats de gènere de les persones.
2Per col·lectiu trans fem referència a incidències que van dirigides contra el col·lectiu trans* en general i no a persones
físiques concretes. Així mateix, en la categorització trans* incloem a les persones no binàries, seguint el criteri que no
s’identifiquen amb el sexe-gènere que li van assignar al néixer.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

23

(b) Població. Municipi de Catalunya en la qual ocorren els fets discriminatoris. En cas que la dis-
criminació/agressió no hagi estat presencial, així s’especifica. Finalment, podem tenir informació

sobre la situació discriminatòria però no de la seva ubicació. En aquest supòsit, es registra aquest
indicador sota la categoria sense dades.
5. Distribució temporal.

(a) Mes d’arribada: Mes de l’any en el qual es comunica la incidència a l’Observatori de l’1 de ge-
ner al 31 de desembre de 2024.

(b) Data dels fets. En aquest subindicador classifiquem la franja setmanal en la qual ha ocorregut
la incidència: entre setmana (de les 6:00 hores de dilluns fins a les 16:00 hores de divendres) i
cap de setmana (divendres, de les 16:00 fins dilluns a les 6:00 hores). Finalment, si no disposem
d’aquesta informació es registra amb l’etiqueta sense dades.
6. Tipus d’LGTBI-fòbia - Origen discriminatori.

Tipus de discriminació percebuda de la persona afectada que no té per què correspondre, ne-
cessàriament, amb el col·lectiu amb el qual s’identifica. Per exemple, un home trans que és llegit

com a cis i insultat per “maricón”. La seva identificació és amb el col·lectiu trans*, però el tipus de

violència rebuda és gaifòbia. Aquest indicador, doncs, se centra en les pràctiques i no en les iden-
titats, ja que ens interessa conèixer l’origen de la tipologia discriminatòria. En distingim:

(1) Gaifòbia
(2) Lesbofòbia
(3) Bifòbia
(4) Transfòbia
(5) Interfòbia
(6) LGTBI-fòbia - Generalista
(7) Serofòbia

Mitjà a través del qual es dona la discriminació. Distingim:
(a) Presencial: Situacions ocorregudes en persona;

(b) No-Presencial: Incidència succeïda a distància, a través de correu postal, internet, xarxes so-
cials, per telèfon o d’algun mitjà de comunicació.

(c) Suport físic, es produeix a través de cartelleria, fulletons, pintades, llibres, entre d’altres.

3Aquest tipus de discriminació està contemplat en la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació de la Genera-
litat de Catalunya.

7.Mitjà de discriminació.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

24
8.Context:
Les circumstàncies i condicions que envolten la incidència. Distingim:

(a) Espai públic: via pública, institucions públiques.
(b) Espai privat: llar personal, edifici o comunitat de residència i lloc de treball.
(c) Espai privat de concurrència pública: locals gastronòmics, discoteques, botigues, bars,
mútues, cinemes, teatres, museus, etc.

(d) Espai virtual: telèfon, diaris i revistes, programes de ràdio i TV, xarxes socials, correus electrò-
nics, etc.

9. Àmbit. Espai concret on ocorre l’acte discriminatori. Distingim:
(a) Institucional: Administracions públiques, Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) i altres espais
que depenguin de poders públics.
(b) Laboral: lloc on treballa la persona com empreses, associacions o fundacions.
(c) Educatiu: escoles públiques i privades, universitats, centres educatius, etc.
(d) Salut: hospitals, CAPs, Mútues, consulta privada, etc.
(e) Esportiu: equipaments i/o equips esportius, competicions, etc.
(f) Habitatge: comunitat de veïns, immobiliàries, lloguer, hipoteques, etc.

(g) Nucli de Convivència: Domicili de la persona. No cal que sigui amb la família, sinó amb aque-
lles persones amb les quals es conviu.

(h) Transport públic: metro, autobús, tren, ferrocarrils, taxi, etc.
(i) Via pública: carrers, places, parcs, platges, camp, esdeveniments a l’aire lliure, etc.
(j) Espai d’oci nocturn: discoteques, bars, etc.
(k) Espai gastronòmic: restaurants, cafeteries, etc.
(l) Cultural: cinemes, teatres, biblioteques, museus, esplais, etc.
(m) Establiment comercial: botigues, comerços, supermercats, centres comercials, etc.
(n) Internet i xarxes socials: correu electrònic, Twitter (X), Instagram, blogs, webs, etc.
(o) Mitjà de comunicació: diaris, revistes, programes de ràdio i TV, publicitat, etc.

(p) Comunicació privada: contestador automàtic, missatges de whatsapp, telegram o altres apli-
cacions, de text i de veu.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

25
10. Tipus de discriminació.
És el tipus de discriminació rebuda. Hi ha un gradient en l’escala de discriminació i sempre es
registra el més greu. Per exemple, si a una persona la insulten i després la colpegen registrem
l’agressió física per a deixar constància de la magnitud del fet, tot i que això no significa que
vulguem restar importància a altres tipologies. Des de l’equip jurídic i psicosocial treballem per
acompanyar a la persona en el procés de reparació de la seva dignitat, sent la persona afectada la
que té agència i decisió en tot moment sobre el procés recorregut. En distingim:
(a) Agressió verbal, insults de tota mena rebuts en persona o per altres mitjans.
(b) Agressió física, tota mena d’agressions que impliquin un contacte físic. Pot anar d’empentes o

cops lleus a cops més greus. També s’inclouen agressions com llançament d’objectes o escopina-
des.

(c) Amenaces, de tota mena, com amenaces d’ús de força física, intimidació per revelar l’orienta-
ció afectivosexual, etc;

(d) Assetjament, tota mena d’assetjament sistemàtic, continuat en el temps, amb situacions que

es caracteritzen per un desequilibri de poders, on una de les parts exerceix un control, domini o in-
timidació sobre l’altra (laboral -inclou acomiadament-, sexual, veïnal, familiar, escolar, digital, etc.);

(e) Tracte inadequat, no es respecta l’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere.

Es formulen preguntes discriminatòries, s’exclou a la persona i/o col·lectiu, etc. Per exemple, cri-
dar a una persona trans* per la seva identitat registral (deadname) i no per la seva pròpia identitat.

(f) Odi i exaltació, expressions i/o insults que inciten a l’odi. Foment, instigació o promoció d’odi,

humiliació o menyspreu d’una persona o un grup de persones, així com descrèdit, difusió d’este-
reotips o estigmatització, pel fet de presentar una diversitat sexoafectiva i de gènere.

(g) Restricció/Denegació: quan s’impedeix o es dificulta una prestació, pública o privada, es pro-
hibeix el dret d’admissió o s’expulsa a una persona d’un local públic o privat de qualsevol mena

(gastronòmic, oci nocturn, institució pública, etc.) per motius d’orientació sexual, identitat o ex-
pressió de gènere, i característiques sexuals (OSIEGCS).

(h) Altres, inclou totes les situacions que no poden ser inserides en les categories anteriors.
11. Itinerari. Es refereix al recorregut - que pot ser jurídic o d’una altra naturalesa - que es dona a
la incidència en funció dels instruments que es decideixin utilitzar. En distingim:
(a) Comunicat públic, la incidència és notòria públicament, així que se’n fa un comunicat a través
de xarxes socials, mitjans de comunicació, etc.
(b) Procés penal, Denúncia a cossos i forces de seguretat, Jutjat o Fiscalia / Inici d’un procés

judicial / Personació com a acusació particular o acusació popular, sigui o no a través de l’Obser-
vatori.

(c) Procés administratiu, Denúncia a un organisme públic local, autonòmic o estatal amb com-
petència d’investigar i/o incoar i resoldre un procediment administratiu sancionador (ex: Oficina

d’Igualtat de Tracte i No Discriminació de la Generalitat, amb la Llei 11/2014 i la Llei 19/2020).
(d) Sense itinerari, incidències en les quals no hi ha cap recorregut ni s’ha atès a la víctima i/o
persona afectada (només s’ha registrat).
4 Tipus de discriminació que s’afegeix a l’informe d’aquest any com a nou indicador.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

26
(e) Procés laboral, la incidència és relativa a una situació de discriminació o assetjament en el lloc
de treball. La via adequada pot ser l’inici d’un procediment judicial en la jurisdicció social – sens
perjudici que els fets puguin constituir també un delicte - o, bé, posant els fets en coneixement de
la Inspecció de Treball.
(f) Sindicatura de Greuges, institució que pot obrir una investigació que acaba amb resolucions

que no tenen caràcter executiu obligatori, però sí que són recomanacions que poden tenir incidèn-
cia pública. S’inclouen el municipal, el català i l’estatal.

(g) Atenció Psicosocial, l’itinerari principal de la persona afectada és rebre el servei d’acompanya-
ment psicosocial de l’Observatori.

(h) Protocol d’LGTBI-fòbia de Barcelona, incidències de la ciutat de Barcelona, que a més de
notificar-se, es coordinen i/o deriven a l’Oficina per a la No Discriminació (OND) de l’Ajuntament de
Barcelona o al Centre LGTBI de Barcelona perquè iniciïn o continuen amb el pla de treball.
(i) Comunicat privat: La persona/entitat afectada o l’Observatori envia un comunicat privat a un
operador que té competència d’actuació en la incidència. Aquest comunicat pot consistir en una
consulta, una queixa, o una mera comunicació.
(j) Gestió interna: La incidència es gestiona internament en el lloc, espai, àmbit o context en el
qual s’ha produït o s’està produint la incidència (ex: activació del protocol d’assetjament escolar
d’un centre educatiu).
(k) Derivació entitat: Derivació a una entitat especialitzada en el tipus d’incidència. En el cas del
Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTBI de la Generalitat, en funció de la finalitat de derivació del cas,
seria aquest itinerari o procés administratiu.
(l) Reclamació: Full de reclamació a establiments comercials, espais d’oci, serveis públics, etc.

Els indicadors mencionats es processen a través d’una anàlisi descriptiva, que ens permet pre-
sentar una visió clara i detallada de les dades recollides. Aquest tipus d’anàlisi inclou la següent

metodologia:
· Agrupació i classificació: Les dades es classifiquen segons els indicadors establerts (tipus de
discriminació, edat, territori, etc.).
· Càlcul de freqüències: Es determina la freqüència d’aparició de cada tipus de discriminació i
altres indicadors.

· Distribucions percentuals: S’analitzen les distribucions percentuals per identificar patrons i ten-
dències.

· Visualització de dades: Es creen gràfics i taules per facilitar la interpretació visual de les dades.

Aquesta anàlisi permet comprendre millor la magnitud i les dinàmiques de l’LGTBI-fòbia a Catalun-
ya, facilitant la formulació de conclusions i recomanacions efectives per a agents socials i institu-
cionals.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

27
Anàlisi qualitativa: aproximació social

En la secció qualitativa, volem aproximar-vos a les vivències discriminatòries patides per perso-
nes LGTBI+ a Catalunya i problematitzar aquest fenomen psicosocial. Per tant, l’utilitzem amb la

finalitat d’obtenir la vivència psicosocial de l’LGTBI-fòbia, a la qual ens aproximem a partir de dues
tècniques d’anàlisis: (1) l’anàlisi de casos de diferents situacions registrades i ateses; i (2) les
produccions narratives, amb persones afectades per l’LGTBI-fòbia.
Anàlisi de casos
És una tècnica d’estudi fonamentada i holística que permet proporcionar informació descriptiva
d’un esdeveniment recent (Ceballos-Herrera, 2009; Martínez, 2006); en aquest cas, una situació
discriminatòria que és comunicada i atesa per l’equip de l’Observatori. El seu objectiu és contribuir
a l’enteniment de fenòmens psicosocials complexos (Yin, 2014), de manera que aporta informació
simplificada, aclareix significats i comunica un coneixement tàcit que facilita la comprensió a la
persona lectora. A més, esdevé una eina útil per a valorar la informació a ressaltar en un judici i
per a detectar polítiques a implementar (Stake, 2000). Des de 2014, aquesta tècnica s’utilitza en
els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya.
A manera d’exposició d’antecedents que justifiquen la recerca, al capítol 5 es fa un recorregut
a través de 30 incidències destacades recollides durant el 2024 per l’Observatori. Aquest punt

inclou l’objectiu d’aproximar-nos al fenomen de l’LGTBI-fòbia i aprofundir en les situacions discri-
minatòries que pateix el col·lectiu en diferents àmbits de la vida social a través de les anàlisis de

casos. Tanmateix, som conscients que aquesta anàlisi és una petita part de les agressions i/o

discriminacions patides, ja que no totes les persones i col·lectius afectats per una situació discri-
minatòria comuniquen aquest fet o no totes ho fan a l’Observatori.

Produccions Narratives

La narrativa implica un procés de comunicació dins del qual la persona informant i la investigado-
ra poden intercanviar experiències, donant lloc a un relat final sobre l’experiència compartida d’un

tema en concret (Balasch i Montenegro, 2003; Biglia i Bonet-Martí, 2009), en aquest cas, l’LGT-
BI-fòbia i la seva situació discriminatòria . La narrativa implica un esforç d’immersió per les per-
sones que han viscut una situació discriminatòria per motius de la seva orientació afectivosexual,

identitat i/o expressió de gènere, i característiques sexuals (OSIEGCS), que assisteix activament a
aquest exercici de reposició vital. La narrativa, en aquest sentit, és un instrument d’indagació que
intenta posar de manifest l’estructuració del sentit del relat conjunt produït.

L’argument principal de l’ús d’aquesta metodologia és que les narratives proporcionen un coneixe-
ment amb l’agència i participació de la víctima i/o persona afectada, que participa en el procés

de traslladar la seva vivència discriminatòria. Si ho aterrem a la pràctica realitzada, el que volem
mostrar, és la vivència de les persones participants sobre tres eixos que guien la producció de la
narrativa: la seva comprensió sobre l’LGTBI-fòbia, la situació discriminatòria viscuda en primera
persona i el paper d’acompanyament i accions realitzades per l’Observatori i/o per altres agents
implicades en la situació discriminatòria.
Cal dir que les narratives expressen les opinions, els punts de vista i l’experiència viscuda de les

persones participants, a través del seu relat, i que es conserva el material (àudios i textualitza-
cions) per a la posterior producció del text, que és coproduït i revisat per ambdues parts (persones

investigadora i participant). A continuació, exposem el procediment seguit per a la realització de
les narratives:
L’estudi parteix de l’anàlisi de l’LGTBI-fòbia mitjançant la recollida de narratives de persones que
han viscut situacions de discriminació. La persona investigadora selecciona participants a partir

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

28
d’incidències registrades i factors com la disponibilitat o la ubicació. L’enfocament de la recerca
es basa en escoltar les experiències de les persones en els seus propis termes, prioritzant els
significats, sentiments i vivències per sobre dels fets objectius.
El procés implica establir una relació de confiança, avançant progressivament en la conversa, per

construir conjuntament un marc de referència flexible. A partir de les sessions, la persona inves-
tigadora elabora textos (textualització) que després retorna a les persones participants perquè

validin o ajustin el relat fins que s’hi sentin plenament identificades.

Finalment, aquestes narratives textualitzades prenen un valor polític, ja que reflecteixen el posicio-
nament i la veu de les persones participants sobre les temàtiques tractades.

Partint del supòsit que els marcs discursius d’una societat es reprodueixen a escala microsocial
(Íñiguez, 2003), és a dir, dinàmiques, interaccions i pràctiques socials que es produeixen en espais
socials entre grups o individus, com les relacions familiars, d’amistat, comunitats locals o entorns
quotidians. S’estudia com aquestes interaccions a petita escala construeixen significats, identitats
i estructuren la vida social.

La unió dels testimoniatges aconseguits forma un relat col·lectiu que dóna lloc a un corpus dis-
cursiu. Una vegada concloses les narratives, passen a ser analitzades. Els resultats s’exposen

a les narracions que recull el capítol cinquè. Amb la informació proporcionada a les narratives i
les anàlisis de casos, es realitza un quadre de consensos i dissensos a tall de resum, que permet
conèixer les característiques del relat esmentat. Les qüestions més destacades d’aquesta anàlisi
comparativa són incorporades a l’apartat de conclusions i recomanacions de l’informe.
Aquest any s’han realitzat 3 produccions narratives: 1) Assetjament a una dona trans per xarxes
socials; 2) Agressió a una ballarina a un espai d’oci de Barcelona i 3) Agressió gaifòbica a un
gimnàs de Barcelona.
Construcció de mapes
Per últim, incorporem un mapa per ubicar les incidències LGTBI-fòbiques registrades durant l’any
2024 a tota Catalunya. El programa utilitzat per a la seva realització ha estat Adobe Illustrator
2020, editor gràfic de vectorials en forma de taller d’art que es treballa sobre un tauler de dibuix,

conegut com a “taula de treball” i que està destinat a la creació artística de dibuix i pintura d’il·lus-
tració, per crear i dissenyar imatges. El programa pertany a la branca de l’art digital, aplicada a la

il·lustració tècnica i/o el disseny gràfic. Els mapes són convertits en un format vectorial pel seu

disseny. Una vegada dibuixats es decideix ubicar amb punts de colors a sobre de la zona aproxi-
mada on han succeït les situacions discriminatòries.

A través d’aquesta tècnica es construeix un mapa de Catalunya per comarques, marcant aproxi-
madament en quin punt de la comarca han ocorregut les incidències registrades i posant, a sobre,

el nombre de casos registrats. L’objectiu és aconseguir una primera aproximació visual del nom-
bre d’incidències registrades i la seva ubicació (de les que tenim les dades exactes de la comarca

i/o població on han ocorregut).
Gràcies a aquesta reflexió múltiple que permeten tant les eines quantitatives com les qualitatives,
el resultat de l’informe és una valoració rigorosa i completa dins de les seves possibilitats. Tot
això amb l’objectiu de mostrar d’una manera veraç i fundada el que anuncia el seu títol: “L’Estat de
l’LGTBI-fòbia a Catalunya l’any 2024”

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

29
3. MARC LEGAL
A CATALUNYA

Aquest capítol pretén analitzar el marc legal,
fent un recorregut descriptiu que permet
identificar els elements principals de les

normatives aplicables als casos d’LGTBI-
fòbia o per raó d’orientació sexual, identitat i

expressió de gènere, i característiques sexuals
(en endavant, OSIEGCS) que condicionen la
implementació d’accions en diferents àmbits
de la vida social. D’una banda, es presenta
un recull dels principals instruments jurídics
internacionals europeus, estatals i autonòmics
que defensen i amplien els drets de les
persones LGTBI+ i combaten l’LGTBI-fòbia.
En aquest informe, la pedra angular d’aquest
apartat recau sobre la Llei catalana 11/2014,
vertebradora de les polítiques públiques en
matèria LGTBI+ a Catalunya, i la Llei estatal
4/2023, coneguda com a Llei trans*, per la
visibilització i avenç en drets que aporta a
aquest col·lectiu. D’altra banda, s’exposen
els principals canvis normatius que estan en
tramitació i que tindran una afectació en els
drets de les persones LGTBI+. En aquest cas
s’analitzen la modificació de la Llei 11/2014
a iniciativa de l’Observatori, el projecte de
Llei trans* catalana i l’Ordenança reguladora
de la igualtat de tracte i no discriminació de
l’Ajuntament de Barcelona.

1. Instruments jurídics
internacionals

En l’àmbit internacional, el Conveni Europeu
de Drets Humans (CEDH) prohibeix la
discriminació (art. 14), reiterat pel Protocol
núm. 12. Malgrat que no es contemplen
expressament, la jurisprudència del Tribunal
Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sigut
taxativa en la inclusió dels motius d’orientació
sexual i d’identitat de gènere en l’àmbit de
protecció d’aquest dret (STEDH Salgueiro da
Silva Mouta c. Portugal, del 21 de desembre
del 1999; A.M. i altres c. Rússia, del 6 de juliol
del 2021), malgrat que inicialment es garantia
mitjançant l’art. 8 CEDH relatiu al respecte de
la vida privada (STEDH B. c. França, del 25
de març del 1992; Dudgeon c. Regne Unit, del
22 d’octubre del 1981). També s’ha inclòs en
relació amb la prohibició de tracte inhumà o
degradant (art. 3), quan aquesta discriminació
ha suposat l’incompliment per part de les
autoritats públiques d’investigar, identificar
i sancionar-ne els responsables (STEDH
Identoba i altres c. Geòrgia, del 12 de maig del
2015; Karter c. Ucraïna, de l’11 d’abril del 2024).
A més, l’European Comission against Racism
and Intolerance (ECRI) monitoritza els Estats en
relació amb la discriminació cap a les persones
LGTBI+ des de 2013, arran de l’adopció pel
Comitè de Ministres del Consell d’Europa de la
Recomanació CM/Rec (2010)5 sobre mesures
per combatre la discriminació per motius
d’orientació sexual o identitat de gènere. A
partir del 6è cicle de supervisió, s’hi afegeix
la discriminació per raó de característiques
sexuals. En els darrers informes fets respecte
a l’Estat espanyol (2017 i 2020), s’ha avançat
en la implementació de les recomanacions,
però manquen pendents la creació i posada en
funcionament d’un organisme independent de

1Aquest capítol recull el marc legal aplicable als ca-
sos que tenen lloc a Catalunya. Això inclou normativa i

jurisprudència internacional, de la Unió Europea, estatal i
autonòmica, amb especial atenció a la normativa pròpia
de Catalunya i de les administracions locals.
2ECRI. «Recomendación núm. 17 de política general de la

ECRI para prevenir y combatir la intolerancia y la discri-
minación contra las personas LGBTI». Podeu consultar-la

al següent enllaç: https://rm.coe.int/ecri-general-poli-
cy-recommendation-on-preventing-and-combating-into-
ler/1680aef115

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

30
promoció de la igualtat i de l’aprovació d’una estratègia general en matèria LGTBI+.
En el marc de Nacions Unides, cal destacar la creació l’any 2016 d’un Expert independent sobre
l’orientació sexual i la identitat de gènere amb un mandat d’estudiar les maneres de protecció
de les persones que pateixen violència i discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de
gènere. Des de finals de 2023 n’ostenta el càrrec el Sr. Graeme Reid. En el mateix sentit, el Consell
de Drets Humans va adoptar les resolucions del 17 de juny de 2011 i del 26 de setembre de 2014
sobre «Drets humans, orientació sexual i identitat de gènere» i la Resolució del 30 de juny de 2016
sobre «Protecció contra la violència i la discriminació per motius d’orientació sexual i identitat
de gènere».
És d’especial interès destacar la tasca de seguiment que duu a terme l’ILGA, organització
internacional no-governamental especialitzada en l’àmbit LGTBI+, de la qual n’és membre
l’Observatori. Des de 2013 elabora l’anomenat “Rainbow Map” on analitza les actuacions dels
estats europeus en relació amb la igualtat i no discriminació per raó d’OSIEGCS. Des de l’any 2023,
amb l’aprovació de la llei trans* estatal, l’estat espanyol es manté al top 5 i enguany ha millorat la
seva puntuació fins als volts del 78%.
Encara que no constitueixi un instrument normatiu, és essencial recollir també els Principis de
Yogyakarta (2007) i la seva extensió, anomenada Principis de Yogyakarta +10. Es tracta d’uns
instruments de soft law que han tingut una gran influència en la interpretació dels Drets Humans
en l’àmbit LGTBI+, com demostra el fet que el Manual europeu de Dret antidiscriminatori (2018),
elaborat per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), hagi fet seves les
definicions contemplades en aquests principis.

2. Instruments jurídics de la Unió Europea
En l’àmbit de la Unió Europea, l’art. 2 del Tractat de la Unió Europea estableix que «[l]a Unió es
fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de
la igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones
pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat
caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat
entre dones i homes». D’una banda, ha reconegut la prohibició de discriminació per orientació
sexual, especialment en l’àmbit laboral, en normativa (art. 10 i 19 Tractat de Funcionament de la
Unió Europea; art. 21 Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea; Directiva 2000/78/CE del
Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat
de tracte a la feina i l’ocupació), així com en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) en aplicació d’aquesta (STJUE assumptes C-199/12 i C-200/12 del 7 de novembre

3Per a més informació, es poden consultar els informes als següents enllaços:
https://rm.coe.int/fifth-report-on-spain-spanish-translation-/16808b56cb
https://rm.coe.int/interim-follow-up-conclusions-on-spain-5th-monitoring-cycle/1680a17dc5
4Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç:
https://www.ohchr.org/en/special-procedures/ie-sexual-orientation-and-gender-identity
5Pot consultar-se el “Rainbow Map” al següent enllaç: https://rainbowmap.ilga-europe.org
6REY MARTÍNEZ, Fernando. Derecho Antidiscriminatorio, p. 323
7La Unió Europea disposa d’un sistema jurídic propi que genera drets i obligacions cap a la ciutadania, sense haver-se
d’aprovar pels Estats membre. Això diferencia el Dret de la UE de la resta de Dret internacional.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

31
del 2013; assumpte C-528/13 del 29 d’abril del 2015; assumpte C-258/17 del 15 de gener del
2019). D’altra banda, la identitat i expressió de gènere ha estat protegida majoritàriament sota
el motiu de sexe (STJUE assumpte C-13/94 del 30 d’abril del 1996; assumpte C-117/01 del 7 de
gener del 2004; assumpte C‐423/04 del 27 d’abril del 2006), però en un sentit limitat. No va ser
fins a la Directiva 2012/29/UE, de 25 d’octubre de 2012, relativa als drets de les víctimes, que es
va preveure la protecció dels drets de les persones que són discriminades per raó d’orientació
sexual i identitat i expressió de gènere (art. 22), mencionant expressament els eixos de
discriminació als considerants (9, 17 i 56). En aquest sentit, cal destacar la STJUE del 4 d’octubre
de 2024 (assumpte C-4/23), que estableix l’obligació dels Estats membre a reconèixer el canvi
d’identitat de gènere registral quan s’hagi dut a terme en un altre Estat membre d’acord amb els
procediments previstos en el seu ordenament jurídic.
Finalment, la Comissió Europea va aprovar la primera Estratègia per a l’Igualtat de les Persones
LGBTIQ 2020-2025 (2020) i, subsegüentment, el Parlament Europeu va aprovar la Resolució, del 14
de setembre de 2021, sobre els drets de les persones LGBTIQ a la Unió Europea, demanant el seu
compliment efectiu i una major ambició en les mesures a emprendre per la Comissió. En un sentit
similar, el 5 de juliol de 2023, els ministres responsables de polítiques LGTBIQ a la Unió Europea
van signar la declaració “Avançant els drets LGBTIQ a Europa”. En aquesta declaració hi expressen
el compromís dels Estats signants amb el principi d’autodeterminació de gènere i convida la
Comissió Europea i els Estats membre a promoure i adoptar diverses mesures per garantir els
drets de les persones LGTBI+, com l’aprovació d’estratègies europees i nacionals, entre d’altres.
Ha estat subscrita per un total de 16 estats, incloent-hi l’espanyol.
3. Instruments jurídics estatals i autonòmics
El marc legal intern de l’Estat espanyol que regeix les mesures relatives a la discriminació per raó
d’OSIEGCS té un caràcter multinivell —estatal, autonòmic i local— i fragmentari segons la matèria i
el motiu de discriminació tractat. A continuació, en destaquem les més rellevants.
3.1. Constitució Espanyola
La Constitució Espanyola (CE) és la norma superior de l’ordenament jurídic espanyol. Als efectes
de protecció, cal destacar com a preceptes de referència l’article 10, el qual reconeix el dret a la
dignitat de la persona i al lliure desenvolupament de la personalitat (STC 214/1991, STC 99/2019,
FJ 4a); l’article 14 que reconeix com a dret fonamental el principi d’igualtat i no discriminació (STC
41/2006) i l’article 9.2 que imposa a l’Estat el deure de garantir que la mencionada igualtat sigui
real i efectiva.
La Constitució no recull expressament la prohibició de discriminació per raó d’OSIEGCS; però
progressivament l’ha anat reconeixent a través de la jurisprudència (STC 41/2006, FJ 3; STC
176/2008, FJ 4). En aquest sentit, cal destacar la sentència 67/2022, de 2 de juny, que reconeix
expressament la «identitat de gènere» com a factor prohibit de discriminació (fins ara s’utilitzava

l’expressió «condició de transsexual») i on s’integren, entre altres realitats, les persones no-
binàries dins del concepte paraigües «trans». També reconeix la protecció de l’expressió de gènere

com a projecció de la identitat de gènere dins el dret a la pròpia imatge (art. 18.1 CE) (FJ4), a més
de la seva vinculació, de nou, a la dignitat i al lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10
CE) (FJ 3). Així s’ha anat reiterant en la doctrina del Tribunal (STC 81/2024, 44/2024). També és
rellevant la recent sentència 44/2024, de 12 de març, atès que reconeix la constitucionalitat al fet
8FRA, Manual de legislación europea contra la discriminación, p. 195-197.
9Pot consultar-se al següent enllaç: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:52020DC0698

10Pot consultar-se al següent enllaç: https://www.igualdad.gob.es/wp-content/uploads/DECLARACIO%CC%81N-MI-
NISTERIAL-LGBTIQ-FINAL-2.pdf

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

32
que les mesures destinades a la prevenció, detecció i actuació de les dones víctimes de violència
masclista incloguin les dones trans*.
Més enllà dels drets, la Constitució també estableix el deure de l’Estat a garantir-los. És important
destacar l’article 9.2 CE sobre les condicions de llibertat i d’igualtat. Les conseqüències jurídiques
de la vulneració d’aquests drets, així com la concreció de les mesures per garantir-los, es
concreten en la legislació.
3.2. Estatut d’Autonomia de Catalunya
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) és la norma superior de l’ordenament jurídic de
Catalunya i preveu diverses disposicions de protecció dels drets de les persones LGTBI+. D’una
banda, l’article 4 estableix un mandat als poders públics de promoure les condicions efectives de
llibertat i igualtat, i l’article 15 reconeix el dret de totes les persones a viure amb dignitat, seguretat
i autonomia, lliures de tota mena de discriminació, al lliure desenvolupament de la personalitat
i capacitat personal, així com el deure dels poders públics de promoure-ho. D’altra banda, els
articles 40.7 i 40.8 preveuen la promoció de la igualtat entre totes les persones i tota mena de
famílies, així com l’eradicació de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la
igualtat i la dignitat de les persones com a mandat per als poders públics.
En matèria competencial, correspon a l’Estat la legislació bàsica en matèria d’igualtat (art.
149.1.1a CE), però les comunitats autònomes com Catalunya tenen una competència instrumental
en aquesta matèria en el marc de les competències pròpies (STC 159/2016, FJ 2; 44/2024),
com resulta amb diferents normatives, com la Llei 11/2014 en matèria LGTBI+ o la Llei 19/2020
d’igualtat de tracte i no-discriminació.
3.3. Codi penal
Al Codi penal espanyol trobem la prohibició de diverses conductes d’afecció principal per a les
persones LGTBI+ en empara al principi d’igualtat i la prohibició de discriminació. Podem definir
com a eines principals per a la protecció dels drets de les persones LGTBI+, per una banda, a la
part general, l’agreujant per motius d’orientació o d’identitat sexual o de gènere (art. 22.4 CP) i,
per altra banda, a la part especial, els anomenats delictes d’odi (art. 510 a 512 i 515 CP). A més
a més, trobem també l’article 314 CP, on es prohibeix la discriminació per motius d’orientació o
d’identitat sexual i de gènere en l’àmbit laboral, sigui públic o privat.
En primer lloc, l’article 22.4 CP contempla la possibilitat d’agreujar la pena de qualsevol delicte de
la part especial del Codi penal comès amb motivació discriminatòria per raó d’orientació sexual
i identitat sexual o de gènere. A partir de la reforma del 2021, es descarta la jurisprudència que
requeria l’acreditació de la pertinència a un grup minoritari, donat que la nova redacció indica que
és indiferent que aquestes circumstàncies o condicions concorrin efectivament sobre la persona
que recau la conducta. La jurisprudència majoritària (STS 458/2019, entre d’altres) considera
que s’atorga una major protecció als col·lectius discriminats que es troben en desavantatge per
desenvolupar-se lliurement. Amb aquest motiu concret discriminatori, que cal provar en relació
amb el fet delictiu, es materialitzen idees contràries a un valor constitucional essencial, el principi
d’igualtat, que quedaria lesionat a banda del bé jurídic protegit del fet delictiu concret.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

33
En segon lloc, els articles 510 CP i següents tipifiquen els anomenats delictes d’odi, prohibint

totes aquelles conductes que fomenten de manera directa o indirecta l’odi, l’hostilitat, la discrimi-
nació i la violència per motiu d’orientació afectivosexual i/o d’identitat de gènere. A banda, també

protegeixen en els casos de lesió de la dignitat de les persones del col·lectiu mitjançant la humilia-
ció, menyspreu o descrèdit. És important destacar que s’estableix un subtipus agreujat del delicte

quan la seva comissió s’hagués fet a través de les xarxes socials.

Als criteris interpretatius i més recents del Tribunal Suprem (STS 72/2018, ATS 7252/2021) tro-
bem que l’element nuclear és «la manifestació d’epítets, qualificatius o expressions que contenen

un missatge d’odi (...) generant un perill que es concreta amb el missatge amb contingut propi del
‘discurs d’odi’ (...) i que per si mateixa és contrari a la convivència».
Respecte a aquest delicte, també es preveu la modalitat de comissió per a les persones jurídiques,

associacions, fundacions, encarregats de serveis públics i funcionaris, docents i altres profes-
sionals o empresaris privats. Les associacions il·lícites que cometin el delicte d’odi anteriorment

explicat, també queden prohibides.
Les darreres dades publicades al respecte mostren un descens en els delictes d’odi registrats per

les forces i cossos de seguretat de l’Estat l’any 2024, trencant la tendència alcista dels anys ante-
riors. En canvi, els comesos per raó d’orientació sexual i identitat de gènere en són una excepció,

ascendint fins als 528 casos, el segon motiu més alt darrere del racisme o xenofòbia, però pas-
sant a primera posició entre els comesos a través d’internet i xarxes socials (71 casos). En el cas

concret de Catalunya, dels 291 casos registrats, 116 corresponen als motius d’orientació sexual i
identitat de gènere, situant-se en el primer lloc d’entre tots els motius. A més, Barcelona destaca

com la província amb més casos de tot l’Estat per aquests motius (75 casos). Aquest informe ser-
veix per valorar la implementació del II Plan de Acción de la lucha contra los delitos de odio (2022-

2024), el qual finalitza enguany.
3.4. Llei 11/2014 vertebradora de les polítiques públiques LGTBI+ a Catalunya
La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (en endavant,
Llei 11/2014) té com a objectiu garantir els drets de les persones LGTBI+ i eradicar totes les
formes de discriminació basades en l’OSIEGCS. Regeix i garanteix els drets de les persones
LGTBI+ amb polítiques públiques i un règim d’infraccions i sancions propi.

L’òrgan competent per vetllar sobre l’aplicació d’aquesta llei actualment, així com d’instruir els ex-
pedients sancionadors derivats de possibles infraccions previstes en aquesta, és l’Oficina d’Igual-
tat de Tracte i No-discriminació (OITND) de la Generalitat de Catalunya. Es va crear l’any 2022

amb la finalitat de centralitzar els serveis de denúncies i atenció a les víctimes de discriminació

des de l’àmbit jurídic i psicosocial, en virtut de la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discrimina-
ció, però també de la Llei LGTBI+ catalana. L’abril de 2023 va imposar la primera sanció des de la

seva creació, en concret, a l’organització Hazte Oír per la circulació d’un autobús amb un missatge
transfòbic. També l’any 2021 neix el Departament d’Igualtat i Feminismes, dins del qual es crea la
Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+ (Decret 249/2021, de 22 de juny, d’estructuració

del Departament d’Igualtat i Feminismes), especialment centrat a elaborar o incorporar la perspec-
tiva LGTBI+ a les polítiques públiques i gestionant la Xarxa d’Atenció Integral SAI.

11Podeu consultar l’Informe sobre la evolución de los delitos e incidentes de odio en España (2024) al següent enllaç:
https://www.interior.gob.es/opencms/export/sites/default/.galleries/galeria-de-prensa/documentos-y-multimedia/
balances-e-informes/2024/2024-INFORME_2024_Delitos_incidencias-_odio.pdf
12Podeu consultar el II Plan de Acción de la lucha contra los delitos de odio (2022-2024) al següent enllaç: https://

www.interior.gob.es/opencms/pdf/servicios-al-ciudadano/Delitos-de-odio/descargas/II-PLAN-DE-ACCION-DE-LUCHA-
CONTRA-LOS-DELITOS-DE-ODIO.pdf

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

34

La Llei 11/2014, de naturalesa administrativa, és preventiva, garantista i específica per a les perso-
nes LGTBI+. Incorpora a la legislació catalana alguns dels estàndards internacionals de defensa

dels drets humans, on es consagren els principis bàsics d’igualtat i no-discriminació. En aquest
sentit, recull una sèrie de mesures per fer efectiva la garantia de drets i llibertats de les persones
LGTBI+ en els diferents espais i escenaris que conformen el seu esdevenir diari, abastant sectors
concrets on implementar polítiques actives i operatives, així com mecanismes punitius, totes elles
destinades a garantir i promoure una igualtat efectiva i eradicar les violències cap al col·lectiu.
En els darrers anys s’ha anat desenvolupant àmbits importants en relació amb molts dels drets
reconeguts en el cos normatiu. De l’any 2024 cal destacar, en primer lloc, l’ampliació a 117 punts
de la Xarxa SAI LGBTI+, els quals atenen fins a 6 casos nous al dia. En aquest sentit, la Generalitat,

recollides per diferents òrgans i cossos que en depenen, ha registrat fins a 479 denúncies per LGB-
TI-fòbia durant el 2024, la majoria provinents de Mossos d’Esquadra i de caràcter penal. Aquest

nombre d’incidències segueixen sent una minoria respecte a la realitat, com mostren les dades
de l’enquesta elaborada per l’OITND, instrument essencial per poder analitzar les discriminacions
patides pel col·lectiu LGTBI+ i, a partir d’aquestes, construir polítiques públiques de prevenció,
detecció i intervenció. En aquest punt volem remarcar que una millor i freqüent coordinació amb

les entitats — com ja es duu a terme amb altres organitzacions, com l’Oficina per la No Discrimina-
ció (OND) de l’Ajuntament de Barcelona — podria apropar la institució a les persones afectades i

reflectir millor la situació.

13 Podeu consultar aquesta informació al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/419680/igual-
tat-feminismes-presenta-lorganisme-proteccio-promocio-igualtat-tracte-no-discriminacio

14Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/501702/ge-
neralitat-imposa-sancio-20000-euros-hazte-oir-lautobus-transfobic-que-circular-barcelona

15Podeu consultar les seves actuacions al següent enllaç: https://igualtat.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/lgbti/index.
html

16Podeu consultar més informació al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/627562/safegeix-
nou-punt-xarxa-sai-lgbti-montcada-reix

17Podeu consultar més informació al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/723363/xarxa-ser-
vei-datencio-integral-lgbti-catalunya-aten-6-casos-nous-dia

18Podeu consultar les dades de l’informe Radiografia de l’LGBTI-fòbia i primer estudi de les atencions realitzades per
la Xarxa SAI LGBTI+ a Catalunya l’any 2024 al següent enllaç:

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

35
En segon lloc, en l’àmbit laboral i administratiu, va aprovar-se l’Acord de Govern 26/2024, del 30
de gener, pel qual s’aprova el Protocol d’intervenció per gestionar la diversitat per raó d’identitat
de gènere a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la seva comissió de seguiment per
prevenir, acompanyar i intervenir en els casos de discriminació per raó d’identitat de gènere, així
com per millorar el tracte cap a les persones trans* que treballen a la Generalitat. Pel que fa a la
cultura i els mitjans de comunicació, va presentar-se el protocol per a la prevenció i l’abordatge
de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual signat amb l’Acadèmia del
Cinema Català, i va actualitzar-se el codi sobre el tractament de les persones LGBTI+ als mitjans
conjuntament amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de
Catalunya. També en matèria de transport públic, es va signar amb FGC un acord per promoure
polítiques d’igualtat i no discriminació, com la creació d’un protocol per a la detecció, intervenció
i seguiment de casos d’assetjament i discriminació, així com la formació del personal, d’igual
manera que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i en el qual vam participar en la seva
elaboració. Una decisió també important és la incorporació del Consell LGTBI a la Comissió
Nacional per a una Intervenció Coordinada contra les Violències Masclistes.
Finalment, a escala municipal, s’està elaborant una Ordenança d’igualtat de tracte i no
discriminació per part de l’Ajuntament de Barcelona que pretén unificar en un únic text les
infraccions i sancions aplicables en els àmbits de competència municipal, així com en posar
èmfasi en la prevenció. Cal destacar que la mateixa llei reconeix l’especificitat de Barcelona i li
atorga competències en l’àmbit sancionador (art. 38.1). Com a Observatori hem participat en la
fase inicial sol·licitant que la mirada no sigui només punitiva, sinó també se centri en les polítiques
públiques que pot desenvolupar l’Ajuntament i que contempli la coordinació interadministrativa i
amb les entitats. D’aquesta manera, accions que ja duen a terme en aquest sentit, com l’Informe
de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona fruit de la col·laboració de les entitats amb
l’Oficina per a la No Discriminació (OND) a través de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a
Víctimes de Discriminació (SAVD), de la qual l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia hi forma part, i que,
malgrat una infradenúncia persistent, mostra unes xifres més realistes i en augment respecte a
anys anteriors.
Per concloure, l’any 2024 es commemoren els 10 anys de l’aprovació de la llei. En aquest període,
malgrat que s’han desenvolupat avenços, cal fer-ne una valoració ambivalent en el desplegament
i implementació. Concretament, amb les últimes dades publicades, tan sols s’han interposat un
total de 6 sancions d’acord amb el seu règim sancionador. Així mateix, a banda de la creació de
l’òrgan consultiu del Consell Nacional LGTBI, no s’han creat organismes entre administracions
públiques o estructures amb entitats de coordinació freqüent per a l’elaboració de polítiques
públiques LGTBI+. En la reforma de la llei que s’està tramitant en l’actualitat al Parlament, estem
incidint perquè es corregeixin aquestes mancances.
En el mateix sentit, més enllà del text de la llei, el Reglament específic per a regular el règim
d’infraccions i sancions que preveu la Llei (DF 1a) segueix pendent d’aprovació des de l’any
2017, la qual cosa ha suposat que els expedients s’hagin tramitat a través del procediment
administratiu general (DT 2a), sense adaptar-se a les necessitats específiques. Amb l’aprovació
de la Llei 19/2020, la Generalitat pretenia aprovar una regulació conjunta per als procediments
sancionadors de totes dues lleis (DF 2a.1), però tampoc ha arribat a promulgar-se mai. També
queda pendent d’aprovar el decret de funcionament de l’OITND de la Generalitat (DF 2a.2).

26 Podeu consultar més informació al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-no-discriminacio/ca/
noticia/barcelona-tindra-una-ordenanca-contra-la-discriminacio-pionera-a-espanya

27 Podeu consultar l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024 al següent enllaç: https://ajunta-<br< a=""> />ment.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/InformeDiscriminacions2024_Online_CAT.pdf

28 Podeu consultar l’informe al següent enllaç: </br<>https://govern.cat/govern/docs/2021/06/08/12/35/803af855-5a4a-
48a9-ba40-def0f729890a.pdf.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

36
3.5. Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació
A finals de l’any 2020 es va aprovar la Llei catalana 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació
(en endavant, Llei 19/2020). Aquesta llei ja es preveia en el moment de tramitar-se la Llei 11/2014
amb l’objectiu d’esdevenir la llei generalista del dret antidiscriminatori català, ja que tracta
transversalment tota mena de discriminacions (per motiu ètnic-racial, de gènere, d’orientació
afectivosexual, etc.). La Llei va entrar en vigor el dia 30 de gener de 2021 i mereix alguns
comentaris.
En primer lloc, la Llei 19/2020 modifica la Llei 11/2014 tot unificant l’òrgan competent per a
incoar i instruir els expedients administratius, així com per a imposar les sancions subsegüents
contemplades als respectius règims sancionadors. Més enllà d’això, i fruit de la seva voluntat
generalista, la Llei 19/2020 se situa en un caràcter supletori (DF 1a) respecte a la Llei 11/2014.
D’aquesta manera, en primer lloc, sempre és aplicable la Llei 11/2014 i, en defecte d’aplicació d’un
supòsit concret, es recorre a la Llei 19/2020.
La Llei 19/2020 es divideix en dues parts: una de foment i una sancionadora. La part de foment
tracta de manera integral i transversal les principals accions per evitar la discriminació en el si de
l’Administració i la societat, però més destacable és el règim sancionador creat per la nova Llei.
Als supòsits de la Llei 11/2014 se n’afegeixen de nous, com per exemple pintades a murals o
mobiliari públic que generin rebuig o menyspreu. Per contra, no soluciona un dels principals
problemes d’aplicació de la Llei 11/2014: la frontera entre el dret administratiu i el dret penal. El
dret penal té preferència sobre l’administratiu, de manera que si una conducta és susceptible
de penar-se, no pot sancionar-se mitjançant les lleis 11/2014 ni 19/2020. Així, la Llei 19/2020
sanciona conductes com determinats actes de menyspreu LGTBI-fòbic que ja es recullen al Codi
penal, o fins i tot «conductes relatives als delictes d’odi», essent una remissió directa que afegeix
encara més confusió. En canvi, no incorpora d’altres que són més difícils de penar, com per
exemple les teràpies de conversió –conducta sancionada a altres comunitats autònomes o a la
llei estatal–.
Finalment, cal destacar en positiu la introducció de mitjans alternatius de resolució de conflictes
i el desenvolupament de la previsió de la legitimació de les associacions que treballen per la
defensa i promoció dels drets recollits en aquesta llei (art. 26.2), com l’Observatori, especialment
quan no hi hagi una persona individualment afectada, situació que en cas contrari quedaria
desemparada.
3.6. Llei 15/2022 d’igualtat de tracte i no discriminació estatal
De la mateixa manera que la catalana, aquesta llei, també coneguda com a Llei Zerolo, configura
un règim jurídic antidiscriminatori general, on s’inclou la discriminació per raó d’orientació sexual
i la identitat i expressió de gènere (Preàmbul, art. 2.1 i DF 5a.2). Aquesta llei és d’aplicació
supletòria a la Llei trans* estatal (DA 4a Llei 4/2023)

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

37
3.7. Llei 4/2023 trans* i LGTBI+ estatal

Després que durant molts anys es lluités per la demanda històrica de tenir una llei LGTBI+ i una al-
tra específica trans*, es va recollir al Pacte de Govern PSOE-Unidas Podemos i el Ministeri d’Igual-
tat va elaborar els dos esborranys, però la tramitació va quedar aturada pels desacords entre els

partits de Govern, especialment en la despatologització de les persones trans*, la mesura més

reivindicada. Després d’un procés llarg i incert, on van decaure mesures importants en la nego-
ciació —com la separació en dues lleis diferents—, va arribar la data històrica del 16 de febrer de

2023 quan es va aprovar definitivament al Congrés la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat
real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI+ i es va
publicar per entrar en vigor el 2 de març de 2023.
Aquesta nova llei deroga la Llei estatal 3/2007 reguladora de la rectificació registral de la menció
relativa al sexe de les persones. Respecte a aquesta, de contingut merament processal, es passa
a una llei integral antidiscriminatòria amb els següents canvis principals.
En primer lloc, la llei dedica el Títol II específicament a mesures específiques per a la igualtat real
de les persones trans*, diferents de les contemplades per a les persones LGTBI+. En concret, es
despatologitza el col·lectiu trans* a través de l’autodeterminació de gènere, eliminant-se per fi el
diagnòstic del suposat trastorn mental anomenat «disfòria de gènere». Ara bé, es requereix d’una
segona confirmació des de la sol·licitud del canvi de sexe registral en un termini de 3 mesos per
formalitzar-lo (art. 44). També s’estableix la possibilitat de revertir el canvi de sexe registral a
partir dels 6 mesos des de la inscripció, però en aquest supòsit es requereix d’autorització judicial
a través d’expedient de jurisdicció voluntària (art. 47). Des de la Direcció General de Seguretat
Jurídica i Fe Pública també es va dictar la Instrucció de 26 de maig de 2023 que confirmava tots
aquests canvis i els desenvolupava per a la seva aplicació per part del Registre civil.
També s’amplia l’àmbit subjectiu d’aquest dret, és a dir, les persones que poden exercir-lo. D’una

banda, seguint el pronunciament del Tribunal Constitucional (STC 99/2019), es permet la rectifi-
cació del sexe registral i, si escau, del nom als menors d’edat. Així, els majors de 16 anys poden

sol·licitar-ho per si mateixos, els menors d’entre 14 i 16 anys han d’estar assistits pels seus re-
presentants legals, i els menors de 12 a 14 anys han de sol·licitar-ho a través d’un expedient de

jurisdicció voluntària. Es contempla la possibilitat que en cas de desacord entre els representants

legals, o bé d’aquests amb el menor, es designi un defensor judicial (art. 43). En canvi, per als me-
nors de 12 anys només es preveu el canvi de nom registral (art. 48). D’altra banda, també s’amplia

als estrangers, tot i que se’ls demana el compliment d’uns requisits d’impossibilitat de canvi al seu
país d’origen (art. 50).
En segon lloc, donada la seva configuració com a integral, incorpora un seguit de mesures en
forma de polítiques públiques per assolir la igualtat efectiva en diversos àmbits com el laboral,

educatiu, cultural, esportiu i els mitjans de comunicació. També en salut, on es reconeix la possi-
bilitat que les persones lesbianes, bisexuals, altres dones sense parella i persones trans* amb

capacitat de gestar tinguin accés a tècniques de reproducció assistida (art. 16.2). Seguint amb la
salut, s’inclou la prohibició de les cirurgies de «modificació genital» de les persones intersexuals
com a mínim fins als 12 anys i sempre a instàncies del menor d’edat (art. 19).

29Aquest punt ha estat qüestionat per l’informe del Consell General del Poder Judicial, el qual considera que no s’hau-
rien de prohibir quan la persona LGTBI+ que s’hi sotmet a aquestes teràpies dona el consentiment. Podeu consultar

aquesta informació al següent enllaç:

https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Consejo-General-del-Poder-Judicial/En-Portada/El -CGPJ-aprue-
ba-por-unanimidad-el-informe-al-anteproyecto-de-Ley-para-la-igualdad-real-y-efectiva-de-las-personas-trans-y-para-la-
garantia-de-los-derechos-de-las-personas-LGTBI

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

38
En tercer lloc, es regulen altres grans reivindicacions com el reconeixement del progenitor no
gestant d’una parella no casada en matèria de filiació, només requerint d’una declaració (DF 1a) o
la prohibició de les anomenades «teràpies de conversió», independentment del consentiment de la
persona, però sense tipificar-se com a delicte.
Finalment, s’incorpora un règim d’infraccions i sancions (art. 76 i sg.), i dues estratègies estatals
per a la igualtat de tracte i no discriminació de caràcter quadriennal, una per a les persones
LGTBI+ (art. 10) i una altra concreta per a les persones trans* (art. 52), les quals segueixen sense
elaborar-se.
Malgrat que l’aprovació d’aquesta llei es pot considerar una gran fita històrica per al
reconeixement i garantia dels drets de les persones LGTBI+, especialment de les persones
trans*, cal destacar que també n’han quedat fora qüestions de gran transcendència com el
reconeixement de les persones no-binàries i de la violència intragènere, o bé que malgrat la
reducció de les restriccions, se’n mantenen per als immigrants i s’exclouen els menors de 12 anys.
Ara bé, la sentència 792/2023, de 23 de gener, del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, obliga
l’Estat espanyol a reconèixer la identitat no binària a les persones que al seu país d’origen així ho
tinguin previst a la seva documentació oficial, a diferència de les de nacionalitat espanyola.
També cal destacar que no s’estan desenvolupant les seves previsions, com les estratègies
estatals. Tan sols pot destacar-se l’aprovació del Real Decreto 1026/2024, de 8 de octubre, por
el que se desarrolla el conjunto planificado de las medidas para la igualdad y no discriminación
de las personas LGTBI en las empresas, que obliga a les empreses de més de 50 persones
treballadores a incorporar mesures de prevenció, detecció i intervenció de discriminació per
LGTBI-fòbia.
Més enllà de la implementació de la llei, cal destacar mesures com la interposició d’un recurs
d’inconstitucionalitat contra la modificació de les lleis trans* i LGTBI+ de la Comunitat de Madrid
que pretenia una regressió en drets i crear dificultats per al seu exercici. També el relleu en la
direcció del Instituto de las Mujeres, atès que la fins aleshores directora havia mostrat obertament
un discurs trànsfob.
Finalment, malgrat no ser fruit de l’acció del Govern espanyol o les Corts Generals, cal destacar
la sentència 1900/2024, del 28 de novembre, del Tribunal Suprem que estableix que la bandera
LGTBI+ pot penjar-se en edificis i espais públics, per no ser un símbol partidista, i que no infringeix
la neutralitat institucional, sinó que propugna per la igualtat en compliment del principi d’igualtat
previst a la Constitució i als Tractats Internacionals.

30Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: https://www.igualdad.gob.es/comunicacion/sala-de-pren-
sa/el-gobierno-interpone-recursos-de-inconstitucionalidad-contra-la-ley-trans-y-lgtbi-de-la-comunidad-de-madrid/

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

39
4. Canvis legislatius
4.1. Modificació de la Llei 11/2014
Des de l’aprovació de la Llei 11/2014, pionera en el seu moment en l‘Estat espanyol, hi ha hagut un
gran avenç en el dret antidiscriminatori per raó d’OSIEGCS que l’ha deixat obsoleta.
D’una banda, la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació introdueix un règim
sancionador susceptible d’aplicar a les conductes LGTBI-fòbiques contemplades a la Llei
11/2014, de manera que es genera una duplicitat. Com s’ha mencionat anteriorment, es
preveu expressament que la Llei 19/2020 només s’apliqui de manera subsidiària, però suposa
una diferència de tracte perquè una mateixa conducta, segons el motiu de discriminació, pot
comportar una sanció diferent o directament cap. A més, s’ha constatat la imposició de sancions
motivades per raó dels motius protegits per la Llei 11/2014 en aplicació de la Llei 19/2020,
infringint aquesta supletorietat. D’altra banda, a la reforma del Codi penal de l’any 2015 es van
incorporar els anomenats «delictes d’odi» (art. 510-sg. CP), produint que determinats supòsits de
la Llei 11/2014 siguin de difícil aplicació per la primacia del Dret penal.
Si sumem aquestes dues qüestions al fet que la jurisprudència internacional i estatal (STC
67/2022) i l’aprovació de la Llei estatal 15/2022 integral per a la igualtat de tracte i la no
discriminació, coneguda com a Llei Zerolo, i la Llei estatal 4/2023 per a la igualtat real i efectiva
de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, coneguda com a Llei
trans*, ha avançat en el reconeixement la protecció al col·lectiu LGTBI+ fins i tot amb previsions
que manquen a la llei catalana, es feia necessari reformar la Llei catalana 11/2014. Per aquest
motiu, l’Observatori va impulsar una proposta de reforma, que es va materialitzar amb una
proposició de llei presentada pel grup parlamentari CUP al Parlament de Catalunya i a la qual es
van sumar altres entitats a posteriori. Amb les eleccions anticipades, va decaure, però, com es
van comprometre al Compromís LGTBI+ celebrat per l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, es van
reprendre els treballs, tornant a registrar el text el 16 de desembre de 2024, ja incorporant els
canvis acordats a l’anterior legislatura.
4.2. Avantprojecte de llei trans* i intersexual catalana
A la Llei 19/2020 es preveia un mandat al Govern català pel qual havia d’aprovar en un termini
de 12 mesos un avantprojecte de llei sobre el canvi de nom i el reconeixement del sexe de les
persones trans* (DA 9a). Posteriorment, el juny de 2021 es va aprovar una moció i tal com consta
en el Pla de Govern de la XIV legislatura, aquell any es tancava amb l’anunci de l’inici de tramitació
d’una llei trans* catalana impulsada per la Conselleria d’Igualtat i Feminismes que s’anomenaria
Llei integral de reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere.

31Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/501702/ge-
neralitat-imposa-sancio-20000-euros-hazte-oir-lautobus-transfobic-que-circular-barcelona

32Podeu consultar la moció al següent enllaç:
https://www.lamanyana.cat/erc-registra-una-mocio-al-parlament-per-impulsar-una-llei-trans/
33Podeu consultar el Pla de Govern de la XIV Legislatura al següent enllaç:
https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/pla_govern/XIV_legislatura/XIV_PdG.pdf.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

40
Tot i que ja existeix a Catalunya una llei específica per al col·lectiu LGTBI+ —la Llei 11/2014—,
segons consta a la memòria preliminar, aquesta llei pretén elevar normativament els
protocols, instruccions i serveis específics establerts en diversos àmbits per reconèixer el dret
d’autodeterminació de gènere, desenvolupar un marc de polítiques públiques per assolir la igualtat
material, així com reconèixer la despatologització de les persones trans*, també per a menors
d’edat —un dels punts controvertits durant la negociació de la llei trans* estatal— i incloure-hi
mecanismes de reparació històrica. Durant el gener i febrer de 2022 es va dur a terme el procés de
consulta pública, en el qual l’Observatori va participar, i el 4 d’octubre es va publicar l’informe de
retorn on s’exposava que s’estudiarien les propostes.
A mitjans de gener de 2024 es va publicar l’avantprojecte d’aquesta llei i es va sotmetre a
informació pública, en el qual l’Observatori va tornar a participar. En l’articulat s’hi preveia el
reconeixement de les persones no binàries a la documentació administrativa, el desenvolupament
de polítiques públiques en àmbits com l’educatiu, laboral, sanitari i en l’habitatge —moltes de les
quals ja s’estaven duent a terme, però passarien a quedar recollides en una normativa—; així com
un nou règim sancionador, que se sumaria als ja previstos a la Llei 19/2020 i a la Llei 11/2014,
sense establir un criteri sobre quin dels tres seria d’aplicació en les discriminacions subjectes a
totes tres lleis, ni com s’aplicaria en casos d’interseccionalitat. A més, malgrat el títol, també se
centra en el motiu de discriminació relatiu a les característiques sexuals i se superposa amb els
treballs que s’estan duent a terme al Parlament de reforma de la Llei 11/2014. La convocatòria
d’eleccions anticipades va comportar que també decaigués, sense que el nou Govern n’hagi
anunciat la represa de la tramitació.
En definitiva, aquest conjunt de normatives influeixen perquè constitueixen un pilar fonamental
per a la garantia efectiva dels drets de les persones LGTBI+. Aquest marc legal no només
estableix un reconeixement formal dels drets vinculats a l’OSIEGCS, sinó que també actua com
a eina de transformació social, afavorint la visibilització, la protecció i la reparació davant les
discriminacions. Així, la seva actualització constant, la seva implementació efectiva i l’existència
de mecanismes de seguiment resulten imprescindibles per avançar cap a una societat
veritablement inclusiva i lliure d’LGTBI-fòbia.

34Podeu consultar la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei al següent enllaç:
https://participa.gencat.cat/uploads/decidim/attachment/file/3177/1._Acord_de_Govern_Mem%C3%B
2ria_Preliminar.pdf.
35Podeu consultar aquesta informació al següent enllaç:
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/416626/govern-inicia-tramitacio-llei-trans-catalana
36Enllaç al procés de consulta pública:
https://participa.gencat.cat/processes/dretalaidentitatiexpressiodegenere

37Podeu consultar aquesta informació al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/573462/depar-
tament-digualtat-feminismes-ultima-lavantprojecte-llei-trans-catalana



 Conclusions
A tall de resum, recollim les principals dades obtingudes en aquest capítol:
· El 2024 esdevé l’any que l’Observatori registra un major nombre d’incidències, amb un total de
318 casos, des que s’elaboren els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya. És el segon any
que se supera el registre de 300 incidències.
· Aquest 2024 s’ha produït un augment d’un 4,9 % en el nombre d’incidències registrades respecte
a l’any anterior (303).
· Els mesos de l’any 2024 que més incidències s’han registrat són juny, setembre i maig, en aquest
ordre, coincidint amb diades específiques com el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia, l’orgull i
l’alliberament LGTBI+ i la visibilitat bisexual.
· El 53,1 % del total d’incidències ocorren durant el de cap de setmana, que comprèn el període
entre la tarda de divendres fins a la matinada de dilluns. És la franja de la setmana en la qual
escassegen més els recursos.
· Els homes gais continuen sent el col·lectiu que més incidències registra, representant el 63,4 %
del total, seguint la tendència dels anys anteriors, coincidint també amb el col·lectiu més visible.
· Les dones trans continuen sent la part del col·lectiu trans* amb més incidències registrades amb
diferència, però continua augmentant el registre d’incidències patides per homes trans i persones
no binàries.
· El tram d’edat amb més incidències registrades va dels 18 als 35 anys. La següent franja amb
més incidències és dels 36 als 50 anys La mitjana d’edat és de 34,2 anys.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

67
· Respecte a la distribució territorial de les incidències, Barcelona continua sent la província amb
el percentatge d’incidències més elevats, amb un total del 50,8 %. Tot i això, en comparació amb
anys anteriors, s’observa que hi ha més equitat territorial en els valors percentuals de la resta de
províncies respecte als anys anteriors.
· Hem registrat incidències en 60 localitats diferents del territori català, la gran majoria de les
quals pertanyen a la província de Barcelona.
· L’LGTBI-fòbia està present en tots els contextos socials. La gaifòbia és un any més l’origen
discriminatori més registrat (51,7 %), representant més de la meitat del total d’incidències, seguit
de la transfòbia (26,8 %), que manté la tendència de l’any passat.
· El mitjà pel qual s’exerceix la discriminació és majoritàriament presencial (80,3 %), representant
més de tres terços del total d’incidències.
· El context en el qual s’han registrat més actes discriminatoris és l’espai públic (49,8 %),
representant gairebé la meitat del total d’incidències, precedit de l’espai privat de concurrència
pública (20,8 %), sobretot en espais d’oci nocturn.
· Els àmbits on s’han registrat més incidències són la via pública (29,7 %), l’espai d’oci nocturn
(12,7 %) i internet i xarxes socials (9,8 %) També hi ha hagut un augment notable en el registre
d’incidències en l’àmbit laboral (8,9 %).
· El tipus de discriminació més registrat són les agressions físiques (26,4 %), la majoria de les
quals van acompanyades agressions verbals i/o amenaces, seguit de les mostres d’odi i exaltació
(23,3 %), sobretot en discursos d’odi adreçats al col·lectiu trans* en entorns mediàtics i digitals.
· Pel que fa a l’itinerari que segueixen les incidències, aquest any el més registrat ha sigut el
procés penal (27,7 %), superant les que no tenen cap mena de recorregut (22,6 %), pel que la
infradenúncia ha decrescut i no és la via predominant.

Conclusions generals:
Les dades analitzades posen de manifest diverses tendències i preocupacions en relació
amb l’LGTBI-fòbia a Catalunya. La via pública continua sent l’àmbit amb més incidències, i les
agressions físiques, les exaltacions d’odi i les agressions verbals es mantenen com els tipus de
discriminació més comuns. Així mateix, l’augment dels discursos i exaltacions d’odi continua
sent alarmant, fet que indica una creixent intolerància. Tot i que els homes gais continuïn sent
el col·lectiu que més incidències reporta, es detecta una situació de vulnerabilitat específica en
el col·lectiu trans*, incloses les persones no binàries. Aquestes dades resulten especialment
preocupants si les posem en diàleg amb el qual va exposar la investigadora transfeminista
mexicana i especialista en drets humans de la infància i adolescència trans, la Dra. Siobhan
Guerrero, al Congrés Internacional sobre “Diversidad Sexual en Iberoamérica: deseos, espacios e
identidades”, celebrat a Girona el juliol de 2024, segons Guerrero, els dispositius de control i les
tecnologies d’opressió dissenyades al Nord Global —com les formes de racisme, capacitisme
i LGTBI-fòbia— solen expressar-se de manera menys cruel que al Sud Global. No obstant això,
l’increment d’aquesta violència a Europa mostra que aquestes manifestacions són cada vegada
més freqüents també en els països europeus, la qual cosa evidencia un procés d’expansió i
normalització de les agressions i discriminacions LGTBI-fòbiques.
Pel que fa als itineraris de denúncia, aquests s’han diversificat. Per primer cop, el procés penal
és el més registrat i supera l’infradenúncia. També s’han consolidat altres vies de reparació

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

68
de dignitat, com el comunicat públic, l’atenció psicosocial o la gestió interna del lloc on tenen
lloc els fets discriminatoris. Tot plegat suggereix una major conscienciació i acció contra les
discriminacions LGTBI-fòbiques, amb les seves característiques interseccionals. Tanmateix,
persisteix un percentatge significatiu de casos sense itinerari formal, la qual cosa indica la
necessitat de millorar tant l’accessibilitat com l’efectivitat dels mecanismes de denúncia i suport.
Aquesta persistència d’invisibilitat, juntament amb el diagnòstic que assenyala la urgència de
millorar determinats dispositius institucionals, posa de manifest la rellevància i la necessitat
del treball de l’Observatori. La seva tasca resulta imprescindible per garantir l’acompanyament,
la visibilització i la denúncia de les violències LGTBI-fòbiques, així com per incidir en la
transformació de les estructures institucionals, familiars, comunitàries i socials que les sostenen.

En resum, encara que s’han fet avenços en la visibilitat i en la denúncia de l’LGTBI-fòbia, les da-
des reflecteixen que aquesta discriminació continua sent una problemàtica estructural i social

que afecta les persones LGTBI+. Per això, calen esforços continus per garantir els nostres drets i
donar suport a tot el col·lectiu.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

69
5. ANÀLISI
QUALITATIVA

5.1 Anàlisi de casos
Introducció a l’anàlisi de casos de
discriminació per LGTBI-fòbia
L’Observatori contra l’LGBTI-fòbia presenta
una sèrie de 30 casos registrats l’any 2024
que posen de manifest la problemàtica de
la discriminació per motius d’OSIEGCS en
diversos àmbits socials. Aquests casos
reflecteixen la realitat a la qual s’enfronta el
col·lectiu LGTBI+.
L’LGBTI-fòbia es manifesta en múltiples formes:
agressions físiques en espais públics, insults i
amenaces a la via pública i a les xarxes socials,
assetjament laboral i escolar, exclusió en l’oci i
els serveis, tractes inadequats en institucions
públiques i discursos d’odi en l’àmbit cultural i
mediàtic, entre d’altres.
Exemples d’aquest any inclouen situacions
discriminatòries al transport públic i en espais
d’oci, la inadmissió a establiments i activitats,
burles i comentaris vexatoris a la feina o a
l’escola, diagnòstics patologitzants en l’àmbit
sanitari i campanyes d’odi a l’entorn digital.
Aquest conjunt de casos posa en evidència
que l’LGBTI-fòbia continua estesa i arrelada a la
societat, adoptant formes diverses que vulneren
la igualtat i la dignitat de les persones LGTBI+.
L’Observatori exposa aquests casos per
visibilitzar la problemàtica de la discriminació
per OSIEGCS i sensibilitzar la ciutadania
sobre la necessitat d’intervenir i combatre
aquestes actituds i comportaments negatius.
La diversitat afectiva, sexual i de gènere ha de

ser respectada en tots els àmbits de la societat,
garantint que totes les persones puguin viure
lliures de prejudicis, violència i discriminació.
Aquests casos subratllen la importància de la
denúncia i la visibilització de l’LGTBI-fòbia, així
com la necessitat d’implementar polítiques
efectives que promoguin la igualtat i el respecte
cap a totes les persones, independentment de
la seva orientació sexual, expressió o identitat
de gènere. La lluita contra l’LGTBI-fòbia és una
responsabilitat compartida que requereix el
compromís de tota la societat.

Característiques incidència: transfòbia,
transport públic, agressió verbal
Descripció dels fets: Una persona no binària
entra al metro de l’L1 de Barcelona i s’asseu.
Un home del vagó li demana l’hora i li comença
a fer comentaris com “que guapa, así
maquillada”. Després li pregunta si és un noi
o una noia. L’afectada es nega a respondre-li i
al cap de poca estona baixa a la seva parada,
darrere de l’home, i sent com es refereix a
ella dient-li “el maricón está detrás”. Des
de l’Observatori es comuniquen els fets a
TMB. La persona afectada també ho posa en
coneixement a l’Oficina d’igualtat de Tracte i No
Discriminació de la Generalitat de Catalunya.
CAS NÚMERO 1: AGRESSIÓ VERBAL
TRANSFÒBICA A UNA PERSONA NO BINÀRIA
AL METRO

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

70
Anàlisi: En aquest cas, s’utilitza “maricón” com a insult que conté un prejudici sexista i misogin
que rebutja qualsevol expressió que s’allunyi de la norma hegemònica, considerant denigrant
que homes mostrin actituds, comportaments o trets estètics estereotípicament femenins.
Aquest insult no només expressa un odi o rebuig contra les expressions, orientacions i identitats
dissidents sinó que nega la identitat de la persona no-binària, atribuint-li un gènere que no és
el seu. Aquesta agressió evidencia una manca de reconeixement i acceptació social de les
identitats que van més enllà del binarisme de gènere. És vital emprendre accions formatives i de
sensibilització per impulsar una transformació social, seguint la Llei 4/2023 per la igualtat real i
efectiva de les persones trans* i per la garantia dels drets de les persones LGTBI.
L’agressió té lloc en el metro. Un espai públic que forma part de la quotidianitat de moltes
persones que han de poder transitar sense inseguretat o por. No obstant això, l’agressor se sent
amb la legitimitat de començar la interacció social amb comentaris intrusius que incomoden a la
persona afectada (“que guapa, així maquillada”), evidenciant un ús masclista de la seva posició de
poder. A més, quan aquest no rep les respostes esperades per part de la víctima, l’insulta.
Per no legitimar l’agressió i evitar la seva impunitat és vital que, persones que presencien fets
d’aquest tipus, siguin agents actius en la denúncia dels fets i en informar els responsables de
seguretat i als altres òrgans corresponents.
CAS NÚMERO 2: LLANÇAMENT DE PEDRES I INSULTS GAIFÒBICS A UNA PARELLA D’HOMES AL
CASTELL D’HOSTALRIC
Característiques incidència: gaifòbia, via pública, agressió física
Descripció de fets: Una parella d’homes és al voltant del castell d’Hostalric i un grup de menors
d’edat els llancen pedres al crit de “maricas”. En aquell moment no s’identifiquen els agressors,
però s’interposa denúncia als Mossos d’Esquadra.
Anàlisi: Aquest cas verbalitza un odi a l’homosexualitat a través del terme despectiu “marica” i, es
llancen pedres atemptant contra la seguretat física de les persones afectades. Aquesta agressió
mostra un gran nivell d’odi i pot causar greus conseqüències físiques i psicosocials a les persones
afectades.
Històricament, s’han tractat les orientacions sexuals i les identitats de gènere dissidents
com qüestions de l’àmbit privat, portant a les persones del col·lectiu a existir en secret. Això
comportava una invisibilitat de les realitats LGTBI+, a més de la impossibilitat d’ocupar espais de
poder des d’on impulsar una transformació social i política.

És important destacar el fet que els agressors
siguin menors d’edat, ja que evidencia la falta
de formació i necessitat de generar espais
de sensibilització en termes d’igualtat. És
vital conscienciar al jovent de l’existència
de les violències LGTB-fòbiques i donar-los
recursos per detectar-les i combatre-les, així
com impulsar el pensament crític. És per
això que resulta imprescindible implementar
intervencions psicosocials i educatives a tots
els nivells del sistema educatiu, en conformitat
amb la Llei 11/2014, per prevenir actituds i
conductes LGTBI-fòbiques.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

71
CAS NÚMERO 3: COMENTARIS TRANSFÒBICS PER XARXES SOCIALS SOBRE UNA XERRADA DE
TRÀNSIT A L’OBSERVATORI
Característiques incidència: transfòbia, internet i xarxes socials, odi i exaltació
Descripció dels fets: L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia organitza una xerrada adreçada al
voluntariat sobre Trànsit, el model de salut de les persones trans* del Departament de Salut de
la Generalitat de Catalunya, amb la ponència de dues persones, una professional i una usuària
d’aquesta unitat. L’Observatori fa una piulada de l’esdeveniment per xarxes socials. La publicació
rep nombrosos comentaris aversius com: “los convertís en enfermos”.
Anàlisi: Trànsit és un servei de promoció de la salut de les persones trans*, que proporciona
informació, assessorament i acompanyament respectuós durant el procés de transició. Aquest
servei té en compte el model d’atenció a les persones trans* en l’àmbit del CatSalut, que estableix
“El sistema sanitari públic ha de garantir que totes les persones que s’autoidentifiquen com a
persones trans* són ateses sense cap discriminació, fet que comporta la no exigència de cap
diagnòstic clínic...” (Servei Català de Salut, 2017).
En aquest cas, el servei rep comentaris transfòbics a les xarxes socials de l’Observatori contra
l’LGTBI-fòbia. La paraula “malalt” és un insult estigmatitzador, que devalua les realitats trans* que
segueixen un model de transició que passa per intervencions quirúrgiques o hormonals. A més,
es categoritza el servei de trànsit com a patologitzant, desinformant sobre les tasques que duen a
terme i els ideals que segueixen.
Aquest model no segueix una lògica patologitzant, sinó que pretén assessorar i acompanyar a
les persones amb una òptica psicosocial, respectant la seva pròpia agència i assegurant que
reben un tracte respectuós i tenen tota la informació necessària. En aquest sentit, aquesta feina
respon a les necessitats del col·lectiu en un context en què la violència institucional normalitzada
i la discriminació posa en risc els drets bàsics. A més, cal recalcar que el projecte dona cabuda a
totes les diverses maneres d’experimentar el gènere i els diferents camins de transició que poden
seguir els usuaris i les usuàries. Ocultar que és un recurs que accepta aquesta diversitat implica
invisibilitzar la mateixa diversitat del col·lectiu trans*.
Aquesta situació ens mostra una violència en l’àmbit digital, les xarxes socials s’utilitzen com
a plataformes de difusió de discursos d’odi transfòbics. Mitjançant la desinformació, s’estenen
prejudicis contra les persones trans*, que aconsegueixen invisibilitzar les seves realitats. A més,
des de l’anonimat que confereix l’espai digital els usuaris i les usuàries estigmatitzen les identitats
trans* i promouen comportaments discriminatoris.

1 Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Servei Català de Salut. (2017). Implantació del Model d’atenció
a les persones trans en l’àmbit del CatSalut.

https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/3275/catsalut_instruccio_14_2017.pdf?sequence=1&isA-
llowed=y

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

72
CAS NÚMERO 4: ATAC VANDÀLIC A UN MURAL TRANS* A ROQUETES
Característiques incidència: transfòbia, via pública, odi i exaltació
Descripció dels fets: En el marc del Dia de la Visibilitat Trans*, l’Associació Cultural i LGTBI+ Okay
Productions organitza la pintada d’un mural a la via pública de Roquetes amb el dibuix d’un cor
dels colors de la bandera trans* i amb la frase “davant l’adversitat, defensem la diversitat”. Poc
després, el mural és vandalitzat amb dibuixos obscens. L’atac es condemna públicament per
xarxes socials i es denuncia a l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia i les administracions públiques
competents.
Anàlisi de cas: Vandalitzar un mural amb simbologia trans* és una manifestació pública d’odi
contra la comunitat. Els dibuixos obscens mostren un rebuig per les identitats trans* i una
intencionalitat d’anul·lar el missatge reivindicatiu del mural. Així doncs, s’evidencien reticències
davant la diversitat afectiva sexual i de gènere en intentar expulsar aquest missatge de l’espai
públic, un espai de poder que, històricament, ha estat dominat per identitats heteronormatives
i cisgènere. En aquest context, la destrucció de símbols esdevé un acte polític pensat per ser
vist pels vianants. Té com a objectiu transmetre un missatge discriminatori que genera exclusió.
Aquests actes ens recorden que, segons aquesta visió, les vides trans haurien de quedar
restringides a l’àmbit privat i, per tant, consideren aquests espais públics com un territori que cal
“reconquerir”.
A més, el mural de l’associació Okay Productions també transforma l’espai, convertint-lo més
amable per a la diversitat. El vandalisme té la conseqüència contrària, convertint l’espai en hostil
per les persones del col·lectiu que l’habiten.
CAS NÚMERO 5: COMENTARIS INADEQUATS A UNA PROFESSORA D’ESCOLA DE MASQUEFA
PER TENIR UNA PARELLA DEL MATEIX GÈNERE
Característiques incidència: lesbofòbia, laboral, tracte inadequat
Descripció dels fets: En una escola de Masquefa, una professora explica a un alumne que té una
parella del mateix gènere. L’alumne li respon que l’escola, com a lloc de treball, s’ha de ser prudent
i que “les seves lluites” les hauria de fer fora de l’entorn laboral.

Anàlisi: En els contextos laborals també s’ha d’intervenir davant de casos d’LGTBI-fòbia. En
aquest cas, l’actitud de l’alumne s’entén com una forma de discriminació, perquè els aspectes de
la vida personal de la professora estan fora de les expectatives cisheteronormatives de l’alumne.
La professora s’enfronta a una conducta discriminatòria per part de l’alumne, el que pot generar
un ambient laboral hostil.
Aquest cas també insta a incidir en la necessitat d’un currículum escolar inclusiu on s’incorpori
la diversitat afectiva sexual i de gènere a les aules de forma transversal. És fonamental impulsar
polítiques educatives inclusives que abracin tota la diversitat, especialment per fer front als
discursos d’odi, cada vegada més presents, arran del creixement dels moviments d’extrema dreta i
fonamentalistes religiosos arreu del món.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

73
CAS NÚMERO 6: AGRESSIÓ VERBAL LESBÒFOBA A UNA PARELLA DE NOIES PER SANT JORDI
Característiques incidència: lesbofòbia, via pública, agressió verbal

Descripció dels fets: El 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, una parella de noies passeja per la Rambla
del Poblenou de Barcelona amb mostres d’afecte i un home desconegut les increpa verbalment
amb insults com “lesbianas, eso no es amor, vais a ir al infierno”.

Anàlisi: Aquest cas de lesbofòbia representa una de les situacions comunes que viuen les
parelles LGTBI+ quan s’exposen a les mostres d’afecte. En aquest cas un home increpa la parella
amb insults discriminatoris, imposant una visió tradicional de les relacions. A més, l’agressor es
recolza en el discurs institucionalitzat de la religió per a determinar que aniran a l’infern, fet que
ens recorda que des de les institucions religioses s’han vertit discursos estigmatitzants i feridors
cap al col·lectiu LGTBI+.

La incidència en el context de Sant Jordi, una diada de tradició catalana que es caracteritza per

valors com la convivència i l’expressió de l’afecte. Les afectades tenen el dret a poder expressar-
se lliurement, sense por de ser discriminades, dret que aquí se’ls hi vulnera. L’agressió de l’home

genera un ambient hostil per a la parella quan ha de ser un espai lliure i amable. Cal recordar
que diverses tradicions religioses han condemnat històricament el col·lectiu LGTBI+, i que és
fonamental promoure una educació religiosa deslegitimizadora de discursos d’odi. Això és
especialment rellevant perquè moltes persones LGTBI+ també són creients i tenen dret a ser
reconegudes i respectades dins de les mateixes institucions religioses, tal com estableixen els
Principis de Yogyakarta (2006).

CAS NÚMERO 7: COMENTARIS HOMÒFOBS CONTINUATS A L’ENTORN LABORAL

Característiques incidència: gaifòbia, laboral, assetjament

Descripció dels fets: Un funcionari d’un centre penitenciari de Roca del Vallès rep comentaris i
mostres burlesques en relació amb la seva orientació sexual dissident al seu entorn laboral de
forma repetida i continuada, en espais com a l’autocar o a la cafeteria, alguns d’ells referits a la
seva expressió de gènere no conforme, com la vestimenta. L’afectat exposa el seu malestar a
un dels companys de feina que exerceix aquests comentaris i li respon que “ja gairebé no se’n
recorda”. Davant d’aquests fets, l’afectat decideix comunicar-ho a la subdirecció del centre perquè
en tingui coneixement i es valori com abordar la situació.

Anàlisi: Es tracta d’una situació d’assetjament, ja que no és una discriminació aïllada, sinó que és
continuada i sistemàtica. Els comentaris o burles gaifòbiques per part dels companys de feina
transmeten un rebuig cap a l’orientació sexual dissident i l’expressió de gènere no conforme
de la persona afectada, convertint l’espai laboral amb un lloc insegur, hostil i no amable. Tenint
en compte que el treball ocupa gran part del dia a dia, aquest assetjament té un impacte en la
quotidianitat de la persona afectada. A més de produir malestar i incomoditat, i d’excloure la
persona de la xarxa social que es forma en l’àmbit laboral, pot tenir efectes perjudicials per al
benestar psicoemocional de la persona i afectar el context de convivència laboral.
En l’intent de mediació que realitza la persona afectada amb el company de feina es fa palès

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

74
com es normalitzen aquestes actituds discriminatòries, llevant-li qualsevol importància i així
invisibilitzant-les. L’assetjament laboral està sustentat pel sistema cultural, social, polític, ètic i
econòmic binari que regula la sexualitat i la diversitat de gènere i, per tant, facilita legitimar una
violència contra tota identitat que surt de la conformitat del sistema sexe-gènere. En aquest sentit,
la discriminació i assetjament homofòbic és un problema social que requereix sensibilització i
formació per tal de transformar el context. A més, és essencial promoure polítiques que no només
previnguin la discriminació, sinó que també impulsin formes d’afrontament i empoderament per
part de totes les persones de l’entorn laboral.
CAS NÚMERO 8: TRACTE INADEQUAT A UNA PARELLA DE DONES A UN CENTRE ESPORTIU
MUNICIPAL (CEM) DE BARCELONA

Característiques incidència: lesbofòbia, esportiu, tracte inadequat

Descripció dels fets: Una parella de dones són a les piscines d’un Centre Esportiu Municipal
(CEM) de Barcelona. Allà es fan mostres d’afecte. Un treballador les interromp i els diu que
s’haurien de “tallar”. La parella els hi pregunta si tenen prohibit fer-se petons i abraçades i el
treballador els respon que no, que es refereix “a la resta”, argumentant que altres persones
usuàries són grans i que “no ho entenen”. El treballador també els diu que són les mateixes
persones usuàries que l’han instat a què els digués alguna cosa, ja que per ell no és dolent i ho
poden fer. La parella interposa una queixa al CEM. L’Observatori activa el protocol d’LGTBI-fòbia
de Barcelona i es coordina amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND).
Anàlisi: Aquest és un cas de lesbofòbia en l’àmbit esportiu. El treballador afirma que les mostres
d’afecte de la parella incomoden a les persones usuàries, titllant-les d’inadequades, el que reforça
l’estigma sexual. Aquestes actituds i conductes restrictives en reforcen la invisibilitat de les
parelles del mateix sexe/gènere, imposant una contenció i una discreció a l’hora de mostrar-se
en públic. Mentre està normalitzat que les parelles cisheterosexuals tinguin mostres d’afecte en
públic, amb les parelles del mateix sexe/gènere es limita a l’espai privat.

CAS NÚMERO 9: ATACS VERBALS LGTBI-FÒBICS A LA COLLA D’UNA RUA DE PALAFRUGELL
Característiques incidència: LGTBI-fòbia, via pública, agressió verbal
Descripció dels fets: En el marc de les Festes de Primavera de Palafrugell, membres de la colla
“Diversalia” reben atacs verbals (“maricones”; “bujarras”, “travestis”) per part de diverses persones
assistents al llarg de la rua del Carroussel Costa Brava i posteriorment a la plantada de carrosses.
Davant d’aquests fets, la colla acudeix al punt lila de l’esdeveniment i posteriorment l’entitat emet
un comunicat públic de condemna.

Anàlisi: En aquest cas, en les festes de Primavera de Palafrugell, els membres de la colla
“Diversalia” van rebre insults LGTBI-fòbics utilitzats amb un to despectiu, denigrant i ridiculitzant.
Els insults proferits reflecteixen aversió a la diversitat sexual i de gènere, creant un entorn hostil
per a les persones LGTBI+ que participen i assisteixen a l’esdeveniment.
El cas es desenvolupa en un acte festiu i públic. La presència d’LGTBI-fòbia en un esdeveniment
d’aquest tipus afecta el dret de les persones a ser visibles i a participar en la vida comunitària
sense por de rebre discriminació. A més dels efectes psicosocials que pot tenir en les persones
directament afectades, també té un impacte social i polític.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

75
És fonamental que es prenguin mesures per sensibilitzar la comunitat local i garantir que les
activitats públiques siguin inclusives i lliures de discriminació, reforçant el compromís per un
espai amable per a les persones LGTBI+. Permetre que el col·lectiu sigui negat de la visibilitat que
comporten els esdeveniments públics implica amagar la diversitat, contribuint així a l’exclusió
social.
CAS NÚMERO 10: AGRESSIÓ A UNA DONA TRANS A UNA DISCOTECA DE LES COMARQUES
GIRONINES

Característiques incidència: transfòbia, espai d’oci nocturn, agressió física

Descripció dels fets: Una dona trans és a una discoteca de les comarques gironines i és increpada
verbalment per part de persones usuàries (“cuidado con esta, que tiene rabo”). L’afectada, en
intentar defensar-se, és agredida físicament. El personal de seguretat de l’establiment identifica
i expulsa els agressors. Quan l’afectada surt de la discoteca, veu com els agressors són fora,
esperant-la, i l’amenacen dient-li que “a partir d’ara, vagi amb compte”. L’afectada condemna
públicament els fets per xarxes socials, però decideix no denunciar-ho formalment.

Anàlisi: Els agressors intimiden a la víctima amb comentaris estigmatitzants, mostrant rebuig
cap a les identitats trans*. Tot i que el personal de seguretat respon adequadament dins del local
en expulsar els agressors, la situació no acaba aquí, ja que l’afectada rep amenaces per part dels
agressors fora del local. Això crea una atmosfera intimidant que impedeix que la dona pugui
marxar amb més seguretat i tranquil·litat.
El fet que la persona afectada decideix no denunciar formalment els fets, evidencia que
les persones trans* sovint tenen desconfiança cap a l’administració pública per por de ser
qüestionades i revictimitzades. L’estudi de Grèvol Díaz (2023), realizat a Barcelona, mostra que
moltes persones trans* tenen por de denunciar per la manca de protocols específics, per la
violència institucional i pel risc de no ser compreses ni respectades en el procés. Aquest cas
posa en relleu la importància que els espais d’oci nocturn implementin els protocols existents en
intervenció davant de situacions de violència i discriminació, i que existeixin dispositius específics
com els punts liles per informar a les usuàries i acompanyar a les persones afectades.
És important que aquests espais, conjuntament amb les institucions, promoguin accions de
sensibilització en aquests entorns de diversió i convivència per a promoure festes amables.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

76
CAS NÚMERO 11: DIAGNÒSTIC DE “TRASTORN D’IDENTITAT DE GÈNERE” A UN HOME TRANS*
A UN CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) DE LA NOGUERA
Característiques incidència: transfòbia, salut, tracte inadequat
Descripció dels fets: Un home trans es posa en contacte amb el servei de Trànsit de Lleida per
sol·licitar informació i assessorament en relació amb la seva identitat de gènere. Posteriorment,
s’adona que a la seva carpeta de “La Meva Salut”, apareix un nou diagnòstic etiquetat com a
“Altres trastorns d’identitat de gènere”. Quan l’usuari té l’oportunitat de parlar amb una metgessa
de Trànsit, ella li mostra que, en realitat, havia escrit “Atenció a les identitats de gènere” i li explica
que no és la primera vegada que altres pacients trans* li comenten que el seu diagnòstic apareix
classificat com a “trastorn”.
Anàlisi: Aquest cas de transfòbia és un exemple de violència institucional i tracte inadequat
en l’àmbit de la salut. L’etiqueta de trastorn com a diagnòstic mostra una patologització de les
realitats trans*, és a dir, situa aquestes identitats com negatives i anormals dins el paradigma de
la salut. Es tracta d’una psiquiatrizació estigmatitzant que va en contra de la despatologització
realitzada per l’OMS el 2018 on descatalogava la transsexualitat com un “trastorn mental i de
comportament”.
Encara que es tracti d’una acció duta a terme per un individu concret, aquesta violència té una
dimensió institucional. En produir-se per una persona que forma part d’una institució sanitària,
l’impacte del tracte inadequat va més enllà dels efectes psicosocials, afectant a les oportunitats
d’accés de la persona afectada a una atenció sanitària no discriminatòria i, potencialment,
afectant altres dimensions de la seva vida. A més, cal remarcar que encara que s’ha fet camí cal la
despatologització de les realitats trans*, en alguns centres de la salut reprodueix el sistema binari
sexe-gènere i es fan diagnòstics a les persones usuàries en relació amb la seva identitat com la
“discordança de gènere”.

CAS NÚMERO 12: FORMULARI DE SOL·LICITUD DEL TÍTOL DE FAMÍLIA MONOPARENTAL NO-
INCLUSIU

Característiques incidència: LGTBI-fòbia, institucional, tracte inadequat
Descripció dels fets: Una persona usuària tramita el títol de família monoparental a través del
formulari del portal web de la Generalitat i detecta que en alguns camps només s’admet l’opció
familiar d’un pare i d’una mare. Posteriorment, es rectifica, tot i que es manté un camp on s’indica
“És orfe/orfa de pare i mare?”
Anàlisi: Aquest cas ens presenta una situació d’LGTBI-fòbia institucional. Un usuari en tramitar el
títol de família monoparental es troba que el disseny del formulari del portal web de la generalitat
per a tramitar el Títol no inclou opcions adequades que s’ajusten a les diversitats familiars,
especialment aquelles que no segueixen el model binari “pare i mare”. Tot i que es van modificar
aquestes limitacions a partir de la queixa, persistien preguntes amb un llenguatge restrictiu i
cisheteronormatiu demostrant la necessitat de millores. Aquest cas posa en evidència la manca
de sensibilitat cap a la diversitat familiar, la falta de consciència de la diversitat per part de les
institucions i el tracte inadequat en entorns institucionals.
És fonamental l’adopció de mesures per part de les institucions públiques per revisar els seus
processos i formularis perquè siguin inclusius i respectuosos amb totes les famílies, reflectint
el compromís amb la igualtat i la diversitat. Això inclou, a més de la presa de consciència de les
diversitats familiars, l’ús d’un llenguatge inclusiu en tots els formularis i serveis, així com protocols
que evitin la invisibilització i discriminació de qualsevol estructura familiar.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

77
CAS NÚMERO 13: AGRESSIÓ FÍSICA GAIFÒBICA A UNA PARELLA D’HOMES A UN PARC DE
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Característiques incidència: gaifòbia, via pública, agressió física
Descripció dels fets: Una parella d’homes es troba, de nit, asseguda en un banc d’un parc de
l’Hospitalet de Llobregat. S’apropen dos homes desconeguts i els demanen el DNI. La parella es
nega. Els homes els agredeixen físicament amb amenaces de mort per “maricons”. Finalment, els
agressors marxen, i adverteixen a la parella que els perseguiran si diuen alguna cosa a algú. Els
agressors s’enduen els documents d’identitat de la parella i diners en efectiu. La parella interposa
denúncia als Mossos d’Esquadra amb els informes mèdics de lesions respectius i acudeixen als
serveis d’assessorament jurídic i acompanyament psicosocial de l’Observatori.

Anàlisi: Aquest cas presenta una situació de gaifòbia, en la qual una parella és agredida en un
parc per motiu de la seva orientació sexual. Aquests actes tornen a posar el focus en la distinció

entre l’espai públic i el privat. D’aquesta manera, es construeix una hegemonia basada en la cihe-
teronormativitat, la qual domina l’espai públic i relega tot allò que en queda fora —com les orien-
tacions i identitats dissidents— a l’àmbit privat. En aquest context, les relacions i les identitats del

col·lectiu LGTBI+ han estat expulsades cap al privat, i actes com els que visibilitzen les víctimes
i/o persones afectades esdevenen gestos amb una forta càrrega política que pretenen recuperar
la presència d’aquestes orientacions i identitats en l’espai públic, del qual havien estat excloses.
Aquest fet i els actes de resposta que van tenir les víctimes denunciant i demanant ajuda per part
de l’Observatori dona exemple de la necessitat de l’existència d’aquests dispositius que ajudin
i defensin a les persones en situacions hostils i que facin activisme social per anar recuperant i
habitant espais.

CAS NÚMERO 14: BURLES BIFÒBIQUES i LGTBI-FÒBIQUES DURANT LA JORNADA LABORAL A
BARCELONA
Característiques incidència: bifòbia, laboral, assetjament
Descripció dels fets: Un home bisexual treballa a una empresa de neteja de Barcelona i relata que
des de fa anys persones de càrrecs superiors exerceixen actes discriminatoris cap a ell, com per
exemple dir el seu nom en femení, insultar-lo i riure’s de les seves ungles pintades, entre d’altres.
L’afectat ho denuncia reiterades vegades a direcció, interposant queixes al canal ètic i parlant amb

sindicats, però la situació no cessa. Davant d’aquests fets, l’Observatori activa el protocol d’LGT-
BI-fòbia de Barcelona, en coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND).

Anàlisi de cas: Aquest cas és un exemple més de les situacions que es poden viure en l’entorn
laboral relacionat amb l’LGTBI-fòbia, en aquest cas la bifòbia. El treballador que és assetjat per
part dels seus superiors planteja un rebuig a una masculinitat no hegemònica, és a dir, el que no
és conforme a les normes socials es veu rebutjat pels seus companys de treball. Es rebutja, per
tant, en els seus insults, la realitat d’altres masculinitats que proposen una expressió de gènere no
conforme a les normes convencionals.
En aquestes circumstàncies la falta de resposta efectiva per a part d’empreses contribueixen a
perpetuar un ambient de treball hostil per a les persones de la comunitat LGTBI+. D’acord amb la

Llei 4/2023, les empreses de més de 50 treballadores han d’implementar un pla LGTBI+ per preve-
nir situacions d’aquest tipus i garantir que el lloc de treball sigui un espai amable en el qual hi hagi

accions formatives i de sensibilització cap a la diversitat afectiva sexual i de gènere i protocols

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

78
de prevenció, detecció i intervenció davant de situacions d’assetjament laboral per LGTBI-fòbia i
altres motius discriminatoris que poden interseccionar, com el racisme, la xenofòbia, l’edadisme o
el capacitisme.
CAS NÚMERO 15: LLANÇAMENT DE MENJAR I AGRESSIONS VERBALS LGTBIFÒBIQUES A
QUATRE PERSONES A RODALIES
Característiques incidència: LGTBI-fòbia, transport públic, agressió física i verbal
Descripció dels fets: Quatre persones són dins d’un tren de Rodalies que viatja de Cambrils a

Barcelona i durant el trajecte, a l’altura de Vila-seca, un passatger desconegut les escridassa, qua-
lificant-les “d’andrògens”. També els hi llança menjar per sobre. Les afectades alerten al personal

de seguretat i en aquell moment els indiquen que s’hi pot fer poc perquè “no poden creure’s a cap
d’ambdues parts” i “no hi ha cap interventor”. La resta de gent del vagó que presencia els fets no
diu res ni intervé.
Anàlisi: Aquest cas posa de manifest que els protocols existents s’han d’implementar de forma
efectiva. La inacció institucional i la passivitat de la ciutadania davant d’actes discriminatoris es
fan evidents en aquest cas, ja que les testimonis dels fets no van intervenir per donar suport de

les persones afectades. És essencial que en el transport públic s’imparteixin formacions d’abor-
datge davant de situacions discriminatòries.

A més, es fa evident la necessitat de fomentar la consciència ciutadana perquè les persones que
presencien incidents d’LGTBI-fòbia intervinguin, denunciïn o donin suport a les víctimes. Garantir
espais amables al transport públic és fonamental per protegir drets bàsics com la dignitat i la
lliure mobilitat.
CAS NÚMERO 16: DISCRIMINACIÓ PER TRANSFÒBIA A UNA DONA TRANS A DOS CÀMPINGS
DEL MARESME
Característiques incidència: transfòbia, establiment comercial, tracte inadequat

Descripció dels fets: Una dona trans va a un càmping del Maresme per allotjar-s’hi uns dies de va-
cances. En aquest càmping, el personal li manifesta que no pot fer ús de les instal·lacions de con-
currència pública del gènere femení (lavabos, vestidors, dutxes, etc.). Es fan ús d’arguments com

que té un aspecte masculí (ex: barba) i que tenen “por de rebre queixes, ja que hi pot haver infants

que no ho entendran”. La usuària interposa una reclamació i li retornen els diners. Com a alternati-
va, la usuària contacta a un altre càmping de la comarca, que a més es defineix explícitament com

un espai “LGTBIfriendly”. Tanmateix, quan arriba a l’establiment es troba amb la mateixa situació.

Per això, també interposa una reclamació. Posteriorment, la usuària presenta una denúncia admi-
nistrativa a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació de la Generalitat.

Anàlisi: En aquest cas la dona trans rep un tracte inadequat per part del personal dels càmpings
on se li nega l’accés a les instal·lacions de gènere femení excusant-se en el seu aspecte físic i la

por a les queixes d’altres usuaris. Aquesta argumentació perpetua estereotips cishetero-norma-
tius i vulnera drets fonamentals. Encara que l’establiment retorni els diners a l’afectada continua

sent una discriminació múltiple i directa, ja que no repara el dany ni soluciona la discriminació
institucional soferta.
Davant d’aquests fets, s’ha de destacar les accions de la usuària en els dos casos fent ús de les
eines disponibles per denunciar i reclamar els seus drets. Això és un pas fonamental per a crear
precedents i generar consciència sobre les necessitats i drets de les persones trans*. Per tal de

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

79
prevenir i erradicar aquests comportaments. S’ha de revisar també aquest tipus de certificacions
per assegurar que responguin a pràctiques reals d’inclusió i no discriminació.
CAS NÚMERO 17: QUEIXES I INADMISSIÓ DE PERSONES NO BINÀRIES I D’UNA DONA TRANS
ALS LAVABOS D’UN FESTIVAL DE MÚSICA A BARCELONA
Característiques incidència: transfòbia, espai d’oci nocturn, dret d’admissió
Descripció dels fets: Un grup d’usuaris d’un festival de música de Barcelona es queixen de la
presència de persones no binàries, per l’existència d’instal·lacions on hi hagi lavabos inclusius i
pel fet que les dones trans puguin accedir als lavabos de les dones. L’equip del punt feminista i
LGTBI+ del festival procura gestionar-ho fent sensibilització i pedagogia. En el mateix festival, una

treballadora va impedir a dues persones no binàries i a una dona trans l’accés als lavabos desti-
nats a dones amb l’argument que és exclusiu per dones i que n’hi ha de propis per homes.

Anàlisi: Es detecta una situació de misgendering per part de la treballadora del festival i d’un grup
d’usuaris en assumir i imposar que la dona trans que pretén fer ús del lavabo femení hagi d’anar al
d’homes. Aquesta acció vulnera la integritat moral de la usuària, qui manifesta verbalment la seva
identitat de gènere sentida repetidament i demana fer ús del lavabo corresponent.
Els lavabos tradicionals estan basats en una lògica de gènere binari que només reconeix el gènere
masculí i el gènere femení. En aquest sentit, queden excloses i invisibilitzades totes les identitats

que no s’identifiquen amb aquestes categories socials, com les persones no binàries. Sense lava-
bos inclusius es priva al col·lectiu no binari d’un espai on cobrir una necessitat bàsica, una situa-
ció discriminatòria que a més força a les usuàries a entrar a lavabos on poden sentir-se violentats.

A més, el col·lectiu trans* és privat de les oportunitats de socialització que ofereix un espai com
els lavabos en el context de l’oci nocturn.
La resposta del personal del festival mostra una creixent necessitat de formar i sensibilitzar en
clau LGTBI+ als professionals de l’àmbit de l’oci nocturn amb la intenció d’evitar que es produeixin
situacions d’aquest tipus. A més, és primordial facilitar la coordinació del personal amb l’equip
professional del Punt Lila, perquè hi hagi un treball en xarxa eficient i alineat amb els valors que
defensen la diversitat.
CAS NÚMERO 18: DISCURS D’ODI EN VEURE UN PIN DE LA BANDERA LGTBI+ D’UNA PERSONA
A UNA PARADA D’AUTOBÚS
Característiques incidència: LGTBI-fòbia, transport públic, odi i exaltació.
Descripció dels fets: Una dona és a una parada d’autobús del barri de les Corts de Barcelona i

porta un pin de la bandera LGTBI+. Un home desconegut, en veure el pin, la comença a cridar en-
mig del carrer amb comentaris com que “és una assassina de famílies” i que “s’està carregant la

santicitat de la família”.
Anàlisi: El cas exposat mostra una situació d’LGTBI-fòbia en un espai públic, concretament al
transport públic, mitjançant una agressió verbal. L’home que la protagonitza limita activament
el dret fonamental d’una persona a portar un símbol i a expressar-se lliurement. Aquest tipus
d’agressió suposa també una amenaça per a la llibertat del col·lectiu LGTBI+ en un espai tan
comú i quotidià com el transport públic.

El discurs de l’autor dels fets qüestiona obertament el dret de les persones LGTBI+ a existir i ex-
pressar-se lliurement. Per fer-ho, recorre a referències religioses, utilitzant la idea de “santedat” per

justificar el seu discurs d’odi. La religió —i el marc cultural que se’n deriva— es presenta així com

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

80
una eina per legitimar una visió que rebutja qualsevol model familiar que no sigui el tradicional.
Això genera en l’agressor una sensació de legitimitat per atacar idees, pràctiques o identitats que
s’allunyen del model cisheteronormatiu.
Aquest discurs promou un model fix i tancat de família, fonamentat en estructures patriarcals i

valors religiosos tradicionals. En aquest marc, només es considera vàlid el model de família nu-
clear cisheterosexual, mentre que qualsevol altra forma d’organització familiar és deslegitimada o

directament rebutjada. En aquest cas, el missatge no sorgeix de la religió en sí mateixa, sinó que
utilitza la religió com una eina per difondre odi.
Tot això posa de manifest la importància d’educar en clau LGTBI+, per separar clarament la religió
dels discursos d’odi que, de vegades, s’hi associen. Cal evitar que la religió sigui utilitzada com
una justificació per a la discriminació o l’agressió cap a col·lectius diversos.
CAS NÚMERO 19: INADMISSIÓ DE LLOGUER A UNA PARELLA DE DONES A BARCELONA
Característiques incidència: lesbofòbia, habitatge, dret d’admissió

Descripció dels fets: Una dona marxa del seu pis de lloguer a Barcelona i recomana la seva com-
panya de feina a la propietària, qui accepta la proposta. La companya de feina va a veure el pis

amb la seva xicota i l’endemà rep un correu electrònic en el qual se li comunica que no li lloguen el
pis. Es presumeix que el motiu és pel fet de ser una parella de dones.
Anàlisi: La situació exposada mostra un presumpte cas de lesbofòbia en l’accés a l’habitatge, ja
que sembla que la propietària del pis nega el dret d’admissió a la candidata a causa de la seva

orientació sexual. La candidata ha estat recomanada per la seva companya de feina i és aprova-
da per la mateixa propietària d’acord amb les referències proporcionades. Així doncs, tal com ha

manifestat la propietària, la denegació del lloguer es dona exclusivament a causa de l’orientació
sexual de la candidata, discriminant-la i negant-li la possibilitat de llogar l’immoble.
L’habitatge digne és un dret fonamental i s’ha de garantir que totes les persones puguin accedir

en igualtat de tracte sense que la discriminació tingui cabuda. En aquest cas, l’accés s’ha vist de-
negat per l’orientació sexual de la candidata, negant-li, per tant, un tracte igualitari amb una perso-
na cisheterosexual.

És important destacar la perspectiva cisheteropatriarcal de la societat actual, la qual legitima que
la propietària denegui l’accés a l’habitatge a la candidata per raons lesbòfobes, assumint que no hi
haurà conseqüències per a ella

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

81
CAS NÚMERO 20: AGRESSIÓ TRANSFÒBICA A UNA JOVE TRANS A LLEIDA
Característiques incidència: transfòbia, via pública, agressió física

Descripció dels fets: Una jove trans* camina per la via pública a Lleida i tres persones desconegu-
des l’agredeixen físicament al crit d’“eres un hombre” en veure que porta una bossa dels colors de

la bandera LGTBI+. L’afectada pateix lesions i interposa denúncia als Mossos d’Esquadra amb el
suport de l’associació Colors de Ponent.
Anàlisi: El cas mostra un episodi de transfòbia a la via pública amb una agressió física i verbal.
Els atacants manifesten verbalment un rebuig cap a les identitats trans* i agredeixen a la víctima

mentre criden comentaris estigmatitzants i transfòbics explicitant que la raó per la qual agre-
deixen a la noia trans* és purament transfòbia i de rebuig cap al col·lectiu trans*. La bossa dels

colors de la bandera LGTBI+ que porta la noia serveix com a detonant de l’atac per part dels agres-
sors, atemptant contra la llibertat de dur símbols i rebutjant la simbologia que comporta la bande-
ra LGTBI+, la qual és percebuda com a negativa.

Aquest tipus d’agressions neguen el dret de les persones trans* a viure lliurement la seva identitat

de gènere i les obliguen a existir dins d’un marc cisheteronormatiu que no concep la seva existèn-
cia. La noia trans agredida és arravatada de la seva integritat física i moral.

CAS NÚMERO 21: QUEIXA SOBRE EL PUNT DE RECOMANACIONS LGTBI+ D’UNA BIBLIOTECA
DE BARCELONA
Característiques incidència: LGTBI-fòbia, cultura, odi i exaltació

Descripció dels fets: Una usuària es queixa sobre la presència d’un punt de recomanacions de lli-
bres LGTBI+ a la Biblioteca El Clot–Josep Benet de Barcelona al crit de “queréis volvernos a todos

maricones”. L’equip de la biblioteca emet un comunicat públic condemnant els fets i remarcant la
importància de comptar amb referències bibliogràfiques i culturals sobre diversitat.
Anàlisi: La situació exposada mostra un cas de discurs d’odi a un espai cultural públic. L’usuari
que presenta la queixa té un discurs que rebutja la comunitat LGTBI+ en l’oferta cultural.
Per altra banda, és summament important l’existència de representació i de referents LGTBI+, en
aquest cas literaris, per a conscienciar i educar socialment en clau LGTBI+. D’aquesta manera, el
punt de recomanacions de llibres LGTBI+ de la biblioteca és una iniciativa per facilitar material
literari LGTBI+ accessible per a tothom. Malauradament, situacions com l’exposada influeixen
negativament en la percepció de seguretat dins d’aquests espais.
Per últim, la resposta del personal de la biblioteca i el consegüent comunicat on condemnen els

fets mostra la creixent conscienciació social envers temàtiques LGTBI+, rebutjant actituds i dis-
cursos com els de l’usuari, condemnant-les públicament i reconeixent la importància de l’existèn-
cia de referents que promoguin la diversitat sexual i de gènere. Tot i això, és necessari continuar

formant a la població en clau LGTBI+ per a evitar que es repeteixin episodis com el descrit.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

82
CAS NÚMERO 22: INTIMIDACIÓ GAIFÒBICA A UN JOVE AL CARNAVAL DE REUS
Característiques incidència: gaifòbia, via pública, agressió física
Descripció dels fets: Un jove és amb unes amigues al carnaval de Reus. Un grup de nois,
aparentment menors d’edat, el comencen a intimidar amb actituds com estirar-li de la motxilla,
empentar-lo o tocar-li les antenes de la seva disfressa. L’afectat també sent com un dels nois
li diu als altres “aquest ja em té calent, avui li fotré d’hòsties”. Una de les amigues de l’afectat
s’apropa a aquest noi i li pregunta si té algun problema. El grup de joves marxa.
Anàlisi: Els agressors sobre la base de l’aparença física i la disfressa de l’afectat, assumeixen
la seva orientació sexual i l’agredeixen. A més, la percepció de l’afectat com a gai suposa una
amenaça per als agressors, tal com manifesten: “aquest ja em té calent”, com si la seva expressió
de gènere no conforme, fos una provocació amenaçant que justifiquen l’agressió.
Mitjançant aquesta violència, els agressors atempten contra la integritat física i moral del jove.
Agressions d’aquest tipus, on els perpetradors són menors d’edat, mostren la vigent problemàtica
social de manca d’educació i sensibilització en clau LGTBI+. Així doncs, és primordial l’adaptació
del currículum educatiu perquè contempli totes les realitats LGTBI+ i es faci una educació
primerenca en aquesta temàtica, la qual s’ha d’estendre transversalment a tots els cursos
escolars.
La resposta de l’amiga del jove evita que l’agressió vagi a més i para els peus als agressors, és
important ser un agent actiu quan es presencia una agressió per a disminuir la probabilitat que
escali. Aquest tipus d’intervencions resten impunitat a l’agressor, mostrant que les accions i els
discursos LGTBI-fòbics tenen conseqüències.
CAS NÚMERO 23: EXPULSIÓ D’UN HOME AL CRIT DE “MARICÓN DE MIERDA” A UN BAR DEL
PRAT DE LLOBREGAT
Característiques incidència: gaifòbia, espai gastronòmic, dret d’admissió
Descripció dels fets: Un home és a un bar del Prat de Llobregat quan el propietari l’expulsa del
local mentre l’insulta al crit de “maricón de mierda”. En aquell moment, una testimoni presencia
els fets. Després de l’incident, l’afectat es posa en contacte amb els Mossos d’Esquadra. Allà li
comuniquen que només pot denunciar per injúries. Dies més tard, una amiga seva va al mateix
bar per parlar amb el propietari. Durant la conversa, ell admet els fets i torna a insultar-lo, utilitzant
expressions com “maricón de mierda” i “loca de mierda”. Aquesta conversa queda enregistrada
i l’amiga es mostra disposada a testificar. Malgrat això, com que en la primera agressió no hi ha
testimonis disposats a declarar, i després de diverses consultes amb els Mossos d’Esquadra,
l’afectat se sent desmotivat per continuar amb el procés i decideix deixar-ho córrer.
Anàlisi: Aquest discurs evidencia una ideologia basada en l’odi i l’LGTBI-fòbia en l’agressor, el qual
rebutja a totes les persones que no s’adeqüen als canons cisheteronormatius, com seria el cas de
l’agredit. A més de l’agressió gaifòbica, l’agressor comet una agressió masclista quan es dirigeix
a l’amiga de l’afectat com a “loca de mierda”. Aquest tipus d’expressions perpetuen estereotips
de gènere com que les dones són més emotives a causa de la seva naturalesa, referint-se a
elles com a “boges”. Així doncs, es pot observar que moltes vegades l’LGTBI-fòbia va lligada al
masclisme.
L’amiga de l’afectat es dirigeix a l’agressor per a cridar-li l’atenció respecte a l’agressió gaifòbica.
L’agressor accepta els fets, però no se’n penedeix, repetint l’agressió de nou i increpant a la noia.
L’agressor se sent legitimat a cometre els fets dues vegades seguides i ho reconeix públicament

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

83
pressuposant que no tindrà conseqüències.
Pel que fa als testimonis de la primera agressió, cap d’ells està disposat a declarar en un judici,
impossibilitant tirar endavant el procés de denúncia. És habitual veure casos d’agressions en les
quals els testimonis no es presten a declarar, això pot mostrar la por o el temor a represàlies per

part de les persones autores. Així mateix, creiem necessari treballar des dels vincles i els compro-
misos socials per a la convivència digna en tots els espais. A més, les dificultats que experimenta

l’afectat per posar una denúncia i la consegüent desmotivació i abandonament del procés posen
de manifest els obstacles i discriminacions socials, polítiques i administratives a les quals s’ha de
fer front a l’hora de denunciar una agressió cap al col·lectiu LGTBI+.
CAS NÚMERO 24: AMENACES VERBALS LESBÒFOBES I RACISTES A UNA DONA A UN PIS
D’ACOLLIDA
Característiques incidència: lesbofòbia i racisme, nucli de convivència, amenaces.
Descripció dels fets: Una usuària que resideix a un pis assistit de Barcelona per dones que han
patit violència de gènere rep amenaces i agressions verbals lesbòfobes i racistes per part d’una
companya. En un primer moment se li aconsella retirar la denúncia. Posteriorment, la usuària rep
atenció i acompanyament del Centre LGTBI de Barcelona i de l’Oficina per a la No Discriminació
(OND).
Anàlisi: El cas descriu un episodi de lesbofòbia i racisme dins del mateix nucli de convivència de
l’afectada, mitjançant amenaces i agressions verbals. Aquest cas es pot interpretar des d’una
perspectiva interseccional, la qual fa referència als diferents eixos d’opressió que poden operar
simultàniament sobre un mateix individu o col·lectiu. En aquest cas, l’agressora comet un acte de
discriminació lesbòfoba i racista envers l’agredida, amenaçant-la i agredint-la verbalment.

L’agressió es dona dins del nucli de convivència de les persones involucrades, generant una si-
tuació de perill, intranquil·litat i d’incomoditat per l’afectada. En aconsellar a l’afectada que retiri

la denúncia s’estan normalitzant agressions discriminatòries sense conseqüències, deixant els
agressors lliures de repercussions i demanant a les víctimes una conformitat amb les agressions.
D’aquesta manera, és primordial fomentar la denúncia d’aquest tipus d’actes per a generar espais
lliures d’LGTBI-fòbia i per mostrar que les agressions LGTBI-fòbiques tenen conseqüències legals,
polítiques i socials.
Pel que fa a la convivència, és important que el tutor del pis assistit intervingui i es coordini amb
el Centre LGTBI i l’Oficina per a la No Discriminació (OND) per gestionar adequadament la situació

i oferir l’acompanyament necessari. A més, cal que aquest tipus de serveis rebin formació espe-
cífica en matèria LGTBI+ per prevenir situacions discriminatòries o, si se’n produeixen, poder-les

abordar de manera efectiva. Tot plegat ha de garantir que aquests espais siguin realment segurs i
inclusius per a les persones del col·lectiu LGTBI+

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

84

CAS NÚMERO 25: AGRESSIÓ TRANSFÒBICA A UN NOI A LA SORTIDA DE L’ESTACIÓ DE MOLLET-
SANT FOST

Característiques incidència: transfòbia, transport públic, agressió física

Descripció dels fets: L’Organització Juvenil del Vallès Oriental Baix Montseny condemna pública-
ment una agressió transfòbica que té lloc a l’estació de Mollet-Sant Fost en horari nocturn. L’afec-
tat és increpat verbalment amb insults transfòbics per part d’un grup de persones que també

l’acaben agredint físicament. Els fets són denunciats als Mossos d’Esquadra i al Servei d’Atenció
Integral (SAI) LGTBI+ de Mollet del Vallès.
Anàlisi: Aquesta agressió transfòbica fa palesa la manca de seguretat real que poden estar
experimentant les persones usuàries del transport públic, i més en horari nocturn. En aquest cas,
intervenen diversos factors. En primer lloc, es fa evident el funcionament de l’LGTBI-fòbia liberal,
ja que l’espai públic és percebut com un espai cisheteronormatiu, fet que relega les persones
dissidents de la norma cisheterosexual a l’àmbit privat. Hi ha persones que estan disposades a
protegir aquesta norma que homogeneïtza allò públic, fins i tot exercint violència. Així, la simple
percepció de la diferència és percebuda com una amenaça a l’statu quo i a la societat en la
vida pública, fet que els serveix de justificació a les persones agressores per actuar contra les
persones LGTBI+, per un bé social. Que hagi tingut lloc al transport públic nocturn no és casual,
ja que tant aquest espai com el context nocturn resulten especialment controvertits per a les
persones LGTBI+. Un aspecte especialment rellevant en aquest cas és que l’atac es produeix de
manera grupal: aquesta dinàmica reforça la seguretat del grup agressor i incrementa la situació
de vulnerabilitat de la persona que rep l’agressió transfòbica.
CAS NÚMERO 26: COMENTARI BIFÒBIC A XARXES SOCIALS SOBRE LA DIADA DE LA
VISIBILITAT BISEXUAL
Característiques incidència: bifòbia, internet i xarxes socials, odi i exaltació
Descripció dels fets: El 23 de setembre, amb motiu del Dia de la Visibilitat bisexual, es publica un
vídeo a la xarxa social “X” explicant què és la bifòbia i un compte reacciona públicament amb el
comentari “Benvinguts a la diada del vici sexual”.

Anàlisi: Aquest cas de discriminació envers el col·lectiu bisexual exemplifica la persistent estig-
matització que pateix aquesta comunitat. L’associació entre bisexualitat i promiscuïtat no només

és recurrent, sinó que respon a una violència estructural profundament arrelada. La bisexualitat
escapa a la mirada cisheteronormativa i també desafia les concepcions tradicionals de l’amor

romàntic. En si mateixa, qüestiona l’statu quo perquè proposa una vivència de la sexualitat no li-
mitada a un sol gènere, fet pel qual sovint és objecte d’hipersexualització o és percebuda com una

perversió. Aquest cas també evidencia com la defensa dels drets dels col·lectius LGBTI+ i la visibi-
lització de les seves realitats poden generar respostes reaccionàries. Tot avanç social acostuma a

provocar resistència, i així, les persones bifòbiques i LGTBI-fòbiques poden sentir-se amenaçades
davant la conquesta de drets i llibertats per part de les persones dissidents.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

85
CAS NÚMERO 27: INTENT DE CREMAR LA BANDERA LGTBI+ AL PUNT LILA DE LA FESTA
MAJOR DE SOSES
Característiques incidència: LGTBI-fòbia, espai d’oci nocturn, odi i exaltació
Descripció dels fets: L’equip de la Fundació Antisida de Lleida es fa càrrec del punt lila de la festa

major de Soses (el Segrià) i durant l’esdeveniment un grup de menors d’edat intenta cremar la ban-
dera LGTBI+ que hi ha penjada en l’estand amb burles i rialles.

Anàlisi: Els atacs a la bandera LGTBI+ tenen efectes també cap al col·lectiu i les persones
individuals que hi formen part. Mostrar rebuig cap a la bandera irisada, com a símbol de la
diversitat afectiva sexual i de gènere és sinònim de tenir una postura contrària a la defensa dels
drets d’aquestes persones. És clar que la bandera del col·lectiu és un objecte inanimat que, no
pateix directament aquesta violència, però l’imaginari d’allò dissident com a indesitjable o diana
d’odi afecta l’autopercepció positiva de les persones LGTBI+. La bandera, per tant, té associada
tota una simbologia darrere que es reforça en discursos teixits des de l’extrema dreta. Alguns
grups d’ideologia conservadora han criminalitzat la col·lectivització de les persones LGTBI+ i
polaritzar els diferents sectors de població basant-se únicament en discursos d’odi fonamentats
en l’alterització i la por a allò desconegut.
CAS NÚMERO 28: AGRESSIONS VERBALS GAIFÒBIQUES A UN CLIENT D’UNA PERRUQUERIA DE
GIRONA
Característiques incidència: gaifòbia, establiment comercial, agressió verbal
Descripció dels fets: Un usuari acudeix a una perruqueria de Girona i un cop finalitzat el servei
discuteix amb el responsable del cost. Finalment, arriben a un acord i quan el client es disposa
a pagar, el responsable l’interromp i l’increpa verbalment de forma reiterada (“chao, maricón”).
L’usuari surt de l’establiment i el responsable li fa el gest de la botifarra. Quan l’usuari ja és a la

via pública, veu com el responsable i un altre treballador de la perruqueria el segueixen i el respon-
sable dona cops al coll i a l’espatlla de l’usuari i li diu “qué te pasa, maricon”. L’altre treballador

separa l’agressor de l’usuari i marxen. L’afectat interposa denúncia als Mossos d’Esquadra amb el

suport de l’Observatori i l’Espai LGTBI de Girona. El procés penal s’arxiva i s’opta per iniciar l’itine-
rari administratiu.

Anàlisi: La persona agressora profereix insults gaifòbics dirigits a la víctima, a qui identifica (inter-
preta) com a part del col·lectiu LGTBI+ pel seu aspecte i expressió de gènere. Aquesta hegemonia

no només perpetua l’exclusió, sinó que compromet la integritat física de les persones dissidents,

com el client agredit. És rellevant observar com l’expressió de gènere no conforme o la interpreta-
ció que fa la persona agressora sobre l’orientació sexual de la persona afectada recalca la forma

lineal d’operar del sistema sexe-gènere-desig binari, dicotòmic i tradicional.
La intervenció de l’altre treballador evita que la situació derivi en una agressió física, permet que la
persona afectada pugui marxar i transmet a l’agressor la necessitat de frenar la violència que està
exercint. Tot i produir-se inicialment dins de l’establiment comercial, l’agressió es trasllada a la via
pública, probablement davant de testimonis que no intervenen. Davant d’aquestes situacions, és
fonamental adoptar un paper actiu: intervenir o donar suport pot evitar la impunitat de l’agressor,
evidenciar que els actes violents tenen conseqüències i contribuir a desescalar la tensió.
L’arxivament del procés penal, torna a evidenciar les dificultats i traves institucionals que afronta
la comunitat LGTBI+ a l’hora de denunciar agressions. Aquests obstacles generen desmotivació i

sovint condueixen a l’abandonament dels procediments judicials, la qual cosa afavoreix la impu-
nitat dels agressors i reforça una ideologia que nega i menysprea l’existència i la seguretat de les

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

86
persones LGTBI+.
CAS NÚMERO 29: MISSATGES TRANSFÒBICS EN LA PROMOCIÓ D’UN CAPÍTOL DE TELEVISIÓ
DIGITAL D’UNA PERSONA NO BINÀRIA
Característiques incidència: transfòbia, internet i xarxes socials, odi i exaltació.
Descripció dels fets: Una persona no binària intervé en un capítol d’un programa de televisió

digital que visibilitza personalitats LGTBI+ d’arreu del territori català. Es publica un vídeo de pro-
moció del capítol per xarxes socials en el qual es generen nombrosos comentaris transfòbics.

La persona afectada condemna públicament els fets explicant que les persones no binàries pa-
teixen violències invisibilitzades diàriament i que no es vol que, una vegada més, quedin impunes.

Agraeix les mostres de suport rebudes.
Anàlisi: La creació de referents trans* i la visibilització de programes televisius amb la presència
de persones LGTBI+ és important per al reconeixement i la dignificació del col·lectiu. La reacció
hostil a les xarxes socials evidencia la persistència d’una ideologia social binària i transfòbica que
només reconeix els gèneres masculí i femení, rebutja totes les orientacions i identitats dissidents i
reforça el que és normatiu i hegemònic.
Les plataformes de xarxes socials, accessibles a tota la població, sovint esdevenen canals per a

la difusió de discursos d’odi que estigmatitzen i discriminen a col·lectius en situació de vulnerabili-
tat. L’ús que se’n fa pot dificultar la creació de nous referents d’identitats i orientacions dissidents,

ja que permet una resposta negativa, ràpida i massiva. Malgrat això, la condemna pública dels

actes discriminatoris per part de la persona afectada és clau per mostrar disconformitat l’hege-
monia imposada i als intents d’esborrar referents trans*, alhora que assenyala la responsabilitat

dels qui participen en aquestes dinàmiques d’odi.
CAS NÚMERO 30: ASSETJAMENT GAIFÒBIC D’UN VEÍ A UNA PARELLA D’HOMES A MIAMI
PLATJA
Característiques incidència: gaifòbia, habitatge, assetjament
Descripció dels fets: Una parella d’homes que estiueja a Miami Platja (Mont-roig del Camp) rep
des de fa tres anys actituds gaifòbiques reiterades per part d’un veí de la mancomunitat, com

insults (“maricón asqueroso”) i amenaces (“te voy a rebentar”). La parella rep el suport de l’Asso-
ciació LGBTIQ+ Okay Productions i és atesa pel SAI LGTBI+ del Baix Camp. S’interposa denúncia

als Mossos d’Esquadra i el gabinet jurídic de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia facilita l’acusació
particular. El procés judicial segueix en curs.

Anàlisi: El fet que es tracti d’un veí de la mateixa mancomunitat complica l’exposició de la situa-
ció, ja que és una persona amb qui comparteixen espais quotidians i que tenen relació directa

amb el seu habitatge temporal. A més, les agressions són reiterades i sostingudes en el temps,
produint-se al llarg de tres anys consecutius, fet que evidencia una manca de penediment per part
de l’agressor. Aquest comportament s’emmarca en una lògica de privilegis socials associats a les

persones normatives dins d’un sistema cisheteropatriarcal, que genera discriminacions estructu-
rals envers les dissidències sexuals i de gènere. L’agressor actua amb la convicció que les seves

accions quedaran impunes.

Aquest cas reflecteix, una vegada més, l’associació de l’homosexualitat masculina amb allò re-
pulsiu. El discurs de l’agressor legitima la violència, manifestada en amenaces físiques dirigides a

les persones gais, considerades subjectes perversos que generen rebuig social. Malgrat això, els
afectats demostren resiliència en continuar estiuejant al territori, tot i els intents de l’agressor de

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

87
fer-los sentir incòmodes i atacats. A més, la decisió de denunciar l’agressió i seguir amb el procés
judicial, impedeix la impunitat de l’agressor, evidenciant les conseqüències reals de l’LGTBI-fòbia.

Conclusions sobre la problemàtica dels 30 casos de
discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o
expressió de gènere i característiques sexuals

L’anàlisi dels 30 casos recollits en aquest informe posa de manifest la persistència de l’LGTBI-fò-
bia en múltiples àmbits de la vida quotidiana. Espais com el transport públic, els carrers, l’àmbit

educatiu, el laboral, els establiments comercials o els espais d’oci esdevenen, massa sovint, esce-
naris on es produeixen agressions verbals i físiques, actituds hostils o discursos discriminatoris

que vulneren els drets fonamentals de les persones LGTBI+.
Més enllà de les agressions directes, també s’hi detecta una violència institucional i simbòlica

preocupant. Aquesta es manifesta a través de pràctiques i estructures que invisibilitzen o pato-
logitzen les identitats dissidents: formularis administratius no inclusius, diagnòstics mèdics que

encara etiqueten les identitats trans com a trastorn, o la inacció davant de queixes i denúncies per

part de les institucions. Aquestes dinàmiques no només afecten la salut emocional de les perso-
nes afectades, sinó que també generen desconfiança envers els serveis públics i dificulten l’exer-
cici efectiu del dret a la reparació.

Les xarxes socials emergeixen com un altre escenari clau on es reprodueixen discursos d’odi,

especialment contra les persones trans* i no binàries. Aquests espais digitals esdevenen pla-
taformes de desinformació i violència simbòlica, on la reacció hostil davant la visibilització del

col·lectiu LGTBI+ mostra la resistència d’un model binari i cisheteronormatiu que es veu amenaçat
per les expressions de diversitat i dissidència sexuals i de gènere. L’ús de la religió per justificar
aquests discursos és una tendència alarmant que cal abordar amb pedagogia i diàleg des de les
mateixes institucions religioses, tal com proposen els Principis de Yogyakarta (2006).
Aquesta situació evidencia també les mancances en l’educació afectiva, sexual i de gènere a les
escoles. En diversos casos analitzats, les persones que exerceixen les pràctiques discriminatòries
són menors d’edat, la qual cosa reflecteix la necessitat urgent d’incorporar la diversitat LGTBI+
als currículums escolars de manera transversal, fomentant el pensament crític i l’empatia des de
les primeres etapes educatives. Cal garantir que totes les escoles del territori despleguin accions
concretes de sensibilització, especialment en contextos locals on aquestes accions poden quedar
més impunes.

També s’observa una preocupant exclusió del col·lectiu LGTBI+ en l’accés a l’habitatge, als lava-
bos o a altres serveis, tot plegat vinculat a una aplicació discriminatòria del dret d’admissió. En

molts contextos s’imposa la norma cisheterosexual com a model únic i vàlid, relegant la diversitat
a l’àmbit privat.
Les conseqüències psicosocials d’aquestes violències poden ser greus: les persones afectades

viuen situacions d’estrès, malestars, por o autoexclusió. Sovint, es troben silenciades, qüestiona-
des o pressionades. Aquesta realitat es veu agreujada per la normalització de la violència i per una

impunitat massa habitual, reforçada per la inacció de testimonis i la insuficiència de mecanismes
institucionals àgils i efectius. Per això, és imprescindible reforçar els canals de denúncia i garantir

l’acompanyament jurídic i psicosocial des d’una perspectiva transfeminista, interseccional i antira-
cista.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

88

Tanmateix, també es posa en valor el paper fonamental de les entitats i serveis que actuen en de-
fensa dels drets del col·lectiu, com l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, els Serveis d’Atenció Integral

(SAI) de la Generalitat de Catalunya o l’Oficina per la No Discriminació (OND) de l’Ajuntament de

Barcelona, que ofereixen suport, assessorament i visibilització de les diferents incidències regis-
trades i tractades. L’existència d’aquests espais és clau per combatre la discriminació i promoure

la dignificació de les persones LGTBI+.

Finalment, cal destacar la importància d’adoptar una mirada interseccional. Diversos casos expo-
sen com les incidències es produeixen simultàniament per motius de gènere, origen, raça o classe

social, evidenciant la necessitat de polítiques i intervencions que abordin les discriminacions de

manera transversal. També cal prestar atenció a l’edatisme dins del col·lectiu LGTBI+, especial-
ment en relació amb la invisibilització de les persones grans, així com l’estigma associat a certes

realitats com el VIH.

Davant aquest panorama es fa imprescindible que institucions, serveis i ciutadania s’impliquin ac-
tivament en la creació d’espais amables. Calen protocols clars, formació específica en clau LGT-
BI+ i una aposta decidida per la transformació cultural i social, per garantir que la diversitat pugui

ser viscuda amb llibertat, respecte i dignitat en tots els àmbits de la societat.
Per abordar la problemàtica social de l’LGTBI-fòbia de manera efectiva, proposem les següents
intervencions basades en els 30 casos documentats:

· Reforçament de polítiques antidiscriminatòries: És fonamental reforçar i ampliar les lleis i políti-
ques antidiscriminatòries que protegeixin i incloguin les persones LGTBI+ en tots els aspectes de

la vida social, econòmica i política.
· Programes educatius inclusius: Implementar programes educatius inclusius que promoguin el
respecte a la diversitat afectiva, sexual i de gènere des de les primeres etapes de l’educació.

· Formació en diversitat afectiva sexual i de gènere: Capacitar el personal d’institucions públi-
ques, especialment en els àmbits de salut, educació, justícia i cossos i forces de seguretat, per

garantir un tracte digne i respectuós cap a les persones LGTBI+ i també a totes les diversitats.

· Regulació dels mitjans de comunicació: Establir regulacions que previnguin la difusió de discur-
sos d’odi als mitjans de comunicació i promoguin una representació realista, justa i equitativa del

col·lectiu LGTBI+.
· Incentivar la creació de Plans d’igualtat i Protocols d’assetjament a les empreses: Vetllar pel

compliment del Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, que obliga a les empreses de més 50 per-
sones treballadores a disposar i registrar els seus Plans d’Igualtat, i incentivar a les empreses que

aquests Plans incorporin la perspectiva LGTBI+ i vagin acompanyats de protocols d’assetjament
per raó de sexe, orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere i característiques sexuals.
· Promoció d’espais amables: Fomentar entorns públics i privats amables i lliures de discriminació
on tothom pugui expressar-se lliurement sense por a represàlies.
En conclusió, la lluita contra l’LGTBI-fòbia és una responsabilitat compartida que requereix l’acció
col·lectiva i decidida de tota la societat i les institucions. Només mitjançant una acció col·lectiva
i decidida podem avançar cap a una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb la diversitat
sexual, afectiva i de gènere. Aquest compromís ha d’anar més enllà de la tolerància i traduir-se en
polítiques públiques transformadores, accions educatives valentes i xarxes de suport efectives. El
dret a viure i estimar lliurement i amb dignitat no pot ser negociable ni ajornat.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

89

En conclusió, la lluita contra l’LGTBI-fòbia és una responsabilitat compartida que requereix l’ac-
ció col·lectiva i decidida de tota la societat i les institucions. Només mitjançant una acció col·lec-
tiva i decidida podem avançar cap a una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb la diversi-
tat sexual, afectiva i de gènere. Aquest compromís ha d’anar més enllà de la tolerància i traduir-se

en polítiques públiques transformadores, accions educatives valentes i xarxes de suport efectives.
El dret a viure i estimar lliurement i amb dignitat no pot ser negociable ni ajornat.
5.2 Relat social sobre l’LGTBI-fòbia
Produccions Narratives
A continuació presentem 3 produccions narratives amb l’objectiu de traslladar a la ciutadania les
vivències discriminatòries amb més profunditat i detall que expressen les opinions, punts de vista
i experiències viscudes de les persones entrevistades.
L’Observatori respecta l’agència de les persones que han plasmat en el text els seus pensaments i
sentiments sobre el fenomen de l’LGTBI-fòbia, la incidència viscuda i el seu procés d’abordatge en
un espai i temps determinat.
NARRATIVA 1: Candidata en l’ull de l’huracà
Un inici desafiador
Durant les eleccions autonòmiques de l’any 2024, vaig rebre la proposta de formar part d’una llista
electoral. Sempre he estat vinculada a moviments socials i pràctiques comunitàries, i ho vaig
entendre com una oportunitat per continuar aportant des d’un espai polític. Sabia que seria un
repte, i també que hi hauria moments difícils, però vaig decidir acceptar. Llavors, tan aviat es va
publicar la meva foto i el meu nom, vaig començar a rebre atacs verbals, tant a X (antic Twitter)
com a Instagram. Majoritàriament, eren comentaris despectius sobre la meva aparença, de
caràcter transfòbic, o comentaris qüestionant-me per ocupar segons quin espai polític.
Soc una dona trans de 35 anys, i dins la meua trajectòria he pres la decisió de no hormonar-me
ni operar-me. És una posició política conscient, que reivindico com a part d’un no-binarisme.
Malgrat que al nostre col·lectiu hi ha una gran diversitat, molts dels atacs que vaig rebre em
qüestionaven per no encaixar en un arquetip determinat de dona trans amb més “passing”. Això
em va fer ser encara més conscient de com es qüestiona la nostra existència en espais polítics i
de com sovint el debat públic està carregat d’odis i prejudicis respecte al col·lectiu LGTBIQ+ que
encara hem de combatre.
A X (antic Twitter) va ser on la situació es va agreujar, vaig viure una campanya coordinada o això
semblava. Entre els molts missatges transfòbics que vaig rebre, n’hi havia una part important que
provenien d’un suposat feminisme trans-excloent d’esquerra. Em sembla important remarcar-ho
perquè sovint es creu que aquests atacs venen exclusivament de sectors d’ultradreta, i és cert
que la ultradreta va amplificar l’assetjament. Però cap espai polític està exempt de la transfòbia.
Quan van començar els atacs, la meva primera reacció va ser minimitzar-los. Però amb el temps,
he reflexionat sobre com, potser, les persones del col·lectiu LGTBI+ tendim a normalitzar certs
tipus d’agressions. És aquesta mena d’indefensió apresa que ens fa pensar: “Bé, això és el que
ens toca, sempre patim coses així”. És una manera de protegir-te, però també et pot desconnectar
de la gravetat del que vius.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

90
En aquell moment estava enmig d’una campanya electoral, sense gaire temps per connectar amb
el cos ni amb les emocions. Entre debats, rodes de premsa i preparacions constants, no tenia
espai per pensar-hi. Però després vaig començar a notar com m’afectava de veritat. Vaig perdre

molt l’ànim. Recordo que em costava molt sortir de casa si no tenia una obligació que fos absolu-
tament irrenunciable. L’assetjament em va provocar ansietat, però, com passa sovint amb la meva

neurodivergència, no me’n vaig adonar fins arribar pràcticament al límit.
Com es viu la violència digital.
Llavors, enmig d’aquell caos d’activitat, em vaig trobar amb l’addicional d’obrir el mòbil i veure

insults i barbaritats constantment. Rebre un assetjament digital d’aquestes magnituds era quel-
com nou per mi. Bé, també és una violència molt nova per la societat. Sovint tenim un arquetip

de bullying a l’institut, o que t’ataquin al carrer, però aquests assetjaments digitals té unes sub-
tilitats, unes implicacions i particularitats a escala humana, que encara no coneixem del tot. És

cert que comença a haver-hi un marc legal i certa consciència, però és un tema al qual li hauríem
de prestar més atenció, sobretot perquè sembla que cada cop el que és digital estarà més present
en les nostres vides. Ara estem sotmeses a un marc on la representació i la percepció de la teva
imatge passa per aquests mitjans digitals, llavors aquesta violència afecta molt l’autonarrativa i a
l’autopercepció.
El context de transfòbia institucional i social fa que, per molt que tinguis clar qui ets, en algun
moment et poden agafar amb la guàrdia baixa. Quan reps tants atacs, dubtes de tu mateixa. I així

va aparèixer la síndrome de la impostora: “No soc prou trans; no soc prou binària; no soc prou no-
binària; soc massa rural; soc massa gran; soc massa...” I així successivament, fins a erosionar una

part de la confiança que amb tant d’esforç has construït. Vaig arribar a un punt clau: vaig decidir
deixar de gestionar les meves xarxes socials i esborrar les aplicacions del mòbil, perquè una altra
persona ho fes per mi.

Que l’assetjament envaeixi constantment la teva quotidianitat provoca una sensació estran-
ya. Estàs al menjador de casa escoltant música, encens el mòbil, i està cremant. O estàs fent la

compra al supermercat amb ta mare, pensant què necessites, i el mòbil cli cling cli cling. És com
si mai poguessis estar del tot relaxada, ni desfer-te d’aquests atacs, però tampoc estàs mai del tot
tensa. Sembla una mica un limbe en el qual potser no t’estan envaint físicament, en el sentit que
no tens algú pegant-te un cop de puny o impedint el pas per algun lloc, però literalment t’estan
envaint la intimitat. A més la situació va sortir inclús pels mitjans, i la gent em reconeixia pels
carrers, llavors també vaig perdre tranquil·litat i anonimat. Però també és veritat que em pregunto
fins a quin punt l’anonimat arriba a operar mai, perquè inclús el dia que vas més neutre vestint i
estèticament, qui t’ha de veure d’una forma determinada i això li ha de molestar o afectar, ho farà
igual.
Què és l’LGTBI-fòbia?

Jo crec que és la negació del fet queer que tota persona porta dins seu, i que sovint es trans-
forma en negació als altres, però realment és propi. En el fons és una projecció de les misèries

pròpies, inseguretats i problemes, és a dir, penso que tothom és molt més queer del que vol adme-
tre, i la fòbia cap a allò que és diferent té molt a veure amb el que no t’agrada veure de tu mateix

en l’altre. Aquesta dinàmica, per descomptat, no queda només en l’àmbit psicològic o filosòfic.

L’LGTBI-fòbia té traduccions materials molt concretes: es manifesta en assassinats, discrimi-
nació institucional, barreres econòmiques, exclusions polítiques i, sobretot, en les nostres vi-
des quotidianes. Ens trobem amb estructures que limiten, controlen i fiscalitzen constantment

qui som i com ens presentem al món. De fet, si identitats i formes de vida diverses estiguessin
normalitzades, el món seria molt diferent. Estaria ple de gent queer, LGTBI, racialitzada, amb
discapacitats o de totes les formes possibles, ocupant espais de poder i en tots els àmbits so-

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

91
cials. Però la realitat és que encara carreguem un pes extra: el d’haver de justificar constantment
la nostra existència i posar-nos en dubte.
Aquesta situació no va ser quelcom aïllat. Constantment sents que et miren, ja sigui de manera
neutra, amb simpatia o despectivament. És una realitat que forma part de la quotidianitat, un

degradat de discriminació que normalitzem massa sovint. He viscut agressions físiques, discrimi-
nació laboral i més, com moltes altres persones del col·lectiu. I sí, quan et poses davant del focus,

és probable que rebis més atacs. Però fins i tot quan no hi ets, també et toca. És una qüestió es-
tructural, un problema profund que afecta tots els àmbits. Per desgràcia, les mancances que vaig

viure són simptomàtiques de com està el pati en general.
Això no vol dir que perdi la fe en la humanitat. Denunciar és necessari, però també cal recordar
que, en general, la gent és bona. Moltes vegades el problema no és la mala fe, sinó la manca
d’eines o la incapacitat de gestionar els seus propis problemes. Sovint, les frustracions de la gent
es projecten en tu perquè és més fàcil atacar algú que enfrontar-se a les nostres mancances. És
trist, però també és el motiu pel qual continuem lluitant: perquè tenim fe en què les coses poden
canviar i en què la humanitat, malgrat tot, podem fer-ho millor.
Suport i acompanyament en temps difícils

Em va sorprendre com de difícil em va resultar explicar-ho al meu entorn: a la família, a les ami-
gues, fins i tot als companys de militància. Crec que hi havia una barreja de sorpresa, una norma-
lització de l’assetjament, i aquesta dinàmica tan masculina de la política on no es parla de vulnera-
bilitats ni de temors.

En alguns casos, vaig trobar molt de suport, i en altres, el suport va ser més escàs i, en alguns mo-
ments, mal gestionat. Hi va haver accions que em van fer sentir escoltada i valorada. Però també

hi va haver àmbits en els quals va costar molt que es donés importància al que estava passant,
potser perquè no tenien gaire tradició de posar les cures i les emocions al centre. Els espais on
operem, especialment en política institucional o en moviments socials més tradicionals, encara

estan molt marcats per dinàmiques heteronormatives i masculines. Aquesta dinàmica em va por-
tar a sentir una mena de doble càrrega: Es va donar una situació molt violenta en la qual m’estava

menjant aquestes violències alhora que perseguia a la gent perquè es fes quelcom, alhora que

feia actes públics. Potser si aquesta campanya l’hagués dirigit gent LGBTI el primer que hagues-
sin fet seria designar una sèrie de persones que facin un seguiment de les agressions que podem

rebre, perquè ja tindrien més consciència.

Tanmateix, hi va haver un punt d’inflexió amb les vagues feministes i les concentracions con-
vocades per donar-me suport, on inclús vaig tornar a posar-me les xarxes al mòbil. En aquell

moment les mostres de suport superaven els atacs, i aquesta solidaritat va capgirar la situació.
Mirant-lo amb un prisma més positiu, vaig poder veure que hi havia un puntet d’escalfor molt
interessant, de tenir l’oportunitat de poder dir la meva. Llavors hi ha un punt d’empoderament i de

creixement en això. Realment, com a mínim sí que crec que aquesta situació ha servit per visibilit-
zar que certes vides existim, i que això està bé i no passa res. Llavors també vaig veure com una

cosa molt bonica o molt catàrtica i poderosa el dir, “utilitzaré també tota aquesta força, de tota
la gent que ens precedeix i que ho ha tingut o ho té pitjor, com a mínim per a combatre-ho, per
donar canya i que et toqui l’orgull en el bon sentit”. Sí, com “espereu-vos perquè això és només el
principi”.
L’Observatori va jugar un paper clau en el procés de poder renarrar el que m’havia passat. Em van
oferir un acompanyament des de la cura, des de la sensibilitat i l’empatia. Va ser un treball molt
xulo poder valorar i posar en perspectiva el que jo mateixa estava explicant i dient sobre el que
estava fent i passant. També vaig rebre assessorament jurídic i administratiu, i em van donar

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

92
suport durant tot el procés. L’advocat del partit es va implicar molt des del primer moment, però
també va ser clau la feina de l’Observatori, que va recollir les agressions, va fer un arxiu exhaustiu
dels incidents i va estructurar tota la informació necessària per abordar el cas. Aquesta tasca de
documentació va ser essencial no només per donar visibilitat a les agressions, sinó també per
establir un precedent que pugui ajudar altres persones en el futur.
Per descomptat, res és perfecte, i hi ha dificultats que també val la pena mencionar. Com que soc

d’Amposta, desplaçar-me fins a Barcelona per seguir el procés d’acompanyament va ser compli-
cat. Els costos associats, tant en temps com en diners, poden ser un gran obstacle per a persones

que viuen fora de l’àrea metropolitana. Entenc que això no depèn exclusivament de l’Observatori,
però cal posar-ho sobre la taula. Idealment, hauríem de tindre un observatori a cada comarca i no
caldria més que travessar quatre carrers per tindre aquest acompanyament.
NARRATIVA 2: LAS COSAS POR SU NOMBRE
El proceso de vivir

Soy una persona no binaria de 33 años. Soy bailarina, trabajo en una discoteca y tengo una escue-
la de baile aquí en Barcelona. El hecho de reconocerme como persona no binaria ha sido el mejor

acto político que hubiera podido llevar a cabo para reivindicar mi libertad. Me gusta estar con
mis amigos, me gusta mucho el trabajo de fiesta, me gusta viajar... Y también dar por culo a este
mundo patriarcal.
Creo en poder mejorar el mundo a través del arte, la expresión y la creación. Desde mi punto de
vista, pienso que no se tiene que ser una persona creída que busca enriquecer su ego a través
de los otros, pero se nos ha enseñado a agachar la cabeza y yo creo que está bien que podamos
reconocer nuestros méritos o lo que podemos aportar a los otros. Gracias a trabajar en la noche y
en el sector LGBT, mucha gente se acerca a mí diciéndome que las he ayudado en su transición, o
que he ayudado a un familiar suyo a ver el mundo desde otros ojos y eso es muy bonito, el ver que

puedes ser un ejemplo, porque, en mi caso, tengo un escaparate a través del cual ser ese referen-
te. Mi escaparate ha sido el escenario, donde yo me he podido mostrar a lo largo de estos años.

Además, yo sé que mi simple presencia en la calle, por vestir diferente, por expresarme diferente,
ya genera un impacto. Es guay reconocer que tenemos ese poder. Todo el mundo lo tiene. Al final,

la expresión de género, para mí es una performance. En mi caso, ahora es más femenina, no quie-
ro llamarla así, me da mucha rabia, pero ya me entendéis, son los códigos. Ahora me muestro más

como soy yo y eso llama la atención de la gente.
Tristemente, la estética y los cánones nos marcan. Parece que hay unas normas para cada sitio y
situación. ¿Por qué sino las personas trans tienen tantas dificultades para encontrar trabajo? No
será porque no tengas las cualidades.

Tengo la suerte que la discoteca donde bailo hace un trabajo en relación con las violencias LGBTI-
fóbicas desde hace mucho. Como empresa hacen una labor para protegernos, pero hay cosas que

no se pueden controlar, que pasan por el consumo de sustancias y dinámicas propias de la fiesta.
Siendo realistas la fiesta es para desahogarse, desestresarse y emborracharse. La gente va para
eso, para desconectar de la vida diaria, para alocarse, porque igual se sienten en muchas jaulas o

miles de historias personales, queramos o no. No romanticemos las cosas. El ocio nocturno propi-
cia que sucedan cosas. Igualmente, tengo que decir que en los años que llevo trabajando he visto

pocas cosas chungas y llevo diez años trabajando en este sector.
Es verdad que desde que empecé, todo ha cambiado. Ha habido una evolución paralela del sitio
y mía personal. Yo he transicionado y la discoteca ha podido ver todo mi cambio, el sitio me ha

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

93

acompañado a la vez que pasaba también por una transformación. El público ha cambiado mu-
cho. Sufría muchas menos agresiones LGBTIfóbicas antes de la pandemia. Antes la gente joven

catalana y castellana salía más, ahora no tienen el dinero. En ese periodo inicial sufrí gayfobia,
por así decirlo, porque en ese momento me socializaba como hombre gay. Cuando volvimos del
COVID ya me definía como persona no binaria. Ahora viene mucha gente extranjera de cualquier
parte del mundo. Se nota porque el público no tiene la sensibilización, concienciación a nivel de
derechos LGTBI+ que debería. Además, en la fiesta donde trabajo se generó este espacio seguro
y libre de manera natural, pero nunca se ha dicho o se ha marcado como fiesta LGTBI+ como tal.
Y ahora las personas que van son mayoritariamente cisheterosexuales y no concienciadas.
Así que sí, se podría decir que actualmente sufro más agresiones que hace 10 años. Me gustaría
pensar que juega un papel el factor del turismo ¿Cuántos turistas van a una ciudad y la destrozan
porque han pagado y no es su casa? y que no es tanta la LGTBIfobia, pero creo que en este caso
es principalmente esta segunda. Me gustaría pensar que es porque están de viaje y alocados y no
porque me odian. De todos modos, la discriminación está siempre ahí de fondo.
Mis compañeras de trabajo también sufren LGTBIfobia y machismo pero no se compara con lo

que yo tengo que aguantar. Ellas lo ven y me defienden. Estoy super protegida. También por el he-
cho de que todo el mundo allí me conoce y me arropan. La empresa donde trabajo ya colaboraba

con el Observatori, entonces ya les conocía desde hace años. Estoy contenta con el apoyo que se
me ha dado. Me sentí muy acogida, por las llamadas, las muestras de cariño y la cercanía. Tengo
una buena experiencia y espero que la gente pueda llegar a la entidad, que la conozcan y se le de
visibilidad. También por eso hablé del Observatori cuando denuncié públicamente por redes, la
agresión, para dar difusión y que otras futuras víctimas puedan ser atendidas desde ese servicio.
Así, en el momento de la agresión se activaron los protocolos correspondientes. También es
verdad que no lo denuncio todo porque no siempre se tiene la energía para hacerlo y porque si
no estaría cada día yendo a los Mossos y asistiendo a juicios: “de juicio en juicio y tiro porque me

toca”. Este caso lo denuncié porque sentía que era más grave y que serviría para proteger al co-
lectivo. Quería darle a este chico un escarmiento. Tiene que haber en estos casos una respuesta.

Entonces, no es que me impacte mucho en mi vida, yo siempre estoy decidida a responder ante
estas situaciones, pero era una cuestión de justicia a mi parecer. Siempre he sido una persona
muy fuerte mentalmente y en todo momento me sentí legitimada y protegida.
El momento de la agresión
La agresión ocurre en una discoteca donde trabajo bailando. Entonces, un usuario que estaba
disfrutando de la fiesta se me acerca y me hace señas como para que vaya. A mí no me pareció

extraño, ya que nos suelen pedir fotos y esas cosas. Cuando yo bajo, el chico estaba serio y de re-
pente me llama “maricón” y me echa el contenido de la bebida a la cara y después me tira el vaso

de plástico encima.
Para mi, cualquier agresión de este tipo es un delito de odio. Al final, no ponerle las palabras a
las cosas da pie a legitimar la violencia. Aunque las personas no queramos reconocernos como
agresoras, si agredimos, por lo que sea, se tiene que poner sobre la mesa que hemos ejercido
violencia. No se puede romantizar ni pasar por alto, se tiene que ser consecuente con nuestras
acciones. En mi caso, la fiscal no le puso ese nombre, dijo que era una agresión leve. No sé cómo
lo justificó porque no dan explicaciones, no se les exigen. ¿Por qué no se le cuestiona a la jueza su
moralidad en el juicio, porque se presupone su imparcialidad? Pero claro, hablamos de que somos
personas y no somos imparciales, somos siempre parciales.
El discurso de él era que me atacó a mí porque no le gustaba la música y estaba enfadado con
la fiesta. Es una casualidad que de todas las personas que había allá: los camareros, las de se-

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

94
guridad, otros artistas, etc. justamente fuera contra mí. Esta fiscal, no sé con qué intención, pero

con su decisión de no visibilizar lo que yo había sufrido un “delito de odio” contribuyó a la legi-
timación de la violencia LGTBIfóbica. No sé hasta qué punto era ignorancia o no. Está claro que

le faltaba hacer un análisis con perspectiva de género para llegar a la conclusión que no era ca-
sualidad que aquel chico dirigiera su violencia hacia mí. Somos personas humanas, nos podemos

equivocar, pero lo sentí injusto.
Es injusto que el sistema judicial aún se rija por estereotipos y valores tradicionales sobre los
agresores y las víctimas. O sea, que me perjudica en el juicio mostrarme fuerte, después de todas
las hostias que he tenido durante la vida. Ahora, pobrecito el niño que se siente culpable y que es
joven. Eso me lo dijo la fiscal a mí en privado. A mi se me veía una tía fuerte, tampoco cumplía con

el papel de víctima que se espera y ella parecía que se sentía mal por el chico que causó la agre-
sión, porque era jovencito y tenía cara de arrepentimiento. ¿Y la víctima? ¿La víctima está bien?

Cualquier agresión LGTBIfóbica es un delito de odio, y encima en mi trabajo. Nadie tuvo en

cuenta que yo estaba en mi zona de trabajo. ¿Alguien se acuerda que estoy en mi zona de traba-
jo y que yo no debería sufrir una agresión en mi entorno laboral? Todo el proceso en general fue

bastante desagradable por esto, porque se me estaba desprotegiendo como víctima. La jueza se
estuvo riendo de mí, haciendo bromas durante el juicio con mi nombre, y esa parte también fue
humillante. ¿Te estás riendo de mí, no? Pues en vez de llamarle señoría a lo mejor la llamaría por
otro nombre, pero claro, hago eso y me llevan al calabozo. En estos casos a mi se me exige ser
respetuosa, entonces, ¿Por qué la gente no puede ser respetuosa conmigo? Teniendo, además, en
cuenta que forman parte de un recorrido que debería buscar protegerme y resarcir mi dignidad.

Yo creo que, tiene mucho que ver con que sea del colectivo. Al final creo que es una cosa que tie-
ne que ver con la mirada, con la sensibilidad LGTBI+. No quiero decir que la fiscal estuviera a favor

del chico que me agredió, pero esta ignorancia, esta invisibilización del colectivo, lleva a no estu-
diar el abanico, para ver si realmente ha sido una casualidad o ha sido un acto, un delito de odio.

¿Sabes qué pasa? No ponerle nombre a las palabras para contar tal y como son las cosas, sirve
como herramienta para validar la violencia y proteger a los agresores. Y en este caso, el sistema
judicial ha sido la manera de justificarla.
Este proceso me impactó porque me permitió darme cuenta de la cruda realidad. Pude ver que
a nivel judicial el colectivo LGTBI+ estamos jodidxs, que el sistema judicial no está de nuestra
parte. Y que vivimos un sistema patriarcal y machista, que defiende a los agresores. El sistema
judicial lo cambiaría por completo, y que sean los fiscales más contundentes con las sentencias,
es decir, que llamen las cosas por como son las cosas.
Ante esta vivencia para mi la LGTBIfobia son dos palabras: miedo e ignorancia. Hay personas que
son ignorantes, no por que no tengan cultura, sino que son ignorantes porque no tienen iniciativa

de conocer, de descubrir, de entender al otro, a quién tienen a su lado, a su alrededor. Hay perso-
nas que tienen miedo pero son valientes, que tienen una apertura al mundo y abrazan otras reali-
dades. Yo me sentaría en una mesa a hablar con una persona de extrema derecha. Yo no estoy de

acuerdo con su ideología, pero esa persona es libre de tenerla y yo no le puedo imponer una forma

de pensar. Al final, la LGBTIfobia es eso, el miedo a perder unos privilegios, el miedo a lo desco-
nocido, a descubrir algo incluso de ti mismo y tener que generar cambios al respecto, a salir de

tu zona de confort. El colectivo LGBTI somos muy grande, con muchas cosas de las que hablar,
sobre las que reivindicar y, claro, para la sociedad son muchas cosas de golpe y se acumulan ahí
muchos miedos. Es muy diferente ser lesbiana que ser una persona trans, pero nos encajan en el
mismo pack a todes. Entonces, creo que sí que hay una parte de inquietud personal por entender
más el mundo que te rodea, pero también condiciona el ámbito social en el cual te hayas criado, tu
situación geográfica, tu acceso a la información y la educación, tu estructura familiar, etc. No eres
peor persona, simplemente no tienes las herramientas.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

95
Que me llevo de aprendizaje
Lo único bueno que me llevo de este caso fue lo que pasó a posteriori, en cuanto salimos del
juicio. El chico se me acercó y me pidió perdón por el daño que me pudiera haber causado, me dijo
que de verdad no era por mi persona, luego me dijo una cosa que para mi fue lo que hizo justicia:

“Te lo digo por si algún día vuelve a pasar algo más, que espero que no, te acuerdes de mis pala-
bras para que las sientas, por si el próximo agresor no te pide perdón, al menos tengas las mías.”

Entonces, no me quedo ni con la ley, ni con el sistema judicial, sino con que al final todos somos
personas y tenemos corazón, aunque podamos pensar que estamos en una ciudad podrida, creo

que hay esperanza, que el mundo va bien. Además, siento que cumplí con lo que de verdad busca-
ba, con el propósito de proteger al colectivo. Al menos, el único granito de arena que podía ofre-
cer era que no se volviera a acercar a nadie del colectivo en este sentido en su puta vida, y creo

que aprendió la lección.
NARRATIVA 3: LA MATERIA DE LA HOMOFOBIA
Tengo 44 años y hace 18 que vivo en Barcelona. Crecí en un pequeño pueblo de Murcia, en los
años 80, en un entorno profundamente conservador. Para mí, la LGTBIfobia nace del miedo a lo

que se desconoce, a lo que se sale de la norma. Se alimenta de discursos que todavía hoy circu-
lan —a veces de forma más sutil, otras abiertamente violentas— incluso entre jóvenes. A pesar de

los avances, seguimos siendo vulnerables. Nuestros derechos no están garantizados: debemos

defenderlos cada día. Y no se trata solo de “tolerancia”. Lo que necesitamos es respeto, compren-
sión, convivencia.

Infancia y adolescencia: crecer escondiéndome
Desde que tengo memoria, sentí que debía ocultarme. Me crié en un hogar donde el afecto no
tenía espacio, y en un entorno donde lo diferente no tenía cabida. Era un niño sensible, emocional,

creativo. Pero eso me convertía automáticamente en el blanco de burlas, en el “rarito”, en el “mari-
cón”. Aprendí a neutralizar mis gestos, a vigilar mi forma de hablar, a mantenerme en silencio. Era

una estrategia de supervivencia.
En mi familia, mi madre fue mi único sostén emocional, aunque también vivía atrapada en una
estructura machista. Mi padre, ganadero, tenía una idea muy rígida de lo que debía ser un hombre.
La masculinidad, en su visión, se construía a través de la dureza, del rechazo a lo femenino, de la

fuerza física. Me decía: “A este niño me lo habéis hecho maricón”. Esa afirmación me pesó duran-
te años. No solo me dolía su violencia física, sino su desprecio hacia lo que yo era.

A veces, amigos mayores de mi hermano venían a casa y me sometían a juegos violentos, agre-
siones disfrazadas de bromas. Nunca nadie dijo nada. En el colegio, era lo mismo. Ser “maricón”

era un estigma, una condena social. Mis compañeros no necesitaban que yo dijera nada; les bas-
taba con cómo caminaba, con mi forma de ser. Me sentía expuesto cada vez que salía de casa.

No había espacio seguro.
Salir del pueblo a los 19 años fue mi primer acto de libertad. Me fui con lo puesto, sin certezas,
pero con la necesidad imperiosa de respirar, de comenzar a ser yo mismo, lejos del miedo.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

96
Aprender a amar desde la herida
Construir vínculos afectivos sanos cuando has crecido en la violencia no es fácil. Durante años,
mi manera de relacionarme fue disfuncional. Buscaba cariño, pero lo hacía desde la inseguridad,
desde la idea equivocada de que amar implicaba sufrir. Tuve una relación larga, formal, que fue
profundamente dolorosa. No sabía manejar el afecto sin esperar algún tipo de castigo. Y eso no
era culpa de mi pareja. Era lo que yo había aprendido como norma.
Sanar ha implicado desaprender muchas cosas. Comprender que merezco amar y ser amado sin
miedo, sin dolor. Que la violencia no es una expresión de afecto, que poner límites no es traicionar
a nadie. Que mi orientación no es una carga, sino una parte digna y valiosa de quien soy.
Hoy vivo con orgullo mi orientación sexual. No querría ser otra persona. Pero reconozco que me
ha costado años llegar hasta aquí. Y me preocupa pensar en cuántas personas, hoy mismo, están
sufriendo lo que yo sufrí, sin red de apoyo, sin recursos, sin espacio para expresarse.
El silencio que enferma
Durante mucho tiempo no hablé. Callé por miedo, por vergüenza, por ese amor irracional que nos
ata a la familia incluso cuando nos hace daño. Había una parte de mí que creía que, si hablaba,
rompía algo que no se podía recomponer. Pero vivir callado también te rompe por dentro.
A los 43 años, un día simplemente dije “prou” —basta— y empecé a contar mi historia. Hablé con
mi familia, expliqué mi verdad. Su reacción fue de incredulidad, de rechazo. Les dolía más mi
relato que lo que yo había vivido. Pero para mí fue una liberación. Poner palabras a lo vivido me
permitió empezar a reconstruirme. Afirmar que no merecía aquel trato. Aceptar que tenía derecho
a defenderme, incluso de quienes se suponía que debían quererme.

Hablar es un acto político. Poner límites, también. Romper el silencio es negarse a seguir reprodu-
ciendo la violencia, aunque sea desde el silencio

La agresión en el gimnasio: la impunidad del odio
Hace poco, viví una agresión homófoba en un gimnasio de Barcelona. Un chico joven (usuario) me
pidió una barra que yo no estaba usando en ese momento. Le dije que no la necesitaba, y se fue.

Pero a los pocos minutos volvió, se acercó a mí con rabia, y me dijo: “¿Has visto la cara de mari-
cón de mierda que tienes?”.

Me quedé paralizado. Después supe que era menor de edad. Y probablemente por eso, por esa
condición, sabía que no le pasaría nada. Su agresividad no era impulsiva, era calculada. Tenía la
seguridad de que podía insultarme sin consecuencias. Esa sensación de inmunidad me impactó
profundamente.
En ese momento llamé a los Mossos d’Esquadra tres veces. Estuve 40 minutos esperando en el
lugar, y no acudieron. El personal del gimnasio tampoco intervino. Nadie se acercó a preguntarme
si estaba bien. Me sentí completamente solo. Invisible. Lo que más me dolió no fue el insulto,
sino la indiferencia. Esa falta de reacción, ese silencio colectivo que, en el fondo, es también una
forma de violencia.
Días después, la dirección del gimnasio reaccionó —pero solo después de que yo contactara con

entidades especializadas y con medios. Entonces sí se interesaraon, me ofrecieron apoyo, pidie-
ron disculpas. Pero ya era tarde. El daño estaba hecho.

Esa fue la gota que colmó el vaso. He vivido muchas formas de violencia, pero esta me confrontó
con algo nuevo: la certeza de que, incluso hoy, podemos ser agredidos y que no pase nada. Que

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

97
los agresores sientan que tienen derecho a insultarnos. Que lo hagan en espacios públicos, sin
miedo. Que lo hagan sabiendo que, probablemente, no habrá consecuencias.
Reflexión final: lo que no se nombra, no se transforma

Hablar de LGTBIfobia no es una cuestión del pasado. Es una urgencia del presente. Muchas per-
sonas creen que exageramos, que las agresiones son aisladas. Pero no es así. Lo que vivimos

no son hechos puntuales, son síntomas de una cultura que sigue legitimando el odio. Que sigue
premiando el silencio, la neutralidad, la omisión.
He decidido no callar más. No lo hago solo por mí, sino por quienes aún no pueden hablar. Por
quienes siguen viviendo con miedo. Porque nadie debería sentirse en peligro por ser quien es. Ser
gay no debería implicar una vida de lucha constante. Pero mientras siga siendo así, aquí estaré:
visibilizando, nombrando, defendiendo.

5.3 L’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-
fòbiques en els contextos d’oci

L’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els contextos d’oci porten un parell
d’anys sent un element de creixent interès per a diferents agents socials i institucionals. Aquest

interès ha acabat cristal·litzant en una política pública implementada a través del recurs “No Ca-
llem”, un protocol iniciat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018 per abordar les violències mas-
clistes, específicament les violències sexuals i les LGTBI-fòbiques en espais d’oci nocturn.

Els espais d’oci són espais de trobada i relació que, com molts altres espais d’aquestes caracterís-
tiques, de vegades es converteixen en l’escenari de comportaments que impedeixen que tothom

pugui gaudir-ne lliurement. La violència sexual o l’amenaça de patir-la és una de les formes priori-
tàries de limitació d’accés als espais públics en clau d’igualtat.

Des de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, des d’un primer moment hem cregut que s’ha de parti-
cipar d’aquesta política, forma part de la nostra trajectòria crear espais amables i de socialització

des d’un punt de vista associatiu i social i que ara, amb les seves limitacions, té el suport institu-
cional que es mereix.

La necessitat dels Punts d’Atenció Liles i/o Feministes i LGTBIQ+ des d’una perspectiva comuni-
tària i transformadora

En els darrers anys, Catalunya ha estat escenari d’importants avenços pel que fa a l’abordatge
institucional i social de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. Iniciatives com el Protocol No

Callem han permès posar sobre la taula la necessitat de generar respostes coordinades, amb es-
pecial èmfasi en l’àmbit de l’oci nocturn. Aquest protocol ha contribuït a una major visibilització de

les violències en espais d’oci, trencant la normalització d’agressions i discriminacions que durant
anys han estat menystingudes o invisibilitzades.
Tanmateix, aquestes iniciatives també han evidenciat els límits d’un abordatge que, en alguns

casos, reprodueix dinàmiques verticals, policials o paternalistes. Des d’una perspectiva comuni-
tària i crítica, entenem que la resposta a les violències no pot radicar exclusivament en dispositius

reactius o en la criminalització individualitzada de les persones agressores i ens hem d’allunyar de
l’abordatge binomial de victimari - víctima. Cal superar el paradigma de la “seguretat entesa com
a control”, i apostar per la generació d’espais amables que sorgeixi de les relacions de confiança,
el suport mutu i la responsabilitat col·lectiva. És aquí on pren tot el sentit el desplegament dels

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

98
Punts d’Atenció Liles i/o Feministes i LGTBIQ+.
Aquests punts —impulsats des de diferents municipis, entitats feministes i LGTBI+, així com des
del moviment popular— esdevenen eines fonamentals per garantir una atenció integral, accessible
i amb mirada interseccional.
Aquest enfocament posa al centre l’agència de les persones afectades i entén l’acompanyament
com un procés que ha de respectar els seus ritmes, decisions i necessitats. No es tracta només

de recollir una incidència, sinó de generar un espai d’amabilitat, reconeixement i reparació sim-
bòlica i material. Aquesta mirada s’alinea amb els principis recollits a la Llei 11/2014 per garantir

els drets de les persones LGTBI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, així com amb
la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació, que emfatitza la necessitat de mecanismes
d’atenció especialitzada i adaptada a les realitats del col·lectiu.
També cal destacar l’aportació de les pràctiques restauratives i de justícia transformadora com a
alternatives al càstig i l’exclusió. Des de diversos moviments feministes i LGTBI+, s’està generant
discurs i pràctica en aquesta direcció: crear marcs on les agressions es puguin abordar sense
necessitat de recórrer exclusivament als mecanismes judicials o punitivistes, i on es pugui fer un
treball de responsabilització i reparació que impliqui les comunitats senceres.

Perquè aquests punts siguin realment efectius, cal garantir recursos suficients, formació conti-
nuada, treball en xarxa amb serveis especialitzats i una vinculació estreta amb el teixit associatiu

local. També cal protegir-los de dinàmiques d’institucionalització buida, que poden acabar conver-
tint-los en meres figures administratives sense capacitat real d’impacte o sense vincles reals amb

les persones usuàries.
En definitiva, reivindiquem els Punts d’Atenció Feministes i LGTBIQ+ com a eines centrals per a un

abordatge transformador de les violències. No som partidàries de protocols que es limitin a ges-
tionar emergències. Vetllem per espais vius, transfeministes i comunitaris, arrelats als barris, als

pobles, als col·lectius. Espais que permetin no només detectar i acompanyar situacions de violèn-
cia, sinó també construir noves formes de relació, sostenir processos de cura col·lectiva i, sobre-
tot, generar resistències compartides davant l’LGTBI-fòbia i el patriarcat.

Intervencions Feministes i LGBTIQ+ als espais d’oci nocturn d’Apolo, Razzmatazz i Festival
Brunch Electronik: la nostra experiència

Els espais d’oci nocturn han anat incorporant progressivament iniciatives orientades a la preven-
ció i atenció de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques, tot intentant construir entorns més

amables, inclusius i respectuosos per a totes les persones. En aquest context, tant la Sala Apolo,
la Sala Razzmatazz i el Festival Brunch Electronik de Barcelona han desenvolupat punts d’atenció
amb perspectiva feminista i LGBTIQ+, cadascuna amb trajectòries i dinàmiques específiques.

En termes estadístics, durant el 2024, a la Sala Razzmatazz hem atès 103 incidències relaciona-
des amb les violències sexuals/masclistes (90,3%) i LGTBI-fòbiques (9,7 %). Pel que fa a la Sala

Apolo hem atès 157 incidències relacionades violències sexuals/masclistes (73,3 %), LGTBI-fòbi-
ques (20,4 %) i d’altra tipologia (5,7 %). Així mateix, en el Festival Brunch Electronik, hem realitzat

63 intervencions en tota la temporada. Si les desgranem, 23 d’elles són incidències per violència
masclista, cap intervenció per LGTBI-fòbia i la resta, per altres tipus de violències.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

99

En el cas de Sala Apolo, des del Punt Lila i LGTBIQ+ es manté un ferm compromís amb la pers-
pectiva transfeminista i comunitària que es posa en marxa al desembre de l’any 2022. No obstant

això, es detecten dificultats significatives a l’hora de materialitzar aquesta mirada en accions
concretes dins l’espai. Entre les principals problemàtiques, destaca la reticència i desconfiança
d’alguns sectors del personal, especialment de l’equip de seguretat, davant les actuacions del
Punt. Això genera desconnexions en les metodologies i enfocaments d’intervenció, arribant en

alguns casos a ser contradictoris i entorpint la resposta a situacions de violència. Aquestes fric-
cions internes dificulten l’atenció adequada a les persones afectades i evidencien la necessitat

d’un treball transversal i sostingut amb tot l’equip. L’experiència i compromís de la Sala Apolo, és
cabdal per continuar detectant situacions de violència masclista i LGTBI-fòbica, analitzar-la i veure
quines accions de prevenció, detecció i intervenció poden ser més idònies per l’abordatge de les
violències.
En canvi, a Sala Razzmatazz, la figura que intervé, i que porta el nom d’Orientació d’Igualtat, està
operativa des de gener de 2023 i ha aconseguit consolidar-se progressivament. La coordinació

amb el personal de sala ha estat clau per al bon funcionament del punt, juntament amb una apos-
ta decidida per la formació continuada en diversitat afectivosexual i de gènere, així com en el

protocol ‘No Callem’. Aquesta formació, combinada amb reunions periòdiques, ha permès identifi-
car millores, resoldre dubtes i avançar de forma col·laborativa. Malgrat les dificultats estructurals

del context nocturn —com l’impacte de l’alcohol en la capacitat d’atenció i resposta—, es treballa
activament per generar espais amables i oferir una atenció tan òptima com sigui possible.
Finalment, l’Observatori fa una dècada que treballa amb el Festival Brunch Electronik, en ser un
Festival, les dinàmiques poden variar en relació amb el treball continuat a les Sales. Tota aquesta
trajectòria conjunta, tanmateix, ha portat a l’Observatori i al Brunch a ser pioneres en construir un
espai amable en els seus Punts Liles Feministes i LGTBIQ+, on les característiques principals de
la feina realitzada és: (1) acompanyem i no dirigim; (2) validem la situació i emocions del moment;

(3) identifiquem dificultats de la situació per intervenir (no ha de ser al moment) i (4) proporcio-
nem informació a la persona afectada sobre els seus drets i els possibles itineraris d’intent de

reparació de la dignitat.
Des de fa 3 anys, El Punt Lila Feminista i LGTBIQ+ treballa conjuntament amb professionals del

stand Prevenció Festa Més Segura, aquestes professionals estan per donar informació específi-
cament sobre temàtiques relacionades amb una bona convivència en l’espai, d’oci i el consum de

substàncies psicoactives.
Així, mentre que els diferents espais comparteixen l’objectiu de garantir entorns més amables,
les seves realitats mostren nivells diversos d’implementació i consolidació del treball feminista i
LGBTIQ+ dins l’oci nocturn. Aquest contrast evidencia la importància d’una estratègia integral que
combini compromís institucional, formació del personal, coordinació efectiva i mirada comunitària
per tal d’enfortir aquests espais d’atenció i prevenció i tot sota el paraigua de la implementació
del Protocol No Callem. Aquestes experiències mostren que la col·laboració entre institucions,
equipaments d’oci, entitats socials i moviments feministes i LGTBIQ+ és clau per construir espais
realment transformadors. És fonamental que més sales, festivals i locals d’oci nocturn assumeixin

el repte d’implementar protocols específics i punts d’atenció amb mirada interseccional i comu-
nitària. La creació d’entorns segurs i inclusius no hauria de ser l’excepció, sinó el model a seguir.

Animem tots els espais d’oci de Catalunya a sumar-se a aquest compromís col·lectiu per erradicar
les violències i garantir el dret de totes les persones a gaudir, relacionar-se i existir amb llibertat i
dignitat.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

100
5.4 Quadre de consensos i dissensos

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

101

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

102

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

103
6. CONCLUSIONS
I RECOMANACIONS

6.1 Conclusions generals
El 2024 l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha
registrat un total de 318 incidències, sent el
segon any consecutiu que se supera el registre
de 300 situacions discriminatòries per motius
d’orientació sexual, identitat i/o expressió de
gènere a Catalunya. Els diferents agents socials
i institucionals hem de ser canals amables per
a l’acompanyament a les víctimes i/o persones
afectades i orientar l’itinerari de l’intent de
reparació de la dignitat vulnerada. El registre
d’incidències ens serveix per indicar algunes
pautes sobre la situació de l’LGTBI-fòbia a
Catalunya.
En termes generals els homes gais continuen
sent el col·lectiu que més incidències reporta,
amb el 63,4%, quasi una tercera part del total.
El percentatge de les incidències registrades
pel col·lectiu trans* s’ha mantingut respecte
a l’any anterior i destaca l’augment d’homes
trans i persones no binàries, tot i que les
dones trans segueixen sent les que pateixen la
majoria d’incidències registrades per part del
col·lectiu.
Segons aquestes dades registrades, sembla
necessària la realització d’actuacions que
arribin als col·lectius que es troben més
invisibles, com ara les dones lesbianes, les
persones bisexuals, trans* i intersexuals i donar
a conèixer la Llei 11/2014 i la Llei 19/2020 a
tota la societat perquè qualsevol persona amb
una orientació sexual, identitat i/o expressió de
gènere dissident pot veure’s involucrada en una
situació d’LGTBI-fòbia.

La mitjana d’edat de les persones que
pateixen una agressió/discriminació i que ho
comuniquen a l’Observatori és de 34,2 anys i
es manté estable al llarg dels anys, tot i haver
augmentat 3,1 punts en comparació amb l’any
anterior. Les franges entre els 18 i els 45 anys
esdevenen tres terços de totes les incidències,
sent les franges de 26 a 35 i de 36 a 45 anys les
més nombroses. En canvi, les persones de més
de 60 anys i menors d’edat són les que menys
incidències registren. De fet, aquest any, només
hem registrat 2 incidències d’una persona
de més de 60 anys. Això pot ser degut a les
implicacions que pot tenir el fet de denunciar,
com podria ser la sortida de l’armari (Mesquida
González et al., 2017).
En relació amb la distribució territorial de
les incidències, Barcelona continua sent la
província més registrada amb un total del
50,8% (240), la gran majoria ocorregudes a
la ciutat de Barcelona (170). L’elevat nombre
d’incidències a l’àrea de Barcelona ciutat pot
estar motivat per la creació del Centre LGTBI de
Barcelona; espai que aglutina diverses entitats
històriques de l’associacionisme LGTBI+ i
que està ubicat en el ple centre de la ciutat,
en un dels districtes amb més visibilitat per
al col·lectiu LGTBI+ (Guasch, 2011) i aquesta
visibilitat pot contribuir al coneixement dels
recursos i serveis que ofereix l’Observatori.
També, pot ser degut a una millor coordinació i
al treball en xarxa entre les diferents entitats, de
manera que ens fem més visibles i conegudes
per la ciutadania. Convé destacar en aquesta
tasca el protocol per tractar les situacions
d’LGTBI-fòbia a la ciutat de Barcelona, que fa 5
anys que està en funcionament. Hem registrat

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

104
incidències en 60 localitats diferents, la gran majoria pertanyents a la província de Barcelona.
Tot i que la distribució territorial ens aporta un coneixement general de les diferents àrees
geogràfiques analitzades, aquestes són més concises quan es calculen tenint en compte la
projecció territorial; és a dir, tenint en compte la proporció poblacional a cada territori. En aquest
sentit, la projecció territorial de les incidències registrades a les quatre províncies de Catalunya
d’aquest any indiquen que hi ha hagut un increment significatiu en el registre d’incidències
ocorregudes a la província de Barcelona, seguit de Girona i Tarragona, que continuen amb un
patró similar als darrers anys. Les dades de registre a Lleida segueixen sent minses, però aquest
any han incrementat percentualment. Fora de la ciutat de Barcelona, el registre d’incidències
se situa als nuclis urbans de Catalunya amb més població, com per exemple L’Hospitalet de
Llobregat, Girona, Montcada i Reixac, Terrassa, Mataró i Ripollet, municipi en el qual l’Observatori
presta el punt LGTBI+. Tanmateix, continuem tenint la necessitat de coordinar-nos amb entitats,
administracions i personalitats d’aquests territoris per publicitar-nos i donar a conèixer els nostres
serveis, amb l’objectiu d’incrementar el nostre impacte territorial i estendre’l a tota Catalunya.
La gran majoria d’incidències s’han registrat els mesos de juny (12,9 %), setembre (11,9 %) i
maig (9,7 %) coincidint amb diades commemoratives del col·lectiu LGTBI+: el dia internacional
contra l’LGTBI-fòbia el mes de maig; l’alliberament i l’orgull LGTBI+ del mes de juny i la visibilitat
bisexual del mes de setembre.
El 53,1 % de les incidències es produeixen en cap de setmana, sent en temporalitat més reduïda
que la resta de la setmana. Tot i que en aquest indicador ens manca la informació de moltes
situacions que no tenim hora i data concreta, ens dona una pista aproximada de quan succeeixen
les incidències. Això suposa que si fem la projecció temporal, gran part del registre d’incidències i
l’inici de la seva gestió s’ha de realitzar en els caps de setmana en què els recursos acostumen a
ser més minsos.
La gaifòbia continua sent el vessant discriminatori que més incidències registra (51,7 %), el que
representa més de la meitat de les incidències registrades i una xifra molt similar a l’any passat.
Aquest fet pot ser degut a la visibilitat de les pràctiques afectives en els espais públics i privats.
El mitjà de discriminació majoritari de les situacions discriminatòries registrades s’han produït
de manera presencial, amb un 80,1 %, amb molta diferència de les següents tipologies. Les no
presencials reflecteixen el 13,9 %, englobant les incidències virtuals. Per sota del llindar del 10 % el
suport físic (6 %), com poden ser pintades, grafitis o cartelleria amb contingut LGTBI-fòbic.
Pel que fa a les dades sobre el context, cal recalcar, que la majoria d’incidències es produeixen
en l’espai públic (49,8 %), concretament a la via pública seguit, amb molta diferència, el transport
públic. Tanmateix, als espais privats de concurrència pública destaca l’espai d’oci nocturn, a
causa que l’Observatori té habilitat dispositius de prevenció, detecció i intervenció enfront de les
violències masclistes i LGTBIfòbiques en diferents sales i festivals de música d’oci a Barcelona,
coneguts com a Punts Liles i LGTBI+, on implementem el protocol No Callem i facilita la
reportació d’aquestes incidències en els contextos d’oci

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

105

Les dades mostren que queda camí per recórrer. S’han de millorar les atencions, perquè dones les-
bianes, persones bisexuals i persones trans* no sentin els seus drets vulnerats i perquè les profes-
sionals no caiguin en prejudicis ni estereotips (Guasch, 2011) i que cal eradicar els valors sexistes

i heteropatriarcals que, avui dia, encara sustenta la nostra societat.

Les situacions d’LGTBI-fòbia registrades són diverses, tant en els àmbits en les quals es pro-
dueixen com en la tipologia de les incidències, etc. Pel que fa als itineraris jurídics que segueixen

les incidències, la infradenúncia és una dada rellevant. Aquest 2024, el procés penal supera a la
infradenúncia, sent l’itinerari més freqüent amb un 27,7 %, seguit de la infradenúncia amb un 22,6
%. Tot i que continua sent un itinerari força comú, s’ha fet l’esforç de trobar vies alternatives de

reparació de la dignitat. L’informe de l’Observatori de les discriminacions a Barcelona 2019 impul-
sat per l’OND alerta sobre aquest fenomen, que es pot donar per diversos motius com poden ser

la falta de recursos, la desconfiança en les administracions, la fatiga emocional d’un procés llarg

(sigui per via penal, administrativa o d’altres) o optar per altres tipus d’estratègies que no impli-
quen recórrer un itinerari oficial.

Des d’una mirada més psicosocial, és el quart any que registrem l’acompanyament psicosocial
com itinerari com són les incidències que només han estat en el servei d’atenció psicosocial de

l’Observatori com un element reparador de la dignitat de la persona. Destaquem per això, al-
tres itineraris de reparació que no són oficials de denúncia, com el comunicat públic (15,7 %),

que serveix per a problematitzar els fenòmens d’LGTBI-fòbia en els diferents contextos en què
succeeixen. Tanmateix, s’han continuat observant consensos i dissensos sobre la vivència de
les situacions discriminatòries i el seu posterior abordatge per part de diferents agents socials i
institucionals, tant com les estratègies utilitzades per les mateixes persones afectades.
Existeix una ambivalència de les vivències de les persones afectades en relació amb els cossos
i forces de seguretat. De vegades, en interposar la denúncia, s’ha fet palpable el desconeixement
de la realitat de l’LGTBI-fòbia i/o de la Llei 11/2014 amb el risc que les víctimes i/o persones
afectades rebin missatges dissuasius, fins al punt que decideixin no denunciar el fet. Tota aquesta

situació genera una doble victimització o revictimització a la persona agredida, amb tot el que su-
posa una sèrie d’obstacles per donar continuïtat a la denúncia o el procés jurídic i, en especial, la

manca d’atenció integral a la víctima, fet que comporta una afectació emocional i psicològica que
pot arribar a ser greu. Cal dir, que en altres incidències, les persones afectades han rebut l’adequat
suport i tracte per part dels cossos i forces de seguretat, fins i tot, considerant la motivació dels
fets discriminatoris com a possible delicte d’odi i no com, per exemple, un robatori o una baralla.
Així mateix, un altre element a considerar és la dificultat d’identificar a les persones agressores;
aspecte central per a la consecució de l’itinerari jurídic i legal. És per aquest motiu que les anàlisis

de casos i les narratives assenyalen altres estratègies que poden ser principals i/o complemen-
tàries al recorregut jurídic, amb l’objectiu de reparar la dignitat que s’ha vist malmesa per la vivèn-
cia discriminatòria. Aquestes estratègies passen des d’un comunicat públic, per fer incidència

política i problematitzar l’LGTBI-fòbia a un nivell mediàtic, una exposició de la situació (fet per

les mateixes afectades), en les seves xarxes socials i/o internet a escala d’alerta i com desfoga-
ment de què acaba de succeir, o una mediació amb la part agressora. Ara bé, s’ha d’anar amb cura

amb aquestes estratègies perquè, una vegada la situació agafa un volum considerable a escala

mediàtica, pot escapar del nostre control, tenint el risc de no poder gestionar-la i comportar con-
seqüències psicosocials.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

106
Aquest any s’ha posat l’accent en les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais d’oci,
un àmbit que des de fa uns anys genera creixent interès social i institucional. Aquest interès ha
pres forma a través del protocol “No Callem”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018

per fer front a les violències sexuals i LGTBI-fòbiques en l’oci nocturn. Els espais de trobada i so-
cialització, tot i ser llocs de gaudi, sovint es converteixen en escenaris on es vulnera el dret a viure

l’oci en llibertat i igualtat.
Des de l’Observatori s’ha considerat fonamental participar d’aquestes polítiques públiques, ja que

encaixen amb la trajectòria de creació d’espais amables. Tot i això, s’ha detectat que alguns enfo-
caments continuen reproduint dinàmiques paternalistes o excessivament punitivistes. Per això,

es reivindica la necessitat de superar el model de seguretat entesa com a control i avançar cap a
una resposta comunitària basada en la confiança, el suport mutu i la responsabilitat col·lectiva.
En aquest marc, els Punts d’Atenció Liles i/o Feministes i LGTBIQ+ esdevenen claus. Aquests

punts no només recullen incidències, sinó que posen al centre l’agència de les persones afecta-
des, acompanyant-les des del respecte als seus ritmes i necessitats. Aquesta mirada connecta

amb les lleis que garanteixen els drets LGTBI i la igualtat de tracte, i aposta per pràctiques restau-
ratives i de justícia transformadora que vagin més enllà del càstig i que treballin la reparació dins

de les comunitats.
Finalment, perquè aquests punts siguin realment transformadors, cal dotar-los de recursos,
formació, treball en xarxa i vincles forts amb el teixit associatiu. Només així podran evitar la
burocratització i esdevenir espais vius, feministes i comunitaris, capaços no només de detectar i

acompanyar situacions de violència, sinó també de generar noves formes de relació, cures com-
partides i resistències col·lectives davant l’LGTBI-fòbia i el patriarcat.

L’Observatori és un agent clau en el registre i tractament de situacions discriminatòries per
motius d’OSIEGCS a Catalunya. El present informe i els que el precedeixen constaten la necessitat

d’estudis i investigacions que plasmin la situació de l’LGTBI-fòbia en el nostre territori. Així ma-
teix, des de l’Observatori tenim la necessitat de realitzar autocrítica i veure en què podem millo-
rar els nostres serveis i procediments, dels quals es nodreix l’elaboració de l’informe, no només

quedant-nos en una visió assistencialista i individual, sinó de contribuir a la recerca de respostes
col·lectives contra l’LGTBI-fòbia.

L’elevat registre d’incidències que contemplen una agressió verbal, física i/o odi pot ser un in-
dicador que la ciutadania té com a referent a l’Observatori per a tractar i gestionar la situació

d’agressió a un nivell jurídic i psicosocial. Tanmateix, hi ha altres tipologies de discriminacions

(d’incidències), potser més subtils i normalitzades, com podria ser el tracte inadequat en un esta-
bliment comercial, en un centre mèdic o escolar, que tenen un percentatge de registre molt menor.

Aquest fet pot ser causat perquè la societat no percep a l’Observatori com un agent d’intervenció
en aquestes situacions discriminatòries, de manera que es canalitzen a través d’altres agents o no
arriben a ser canalitzades.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

107

S’ha de treballar conjuntament, i així ho hem expressat, amb els diferents agents socials i ins-
titucionals que tracten situacions de discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o

expressió de gènere. La coordinació sobre informació i recursos és imprescindible per a poder
oferir una atenció integral a les persones afectades amb l’objectiu de reparar la seva dignitat, així
com ho és la formació. L’equip de professionals i la societat, en general, ha d’estar sensibilitzada i

formada sobre violències i drets humans per tal de prevenir i evitar que situacions com les presen-
tades en aquest informe no es tornin a repetir.

Des de l’Observatori hem arribat a les següents conclusions fruit del treball de tot l’any per l’elabo-
ració del present informe:

1. Es constata una estabilització de les comunicacions d’incidències per motius d’OSIEGCS, tant
les dades dels organismes oficials com en els informes de l’Observatori. No obstant això, la visió
generalitzada és que aquest creixement pot ser degut, tant per l’augment de les incidències - per

una major presència i impunitat dels discursos d’odi - com també pels avenços (tímids) en el fe-
nomen de la infradenúncia. Una major sensibilització, formació i ús dels mecanismes de detecció

intervenció, major conscienciació social del que suposa una situació discriminatòria per OSIEGCS,
tot i que després no tingui un recorregut i/o itinerari oficial, que no vol dir que no es recorri a un
itinerari amb l’intent de reparació de la dignitat de les persones afectades.
A Catalunya, existeix un marc legislatiu avançat per a garantir els drets de les persones LGTBI+

(Llei 11/2014 i Llei 19/2020), però aquestes lleis no s’han desplegat amb els recursos i la volun-
tat política necessària. Especialment problemàtic és el cas de la Llei 11/2014 que porta 11 anys

d’implementació intermitent. És per aquests motius, que des del teixit associatiu, conjuntament

amb les principals forces parlamentàries que van aprovar la Llei, s’ha treballat en la seva modifi-
cació per adaptar-la a les noves demandes i necessitats socials del col·lectiu LGTBI+ (modificació

encara no aprovada).
Els avenços legislatius sense els recursos necessaris per al seu desplegament poden generar un

tap perquè no es poden donar respostes a les denúncies i/o discriminacions. Moltes de les re-
comanacions que proposem en aquest apartat ja estan reflectides en les esmentades lleis però

sense translació en polítiques efectives.
2. És fonamental realitzar polítiques públiques basades en la prevenció, detecció i intervenció a
l’hora de fer front a la problemàtica social i estructural de l’LGTBI-fòbia. Si aquesta és estructural,

els canvis per eradicar-la també han de ser estructurals i sistèmics, que impliquin a tots els sec-
tors de la societat. Només transformant els contextos socials on es donen les situacions discrimi-
natòries descrites i analitzades en l’informe s’aconseguirà un impacte significatiu en la reducció

de les violències. Per això, la intervenció en l’àmbit de l’educació formal i no formal és clau per
aconseguir aquests canvis estructurals.
3. Promoure l’educació i la sensibilització sobre la diversitat afectiva, sexual i de gènere en tots
els àmbits de la societat. Això inclou la implementació de programes educatius a les escoles, la
capacitació de professionals de la salut, l’educació i la justícia, així com la divulgació d’informació
precisa i actualitzada sobre les experiències i els drets de les persones LGTBI+.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

108
4. Suport a les víctimes i/o persones afectades amb l’objectiu de reparació de la seva dignitat.

Això exigeix establir i enfortir serveis de suport i recursos per a les persones que han estat vícti-
mes i/o persones afectades per LGTBI-fòbia incloent línies d’acompanyament, centres d’atenció,

assessorament legal i psicològic, i xarxes de suport comunitari. És important garantir que les vícti-
mes i/o persones afectades d’LGTBI-fòbia tinguin accés a un entorn amable i de suport on puguin

denunciar (si així ho consideren). Així mateix, s’han de generar accions concretes que millorin les
capacitats de les persones per tenir una vida digna. Quan parlem de polítiques estructurals (Carrer
et al., 2021) i amb recursos suficients, parlem de distribuir la perspectiva de la diversitat afectiva
sexual i de gènere, que garanteixin l’accés a un habitatge digne, a una ocupació de qualitat i no

precaritzada, a una sanitat pública de qualitat i equitativa a tot el territori, a una educació trans-
formadora i transversal en el currículum educatiu, entre d’altres garanties dels drets fonamentals

bàsics.
5. Establir una resposta interseccional que faci front a les diferents discriminacions que patim les
persones LGTBI+ també en funció de l’origen, el seu estatus administratiu, la seva edat, el lloc on
vivim, entre d’altres.

6. Pel que fa a les polítiques de detecció i denúncia és important enfortir els recursos i els me-
canismes públics destinats a tal efecte, tant en l’àmbit judicial, administratiu com policial. La

resposta a les discriminacions i/o agressions ha de ser ajustada a la llei i pot comportar penes de
privació de llibertat i/o sancions econòmiques, però cal fugir d’un marc exclusivament punitivista
i apostar per mecanismes de justícia restaurativa amb recursos de mediació suficients (en el cas

que sigui viable aquest itinerari), mesures penals alternatives, cursos de reinserció i altres actua-
cions dirigides a impedir que es cometin més discriminacions i agressions LGTBI-fòbiques per

part de la persona agressora. Aquestes mesures tenen com a objectiu avançar en la prevenció i la

transformació de la societat que ha de garantir una resposta estructural i col·lectiva a l’LGTBI-fò-
bia, més enllà de les accions individualitzades cap a les persones agressores.

7. Fomentar la complicitat i les col·laboracions entre organitzacions de defensa de drets hu-
mans, activistes, grups comunitaris i classe política. Treballar juntes per a promoure la igualtat i la

inclusió, i advocar per canvis socials i polítics que eradiquin l’LGTBI-fòbia.

6.2 RECOMANACIONS

Presentem 38 recomanacions per incidir en unes polítiques públiques feministes i amb la pers-
pectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere dirigides al col·lectiu LGTBI+ enfocades a preve-
nir, detectar i intervenir l’LGTBI-fòbia en els diferents àmbits de la vida social en la qual

té presència.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

109
1. Aquest any, les agressions físiques i verbals i les mostres d’odi i exaltació són les tipologies
discriminatòries més registrades. Aquest fet fa imprescindible l’execució de polítiques públiques
que aturin la violència que pateix el col·lectiu LGTBI+. Així mateix, cal garantir l’acompanyament i

atenció legal i psicosocial a les víctimes i/o persones afectades d’LGTBI-fòbia en tot el seu itinera-
ri. Proposem les següents mesures:

(1) Compliment de les recomanacions que surten de l’informe “Conclusions del Grup de Treball
sobre l’LGTBI-fòbia” en el marc de la Comissió d’Igualtat i Feminisme del Parlament de Catalunya.
En aquest grup han intervingut diferents agents socials i institucionals que aborden les violències
que pateixen les dissidències sexuals i de gènere;
(2) Posar en funcionament recursos eficients i propers a les víctimes i/o persones afectades amb
el reconeixement d’aquest estatus, que puguin donar un servei pragmàtic i eficaç en temps real;
(3) Desenvolupar un sistema eficaç per poder identificar i detenir a les persones agressores i

evitar, d’aquesta manera, que tot l’itinerari de la denúncia quedi aturat, pendent d’aquesta identifi-
cació i,

(4) Donat que aquest any les exaltacions d’odi cap al col·lectiu LGTBI+ és la segona tipologia
discriminatòria més registrada, i en específic, l’exaltació de discursos d’odi cap al col·lectiu trans*,
veiem idoni realitzar un grup de treball per encarar l’abordatge dels discursos d’odi, per la seva
prevenció, detecció i
intervenció.
2. Demanem salvaguardar les llibertats públiques de les dones lesbianes i bisexuals, impedint

actituds que invisibilitzin les seves expressions afectives i sexuals. Cal potenciar la memòria his-
tòrica lesbiana i bisexual mitjançant el reconeixement de les aportacions de diferents dones les-
bianes i bisexuals en l’art, la música, la política, la ciència, l’activisme, etc. Així mateix, la visibilitat

de dones lesbianes i bisexuals continua sent molt reduïda en l’espai públic i és, per aquest motiu,

que instem a les diferents administracions públiques competents a incorporar en els nomenclà-
tors de carrers, places, avingudes, parcs, el nom de dones lesbianes i bisexuals per a contribuir a

una major visibilitat.
3. Realitzar una reflexió col·lectiva sobre l’accés i seguiment de les incidències per lesbofòbia o

bifòbia, que tingui en compte les limitacions i dificultats de les possibles tramitacions o comuni-
cacions d’incidències o denúncies (itinerari oficial) per establir formes d’intervenció o espais de

reparació de dignitat que interpel·lin més a aquests col·lectius (Ramajo, 2023).

1Per més informació: https://www.parlament.cat/web/composicio/comissions/informacio-comissio/index.html?p_
codi=1314

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

110
2 Per saber més informació: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/r/reproduccio-assistida/
4. Aprovar la modificació de la Llei 11/2014, amb el suport de les forces polítiques que es van
comprometre en la campanya organitzada per l’Observatori, Compromís LGTBI, a tramitar la llei

com una de les accions prioritàries en la nova legislatura. Així mateix, l’aprovació de l’anomena-
da llei trans catalana per garantir els drets i les necessitats específiques del col·lectiu trans* i les

persones no binàries.

5. El protocol d’accés a les tècniques de reproducció humana assistida (RHA) per a dones les-
bianes, bisexuals i homes trans, aprovat l’agost de 2016 ja no és vigent i es renova l’any 2022

amb els “Criteris d’accés a les tècniques de reproducció humana assistida als centres SISCAT a
Catalunya”. Es requereix un seguiment de la seva aplicació i de recursos necessaris per a la seva

correcta implementació. Per tal de fer-ho possible caldria la participació de totes les parts impli-
cades: Departament de Salut, Direcció general de polítiques LGTBI+ de la Generalitat de Catalunya,

professionals de la salut i entitats implicades, com l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius.

Urgeix fer campanyes divulgatives per fer possible el coneixement del seu contingut a les possi-
bles beneficiàries. Cal destinar els mitjans necessaris per a la seva implementació a tot el territori.

6. Potenciar mecanismes encaminats a oferir una visió més precisa de l’estat de l’LGTBI-fòbia
en els diferents territoris de Catalunya. Com podem veure a les diferents gràfiques, el nombre de
casos reportats és especialment alt a la província de Barcelona i de forma destacada a la capital.
Necessitem intensificar eines que facilitin l’arribada d’incidències. És imprescindible destinar
recursos per implementar, de manera transversal, les polítiques públiques cap a la prevenció,

detecció i intervenció d’aquestes discriminacions. Alhora, caldria establir convenis amb Ajunta-
ments i entitats LGTBI+ d’arreu del territori que poguessin intervenir com antenes, tot establint

una xarxa de coordinació. És necessari encaminar-se cap a l’equitat territorial pel que fa a la

implementació dels serveis d’atenció de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral (SAI) o Punts LGT-
BI/Diversitat afectiva sexual i de gènere i dels recursos disponibles en les accions, mesures i/o

protocols ja implementats o en procés d’implementació. De fet, apostem perquè aquests serveis
podrien ser coordinats per entitats LGTBI+ del territori.
7. És necessari abordar les violències digitals (internet i xarxes socials) a través de mecanismes
i recursos que s’encaminin a la seva prevenció i detecció, i òbviament, establir pautes per a la
intervenció enfront de la violència digital en forma d’insults, amenaces, xantatge, rumorologia,
assetjament, entre altre tipus de violència, que vagin més enllà dels codis d’ètica de les diferents
xarxes socials i plataformes digitals, en específic dirigit a la població adolescent i jove.
8. Seguint la pauta anterior, internet i xarxes socials, són mitjans on la difusió i propagació de
discursos d’odi, en concret a través de plataformes digitals com per exemple TikTok o plataformes

similars. Considerem adequada la creació d’un grup motor d’estudi dels continguts discriminato-
ris, veure de quina manera es difonen i quin impacte i audiència tenen per tenir indicadors d’abor-
datge centrats en la prevenció i detecció dels discursos d’odi en plataformes digitals.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

111
9. En l’àmbit de l’habitatge, proposem:
(1) Valorar un parc d’habitatge públic per ajudar a l’emancipació de joves LGTBI+ (si més no,
aquells que es trobin en una situació de vulnerabilitat donada la seva orientació sexual, identitat
i/o expressió de gènere);

(2) És necessari treballar amb entitats que lluiten pels drets a un habitatge digne i elaborar un pro-
tocol d’actuació en casos de vulneració i/o discriminació en l’accés a un habitatge per l’orientació

sexual, la identitat i/o l’expressió de gènere de les persones que volen llogar un pis, casa o habita-
ció i

(3) Potenciar recursos per la resolució de conflictes en el veïnatge i/o el nucli de convivència.
10. Implementar i millorar la coordinació del protocol de prevenció, detecció i intervenció de
situacions discriminatòries per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere a les

xarxes de transport metropolità de Barcelona (TMB). El protocol ha d’estar acompanyat d’una for-
mació en diversitat afectiva sexual i de gènere a les persones treballadores de la xarxa de metro i

autobusos a través de: 1) càpsules informatives i pedagògiques penjades en la web de TMB on es
tractin conceptes bàsics sobre la diversitat afectiva sexual i de gènere i indicadors sobre un tracte

adequat a totes les realitats, 2) formacions més extenses en el temps amb un pla de treball planifi-
cat i esglaonat pel personal treballador on es pugui desenvolupar el funcionament del protocol i 3)

millorar la coordinació entre els diferents competencials per tractar una situació de discriminació
per OSIEGCS en el transport públic.
11. Instem que es pugui presentar la denúncia per LGTBI-fòbia en qualsevol comissaria dels
Mossos d’Esquadra de Catalunya, independentment de la qualificació que es faci, a posteriori,
dels fets denunciats (penal, administratiu o altres tipus d’itinerari). Caldria disposar de l’organisme
coordinador de polítiques LGTBI+ per tal que fos l’estament a qui els Mossos comuniquessin les
denúncies catalogades com a infraccions administratives. En aquest sentit, proposem:
(1) La possibilitat d’apropar els agents dels Mossos d’Esquadra formats en diversitat afectiva
sexual i de gènere a espais on es troba la víctima i/o persona afectada (si vol denunciar). És una
mesura imprescindible per poder abordar el gran problema que indica la infradenúncia detectada

en aquest informe; entenent per aquesta quan la incidència detectada no recorre cap mena d’itine-
rari oficial de denúncia (administrativa, penal...).

(2) Indagar i detectar estratègies de reparació de la dignitat de les persones afectades que no
impliquen recórrer un itinerari oficial de denúncia i legitimar-la com a procés de recuperació. Això

afectaria la infradenúncia (en estadístiques oficials) però s’encamina a tenir en compte altres pro-
cessos de recuperació i/o restauratius del benestar psicosocial de la persona;

(3) Cal establir els mitjans necessaris per dotar els cossos de seguretat, tant de les diferents po-
licies com de seguretat privada, de la formació adient per tractar de forma digna, i d’acord amb la

legalitat, al col·lectiu LGTBI+ i especialment a les persones trans*;

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

112

(4) Reforçar una formació específica cap a cossos de seguretat sobre l’obligació que tenen de re-
collir les denúncies sense entrar en judicis de valor o assumir la tasca de jutjat d’instrucció que no

els correspon. Independentment del camí que pugui prendre la denúncia, tenen el deure de regis-
trar-la i millorar l’atenció de la persona usuària per a evitar situacions de discriminació i descon-
fiança cap als cossos de seguretat i l’administració pública i,

(5) Ampliar els recursos de les policies locals en matèria antidiscriminatòria, tot establint serveis

d’atenció a la víctima especialitzats en l’atenció a la víctima i/o persones afectades en el seu ves-
sant jurídic i psicosocial.

12. Aprovar el reglament del règim sancionador contemplat en la Llei 11/2014 i en la Llei
19/2020, de manera que es facilitin i agilitzin els processos d’instrucció i sanció, derivats de les
denúncies rebudes per possibles infraccions de la llei. Aquest reglament ha de ser incorporat en

tot el procés sancionador i requerirà dels recursos i mitjans adequats per al seu perfecte desen-
volupament, reconeixent a l’Observatori la condició d’interessada en els procediments administra-
tius, com ja ha expressat en les seves recomanacions la Sindicatura de Greuges

13. La pedagogia ha de ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions
amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i gènere adreçades al funcionariat públic, en

específic en l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cos-
sos i forces de seguretat. Instem la importància de poder treballar amb les persones agressores

(Pichardo, et al., 2015).
14. Instem a les administracions públiques a oferir mecanismes àgils i despatologitzadors en
relació amb la burocràcia administrativa, a una adequació dels formularis a les diferents realitats
sexuals, de gènere i familiars, la regulació normativa del canvi de nom i la casella registral del
sexe de persones menors, no binàries i migrades, d’aquestes últimes demanem un respecte a la

identitat en els documents administratius (permís de residència, treball, etc.). Adequació inclu-
siva de tota la documentació administrativa, especialment en els diferents registres, per a evitar

situacions de violència institucional vers les diversitats familiars. Ens trobem deficiències compro-
vades a diferents registres civils del territori, on s’han detectat disfuncions a l’hora de gestionar

expedients de canvi de nom registral, omissions de la diversitat familiar LGTBI+ a diferents formu-
laris oficials, així com tracte inadequat per professionals de la salut que desconeixen les realitats

del col·lectiu LGTBI+.
15. Garantir les demandes i necessitats del col·lectiu intersexual, impulsant mecanismes que
visibilitzin la realitat d’aquestes. Actualment, en el nostre context, només comptem amb pocs
estudis realitzats, per exemple el fet per l’Ajuntament de Barcelona sobre les demandes de la
població intersexual/amb diferències del desenvolupament sexual (DSD) que tracta les demandes
específiques del col·lectiu i a l’estigma i patologització que enfronten. A escala de l’estat espanyol,

el Ministeri d’Igualtat ha realitzat jornades temàtiques, convidant professionals i persones inter-
sex per parlar de les seves demandes en el context sociosanitari, social o educatiu. Així mateix,

s’hauria de dotar de recursos als grups i/o entitats de persones intersex per desenvolupar les
seves tasques de socialització i d’acompanyament. Així mateix, caldria implementar les accions
establertes en l’articulat específic de la Llei 4/20023, del 28 de febrer, per la igualtat real i efectiva
de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, dirigit a la millora de les
condicions de vida del col·lectiu intersexual en àmbits com la salut, l’educació o l’esport.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

113

16. Realitzar recerques i estudis que permetin comprendre les necessitats i desafiaments es-
pecífics que enfronten les persones LGTBI+. La realització d’estudis sobre les realitats discrimi-
natòries per motius d’OSEIGCS es contempla en el compliment de la garantia estadística de les

diferents lleis normatives reguladores en la garantia de drets LGTBI+. La recopilació de dades

desagregades és una valuosa font d’informació per poder prevenir, detectar i intervenir i fonamen-
tar polítiques públiques en els diferents contextos. Així mateix, els estudis o recerques qualitati-
ves, són valuosos per conèixer millor els imaginaris, discursos i pràctiques socials relacionades

en l’abordatge de l’LGTBI-fòbia i creiem que les administracions públiques haurien de fomentar la
recerca en aquest camp d’estudi.
17. Enfocament interseccional en els serveis d’acompanyament i en l’abordatge de polítiques
públiques. Reconèixer i abordar les múltiples formes de discriminació i desigualtat que enfronten
les persones LGTBI+ a causa de la seva intersecció amb altres identitats, com el gènere, raça,
classe, discapacitat, entre altres. Proposem tres mesures específiques:
(1) Cal establir programes específics adreçats a les persones grans LGTBI+ per poder garantir el
ple desenvolupament dels seus drets i llibertats, que en moltes ocasions es veuen vulnerats per
manca de recursos i de coneixement sobre les seves necessitats i discriminacions (Casas-Martí
et al., 2024; Gramajo, 2024).
(2) Vetllar pel degut compliment de les peticions d’asil polític i/o refugi per part de les persones
LGTBI+ perseguides als seus països d’origen, tot incorporant més recursos personals i materials
per atendre les necessitats d’aquestes persones. Proposem: (1) Necessitat d’una perspectiva
feminista i formació en diversitat afectiva sexual i de gènere en els procediments d’asil; (2) Model
més flexible en els itineraris d’intervenció; (3) Promoure un canvi d’actitud per part de la societat

receptora cap a la població migrada LGTBI+; (4) Foment de programes específics pel desenvo-
lupament personal i professional de les persones migrades LGTBI; (5) Agilització de les tasques

administratives i burocràtiques en els documents pertinents; (6) Perspectiva interseccional en la

fase d’acollida i procediment d’asil i (7) Foment de la xarxa comunitària en els projectes d’interven-
ció.

(3) Implementar programes específics per al col·lectiu de treballadores sexuals, escoltant les

seves veus i demandes, estigmatitzades per la societat i que poden tenir major risc de viure situa-
cions de precarietat.

18. D’acord amb la Llei 11/2014 es fa imprescindible, 11 anys després de la seva entrada en vi-
gor, desenvolupar de forma extensa, rigorosa i d’acord amb les entitats LGTBI+ especialitzades, la

seva modificació, necessària per adaptar-se a la legislació estatal, corregir les mancances d’apli-
cació, incloure demandes dels drets de les persones no-binàries i intersex, clarificar les competèn-
cies sancionadores, agilitzar i millorar els protocols d’actuació, proveir d’una visió interseccional el

marc legislatiu i garantir el desplegament efectiu de les polítiques públiques LGTBI+

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

114
19. Seguint el punt anterior, és necessari un protocol d’atenció a persones afectades que preveu
el punt f) de l’article 18: Aplicar un protocol per a tractar íntegrament i adequadament les víctimes
d’agressions i/o discriminacions per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de
gènere. Es fa del tot necessària la creació d’un grup de treball que elabori un protocol d’atenció a

la víctima d’LGTBI-fòbia, que sigui d’ús obligatori per a tots els agents implicats en el seu abordat-
ge i en totes les seves possibles expressions i amb tots els itineraris que sorgeixen fruit d’una inci-
dència (Spade, 2013, 2015). Cal determinar, mitjançant aquest protocol, les diferents pautes a dur

a terme quan una persona LGTBI+ és objecte d’una agressió i/o discriminació, a fi de preservar en
tot moment la seva dignitat i poder realitzar totes les actuacions adients per gestionar la denúncia
i el seu correcte recorregut.

20. Implementació de la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere i de la coeduca-
ció en el nostre sistema educatiu, de caràcter obligatori i transversal per eradicar l’assetjament

escolar per motius d’OSIEGCS incidint en els vessants de prevenció, detecció i intervenció. Cal

desplegar l’article 12 de la Llei 11/2014, dedicat a l’educació, i desenvolupar mesures que afavo-
reixin la convivència en la diversitat i que tinguin en compte tots els models familiars i l’aplicació

efectiva del decret 175/2022 de la llei d’educació. Cal promoure la participació de les entitats LGT-
BI+ en el seguiment i avaluació del protocol i escoltar les veus dels nostres infants i adolescents,

allunyant la construcció d’aquestes polítiques d’una mirada adultocèntrica. Proposem:
(1) Transversalització del contingut en diversitat afectiva sexual i de gènere en el sistema educatiu
(des de l’etapa infantil fins a l’educació postobligatòria);

(2) Implementació efectiva del protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament esco-
lar enfront de les persones LGTBI+ superant la lògica identitària;

(3) Dotar de recursos específics i especialitzats a les Unitats de Suport de Violència a l’Alumnat

(USAV), en la recollida estadística d’incidències relacionades amb l’assetjament escolar per OSIE-
GCS i en el seu posterior abordatge.

(4) Promocionar els valors de la coeducació i de la diversitat afectiva sexual i de gènere en els
documents del Pla d’Acció Tutorial (PAT) i normatives de convivència;
(5) Formació als agents de la comunitat educativa i
(6) Impulsar recerques de temàtiques LGTBI+ a les universitats, complint el recollit en l’article
39 de la Llei 11/2014, la garantia estadística, que versa sobre l’obtenció de dades estadístiques i
recerques qualitatives.
21. Cal prestar especial atenció al ciberassetjament i a les diferents formes de violència digital
que es propaguen a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació. El ciberassetjament és

una realitat que pot conviure amb la joventut LGTBI+, sent l’anonimat de les persones que exer-
ceixen la pràctica discriminatòria un hàndicap per a la seva intervenció. Proposem impulsar estu-
dis i espais de reflexió per abordar estratègies per donar resposta col·lectiva a la violència virtual

continuada.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

115
22. Implementar tots els punts de l’Acord nacional per fer front al VIH a Catalunya. Cal protegir

els drets de les persones amb VIH/SIDA i combatre l’estigma que pateixen fruit de les discrimina-
cions persistents. S’ha de dotar de pressupost adequat per poder implementar les polítiques pre-
ventives més eficients i desenvolupar el Pacte social contra l’estigma associat. Tanmateix, instem

a augmentar els recursos per la salut sexual i reproductiva i implementar una distribució efectiva
de la Profilaxi Preexposició (PrEP). Així mateix, impulsar una acció d’incidència perquè es deixi de
posar obstacles a les persones seropositives en les companyies asseguradores.
23. Davant les incidències registrades en l’àmbit laboral, requerim a les diferents administracions,
a desenvolupar, amb les entitats especialitzades i els sindicats, l’article 21 de la Llei 11/2014 que
tracta sobre la integració del dret a la igualtat de tracte i oportunitats de les persones LGTBI+ i la
Llei 4/2023, per la igualtat de tracte real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets
de les persones LGTBI. Proposem:
(1) D’acord amb l’apartat 3 d), cal de forma immediata i prioritària desplegar estratègies per a la

inserció laboral de les persones trans*, com la realitzada pel Servei Oficial d’Ocupació de la convo-
catòria específica de contractació de persones trans*;

(2) D’acord amb l’apartat 5 c), cal fomentar la implantació progressiva d’indicadors d’igualtat que
tinguin en compte la realitat de les persones LGTBI+ en el sector públic i privat i d’un distintiu per a
reconèixer les empreses que destaquen per l’aplicació de polítiques d’igualtat i no discriminació;
(3) Realitzar programes de sensibilització i capacitació dirigits al personal tècnic d’ocupació sobre
les necessitats i drets de les dones trans. Això pot incloure tallers, xerrades i materials informatius
per a fomentar la comprensió i el respecte;
(4) Promoure l’accés igualitari a l’educació i la capacitació professional per a les dones trans. Això
pot incloure programes de beques, formació vocacional i accés a cursos d’habilitats laborals;
(5) Brindar suport en la cerca d’ocupació a través de serveis d’orientació laboral, assessorament
en l’elaboració de curriculum vitae i preparació per a entrevistes de treball i,
(6) Implementació total de l’article 15 de la Llei 4/2023, per la igualtat de tracte real i efectiva de
les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, on totes les empreses de

més de 50 persones treballadores han d’implementar un Pla LGTBI, que inclou un protocol d’ac-
tuació de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI+.

Volem fer èmfasi de la transfòbia estructural en l’àmbit laboral que pateix el col·lectiu trans, con-
cretament les dones trans. Instem a implementar mesures específiques per a pal·liar el bloqueig

a l’accés del mercat laboral a través d’establir programes d’intermediació laboral que connectin a

les dones trans amb oportunitats laborals i programes d’inserció laboral específics i/o una políti-
ca de quotes reservada, garantint l’accés al mercat laboral, com per exemple el programa Trans-
Ocupació de Barcelona Activa.

24. Volem destacar la importància de l’acompanyament psicosocial com a estratègia per a la
reparació de la dignitat de les persones discriminades per la seva orientació sexual, identitat i/o

expressió de gènere, independentment de l’itinerari de denúncia (oficial o no) que escullin. Propo-
sem el suport per part de les administracions de tots aquells projectes que incorporin una mirada

psicosocial i interseccional de les violències LGTBI+.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

116
25. Demanem una descentralització de les polítiques públiques LGTBI+ estatals, sent les entitats

catalanes interlocutores vàlides representant la plurinacionalitat/diversitat del territori en políti-
ques estatals, com per exemple, en el Pacte d’Estat contra els discursos d’odi.

26. Fomentar la visibilitat i la representació positiva de les persones LGTBI+ en els mitjans de
comunicació, la cultura i la vida pública. Els mitjans de comunicació i la cultura són agents clau
en la distribució de discursos que impregnen en la nostra societat. Proposem:
(1) Abordar la realitat de les persones LGTBI+ més enllà de les notícies on són el tema central;
(2) Formació sobre terminologia adequada a professionals dels mitjans;
(3) Utilització de llenguatge inclusiu i precís sense expressions ridiculitzadores i discriminatòries;
(4) Visibilitat del col·lectiu trans en els mitjans;
(5) Tracte despatologitzador en les notícies o que perpetuen certs estigmes;
(6) Donar visibilitat a les persones LGTBI+ infrarepresentades i les diversitats familiars;

(7) No indicar la condició de persona LGTBI+ si no es requereix per comprendre el missatge. Cen-
trar-se en les situacions de desigualtat i no tant en les orientacions sexuals o identitats de gènere;

(8) Representació gràfica i audiovisual no estereotipada;
(9) Donar suport a la producció i promoció de contingut cultural que visibilitzi la diversitat sexual i
de gènere i

(10) Promoure narratives inclusives i realistes, i brindar plataformes i oportunitats perquè les per-
sones LGTBI+ comparteixin les seves històries i perspectives.

27. Potenciar que els Ajuntaments, com a administració propera, desenvolupin polítiques especí-
fiques adreçades al col·lectiu LGTBI+. És important poder desenvolupar mesures i accions especí-
fiques en l’àmbit local que facilitin i potenciïn la visibilitat de les persones LGTBI. Per això, seguim

apostant pel municipalisme com a paradigma transformador i que les administracions comptin

amb la participació proactiva del teixit associatiu LGTBI+ i feminista i, si escau, els consells muni-
cipals LGTBI+ han de poder incidir i prendre part en tots els processos que tinguin relació amb els

drets i llibertats del col·lectiu. S’han d’impulsar nous plans per a la diversitat afectiva sexual i de
gènere al màxim de municipis possibles de Catalunya que realitzin una diagnosi i uns eixos dels
quals anar desenvolupant les accions en els pròxims anys.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

117

28. El teixit associatiu LGTBI+ a Catalunya és un agent fonamental, format per diferents grups ac-
tivistes i professionals que exerceixen el seu coneixement, expertesa i voluntat per a desenvolupar

polítiques LGTBI+ a peu de carrer. En relació amb el teixit associatiu recomanem:
(1) Dotar de recursos econòmics, humans, materials i socials dignes pel teixit associatiu LGTBI+

per part de les diferents administracions públiques per a garantir unes polítiques públiques efecti-
ves contra les violències LGTBI-fòbiques;

(2) Establir una millor coordinació entre les administracions i el teixit associatiu, centrant-se en

recursos que permetin assessoraments legals (i facilitacions d’acusacions particulars) i acom-
panyaments psicosocials a les persones afectades d’una situació d’LGTBI-fòbia. A més, alleugerir

la burocràcia per a les tècniques de les entitats a l’hora de presentar projectes i les justificacions
dels mateixos (tot tenint en compte la necessitat de criteris de validació i rendició de comptes
dels diners públics atorgats);
(3) Valorar la necessitat de la creació d’una llei específica pel Tercer Sector Social i
(4) Involucrar a les persones LGTBI+ i organitzacions de la societat civil en el procés de disseny,
implementació i avaluació de les polítiques. Assegurar-se que les seves veus siguin escoltades i
considerades en totes les etapes del procés.
29. Establir un pla d’indicadors per avaluar les mesures implementades en matèria de polítiques

LGTBI+ en un pla temporal. És important distingir entre implementació (portar a terme una deter-
minada mesura), i impacte social (els resultats i conseqüències derivades de la implementació).

Aquesta avaluació ens pot indicar els passos a seguir, reforçar i/o millorar en la implementació de
polítiques i programes relacionats amb la diversitat afectiva sexual i de gènere.

30. En el camp de la salut mental, és fonamental implementar mesures que abordin les necessi-
tats específiques de les persones LGTBI+ i promoguin el seu benestar psicosocial. És important

garantir l’accés igualitari a serveis públics de salut mental de qualitat per a les persones LGTBI+.
Això implica eliminar barreres financeres, geogràfiques i d’estigma que puguin dificultar el seu
accés a l’atenció psicològica. Així mateix, proporcionar capacitació especialitzada a professionals

de la salut mental en relació amb les necessitats i experiències específiques de les persones LGT-
BI+. Això inclou la sensibilització sobre les qüestions relacionades amb l’orientació sexual, identi-
tat i/o expressió de gènere i els desafiaments de salut mental que poden enfrontar, marcades per

aspectes com pot ser el rebuig social o l’LGTBI-fòbia interioritzada.
31. Els itineraris oficials de denúncia en situacions d’LGTBI-fòbia poden arribar a ser costosos i
fatigants emocionalment per les persones afectades. En l’àmbit de la justícia proposem:

(1) Millor coordinació entre els agents socials i institucionals que treballen les violències per mo-
tius d’OSIEGCS;

(2) Formació específica pels cossos i forces de seguretat en les acadèmies formatives;
(3) Equitat territorial i recursos de Fiscalia en les 4 províncies del territori;
(4) Estudis qualitatius per analitzar el fenomen de la infradenúncia;
(5) Impulsar accions formatives i de sensibilització sobre LGTBI-fòbia dirigides al Poder Judicial.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

118
(6) Implementació de recursos per un impacte social efectiu de les normatives vigents;
(7) Desplegament del règim sancionador de la Llei 11/2014 i de la Llei 19/2020.

(8) Participació activa i agències de les persones afectades en els processos judicials i adminis-
tratiu.

(9) Garantir l’accés efectiu a la justícia per a les persones LGTBI+ i promoure la sensibilització
dels operadors judicials sobre els seus drets i necessitats específiques.

32. Organitzar i participar en esdeveniments i activitats que celebrin la diversitat sexual i de gè-
nere. Això pot incloure manifestacions de l’orgull LGTBI+, festivals culturals, conferències i espais

amables on les persones LGTBI+ puguin reunir-se i expressar-se lliurement.
33. Implementar i fer seguiment de la Llei 4/2023, per la igualtat de tracte real i efectiva de les
persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI; sobretot, referent a la potestat
sancionadora que pugui assumir l’Ajuntament de Barcelona i valorar si poden iniciar expedients
administratius per infraccions conjuntament amb la ja exercida en aplicació de les lleis 11/2014 i
19/2020.
34. Promoure accions d’incidència i sensibilització per a excloure codificacions discriminatòries

i actualitzar els diagnòstics mèdics perquè deixin d’incorporar en els seus expedients, per exem-
ple, trastorn d’identitat de gènere, i que evitin posar en l’informe de la visita mèdica la referència a

la seva identitat quan el motiu és totalment aliè.
35. Impulsar i dotar de recursos els dispositius de prevenció, detecció i intervenció davant de les
violències masclistes i LGTBI-fòbiques, en el que l’imaginari social es coneix com a Punts Liles i/o
Feministes i LGTBI+ en els principals espais d’oci.

36. Davant del context sociopolític, on la dreta i l’extrema dreta guanya avenç en el terreny me-
diàtic, polític, institucional i social, proposem reflexionar sobre la implementació de polítiques que

puguin distingir el que és opinió, al que és difusió de discursos d’odi cap a determinats col·lectius,
com pot ser l’LGTBI+.
37. Impulsar una estratègia integral contra el sexili LGTBI+ que inclogui la creació de xarxes de
suport locals, la formació de professionals i agents socials del territori, la promoció de la visibilitat
i l’arrelament de les persones LGTBI+ en municipis rurals mitjançant polítiques d’ocupació, cultura
i joventut, així com la implantació de protocols antidiscriminació en tots els espais comunitaris.
38. La visibilització de referents positius LGTBI+, en diferents àmbits de la vida social com el
cultural, educatiu, polític, esportiu, etc., és una eina imprescindible per avançar cap a una societat
més igualitària i lliure de discriminacions. Els referents actuen com a models socials que trenquen
estereotips i generen sentiments de pertinença, especialment entre les persones joves i aquelles
que es troben en processos de descobriment i afirmació de la seva identitat.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

119
7. BONES
PRÀCTIQUES

7.1 Punt d’atenció contra
l’LGTBI-fòbia a l’Espai LGTBI
de Girona

El projecte del Punt d’atenció contra l’LGTBI-
fòbia a Girona es basa en la necessitat de

prevenir, detectar i intervenir en situacions de
discriminació per motius d’orientació sexual,
identitat i/o expressió de gènere. Està pensat
com una prova pilot per a poder assistir
situacions de discriminació per OSIEGCS a

Girona. Els informes de l’Estat de l’LGTBI-
fòbia realitzats per l’Observatori trasllada

la importància de registrar les situacions
d’LGTBI-fòbia i parla de la necessitat imperiosa
d’establir recursos per establir una equitat

territorial pel que fa a la lluita contra l’LGTBI-
fòbia.

Les dades recollides a la Província i a la
demarcació de Girona indiquen que fa falta
treballar en aquesta prevenció, detecció i
intervenció. Si establim un punt d’informació i
atenció, on la ciutadania pugui anar a traslladar
les situacions de discriminació, és probable que
detectem més incidències per a poder reparar
la seva dignitat. El servei es complementa amb
el Servei d’Atenció Integral (SAI) de la ciutat de
Girona i del Gironès. Així mateix, Girona disposa
d’un ric teixit associatiu activista que impregna
les polítiques LGTBI+ de la demarcació i
el projecte es basa a continuar treballant
plegades, específicament amb l’Espai LGTBI
de Girona que engloba l’Associació de Famílies
LGTBI, l’Associació Trans* de Girona, el Front
d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), el Grup
de Lesbianes de Girona (GLG) i la Comissió
Unitària 28 de Juny (CU28J).

Des de fa anys l’Observatori en té experiència
gestionant Punts LGTBI+ de municipis com
Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Andreu de
la Barca, sent un element destacable de les
polítiques LGTBI+ municipals.
Durant els mesos de la prova pilot es van
realitzar dues formacions basades en la
presentació del projecte i en com construir
espais amables: festes sense masclisme ni
LGTBI-fòbia en el context de la proximitat de la
Festa Major de Girona.
La realitat, però, també ens diu que per establir
punts d’atenció i informació dirigits al col·lectiu
LGTBI+ en particular i a la ciutadania en general,
s’ha de realitzar un treball de difusió important i
anar calant amb el temps fins a la coneixença i
consolidament del servei.
Creiem necessari que el teixit associatiu de la
ciutat pugui establir aquests tipus de serveis
per continuar fent xarxa social i poder reparar
les violències que es pateixen per motius
d’OSIEGCS.
7.2 Tallers formatius de
sensibilització en l’atenció a
persones trans* i LGTBI+ a
professionals de la salut
Les persones trans* i no binàries són una
població en situació de vulnerabilitat social

a causa de la transgressió del sistema sexe-
gènere establert. És un col·lectiu invisibilitzat i

heterogeni, que pateix violències específiques
i que les seves realitats acostumen a ser
desconegudes tant per la població general
com per a professionals de la salut. El tracte
discriminatori i la violència dirigida a les
persones trans* és molt freqüent dins del
sistema sanitari, on l’essencialisme biològic és
molt present.
Recentment, el Departament de Salut i el
CatSalut han realitzat una anàlisi de les
incidències LGTBI-fòbiques que s’han registrat
durant els últims tres anys (2021-2024) dins
del sistema de salut a Catalunya i s’ha detectat
una major incidència de discriminacions cap

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

120
a persones trans*, tant per part de personal administratiu com mèdic. Identifiquem una manca
de sensibilització i formació dins del sistema sobre com fer una atenció i intervenció curosa a
persones trans*. Algunes de les situacions que s’han identificat són les següents:

· Es diagnostica la transsexualitat com un“trastorn d’identitat de gènere” i altres categories
patologitzants.
· Tracte inadequat i discriminatori per part del personal administratiu i sanitari, específicament
tracte inadequat al dirigir-se a les persones trans* i no binàries per part de professionals sanitaris i
l’impacte psicosocial que pot comportar aquest tracte a la persona afectada.
· Manca de confiança en ser ateses amb la qualitat o el coneixement necessari respecte a la
realitat trans*.
· Pressió per fer-se cirurgies/tractaments per ser considerades persones trans* en integritat.
Totes aquestes situacions tenen un impacte psicosocial en la salut de les persones trans*, que
amb freqüència estan menys vinculades al sistema sanitari, accedint als tractaments físics i
mentals de manera tardana respecte a la població general. És una qüestió de drets el fet de
poder garantir a les persones trans* una atenció sanitària que respecti i curi la seva autonomia
i integritat. Amb aquest respecte, les institucions han d’actuar amb la diligència deguda,
reconeixent la transfòbia existent dins dels serveis i fent una recerca i lluita activa per combatre-la
i evitar qualsevol situació de violència institucional. Per tant, és responsabilitat del Departament
de Salut prendre mesures per abordar aquesta problemàtica a tota Catalunya.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

121
És en aquest context que l’Observatori es va fer càrrec de formar en sensibilització al personal
del sistema de salut de Catalunya,enfront de la transfòbia per garantir uns serveis de qualitat i el
benestar de les persones trans* i no binàries. El projecte va tenir dos objectius principals:
1. Sensibilitzar i formar al personal sanitari i reduir la discriminació per identitat de gènere dins del
sistema sanitari mitjançant la conscienciació i remoguda de consciència del personal sanitari que
pugui estar en contacte amb persones trans* i no binàries.
2. Promoure el benestar, la confiança i la vinculació de les persones trans* i no binàries amb el
sistema sanitari mitjançant la formació a professionals sobre les realitats trans* i LGTBI+.
A continuació exposem el quadre de les 25 formacions realitzades a les regions sanitàries de
Catalunya:

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

122
Valoració de les formacions
A partir de l’administració i posterior anàlisi de les enquestes de satisfacció dels assistents als

tallers de sensibilització en l’atenció a persones trans* i LGTBI+ a professionals de la salut a Ca-
talunya, es pot observar que s’han obtingut 173 respostes, les quals mostren la valoració de les

persones assistents pel que fa a 4 blocs: Continguts, Ponents, Interessos personals i Espai obert.
Pel que fa al bloc de continguts, es valora que el temps de formació ha estat bastant adequat,
els continguts han estat molt útils per entendre els temes tractats, han estat bastant suficients i
s’han considerat bastant rellevants. Respecte al bloc dels ponents, es valora que els ponents han
sabut transmetre els conceptes de manera molt entenedora, han promogut bastant la participació
de les persones assistents, han deixat espai molt suficient per a resoldre dubtes i fer preguntes i
tenien molt coneixement dels continguts tractats.
En relació amb el bloc d’interessos personals, es percep molt interès personal pels continguts

tractats, a la mostra li agradaria bastant seguir formant-se en aquestes temàtiques, i a 145 per-
sones de les 173 totals els agradaria seguir formant-se en temes que han aparegut en aquesta

formació.
Pel que fa a futures enquestes, seria interessant aclarir més detalladament algunes preguntes,

com la del Bloc 2 “Tenien coneixement dels continguts tractats?”, la qual feia referència al co-
neixement dels ponents, però alguns participants semblen haver pensat que es feia referència al

seu propi coneixement. A més, seria adient que la pregunta del Bloc 3 “T’agradaria formar-te més

detalladament en temes que han aparegut en aquesta formació? Quin/s?“ passés a ser de múlti-
ple resposta, ja que alguns participants han manifestat tenir interès en diverses temàtiques.

En conclusió, els assistents als tallers de salut valoren l’experiència de manera Molt positiva o
Bastant positiva, demanant més tallers d’aquesta tipologia i de major durada, i manifestant la
necessitat d’orientar els continguts envers temàtiques d’interès en l’àmbit de la salut.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

123
8.REFERÈNCIES
BIBLIOGRÀFIQUES

Àrea de Comunicació i relacions institucionals. (2021) Protocol de Prevenció i Intervenció
de l'LGTBI-fòbia a les xarxes de transports de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Responsabilitat Social, Dona i Diversitat. https://pro.static.gentmb.tmb.cat/s3fs-public/fi-
txers/1637917091/protocol_lgtbi-fobia_transport_public_v3-plantilla_corporativa.pdf

Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. (2020). Protocol d’actuacions davant

situacions de discriminació per LGTBI-fòbia. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelo-
na.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/protocol_lgtbifobia.pdf

Balasch, M., i Montenegro, M. (2003). Una propuesta metodológica desde la epistemología de los
conocimientos situados: Las producciones narrativas. Encuentros en Psicología Social, 1(3), 44-48.

Barbosa, M., Calderón, C. A., i Holgado, P. S. (2025). LGTBfobia en redes sociales: Revisión siste-
mática de la detección y clasificación de discurso de odio a gran escala. Empiria: Revista de meto-
dología de ciencias sociales, 64, 51-79.

Biglia, B., i Bonet-Martí, J. (2009). La construcción de narrativas como método de investigación
psicosocial. Prácticas de escritura compartida. Forum Qualitative Sozialforschung, 10(1), 1-25.
Carrer, C.; Carrasco A.; i Suárez, S. (2021). L’LGBTI-fòbia estructural: la discriminació en l’accés

als drets socials. Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, 63. https://www.tercersec-
tor.cat/sites/default/files/2021-11/dossier_catalunya_social_lgbti_drets_socials_taula_3r_sec-
tor_octubre_2021.pdf

Casas-Martí, J., Mesquida, J. M., i Pinazo-Hernandis, S. (2024). La soledad y el aislamiento
social en personas mayores LGBTIQ+. Abriendo caminos hacia la comprensión del fenómeno en
España. Paraninfo Digital, 38.
Ceballos-Herrera, F. A. (2009). El informe de investigación con estudio de casos. Magis. Revista
Internacional de Investigación en Educación, 1(2), 413-423. ISSN: 2027-1174. https://www.redalyc.
org/articulo.oa?id=281021548015

Coll-Planas, G., i Missé, M. (2018). Identificación de los factores de inserción laboral de las perso-
nas trans. Exploración del caso de la ciudad de Barcelona. Revista OBETS, 13(1), 45-68. https://doi.

org/10.14198/OBETS2018.13.1.02
Direcció de Feminismes i LGTBI. (2016). Diagnòstic de les diferents realitats, posicionaments i

demandes de la població intersexual / amb DSD (diferències del desenvolupament sexual) a Barce-
lona. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/

arxius-documents/diagnostic-de-les-diferents-realitats-posicionaments-i-demandes-intersex.pdf
European Union Agency For Fundamental Rights (FRA) (2018). Manual de legislación europea
contra la discriminación. Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea. ISBN: 978-92-

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

124
9474-512-5.
Gálvez, A. A. C. (2021). Masculinidades virtuales. Un estudio comparado del cuerpo gay a través
de Grindr y Tinder. Estudios LGBTIQ+, Comunicación y Cultura, 1(1), 91-101.
Generalitat de Catalunya. (2019). Primera radiografia de la LGBTIfòbia a Catalunya 5 anys de Llei:
denúncies i accions. https://govern.cat/govern/docs/2021/06/08/12/35/803af855-5a4a-48a9-
ba40-def0f729890a.pdf
Generalitat de Catalunya. (2021). Pla de Govern de la XIV Legislatura. Acord de govern de 13 de
juliol de 2021. https://govern.cat/govern/docs/PdG.pdf
Generalitat de Catalunya (2021). El Govern inicia la tramitació de la llei trans* catalana. Web de la

Generalitat de Catalunya. https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/El-Govern-inicia-la-tramitacio-
de-la-llei-trans-catalana-00002

Generalitat de Catalunya (2022). Consulta pública prèvia sobre l’avantprojecte de llei integral de
reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere. Web de la Generalitat de Catalunya.
https://participa.gencat.cat/processes/dretalaidentitatiexpressiodegenere
Generalitat de Catalunya. Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i

expressió de gènere. https://governobert.gencat.cat/ca/transparencia/normativa-i-informacio-in-
teres-juridic/normativa/normativa-en-tramit/igu/en-tramit/projecte-llei-reconeixement-identitat-ex-
pressio-genere

Gómez Beltran, I. (2019). Grindr y la masculinidad hegemónica: aproximación comparativa al
rechazo de la feminidad. Estudios sociológicos, 37(109), 39-68.
Gramajo, N. C. (2024). Relaciones entre envejecimiento activo y población LGTB+. Perspectivas:
revista de ciencias sociales, 9(17). https://doi.org/10.35305/prcs.v9i17.792.
Grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (2021). Moció a la mesa del Parlament

número entrada 04115. 7 de juny de 2021. https://www.esquerra.cat/uploads/20210617/Mo-
cio_A_igualtat_07_06_21__2_.pdf.

Guasch, O. (2011). Social stereotypes and masculine homosexualities: The Spanish case. Sexuali-
ties, 14(5), 526-543. https://doi.org/10.1177/1363460711415216

Hepburn, A., i Wiggins, S. (Eds.). (2007). Discursive Research in Practice: New Approaches to Psy-
chology and Interaction. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511611216

Igualtat i Feminismes. (2024, gener 19). El Departament d'Igualtat i Feminismes ultima l'avantpro-
jecte de la llei trans* catalana. Govern de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-prem-
sa/573462/departament-digualtat-feminismes-ultima-lavantprojecte-llei-trans-catalana

Igualtat i Feminismes. (2021, desembre 14). El Govern inicia la tramitació de la llei trans* catala-
na. Govern de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/416626/govern-inicia-tra-
mitacio-llei-trans-catalana

Igualtat i Feminismes. (2022, març 25). Igualtat i Feminismes presenta l'Organisme de Protecció
i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació. Govern de Catalunya. https://govern.cat/

salapremsa/notes-premsa/419680/igualtat-feminismes-presenta-lorganisme-proteccio-promo-
cio-igualtat-tracte-no-discriminacio

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

125
Igualtat i Feminismes. (2023, abril 25). La Generalitat imposa una sanció de 20.000 euros a Hazte
Oír per l'autobús transfòbic que va fer circular per Barcelona. Govern de Catalunya. https://govern.

cat/salapremsa/notes-premsa/501702/generalitat-imposa-sancio-20000-euros-hazte-oir-lauto-
bus-transfobic-que-circular-barcelona

Igualtat i Feminismes. (2024, maig). El Departament d'Igualtat i Feminismes, el CAC i el Col·legi
de Periodistes actualitzen el codi sobre el tractament de les persones LGBTI+ als mitjans. Govern

de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/608102/departament-digualtat-femi-
nismes-cac-collegi-periodistes-actualitzen-codi-sobre-tractament-persones-lgbti-als-mitjans

Igualtat i Feminismes. (2024, juny 20). Igualtat i Feminismes i l'Acadèmia del Cinema Català

presenten el primer Protocol per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fò-
biques al sector audiovisual. Govern de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-prem-
sa/618662/igualtat-feminismes-lacademia-del-cinema-catala-presenten-protocol-prevencio-abor-
datge-violencies-masclistes-lgtbi-fobiques-al-sector-audiovisual

Igualtat i Feminismes. (2024, juliol 16). El Govern actualitza la Comissió Nacional per a una In-
tervenció Coordinada contra les Violències Masclistes per fer-la encara més efectiva i eficient.

Govern de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/626062/govern-actualitza-co-
missio-nacional-intervencio-coordinada-contra-violencies-masclistes-fer-la-encara-mes-efecti-
va-eficient

Igualtat i Feminismes. (2024, juliol 19). S'afegeix un nou punt a la Xarxa SAI LGBTI+ a Montcada i

Reixac. Govern de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/627562/safegeix-nou-
punt-xarxa-sai-lgbti-montcada-reixac

Igualtat i Feminismes. (2024, juliol 22). El Departament d'Igualtat i Feminismes i Ferrocarrils sig-
nen un acord per promoure les polítiques d'igualtat i la no-discriminació al transport públic. Govern

de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/627822/departament-digualtat-femi-
nismes-ferrocarrils-signen-acord-promoure-politiques-digualtat-no-discriminacio-al-transport-pu-
blic

Igualtat i Feminismes. (2025, juliol 4). La Xarxa de Servei d'Atenció Integral LGBTI+ de Catalunya

atén 6 casos nous cada dia. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/723363/xarxa-ser-
vei-datencio-integral-lgbti-catalunya-aten-6-casos-nous-dia

Igualtat i Feminismes. (2024, juliol). Les discriminacions a Catalunya. Generalitat de Cata-
lunya. https://igualtat.gencat.cat/web/.content/Ambits/Oficina-Igualtat/Publicacions/Docu-
ments/20241211_EnquestaDiscriminacionsIFE.pdf

Igualtat i Feminismes. (2025). Radiografia de l’LGBTI-fòbia i primer estudi de les atencions realit-
zades per la Xarxa SAI LGBTI+ a Catalunya l’any 2024. Generalitat de Catalunya. https://igualtat.

gencat.cat/web/.content/Ambits/LGBTI/publicacions/Radiografia-de-la-LGBTI-fobia.-Primer-estu-
di-de-les-atencions-realitzades-per-la-Xarxa-SAI-LGBTI-a-Catalunya-lany-2024._.pdf

Íñiguez, L. (2003). El análisis del discurso en las ciencias sociales: Variedades, tradiciones y prác-
tica. En L. Íñiguez (Ed.), Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales. (p. 273). Editorial

UOC.
Martínez, P. C. (2006). El método de estudio de caso: estrategia metodológica de la investigación
científica. Pensamiento y Gestión, 20, p. 165-193. ISSN: 1657-6276.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

126

Martins, V., Vicente-Cruz, E., & Cassilhas, F. (2025, no prelo). Narrar além do corpo: identidade de gê-
nero e produção de conhecimento sobre pessoas trans e travestis. 25 anos da Revista Gênero.

Mesquida, J. M., Quiroga, V., i Boixadòs, A. (2017). 50+LGTB Informe. Personas Mayores Lesbia-
nas, Gais, Trans y Bisexuales en la ciudad de Barcelona. Boira Editorial. http://diposit.ub.edu/dspa-
ce/handle/2445/120277.

Ministerio de Igualdad (2024, juny 25). El Gobierno interpone recursos de inconstitucionalidad

contra la Ley Trans y LGTBI de la Comunidad de Madrid. Gobierno de España. https://www.igual-
dad.gob.es/comunicacion/sala-de-prensa/el-gobierno-interpone-recursos-de-inconstitucionali-
dad-contra-la-ley-trans-y-lgtbi-de-la-comunidad-de-madrid/

Ministerio del Interior (2025). II Plan de Acción de la lucha contra los delitos de odio (2022-2024).

Gobierno de España. https://www.interior.gob.es/opencms/pdf/servicios-al-ciudadano/Deli-
tos-de-odio/descargas/II-PLAN-DE-ACCION-DE-LUCHA-CONTRA-LOS-DELITOS-DE-ODIO.pdf.

Muniesa Tomás, M.a P., Tomás Fernández Villazala, T., Máñez Cortinas, C. J., Colás Fuentes, E,

Méndez Matos, G., Gómez Esteban, J., González González, M., Amado Hernández, M. P., Buque-
rín Pascual, S., i Matilla Molina, A. (2024). Informe sobre la evolución de los delitos e incidentes de

odio en España 2024. Ministerio del Interior.

Nació Digital. (2021, març 31). Les oficines del SOC oferiran atenció i orientació laboral especí-
fica a persones trans. https://naciodigital.cat/osona/societat/les-oficines-del-soc-oferiran-aten-
cio-i-orientacio-laboral-especifica-a-persones-trans.html

Observatório de Mortes Violentas (OMV) de LGBTI+ no Brasil. (2021). Relatório parcial no
01/2021.
Oficina per la No Discriminació. (2020). Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona
2019. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-no-discriminacio/sites/
default/files/WEB2_INFORME_DISCRIMINACIO_2019_A4_CA.pdf

Oficina per la No Discriminació. (2024, juliol 2). Barcelona tindrà una ordenança contra la discri-
minació pionera a Espanya. https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-no-discriminacio/ca/noticia/

barcelona-tindra-una-ordenanca-contra-la-discriminacio-pionera-a-espanya
Oficina per la No Discriminació. (2025, juliol). Informe de l'Observatori de les Discriminacions a
Barcelona 2024. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/
default/files/InformeDiscriminacions2024_Online_CAT.pdf

Oliveira, J. M., i Mott, L. (2019). Mortes violentas de LGBT+ no Brasil – 2019. https://grupogayda-<br< a=""> />bahia.com.br/relatorios-anuais-de-morte-de-lgbti/

Olivares-García, F. J. (2021). Visibilidad y normalización de la comunidad trans en TikTok. In Desin-
formación y credibilidad en el ecosistema digital: actas del XII Congreso Internacional de Ciberperio-
dismo (pp. 328-345). Servicio Editorial Argitalpen Zerbitzua.

Olveira-Araujo, R. (2022). La transexualidad en los cibermedios españoles. Presencia, preeminen-
cia y temas (2000-2020). Profesional de la información, 31(1). </br<>https://doi.org/10.3145/epi.2022.

ene.02.
Pérez, M. O., Peñate, E. D. R. E., Muñoz, P. E., i del Rey Alamillo, R. (2023). Aunque no te lo digan,

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

127
también duele: La homonegatividad internalizada en el ciberacoso LGBTQ+ en adolescentes.
Comunicar: Revista científica de comunicación y educación, 31(75), 21–35. https://doi.org/10.3916/
C75-2023-02
Pichardo, J. I., De Stéfano, M., Faure, J., Sáenz, M., i Williams, J. (2015). Abrazar la diversidad:
Propuestas para una educación libre de acoso homofóbico y transfóbico. Ministerio de Sanidad,

Servicios Sociales e Igualdad. https://www.academia.edu/17275757/Abrazar_la_diversidad_pro-
puestas_para_una_educaci%C3%B3n_libre_de_acoso_homof%C3%B3bico_y_transf%C3%B3bico

Poder Judicial. (2022, abril 20). El CGPJ aprueba por unanimidad el informe al anteproyecto de
Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las

personas LGTBI. https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Consejo-General-del-Po-
der-Judicial/En-Portada/El-CGPJ-aprueba-por-unanimidad-el-informe-al-anteproyecto-de-Ley-para-
la-igualdad-real-y-efectiva-de-las-personas-trans-y-para-la-garantia-de-los-derechos-de-las-perso-
nas-LGTBI

Ramajo, B. (2023). El fantasma lesbiano. Edicions Bellaterra.
Rey Martínez, F. (2019). Derecho Antidiscriminatorio. Aranzadi. ISBN: 978-84-1308-707-8.
Rodríguez, M. del C., i Peña, J. V. (2005). Identidad de género y contexto escolar: Una revisión de
modelos. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), 1(112), 166-194.

Rojo, B. (2016). ‘Crossdressing’: Ser hombre, ser mujer y volver a ser hombre otra vez. Pikara Ma-
gazine. https://www.pikaramagazine.com/2016/04/crossdressing-documental-en-femme/

Sánchez de Castro, D. (2021) Deportistas transgénero, entre la inclusión, la justicia deportiva y las
dudas médicas: ¿tienen ventaja las mujeres trans en las pruebas femeninas?. 28 de junio de 2021.
Diario 20 minutos.

Spade, D. (2013), "Intersectional Resistance and Law Reform", en Signs: Journal of Women in Cultu-
re and Society, vol. 38, núm. 4, pp. 1031-1055. doi:10.1086/669574

Spade, D. (2015), Normal Life: Administrative Violence, Critical Trans Politics, and the Limits of Law.
Duke University Press.
Stake, R. E. (2000). The case study method in social inquiry. En R. Gomm, M. Hammersley, & P.
Foster (Eds.), Case Study Method: Key Issues, Key Texts (pp. 20-26). SAGE Publications Ltd.
Ventura, R., Blanco-Fernández, V., i Sánchez-Soriano, J. J. (2024). Temporalidades queer en la
serie de televisión Veneno: rompiendo la espiral del silencio a través de la visibilidad trans. Miguel
Hernández Communication Journal, 15, 75-92. https://revistas.innovacionumh.es/index.php/mhcj/
article/view/2091/2102
Vicente-Cruz & Subinara-Melero (en prelo). Percepción de los adolescentes LGBT+ del acoso en
entornos escolares igualitarios. Educação & Sociedade.
Vicente-Cruz, E., Nardi, H., Guasch, Ò., i Valverde, G. (en prelo). La gayfobia como desafío para la
profesión de la psicología. Revista Psicología & Profesión.

Vicente-Cruz, E., Soto-Sanfiel, M.T., i Angulo-Brunet, A. (2025). Youth Perceptions of Male Ho-
mosexuality: Conceptions and Stereotypes in Brazil. Archive Sexual Behavior. https://link.springer.

com/article/10.1007/s10508-025-03206-2

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

128
Vilalta, M.; y Díaz, J. (2021) Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana. (tram. 300-00006/13)
Yin, R. K. (2014). Case study research: Design and methods (5th ed). Sage.

Legislació
Conveni Europeu de Drets Humans.
· Tractat de la Unió Europea.
· Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
· Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
· Directiva 2000/78/CE del Consell, del 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc
general per a la igualtat de tracte a la feina i l’ocupació.
· Directiva 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 d’octubre de 2012, per la qual
s’estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes, i
per la qual se substitueix la Decisió Marc 2001/220/JAI del Consell.
· Constitució espanyola, del 29 de desembre de 1978.
· Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
· Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal.
· Llei 3/2007, del 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de
les persones.
· Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i
intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
· Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació.
Llei 15/2022, del 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació.

· Llei 4/2023, del 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garan-
tia dels drets de les persones LGTBI.

· Decret 249/2021, del 22 de juny, d'estructuració del Departament d'Igualtat i Feminismes.
· Real Decreto 1026/2024, de 8 de octubre, por el que se desarrolla el conjunto planificado de las
medidas para la igualdad y no discriminación de las personas LGTBI en las empresas.
Instrucción de 26 de mayo de 2023, de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública,
sobre la rectificación registral de la mención relativa al sexo regulada en la Ley 4/2023, de 28 de
febrero, para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de
las personas LGTBI.

· Acord de Govern 26/2024, del 30 de gener, pel qual s'aprova el Protocol d'intervenció per gestio-
nar la diversitat per raó d'identitat de gènere a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

129
Jurisprudència
Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Ple), assumpte Dudgeon c. Regne Unit, del 22
d’octubre del 1981.
Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Ple), assumpte B. c. França, del 25 de març del
1992.
Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Secció 4a), assumpte Salgueiro da Silva Mouta
c. Portugal, del 21 de desembre del 1999.

Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Secció 4a), assumpte Identoba i altres c. Geòr-
gia, del 12 de maig del 2015.

Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Secció 3a), assumpte A.M. i altres c. Rússia, del
6 de juliol del 2021.
Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (Secció 5a), assumpte Karter c. Ucraïna, de l’11
d’abril del 2024.
Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, del 30 d’abril del 1996, assumpte
C-13/94, P c. S i Cornwall County Council.
Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, del 7 de gener del 2004, assumpte
C-117/01, K.B. c. National Health Service Pensions Agency i Secretary of State for Health.
Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala 1a), del 27 d'abril del 2006,
assumpte C‐423/04, Sarah Margaret Richards c. Secretary of State for Work and Pensions.

Sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala 4a), del 7 de novembre del 2013, as-
sumptes C-199/12 i C-200/12, Minister voor Immigratie en Asiel c. X i Y i Z c. Minister voor Immi-
gratie en Asiel.

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala 4a), del 29 d’abril del 2015, assumpte
C-528/13, Geoffrey Léger c. Ministre des Affaires sociales et de la Santé et des Droits des femmes
i Etablissement français du sang.

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala), del 15 de gener del 2019, as-
sumpte C-258/17, E.B. c. Versicherungsanstalt öffentlich Bediensteter BVA.

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala), del 4 d’octubre de 2024, as-
sumpte C-4/23, Mirin.

Sentència del Tribunal Constitucional núm. 214/1991, de l’11 de novembre de 1991.
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 41/2006, del 13 de febrer de 2006.
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 176/2008, del 22 de desembre de 2008.
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 159/2016, del 22 de setembre de 2016.
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 99/2019, del 18 de juliol de 2019.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

130
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 67/2022, del 2 de juny de 2022.
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 44/2024, del 12 de març de 2024.
Sentència del Tribunal Constitucional núm. 81/2024, del 3 de juny de 2024.

Sentència del Tribunal Suprem núm. 72/2018 (Sala penal, Secció 1a), del 9 de febrer de 2018 (re-
curs 583/2017).

Sentència del Tribunal Suprem núm. 458/2019 (Sala penal, Secció 1a), del 9 d’octubre de 2019
(recurs 10194/2019).

Sentència del Tribunal Suprem núm. 1900/2024 (Sala contenciosa, Secció 4a), del 28 de novem-
bre de 2024 (recurs 1900/2024).

Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia núm. 792/2023 (Sala contenciosa, Secció
4a), del 23 de gener de 2023 (recurs 2224/2019).
Soft law
· Principis de Yogyakarta
· Principis de Yogyakarta plus 10, del 10 de novembre de 2017.
· Resolució del Consell de Drets Humans de Nacions Unides A/HRC/RES/17/19, del 17 de juny de
2011, sobre «Drets humans, orientació sexual i identitat de gènere».

· Resolució del Consell de Drets Humans de Nacions Unides A/HRC/RES/27/32, del 26 de setem-
bre de 2014, sobre «Drets humans, orientació sexual i identitat de gènere».

· Resolució del Consell de Drets Humans de Nacions Unides A/HRC/RES/32/2, del 30 de juny de

2016, sobre «Protecció contra la violència i la discriminació per motius d’orientació sexual i identi-
tat de gènere».

· Recomanació núm. 17 de política general de l’ECRI per prevenir i combatre la intolerància i la
discriminació contra les persones LGBTI.
· Informe de l’ECRI sobre Espanya (cinquè cicle de supervisió) (2017).

· Informe ECRI conclusions on the implementation of the recommendations in respect of Spain sub-
ject to interim follow-up (2020).

· Estratègia per a la Igualtat de les Persones LGBTIQ 2020-2025 de la Comissió Europea (2020).
· Resolució del Parlament Europeu, del 14 de setembre de 2021, sobre els drets de les persones
LGBTIQ a la Unió Europea.
· Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa CM/Rec (2010)5 sobre mesures per
combatre la discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere.
· Declaració els ministres responsables de polítiques LGTBIQ a la Unió Europea, del 5 de juliol de
2023,

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

131
· «Avançant els drets LGBTIQ a Europa».
Pàgines web i documents en línia
Conclusions del Grup de Treball sobre l’LGTBI-fòbia al Parlament de Catalunya
Direcció General de Polítiques LGBTI+
Eines i documents de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia 1
ILGA Europe. Rainbow map.
Nom sentit de les persones trans*
Observatori de les Discriminacions a Barcelona

Organització de Nacions Unides (ONU). Independent Expert on sexual orientation and gender iden-
tity.

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI
Protocol de Prevenció i Intervenció de l’LGTBI-fòbia a les xarxes de transport de TMB
Protocol d’intervenció per gestionar la diversitat per raó d’identitat de gènere a l’administració de
la Generalitat de Catalunya
Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius
Recomanacions davant situacions d’LGTBI-fòbia

1 S’hi troben els Informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya i les memòries anuals de l’entitat, entre d’altres.

Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya

132

Estat de l’LGTBI-fòbia

L’ESTAT DE L’LGTBI-FÒBIA A CATALUNYA 2021 

- Aquest 2021 s’ha produït un increment d’un 50,3% en el nombre d’incidències registrades respecte l’any anterior.

- L’OCH ha registrat 284 incidències, esdevenint l’any que més n’ha registrat des que s’elaboren els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya.

- L’LGTBIfòbia està present en tots els contextos de socialització humana.

- En relació a la distribució territorial de les incidències, Barcelona continua sent la província més destacada amb un total del 44,7% (207), la gran majoria ocorregudes a la ciutat de Barcelona (118).

- Hem registrat incidències en 62 localitats diferents, sent la gran majoria en la Provincia de Barcelona.

- El col·lectiu que més incidències ha registrat és el d’homes gais, però es reconeix que possiblement hi hagi diversos casos invisibilitzats que no arriben a l’OCH que altres identitats LGTBI pateixen, com els casos de transfòbia que pateixen les dones trans treballadores del sexe o el col·lectiu de dones lesbianes i bisexuals.

- Hi ha una gran diferència en el nombre d’incidències registrades entre els homes i dones trans (8 incidències els homes i 29 les dones).

- Aquest any, a diferència de l’anterior, hem rebut incidències de persones heterosexuals, bisexuals, intersexuals i asexuals

- El tram d’edat que més incidències registra va dels 26 als 35 anys i la mitjana d’edat és de 33,4 anys. La següent franja amb més incidències és de 18 a 25 anys.

- Barcelona és la província de Catalunya que més incidències registra, tant en nombre absolut com ponderant el nombre d’habitants (projecció territorial) amb més de la meitat del total d’incidències.

- Els mesos de 2021 que més incidències han registrat són juliol, setembre i novembre, amb més de 30 incidències, és a dir, més d’una incidència al dia.

- El 50,4% del total d’incidències ocorren en cap de setmana, quan els recursos són més minsos.

- El canal mitjançant el qual s’exerceix l’acte discriminatori i/o agressió és majoritàriament presencial.

- Els àmbits on més incidències s’han registrat son la via pública, l’habitatge i internet i xarxes socials, similar a l’any anterior, tot i que aquests dos últims àmbits han tingut una davallada percentual. Hi ha un increment dels àmbits laboral i espai oci nocturn.

- El context presencial en el qual es produeixen els actes discriminatoris i/o agressions és principalment l’espai públic i, concretament, a l’àmbit de la via pública. En canvi, a l’espai privat destaquen les incidències registrades en els àmbits d’habitatge i laboral i en l’espai privat de concurrència pública, l’àmbit espai gastronòmic i espai oci nocturn.

- La gaifòbia i la transfòbia són presents, principalment, a l’àmbit de la via pública, la lesbofòbia a l’àmbit l’habitatge i l’LGTBI-fòbia, a l’àmbit de la via pública i d’internet i xarxes socials.

- S’observa un impacte de la COVID-19 a les discriminacions per canals virtuals a causa de l’augment dels casos.

- El tipus d’agressió i/o discriminació que més pateix el col·lectiu LGTBI és, en primer lloc, l’agressió verbal i, en segon lloc, odi i exaltació. - Les incidències amb base gaifòbica registren, principalment, agressions verbals i físiques.

- Les incidències amb base lesbofòbica registren, majoritàriament, en assetjament i agressions verbals.

- El tracte inadequat i l’agressió física són els actes discriminatoris més presents en les incidències registrades amb vessant transfòba.

- Les incidències amb base LGTBI-fòbica (generalista) registren, principalment, comportaments d’odi i exaltació.

- Les agressions físiques i verbals es produeixen, majoritàriament, a la via pública.

Descripció i anàlisi de casos que permeten apropar a la persona lectora a les vivències discriminatòries per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere on es poden haver vulnerat els drets de les persones afectades.

CAS NÚMERO 1:

PINTADES AL MURAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA I A SÍMBOLS LGTBI DE RIPOLLET

Característiques incidència:

generalista, discurs d’odi i exaltació de l’LGTBIfòbia

Descripció:

El 17 de gener s’inaugura el mural sobre la lluita pels drets LGTBI al parc del riu Ripoll a Ripollet. Dos dies després, el 19 de gener, el regidor de polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Ripollet, el Fran Sánchez, informa a l’OCH que han aparegut pintades al mural. El 12 de febrer i el 2 d’abril tornen a aparèixer pintades. L’OCH trasllada la seva preocupació a l’Àrea LGTBI de la Generalitat i al Síndic de Greuges de Catalunya.

El Síndic de Greuges demana un informe elaborat per la Direcció General de la Policia, el qual indica que tant la Policia de Cerdanyola com la Policia Local de Ripollet acorden fer un seguiment del cas i fer patrullatge per la zona per evitar nous incidents.

El cap de setmana del 3-4 de juliol el mural torna a ser vandalitzat i el 13 de setembre el municipi de Ripollet pateix atacs a tots els símbols LGTBI del municipi: s’arrenca la placa del mural, es pinta amb graffiti el monument dedicat als activistes del col·lectiu LGTBI, es ralla la placa de l’entrada del municipi que indica: ciutat feminista i LGTBI; i finalment, es dibuixa un penis en un banc amb els colors de la bandera del col·lectiu. El 23 de setembre es realitza una concentració al Parc del Riu Ripoll en contra dels atacs LGTBfòbics, amb la participació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), del Fran Sánchez, regidor de Polítiques LGTBI de Ripollet, del Toni Luque, president de Proud LGTBI Ripollet i del José María Osuna, alcalde del municipi.

Anàlisi:

Aquestes agressions evidencien l’odi envers la visibilitat i la simbologia LGTBI als espais públics. Aquest espai neix per homenatjar i recordar la història del moviment LGTBI. Només dos dies després de la inauguració, el mural LGTBI de Ripollet ja va patir el seu primer atac. No van trigar a atacar la resta dels símbols del municipi volent esborrar qualsevol marca del col·lectiu.

La policia dels dos municipis, tot i afirmar haver fet seguiment i patrulla, no ha vist cap moviment els dies dels atacs. Tot i això, és destacable la bona resposta de les institucions municipals que van denunciar, es van mostrar en contra i van participar en una concentració contra les agressions, amb la presència  del regidor de polítiques LGTBI.

Aquest cas evidencia la importància dels símbols i la visibilitat, especialment a l’espai públic. La simbologia sobre la disidència sexual i de gènere en l’espai públic reforça en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania la convivència en la diversitat i fa visible les dissidències sexuals i de gènere, malauradament a algunes persones aquesta presència i notorietat pública els hi fa nosa i els motiva a exercir aquests actes vandàlics.

CAS NÚMERO 2:

ARTICLE QUE ES REFEREIX A LES PERSONES INTERSEXUALS COM A “HERMAFRODITES”

Característiques incidència:

interfòbia, mitjà de comunicació, tracte inadequat

Descripció:

El 28 de juny es publica una notícia al diari 20 minutos amb el titular: Deportistas transgénero, entre la inclusión, la justicia deportiva y las dudas médicas: ¿tienen ventaja las mujeres trans en las pruebas femeninas?. En una part on es parla d’una competidora olímpica intersexual es podia llegir “La sudafricana es una persona hermafrodita” (que posteriorment rectifiquen per intersexual per les crítiques rebudes).

Anàlisi de cas:

En primer lloc, hi ha un biaix en la concepció de correspondència entre els genitals i la identitat gènere, el qual promou una clara interfòbia. És un error admetre una correspondència entre sexe biològic i identitat de gènere, caient en un determinisme biològic fal·laç. En segon lloc, “hermafrodita” és una paraula feridora i patologitzadora adreçada a les persones intersexuals. La intersexualitat és el ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals, que escapa de la lògica binària dels dos sexes com a úniques opcions vàlides, que tot just posa en qüestionament l’hermafroditisme. L’article argumenta que la testosterona en sang és un indicador per categoritzar els cossos en un dels dos sexes possibles (home / dona), basant-se en el biologicisme, com també ho fa la normativa establerta pel Comitè Olímpic Internacional (COI).

Tanmateix, la redacció de l’article porta explícits discursos transfòbics, per exemple, “Su primera competición como mujer fue en 2017, en pleno arranque de este ciclo olímpico, por lo que, estrictamente, es una novata... como halterófila, pero no como halterófilo”, a l’hora de referir-se a una altra competidora trans. L’article menciona la proposició de llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans1 (que s’ha acabat fusionant en el “Anteproyecto de ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI2” del Ministerio de Igualdad.

En l’anterior redactat (que no s’ha acabat contemplant en la versió actual), en relació a la inscripció a les proves femenines (capítol VI, article 40.1), s’establia: “la regulació de la participació de les persones trans a les pràctiques, events i competicions esportives, atenent al seu sexe registral sense que en ningún cas es puguin realitzar les proves de la verificació del sexe” (p. 22).

(1)La proposició de llei per a l’igualtat real i efectiva de les persones trans del Ministerio de Igualdad es pot consultar: https:// www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/B/BOCG-14-B-156-1.PDF (2) L’avantprojecte de llei per a l’igualtar real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI del Ministerio de Igualdad es pot consultar a: https://www.igualdad.gob.es/servicios/participacion/audienciapublica/ Documents/APL%20Igualdad%20Trans%20+LGTBI%20v4.pdf 

Així doncs, estarien contradient els codis legislatius perquè recordem que les dones trans, són dones, i hi poden participar, perquè la mesura de testosterona en sang (la qual funciona com verificació de sexe que segons la llei no es pot fer) no ha de ser determinant, independentment de la seva documentació registral, de l’elecció personal de les competidores.

CAS NÚMERO 3:

TRACTE INADEQUAT A UNA PARELLA DE DONES EN L’INSCRIPCIÓ DE LA SEVA CRIATURA A L’AJUNTAMENT D’ARMENTERA

Característiques incidència:

lesbofòbia, tracte inadequat, institucional

Descripció:

Una parella de dones, del municipi de l’Armentera (Girona), reconeguda com a parella de fet des de 2017, esperen una criatura. La parella se sotmet a un tractament de reproducció assistida a través de la Seguretat Social, a la Fundació Puigvert. La parella demana informació a l’Ajuntament de l’Armentera de cara al registre civil de la seva criatura. Allà les responen que la mare no gestant no pot constar com a mare i que la criatura no pot dur els seus cognoms perquè la parella no està casada. No obstant, el Codi Civil de Catalunya disposa el contrari. La parella ho consulta de nou al Registre Civil de Girona, al de Figueres i al 012. A tots tres llocs les diuen que sí que s’ha de permetre, ja que compleixen els requisits legals. Així doncs, insisteixen en registrar la criatura a L’Armentera.

Anàlisi de cas:

En aquest cas les afectades han sofert una situació de discriminació lesbòfoba. En la nostra societat estan legitimats els rols de gènere en la reproducció familiar. Aquests rols es basen en que la dona ha de gestar a la criatura i fer les tasques de cura mentre que l’home s’ocupa de les tasques de producció. És a dir, aquesta és la “família tradicional”, on a nivell institucional, la tradició imposa primer el cognom del pare i darrerament el de la mare, tenint en compte que actualment es pot escollir l’ordre dels cognoms. Com que són dues dones, l’Ajuntament no permet que el cognom de la mare no gestant consti en el nom de la criatura perquè no s’ajusta a la concepció de família tradicional, una concepció excloent i en aquest cas, lesbòfoba, de manera que l’Ajuntament exerceix una violència simbòlica i institucional cap aquesta parella.

CAS NÚMERO 4:

INSULTS LESBÒFOBS PER INSTAGRAM

Característiques incidència:

lesbofòbia, internet i xarxes socials, agressió verbal.

Descripció:

Una noia bisexual rep diversos missatges privats per Instagram per part d’un usuari desconegut. Els missatges contenen insults com: “ojalá te mueras”; “puta lesbiana”; “hija de la gran puta, payasa”. El mateix dia, l’afectada comunica i denuncia els fets a l’Àrea LGTBI de la Generalitat de Catalunya, qui considera que aquests fets poden ser constitutius de delicte i ho notifiquen als Mossos d’Esquadra. S’inicien diligències d’investigació per identificar l’autor.

Anàlisi:

Aquest cas mostra la discriminació lesbòfoba que pateixen tant dones lesbianes com bisexuals. En aquesta ocasió, s’exerceix per part d’un home, element que denota la influència de l’heteropatriarcat, i des de les xarxes socials, protegint-se en l’anonimat, el que facilita a més la impunitat d’aquests missatges d’odi

L’afectada pateix una doble opressió: per ser dona i per bisexual, fet que l’exposa a comentaris misògins i lesbòfobs. Aquests últims, a banda de ser discriminatoris, també invisibilitzen la bisexualitat de la persona, per tant, donat que assumeixen la seva orientació sexual com a lesbiana, és també un acte bifòbic. Les xarxes socials poden ser una eina canalitzadora per a missatges discriminatoris.

Les persones del col·lectiu són susceptibles de patir vexacions i atacs per part d’usuaris que, en moltes ocasions, són anònims, i es poden sentir indefenses davant d’aquests escenaris. Les eines amb les quals es compta per eradicar aquestes situacions són limitades, fet que aporta una major complexitat a l’assumpte.

És per això que és necessària la presa de mesures per part de les xarxes socials amb l’objectiu de prevenir aquests tipus d’atacs a través de la implementació de codis d’ètica en el seu ús. Per últim, cal destacar, que no sempre es correspon la identificació del col·lectiu de la persona (en aquest cas, una noia bisexual) amb l’origen discriminatori (en aquest cas, lesbofòbia).

Per l’OCH, posem la rellevància en el succés discriminatori, en el què ha passat i quina ha estat la motivació de la discriminació i/o agressió (en aquest cas l’insult és de puta lesbiana i no fa referència a l’orientació sexual de la bisexualitat). Tanmateix, visibilitzem les identitats sexuals de les persones afectades.

CAS NÚMERO 5:

INSULTS I ESCOPINADES A UN JOVE GAI A LA LÍNÍA DE METRO L4

Característiques incidència:

gaifòbia, agressió verbal, transport públic

Descripció:

El 22 d’abril, l’afectat es troba a l’estació de Maragall, quan puja a un comboi de la línia 4. A la parada d’Urquinaona, pugen dos nois i una noia, menors d’edat. Durant el trajecte, duen a terme conductes molestes com posar-se davant de la porta, obstaculitzant l’entrada i la sortida dels passatgers, gravar-se entre ells, fent veure que tiren de la palanca, etc. A continuació, comencen a riure’s de l’afectat, fent comentaris sobre la seva vestimenta i les seves ungles. El graven fent burla i el noi a l’adonar-se’n demana que ho esborrin sense tenir èxit. L’afectat demana als agressors que el deixin en pau i li responen: “si te estamos molestando, cámbiate de vagón”; “vete a hormonar, maricón”, etc.

L’afectat baixa a l’estació Villa Olímpica. En aquell moment, els agressors escupen a terra i el continuen insultant “maricona”, “folladora”, “que te peten el culo”; “me cago en tus muertos”. Finalment, el noi interposa denúncia a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

Aquest cas mostra com determinades persones se senten legitimades a insultar i agredir a altres persones a causa de la seva expressió de gènere. El metro és un espai públic pel qual transita gran part de la ciutadania de Barcelona, l’agressió es porta a terme en un espai tancat, en el qual físicament és impossible evitar-ne la situació desagradable.

Així mateix, la passivitat generalitzada del voltant, és un fet que pot reforçar la impunitat dels agressors en les seves accions i també desalentar a la persona afectada que sent que no rep ajuda i/o empatia. Entenent que prima la integritat física de les persones, és habitual la inoperància per part de les persones presents (com a espectadores) i més quan les agressions es produeixen en grup.

En aquests casos, les persones o no saben com actuar o no s’atreveixen a intervenir per por a represàlies; no obstant, al vídeo s’escolta a una persona que demana que tractin amb respecte a la víctima. Tanmateix, la no actuació per part de les espectadores reforça la legitimitat de les persones agressores a exercir l’agressió

Volem transmetre la importància de si som testimonis directes d’una situació LGTBI-fòbica d’una actuació ràpida amb la intenció d’ajudar i que ens permeten consolidar unes xarxes de suport i protocols d’actuació davant les discriminacions. En aquest cas la persona no va voler realitzar cap itinerari oficial de denúncia. Aquests agressors no només repercuteixen en el benestar psicosocial d’una persona per la seva expressió de gènere, sinó també en el seu trajecte i desplaçament, un impediment que no s’ha de pensar únicament com a quelcom banal, ja que aquest no permet la continuïtat normal del trajecte la persona.

CAS NÚMERO 6:

INSULTS HOMÒFOBS A UN PARTIT DE WATERPOLO

Característiques incidència:

gaifòbia, esportiu, agressió verbal

Descripció:

Un jugador professional de waterpolo del Club Natació Terrassa, denuncia a les xarxes socials que durant un partit pateix un episodi homòfob per part d’un dels jugadors de l’equip contrari, el Club Natació Sabadell, que li diu “maricón” en més d’una ocasió, també després del partit. En un principi, el denunciant no desvetlla la identitat de l’autor dels fets però decideix desvetllar-la en veure que no rep disculpa per part seva després de fer públic l’incident. El Club Natació de Sabadell publica un comunicat oficial condemnant els fets i informa que està reunint tota la informació del succés per prendre les mesures adients.

L’OCH condemna els fets, es posa a disposició de la víctima i insta a la Federació Espanyola de Waterpolo a investigar i prendre les mesures reglamentàries corresponents. La Federació expressa el rebuig dels fets i dies més tard imposa una sanció de quatre partits de suspensió i una multa de 200 , per ser una segona sanció de temporada (ja havia estat sancionat per conducta inadequada i contrària al codi ètic esportiu de la federació), legitimada en el règim disciplinari de la Real Federación Española de Natación (RFEN).

La persona afectada, en un tweet, exposa que es tracta d’una fita històrica perquè és el primer cop que es sanciona per homofòbia en esport professional.

Anàlisi:

Aquest cas posa de manifest la discriminació que poden patir les persones LGTBI a l’àmbit esportiu. És una fita històrica a l’Estat espanyol que se sancioni un comportament homòfob a l’esport. Que sigui la primera sanció pública per homofòbia, però, no vol dir que no hagi ocorregut abans, per això el cas és significatiu. Històricament s’ha considerat que la naturalesa dels esports representa una masculinitat hegemònica i de competència.

Al llarg del temps, els esports s’han dividit en pràctiques esportives (tenis, fútbol, bàsquet, natació…), fent una divisió de gènere i excloent també totes les diversitats sexuals, degut a que la creença ideològica de la masculinitat s’ha mantingut en base a l’heteronormativitat, generant una invisibilitat de les dissidències sexuals i de gènere en els contextos esportius, sobretot masculins.

De manera que a l’actualitat no estem exemptes de situacions en les quals es premia a l’home cisgènere heterosexual en l’àmbit esportiu. És per això que, en aquest cas, l’agressor se sent legitimat per discriminar la víctima en el moment que sap que l’orientació sexual d’un altre jugador “surt de la norma” i es creix utilitzant l’entorn del partit encara banyat per la masculinitat tòxica i de competència.

Aquest cas serveix de precedent per visibilitar aquest tipus de situacions i que animi més gent a denunciar en cas que pateixin discriminacions al món de l’esport. Seria profitós no quedar-se en el marc punitiu de la sanció i establir mesures pedagògiques pels esportistes que puguin cometre situacions d’LGTBI-fòbia en l’exercici de les seves funcions professionals.

CAS NÚMERO 7:

FUNERÀRIA OBVIA LA PRESÈNCIA DE SIMBOLOGIA LGTBI A UNA ESQUELA

Característiques:

gaifòbia, tracte inadequat, altres

Descripció:

Una dona denuncia que el seu germà, la víctima, demana abans de morir un text per a l’esquela del diari amb una imatge de l’arc de Sant Martí. La funerària, no posa l’esquela sobre el taüt com va demanar el difunt i no envien al diari l’esquela amb l’arc de Sant Martí. La denunciant protesta al responsable de la funerària, a qui els diu covards i els amenaça que si no envien l’esquela amb l’arc de Sant Martí, no paga. No vol cap judici, però vol “castigar-los” per “dignitat i respecte”.

Anàlisi: La denunciant d’aquest cas no només manifesta la gaifòbia amb la qual s’ha tractat al seu germà, també parla del patiment que viu amb aquesta situació fent un recorregut de la seva vida familiar, a més de tenir en compte com havia estat l’experiència del seu germà respecte a aquest tema. Quan parla del succeït amb el diari, es veu en la necessitat de fer justícia en front de la discriminació que pateix el seu difunt germà després de la seva mort. Entenem que s’han de respectar les voluntats de les persones difuntes i en aquest cas, aquesta voluntat és transgredida per la simbologia que representa l’Arc de Sant Martí.

Particularment, en aquest cas, es pot veure com els mecanismes heteronormatius operen en una cerimònia religiosa, sense respectar en cap moment el que s’ha pactat. Només la germana mostra actitud de respectar el desig del difunt, la família en cap cas concep l’acció de la funerària com un acte discriminatori. Considerem que des de la funerària, a l‘obviar una simbologia referent a l’orientació sexual de la persona afectada concorren en un acte homofòbic. Per tant, el que evidencia és que les discriminacions LGTBIfòbiques poden anar més enllà de la mort, faltant el respecte de les identitats de les persones, arribant a modificar la seva memòria de vida perquè aquesta encaixi en el model heteronormatiu.

CAS NÚMERO 8:

AGRESSIÓ FÍSICA A UN JOVE GAI AL PARC DE LA DEVESA DE GIRONA

Característiques incidència:

gaifòbia, via pública, agressió física

Descripció:

La matinada de l’1 d’octubre, l’afectat, en el marc d’un ambient lúdic i en presència de nombrosos testimonis, veu com se li atansen dos individus els quals després de preguntarli si “¿tu eres el maricón?”, agredeix físicament a cops de puny i puntades de peu. La gent present aconsegueix dissipar els agressors i truquen el 112. Minuts després arriba una patrulla de Mossos d’Esquadra, els quals van anar a la recerca dels agressors, aquests es van introduir entre la multitud i en van perdre la pista, però finalment els van aconseguir detenir gràcies a les descripcions aportades pels testimonis. L’Ajuntament de Girona convoca una concentració de rebuig a les agressions LGTBI-fòbiques i en suport de la persona afectada a la plaça del Vi

Anàlisi:

Aquesta agressió demostra la impunitat amb la qual creuen actuar els agressors. En aquest cas, els Mossos actuen correctament, ja que no cessa l’actuació policial fins que aconsegueixen identificar i detenir els agressors, a més això succeeix gràcies a la ràpida actuació dels testimonis de l’agressió, que intervenen en el transcurs d’aquesta, l’aturen, truquen a emergències i descriuen als agressors per tal que siguin detinguts. El rebuig social a Girona és contundent, pel fet que immediatament després, es convoca una concentració de suport.

CAS NÚMERO 9:

DIAGNÒSTIC MÈDIC DE CONDUCTA HOMOSEXUAL D’ALT RISC A UN CAP DE VIC

Característiques incidència:

lesbofòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Una noia bisexual acudeix a una consulta al CAP de Vic on li diagnostiquen una “conducta homosexual d’alt risc”. Davant la seva denúncia a les xarxes socials, la directora del CAP i la Generalitat es posen en contacte amb ella per dur a terme una reunió, on li demanen disculpes i es justifiquen dient que no es tracta d’un diagnòstic sinó “d’informació rellevant sobre el pacient”, és a dir, una descripció clínica d’informació sobre el pacient d’acord amb el codi CIE-10, el qual està desfasat, en l’actualització que entra en vigor a partir del 2022 es descodifiquen aquestes conductes i és inclusiu amb les orientacions sexuals dissidents. L’afectada sol·licita que aquest diagnòstic no consti en el seu expedient mèdic, però, tot i la petició, es manté.

Anàlisi:

El tracte patit per l’afectada demostra la desconnexió de la realitat social i la latent LGTBI-fòbia en l’àmbit de la salut, ja que es basen en codis desfasats i no es mostra un interès proactiu per canviar-ho, sinó que es reacciona i s’intervé gràcies a la denúncia de l’afectada i tot i demanar des d’un principi el canvi de diagnòstic, el centre no ho acaba realitzant, cosa que demostra el fet que continua apareixent al seu expedient. Queda palès la manca de formació al personal sanitari sobre diversitat afectiva sexual i de gènere i l’actualització de la informació legal. Aquesta formació hauria de ser promoguda per les polítiques públiques.

CAS NÚMERO 10:

DISCURS D’ODI I COMENTARIS HOMÒFOBS D’UN DOCENT UNIVERSITARI

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, educatiu, odi i exaltació

Descripció:

Un alumne denuncia el discurs d’un professor d’una universitat de Barcelona en contra del feminisme i del col·lectiu LGTBI. El docent fa una crítica a la concessió de drets als individus LGTBI, degut a l’extensió gradual del col·lectiu a la societat. Argumenta que aquests són contraris a la naturalesa humana i, a continuació, lloa les polítiques aprovades a Polònia i Hongria, basades en la creació de zones lliures de població LGTBI. A més, afirma que l’únió entre un home i una dona, és l’única opció vàlida, apel·lant a que el matrimoni és natural i procedeix de Déu. El professor insta a l’estudiant a tenir una conversa privada, en la qual li indica que “ha de ser un bon homosexual i apartar-se de la ideologia LGTBI, ja que dues persones del mateix sexe no es poden casar i una criatura ha de tenir un pare i una mare”. L’estudiant denuncia el discurs d’aquest docent a la Fiscalia de delictes d’odi i discriminació i es dictamina que està emparat per la llibertat d’expressió i de càtedra

Anàlisi:

Aquest cas mostra la capacitat de difondre discursos d’odi en l’àmbit educatiu, aprofitant la posició de poder en la relació interpersonal alumnat-professorat. Les declaracions del professor ocasionen un perjudici al benestar emocional de l’alumne, impotent davant la situació. A més, és important remarcar el fet que el cas va ser arxivat per Fiscalia, i que no es van aplicar mesures de cap tipus per condemnar el discurs. És clau que el professorat estigui sensibilitzat i format en quant a les desigualtats socials que pateix el col·lectiu LGTBI per tal d’evitar declaracions com les exposades. Una formació basada en la diversitat afectiva sexual i de gènere i coeducació des d’un punt de vista interseccional resulta útil per aconseguir docents compromeses amb la problemàtica.

A més, els propis centres educatius han de ser responsables d’aplicar les mesures pertinents en cas de detectar declaracions d’aquest tipus emparats en normatives com la Llei 11/2014, contra l’LGTBI-fòbia o la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no discriminació. Els discursos d’odi acostumen a ser emparats per la llibertat d’expressió i càtedra, quan sota el nostra parer no hi ha llibertat d’expressió si exerceixes una privació de drets i llibertat d’altres persones, i les aules han de ser un espai segur i lliure de discriminació, on cap orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere sigui negada i estigmatitzada i on els drets humans estiguin garantits.

En aquest cas, l’autoritat marcada del professor envers l’alumne dificulta i limita la capacitat de reacció de l’afectat, fet que provoca que se senti indefens i desamparat. Seria convenient que la direcció del centre escolar prengués mesures donada les seves competències per prevenir, detectar i intervenir l’LGTBI-fòbia en les aules.

CAS NÚMERO 11:

BURLES D’UNES INFERMERES A UNA DONA TRANS

Característiques incidència:

transfòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Una dona trans denuncia comentaris trànsfobs per part del personal sanitari d’un hospital de Barcelona. L’afectada acudeix al centre per rebre una intervenció de peritonitis, pateix dolors forts, i sol·licita un alleujament de la necessitat d’orinar. Per aconseguir-ho, és necessari que se li col·loqui una sonda per la uretra. Quan les infermeres es disposen a dur a terme aquesta acció, s’inicien una sèrie de comentaris cap a la pacient: “¿Y esto qué es?; “¿Dónde está el clítoris?”; “¿Dónde está la uretra?”; “Menudo chocho le han hecho a este”. Els comentaris van acompanyats de riures i, a continuació, les infermeres il·luminen la vagina de l’afectada amb la llanterna del mòbil. A més, l’introdueixen el tub de la sonda pel conducte vaginal enlloc de per la uretra.

Anàlisi:

El cas mostra una vexació per part del personal sanitari envers una pacient trans. Els comentaris i les accions dutes a terme per les infermeres resulten trànsfobes. Aquest tipus d’accions són fruit de la cisnormativitat. El sistema cisgènere en el qual la societat està emmarcada ocasiona situacions com les exposades. D’aquesta manera, persones trans com l’afectada poden sentir-se violentades a l’hora d’accedir a drets essencials com l’assistència mèdica i pot tenir conseqüències en la salut de la mateixa persona per la mala praxis portada a terme. L’estigmatització i la patologització de les persones trans és present també en l’àmbit de la salut. Per evitar-ho és clau la formació sobre diversitat afectiva sexual i de gènere del personal sanitari. És de vital importància erradicar aquest tipus d’incidències, ja que comporten un impacte en el benestar emocional en les persones afectades.

CAS NÚMERO 12:

TRACTE INADEQUAT A UNA NOIA TRANS EL DIA DEL 8-M

Característiques incidència:

transfòbia, via pública, tracte inadequat

Descripció:

Una noia trans denuncia el tracte de diversos policies a Girona, tornant de la manifestació del dia internacional de la dona. Després de demanar-li la identificació, un dels policies es dirigeix a ella en masculí, malgrat que l’afectada li demana en diverses ocasions que s’adreçi a ella en femení, tal i com indica el seu DNI. L’agent s’enfronta a l’afectada i li diu: “Senyor, aniràs detingut, estàs denunciat”. Acte seguit, l’afectada li demana el número de placa, però l’agent es nega a proporcionar-li i marxa amb la resta d’agents. L’afectada decideix seguir-los per aconseguir el número de placa i és, aleshores, quan apareix un quart policia, que també es dirigeix a la dona en masculí, dient als altres agents: “Aquest senyor és el que l’està liant?” i demana a l’afectada que marxi. L’afectada li demana el número de placa i aquest cop l’aconsegueix.

Anàlisi:

Aquest cas mostra el tracte trànsfob dut a terme per agents de la policia. La funció dels cossos i forces de seguretat és vetllar per la seguretat de la ciutadania, i en aquest cas no es respecta la identitat de gènere d’una ciutadana. Els agents realitzen misgendering perque neguen i invaliden la seva identitat. Tant les persones trans com les no binàries pateixen aquesta discriminació i és una pràctica que està directament relacionada amb l’estigmatització d’aquesta part del col·lectiu.

En aquest cas, la noia afectada manifesta reiteradament el seu desig de ser tractada en femení, però els agents l’ignoren i continuen fent-li misgendering. Això mostra la manca de respecte cap a la identitat de la persona. Tot i que no ha de ser necessària una documentació per rebre el tracte correcte en quant a identitat de gènere, aquest element agrava la situació. Els agents eren conscients de la identitat de la dona (no tenia passing a ulls dels policies) i tot i així van seguir sense respectar-la, el que denota la intencionalitat de les seves accions. El negar-se a donar els seus números de placa és un indicador de consciència de que les seves accions són reprobables.

És necessària una política de pedagogia i formació en diversitat afectiva sexual i de gènere als cossos i forces de seguretat amparades en les normatives competents. Tanmateix, la detecció d’aquestes situacions han de portar a prendre mesures competents encaminades a rebre un tracte adequat basades en no negar i respectar totes les identitats.

CAS NÚMERO 13:

INADMISSIÓ D’UN JOVE A UN BAR PER PORTAR ARRACADES

Característiques incidència:

gaifòbia, espai d’oci nocturn, dret d’admissió

Descripció:

Un jove denuncia la inadmissió a un bar de Barcelona per part del porter de l’establiment. El noi porta arracades i se li prohibeix l’entrada, excepte si se les treu. Les amigues de l’afectat pregunten si elles també se les han de treure i el porter contesta que no, ja que la norma únicament s’aplica als homes. El grup insisteix a deixar a entrar a l’afectat a l’establiment però la persona encarregada de la vigilància tampoc cedeix així que el grup d’amics decideix marxar a un altre bar en el qual sí que es permet l’entrada al jove.

El jove exposa els fets en les seves xarxes socials i mediatitza la situació. El bar exposa un comunicat afirmant que són tolerants i rebutgen les discriminacions LGTBI i per raça, sexe o religió. Justifiquen l’acció sota el pretext del dret d’admissió pel codi de vestimenta. A continuació, demanen perdó i afirmen que s’ha realitzat una reunió amb l’equip de porters per evitar que una situació com aquesta no es torni a repetir. 

Anàlisi:

El cas mostra una discriminació al jove per portar arracades. Aquest tipus de mesures, escudades en el codi de vestimenta del local, perpetuen els rols de gènere, i limiten la lliure expressió de gènere de les persones. El fet que aquesta norma s’apliqui als homes i no a les dones evidencia la rigidesa dels rols de gènere, que no permeten a un home portar complements socialment associats a les dones. La prohibició de l’entrada al denunciant implica una privació de la seva expressió de gènere i del seu accés a gaudir de l’oci.

Estem davant d’una situació sexista. El local assigna comportaments diferenciats per raó de gènere basats en la seva expressió (vestimenta) i exerceix autoritat per presentar a homes i dones amb unes característiques de vestimenta estereotipades i normatives. És essencial que hi hagi llibertat a l’hora d’expressar-se mitjançant l’aparença, així com de portar roba o complements que desafiïn als rols de gènere. Si es continuen produint prohibicions com l’exposada al cas denunciat, s’alimentarà l’estigmatització cap al col·lectiu.

La diversitat és necessària i enriquidora, i no s’hauria de limitar. Les persones que trenquen la normativitat es poden veure amenaçades per la manca d’acceptació social, i si el dret d’admissió d’un establiment els hi prohibeix l’entrada, les barreres són encara majors. Per aquesta raó és necessari que no es produeixin limitacions com la tractada, per tal d’aconseguir la normalització de totes les expressions de gènere.

Tota persona ha de poder gaudir de l’oci sense patir imposicions sobre la seva aparença, així com sentir-se segur i no discriminat. És de vital importància per tal d’aconseguir un tracte igualitari entre les persones.

CAS NÚMERO 14:

ANUNCI DE SNICKERS AMB CONTINGUT PLUMÒFOB

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, mitjà de comunicació, tracte inadequat

Descripció:

Durant l’estiu de 2021 es publica a diferents canals de comunicació i plataformes digitals un anunci per part de la companyia Snickers Espanya amb la col·laboració d’un conegut influencer. L’anunci mostra dos homes, un d’ells amb una expressió de gènere no normativa, a una guingueta de la platja volent prendre una consumició. A continuació, l’home amb expressió de gènere normativa (masculinitat hegemònica) es mira al cambrer i amb una actitud sobèrbia i plumòfoba el cambrer li diu ‘‘Anda, toma un helado Snickers’’, al moment que li fa una mossegada al gelat, el seu amic li diu ‘‘¿Mejor?’.

El destacat influencer actua ara amb una expressió de gènere normativa, fent veure el canvi degut a la consumició del producte i contestant “Mejor”. L’eslògan és ‘‘No eres tú cuando tienes hambre’’. L’anunci es retira dels mitjans de comunicació, degut a que rep acusacions de LGTBI-fòbia i Snickers fa un comunicat disculpant-se i dient que hi ha un malentès amb el que l’empresa volia transmetre.

Anàlisi:

Els mitjans de comunicació tenen una importància cabdal a l’hora de transmetre discursos que poden influir en la societat. En aquest cas, es transmet una idea essencialitzadora d’una determinada expressió de gènere lligada a una orientació sexual no normativa. Donat el contingut de l’anunci, es pot interpretar que el producte a vendre actua com a “element transfomador” o “curatiu” d’una expressió de gènere no normativa i que, per tant, aquesta expressió no és vàlida o és dolenta. L’eslògan remarca el contingut plumòfob i masclista, rebutjant les expressions de gènere femenines encarnades en un home, invalidant qualsevol tipus d’expressió fora de la normativa cis-heterosexual. Respecte al comunicat de disculpes de l’empresa, trobem que el “malentès” versa sobre la falta d’informació i de sensibilització caracteritzada per l’LGTBI-fòbia i el masclisme present a la nostra societat.

CAS NÚMERO 15:

TRACTE INADEQUAT A UNA DONA TRANS AL JUTJAT

Característiques incidència:

transfòbia, institucional, tracte inadequat

Descripció:

Una dona trans acudeix al Jutjat de Violència sobre la Dona, de Barcelona, ja que té obert un procediment penal en contra de la seva exparella per delictes d’abusos i agressions sexuals. Allà, l’afectada sol·licita una ordre d’allunyament i li deneguen argumentant que com que la seva exparella no té casa no li poden concedir. Denuncia que els funcionaris que l’atenen es dirigeixen a ella en masculí, tot i demanar prèviament que es dirigeixin a ella en femení. L’informe judicial consisteix en una barreja de pronoms. A més, l’afectada denuncia que el metge forense, en fer-li l’exploració mèdica, fa referència a “examinar el seu estatus de dona i l’estat dels seus genitals”.

Anàlisi:

El tracte rebut per l’afectada evidencia un tracte discriminatori i inadequat per part del funcionariat de l’administració de justícia a una dona en situació de vulnerabilitat i que ha estat victimitzada durant mesos per part de la seva exparella. Aquest comportament inadequat exercit per les institucions es tradueix en una revictimització de l’afectada, la qual havia acudit en la cerca d’ajuda però aquesta va ser denegada. A causa de la situació patida, l’afectada mostra una profunda desconfiança en l’administració pública que fa que no vulgui denunciar els fets.

CAS NÚMERO 16:

PINTADES A UN MURAL D’HOMENATGE DE LA RAFFAELLA CARRÀ A LA PLAÇA CINC D’OROS

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, via pública, odi i exaltació

Descripció:

El 29 d’agost apareix pintat un mural d’homenatge a la Raffaella Carrà, realitzat després de la seva mort, a la plaça Cinc d’Oros de Barcelona. A les pintades hi posa “gay no” i “VIH”.

Anàlisi:

Es tracta d’un atac mogut per l’odi al col·lectiu, pel fet que les pintades es duen a terme a sobre d’un mural d’homenatge a l’artista amb la bandera LGTBI de fons. Aquestes pintades vinculen el col·lectiu gai amb el VIH, el que suposa estigmatitzador i serofòbic i explicita una exclusió de la societat a les persones que s’identifiquen amb l’orientació sexual gai. 

CAS NÚMERO 17:

DIAGNÒSTIC DE TRANSSEXUALITAT COM A PROBLEMA DE SALUT AL CUAP DE GRANOLLERS

Característiques incidència:

transfòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Un home trans acudeix al CUAP per una lesió soferta al genoll i se n’adona que a l’informe mèdic que se li entrega es qualifica la seva transsexualitat com un “problema de salut actiu rellevant”.

Anàlisi:

Es produeix una patologització de la transsexualitat des dels mateixos serveis públics. Aquesta, per una banda, normalitza la discriminació envers el col·lectiu trans i el considera malalt, fruit de la intolerància i la cisnormativitat que cal trencar. Es perpetua així el sistema sexe-gènere i s’estigmatitza la pròpia existència de les persones trans. Per una altra banda, la falta de respecte envers la identitat de gènere de l’afectat pot tenir un impacte negatiu en ell, en tant que es tracta la seva identitat de gènere com a “problema de salut actiu rellevant”.

En aquest cas, l’argumentació des de salut són els sistemes de codificació internacionals que apareixen en els sistemes informàtics. Creiem que mai una orientació sexual o identitat de gènere pot ser conceptualitzada com un problema de salut. Les conseqüències que pot tenir aquesta problemàtica poden ser variades, per exemple que les persones trans deixin d’acudir als serveis sanitaris, o inclús amaguin la seva identitat de gènere.

CAS NÚMERO 18:

AGRESSIÓ HOMÒFOBA A UN MACROBOTELLOT DE LA UAB

Característiques incidència:

gaifòbia, via pública, agressió física

Descripció:

Els fets transcorren la nit del 16 de setembre durant un macrobotellot al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Una usuària denuncia públicament a Instagram que durant la nit un individu l’assetja múltiples vegades. Davant d’aquesta situació, un amic seu intervé per defensar-la. L’agressor es dirigeix a l’amic de la usuària amb insults homòfobs, li dona un cop de puny i l’empenta per un barranc. L’afectat, ferit i tacat de sang, és atès pel Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM).

Anàlisi:

El context on es va produir aquesta agressió demostra la protecció que senten molts individus que s’integren en grans grups, a l’hora de sentir-se legitimats per a incórrer en conductes il·lícites. També demostra la connexió que acostuma a haver-hi entre la misogínia i la LGTBI-fòbia, i com els agressors aprofiten espais multitudinaris per actuar anònimament. L’agressió es tracta d’una resposta violenta davant la reclamació legítima feta pel noi afectat, ja que intentava defensar a la seva amiga d’una agressió masclista i de sentir-se violentada. L’agressor no coneix a l’afectat així que es basa en la seva expressió de gènere per assumir la seva orientació sexual, insultar-lo i agredir-lo.

CAS NÚMERO 19:

FORMULARIS INADEQUATS A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, institucional, tracte inadequat

Descripció:

Al llarg de 2021 es reben, un any més, queixes per la inadequació dels formularis que empren les administracions públiques, sobretot en l’àmbit educatiu. Aquest tracte inadequat té un nexe comú, que consisteix a demanar les dades personals del pare i de la mare, com a camps obligatoris, sense contemplar altres models de família.

Anàlisi:

Els formularis de l’administració reprodueixen els patrons hegemònics del sistema sexe-gènere i els models familiars imperants i “tradicionals”, obviant altres maneres d’estar, sentir i organitzar-se al món i a la quotidianitat. Les polítiques públiques han de garantir la visibilitat de tots els models familiars i de la diversitat afectiva sexual i de gènere existent en la nostra societat.

Les modificacions en aplicacions informàtiques no són una activitat complexa per l’administració, ni suposa un cost elevat. A més, resulta necessari que el col·lectiu LGTBI es vegi reflectit en les administracions públiques i que les seves realitats no siguin invisibilitzades. Tot i que aquest cas acostuma a ser un fet recurrent, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies3, recomanen, mitjançant instruccions, una adequació dels formularis per complir amb la Llei 11/2014 i amb les realitats del col·lectiu LGTBI i els diferents models familiars.

Tanmateix, aquests canvis, encara no han arribat a la totalitat dels formularis que s’utilitzen en les diferents administracions, ocasionant un greuge a la pluralitat de la nostra societat. Tot i això, s’aprecia una voluntat per canviar aquests formularis i solucionar els greuges comesos, ja que en aquest cas, més enllà de les disculpes, s’han corregit els respectius formularis per tal de representar la diversitat comentada.

CAS NÚMERO 20:

DENEGACIÓ D’UNA HIPOTECA A UNA PARELLA D’HOMES A SANTA COLOMA DE GRAMENET

Característiques incidència: gaifòbia, habitatge, tracte inadequat Descripció: Una parella d’homes denuncia que la directora d’una oficina de La Caixa de Santa Coloma de Gramenet els denega una hipoteca pel fet de considerar-los “una parella no tradicional”. La parella pregunta directament si els denega la hipoteca per ser homosexuals i ella ho reafirma. Aquesta discriminació succeeix després d’un tracte inadequat continu, que consisteix en peticions de documents prèviament entregats i manca de tramitacions en els períodes necessaris, acompanyat de múltiples excuses. La parella envia un burofax a la central de La Caixa per denunciar l’incident i manifesta que, en cas de no obtenir una resposta satisfactòria, interposarà denúncia a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

Aquest cas exemplifica les conseqüències que té l’homofòbia en un dret tan fonamental com és l’accés a l’habitatge, concretament impedir a una parella d’homes la concessió d’una hipoteca. En primer lloc, la denegació es fa de manera tàcita, ignorant les trucades i requeriments de la parella, dilatant el temps, per tal que no puguin enviar la documentació necessària, i una vegada la parella se n’adona i es presenta a l’oficina de La Caixa, es realitza de manera expressa, quan la directora els hi diu directament que no els concedeixen la hipoteca perquè són una parella homosexual. (3) Actualment les competències de les polítiques LGTBI s’assumeixen des de la Direcció General de Polítiques LGTBI+ del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. 

A més, una vegada envien el burofax a la central de La Caixa denunciant l’incident, continuen sent ignorats, el que suposa una revictimització i un reforç del perjudici causat.

CAS NÚMERO 21:

INSULTS HOMÒFOBS I APOLOGIA AL NAZISME D’UN LLOGATER A PERAFITA

Característiques incidència:

gaifòbia, habitatge, agressió verbal

Descripció:

Al mes de maig un home decideix llogar una habitació del seu apartament. La persona a la qual li lloga realitza comentaris negant l’holocaust nazi. L’afectat, molt contrariat per aquestes declaracions, li demana que marxi del seu pis i que té un mes per fer-ho; petició a la qual l’agressor respon que no ho pensa fer i que marxarà quan ell vulgui, proferint insults homòfobs i arribant a empènyer-lo. L’afectat es tanca a la seva habitació i truca als Mossos d’Esquadra, els quals no es presenten al domicili, i li diuen que sol·liciti una ordre d’allunyament.

Anàlisi:

Ens situem en la forma d’agressió homòfoba més comuna, l’agressió verbal. Una vegada es produeixen dissidències o conflictes, l’insult fàcil és acudir o utilitzar la diversitat sexual o la identitat no hegemònica, com a forma d’atacar, estigmatitzar i intimidar les persones LGTBI. L’agressió es produeix en l’àmbit de l’habitatge, el focus del conflicte després de la incidència continua allà i això suposa un desgast i un impacte emocional i psicosocial cap a la persona afectada, que ha de viure en un estat d’estrès i activació permanent pel temor de conviure amb l’agressor i reviure una situació d’atac cap a la seva integritat moral i física.

A tota aquesta situació se li afegeix la falta d’actuació per part dels Mossos d’Esquadra, ja que només li diuen que demani una ordre d’allunyament i no fan acte de presència al domicili davant la situació de perill que corre l’afectat. També es pot veure la clara connexió que existeix entre l’homofòbia i el moviment d’extrema dreta, que en aquest cas es tracta directament d’apologia al nazisme.

CAS NÚMERO 22:

TRACTE INADEQUAT A UNA PARELLA DE DONES A UN CAP DE BARCELONA

Característiques incidència:

lesbofòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Una parella de dones decideix iniciar el procés de reproducció assistida per ser mares. La parella va a un CAP de Barcelona, concretament a l’Atenció a la Salut Sexual i Repdroductiva (ASSIR) (àrea que s’ocupa de la reproducció assistida) a demanar informació. En arribar, una infermera els hi diu que per ordres de la metgessa només pot entrar una de les dues a la consulta, tot i que hi ha un cartell que diu que es pot entrar amb una acompanyant.

Les afectades repliquen a la metgessa que és important que les dues tinguin informació i la metgessa contesta: “la que t’has d’informar ets tu, que seràs la mare”.

Anàlisi:

La situació descrita es tracta d’una situació de lesbofòbia i de tracte inadequat en l’àmbit de la salut. L’afectada remarca que, tot i existir un cartell on posa que es pot accedir amb un acompanyant, li impossibiliten entrar a la consulta, remarcant que era petició expressa de la metgessa, per tant, discrimina a la parella, tant a la mare gestant com a la no gestant.

Aquesta situació fa veure la latent lesbofobia, la falta de formació i d’inclusió dins de l’àmbit de la salut, la qual ha de ser solucionada mitjançant la concreció de protocols d’actuació i la formació dels professionals en perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere.

CAS NÚMERO 23:

AGRESSIÓ FÍSICA A UN BAR DE BARCELONA I INADMISSIÓ A UNA BOTIGA DE LLEIDA A UN HOME GAI

Característiques incidència:

gaifòbia, establiment comercial, dret d’admissió

Descripció:

L’afectat resideix a Lleida i denuncia una agressió física patida a un bar de Barcelona. Quan l’afectat es disposa a pagar la seva consumició, l’encarregat li diu que també ha de pagar l’oliva que conté el refresc. L’afectat es nega i s’inicia una discussió. Quan l’afectat surt de l’establiment, el cambrer li dona un cop al cap que el fa caure a terra i li dóna un cop de peu, al crit de “moro de mierda”, “vete a tu país, maricón”.

L’afectat explica a l’OCH que no és la primera vegada que el discriminen per la seva orientació sexual, ja que setmanes enrere, a Lleida, el propietari d’un establiment comercial no el va deixar entrar, argumentant que els homosexuals no tenen permesa l’entrada al seu local.

Anàlisi:

En aquest cas s’evidencia que les persones que pateixen situacions de discriminació per gaifòbia no acostumen a ser victimitzades una sola vegada, de manera que pateixen repetides agressions homòfobes en el transcurs de la vida. A més una agressió et fa recordar les passades i els malestars emocionals i psicosocials que et poden haver provocat. La primera situació es tracta d’una agressió física i verbal, per raó de la seva orientació sexual, ja que l’insulta mentre l’agredeix físicament.

En el segon cas es tracta de la utilització del dret d’admissió amb una clara connotació homòfoba, sense suposicions, pel fet que el propietari li diu directament que no pot accedir al local per ser homosexual, cosa que produeix una estigmatització i humiliació en ser presenciada per les persones presents en el lloc. Finalment, en la situació discriminatòria és present la motivació racista, “moro de mierda”, és important llegir les incidències amb diferents “ulleres”, no només amb les de l’arc de Sant Martí.

La perspectiva interseccional ens ajuda a fer aquestes lectures de com determinades categories socials que ens poden definir com a persones, s’activen depenent dels contextos socials en els que transitem i/o vivim. La persona agressora “activa les palanques” de l’orientació sexual i l’origen de la persona afectada que en aquell moment es tornen rellevants a mode despectiu per exercir la discriminació.

CAS NÚMERO 24:

DISCURS D’ODI LESBÒFOB D’UN HOME GAI AL CENTRE LGTBI DE BARCELONA

Característiques incidència:

lesbofòbia, altres, odi i exaltació

Descripció:

Un home gai acudeix al Centre LGTBI de Barcelona per sol·licitar una cita d’assessorament jurídic motivat per un conflicte que ha tingut amb unes dones lesbianes. Mentre és atès, l’home profereix comentaris com “la mujer lesbiana perfecta es la que está muerta”. També fa comentaris masclistes a les treballadores de l’equip d’informació i dinamització que l’atenen a l’entrada de l’equipament. 

Anàlisi:

Es tracta d’un cas de lesbofòbia, dins del mateix col·lectiu LGTBI, el que ens reafirma que el fet de formar part d’un col·lectiu oprimit no significa que no es pugui ser agressor i oprimir a altres persones del mateix i exercir pràctiques masclistes, en aquest cas cap a les treballadores del Centre LGTBI.

CAS NÚMERO 25:

AGRESSIÓ FÍSICA A UN HOME QUE DEFENSA A UNA PARELLA DE GAIS A LLEIDA

Característiques incidència:

gaifòbia, espai gastronòmic, agressió verbal

Descripció:

Una cambrera d’un bar de Lleida comença a increpar a una parella d’homes gais que està asseguda a la terrassa de l’establiment. En aquest moment, un home que surt d’un bar proper presencia els fets i s’apropa a la cambrera per recriminar la seva actitud. La discussió puja de to fins que l’home tira unes olives a l’aire. La cambrera respon llançant una gerra d’aigua bullint a l’home, provocant cremadures a la zona abdominal i al peu dret de la persona afectada, que posteriorment denuncia els fets a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

En aquesta situació es poden apreciar múltiples tipologies de gaifòbia. La primera és que amb la actitud de la cambrera, impedeix gaudir de l’espai públic i gastronòmic pel fet de ser una parella gai. La segona és la situació d’escalada de violència, provocada per l’odi que mostra la cambrera cap a una altra persona que va a defensar a aquesta parella pels comentaris que se’ls ha proferit.

En aquesta incidència queda palès la gaifòbia i discriminació per associació, concepte que apareix en l’article 4 de la Llei 11/2014 i que tracta d’una situació en què una persona és objecte de discriminació per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere com a conseqüència de la seva relació amb una persona o grup LGTBI. En aquest cas, per la defensa que fa l’home de la parella de gais que hi havia en el bar i que estaven sent increpats per la cambrera.

CAS NÚMERO 26:

TERÀPIA DE CONVERSIÓ A UNA PERSONA ASEXUAL

Característiques incidència:

asexual, salut, tracte inadequat

Descripció:

L’Associació Catalana d’Asexuals (ACA) es posa en contacte amb l’OCH per comunicar que una persona asexual ha estat estat sotmesa a una teràpia de conversió per part d’un professional de la psicologia. La teràpia s’enfoca en intentar despertar el desig sexual cap a aquesta persona. Anàlisi: L’asexualitat és una orientació sexual que consisteix en una una falta, baix o nul interès per l’activitat sexual vers les altres persones. Aquesta situació demostra el desconeixement cap a l’asexualitat, ja que és tractat com un problema a solucionar i no com una orientació sexo-afectiva.

Cal que els professionals de la salut deixin d’estigmatitzar i de tractar les dissidències com a patologies, aprovant protocols i vies d’actuació inclusives. Aquestes pseudoteràpies són un atac a llibertat sexual i una pràctica que pot arribar a provocar en els pacients depressió i fins i tot tendències suïcides. Hi ha evidència científica i consens mèdic que no és possible canviar l’orientació sexual. L’Estat té un buit legal en l’actual que hauria d’afrontar per eradicar aquesta pràctica que atenta contra la integritat i la salut mental de les víctimes. 

CAS NÚMERO 27:

AMENACES A UNA PARELLA DE DONES A UN BAR DE LLIÇÀ DE VALL

Característiques incidència:

lesbofòbia, laboral, amenaces

Descripció:

Un diumenge de festa major, cap a les 00:45 acut un home a un bar de Llicà de Vall, on treballa una parella de dones, i les hi demana un plat combinat. L’home vol que li serveixin a la barra, però la parella li explica que per la normativa de la COVID-19 només està permès fer-ho a les taules. El client no vol asseure’s en cap de les taules i comença a increpar-les amb insults lesbòfobs “lesbianas de mierda” i profereix amenaces cap a elles de “desvetllar” la seva orientació sexual a la ciutadania del poble. Després l’home se’n va anar, i diversos clients volen retreure-li l’actitud, però la parella els frena.

Anàlisi:

Les afectades pateixen una agressió lesbòfoba al seu propi lloc de treball. Cal recalcar la disposició de la resta de clients que es van posar a favor seu. Però l’agressió, fa que infongui més por a la parella, percep una falta de seguretat a espais que pertanyen a la seva quotidianitat, com és el seu lloc de treball.

CAS NÚMERO 28:

INSULTS I EMPENTES A UN JOVE GAI A UN RESTAURANT D’URQUINAONA

Característiques incidències:

gaifòbia, espai gastronòmic, agressió física

Descripció:

Un home va a un restaurant de la plaça Urquinaona. Quan va a pagar, la targeta de crèdit no li funciona i s’adona que no porta diners en efectiu. L’home demana pagar amb bizum o anar al caixer i fer el pagament en metàl·lic, però el personal que l’atén l’acusen de lladre, l’increpen amb insults racistes i homòfobs com: “de aquí no vas a salir sin pagar, latino, gay” i el colpejen a la zona toràcica. El personal del restaurant truca la policia per considerar a la persona afectada com un lladre. Finalment, l’afectat paga la consumició en bizum i manifesta als policies que vol interposar una denúncia pels fets patits.

Anàlisi:

Es tracta d’un cas de gaifòbia, però també de racisme, que evidencia com les persones LGTBI poden patir múltiples discriminacions. En aquest cas parlem d’agressió verbal i física a un espai privat de concurrència pública. La perspectiva interseccional ens ajuda a fer aquestes lectures de com determinades categories socials que ens poden definir com a persones, s’activen depenent dels contextos socials en els que transitem i/o vivim. La persona agressora “activa les palanques” de l’orientació sexual i l’origen de la persona afectada que en aquell moment es tornen rellevants a mode despectiu per exercir la discriminació. En aquest cas, en la mateixa frase, la persona agressora utilitza “latino gay” a mode despectiu.

Direcció d’Anàlisi i Investigació: Patrícia Aljama i Emerson Vicente-Cruz

Direcció tècnica: Cristian Carrer i Albert Carrasco

Anàlisi sociològic i jurídic: Miquel Rosselló, Albert Carrasco, Bárbara Monllor, Marc Manso i Pol Subirana

Anàlisi de casos i Produccions Narratives: Alexandra Fernández, Alba Jiménez, Anna Rey, Luis del Amo, Raquel Villar i Núria Coma

Disseny gràfic i Maquetació: Jordi Navarro

Agraïments: Susanna Segovia, Núria Marín i David Bondia

Supervisat per: Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Psicologia Social) i per la Universitat de Barcelona (Grup de recerca, Docència i Acció, Gènere, Diversitats i Canvi Psicosocial (GENDIV)

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Resum de l'Informe de l’Observatori Contra l’Homofòbia realitzat per Las afueras.