El Departament de Justícia dels Estats Units ha manifestat poc després d'anunciar-se la sentència sobre Julian Assange que: "Tot i que estem extremadament decebuts per la decisió final del tribunal, ens complau que els Estats Units prevalessin en tots els aspectes legals plantejats. En particular, el tribunal va rebutjar tots els arguments del senyor Assange sobre motivació política, ofensa política, judici just i llibertat d’expressió. Seguirem buscant l'extradició del senyor Assange als Estats Units ", segons el diari The Guardian.
Amnistia Internacional, ha donat la benvinguda a la sentència, mentre que ha acusat les autoritats britàniques de "haver participat en un procés de motivació política a instàncies dels EUA i posar en judici la llibertat d'expressió i la llibertat dels mitjans de comunicació".
La sentència diu implicitament que els civils innocents que van morir assassinats pels EEUU a l'Irak, tot i existir les proves d'aquests crims, no seran jutjats i que, pel contrari, tot aquell que divulgui les proves d'aquests assassinats serà sentenciat a mort en vida. (opinió de la redacció de la revista Las afueras).
Stella Moris, la dona de Julian Assange, va manifestar que d'aquesta manera ".. els països estrangers simplement poden emetre una sol·licitud d'extradició dient que periodistes britànics, o usuaris de Facebook, han infringit les seves lleis de censura. Les llibertats de premsa que estimem a Gran Bretanya no tenen sentit si poden ser criminalitzades i suprimides pels règims de Rússia o Ankara o pels fiscals d’Alexandria, Virgínia."
El cas contra Assange es relaciona amb la publicació de WikiLeaks de centenars de milers de documents filtrats sobre les guerres d’Afganistan i Iraq, així com de cables diplomàtics, el 2010 i el 2011.
Els fiscals asseguren que Assange va ajudar l'analista de defensa nord-americà Chelsea Manning a incomplir la Llei d'Espionatge, va ser còmplice de pirateria per part d'altres i va publicar informació classificada que posava en perill els informants nord-americans.
Assange nega complotar amb Manning per trencar una contrasenya xifrada en ordinadors del Departament de Defensa dels EUA i diu que no hi ha proves que la seguretat de ningú estigui compromesa.
Els seus advocats argumenten que el processament té una motivació política i que el persegueixen perquè WikiLeaks va publicar documents del govern dels Estats Units que revelaven proves de crims de guerra i abusos de drets humans.
Kristinn Hrafnsson, l'editora en cap de WikiLeaks, va dir: "El simple fet que aquest cas hagi arribat als tribunals i molt menys per aquest llarg temps és un atac històric a gran escala contra la llibertat d'expressió.
Recopilació d'informacions del diari The Guardian.
.