Bossa dissenyada per Marta Santamaría, per un projecte de col·laboració entre la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona) i Stradivarius.

Una marca es crea a través de diferents autors que expliquen històries sobre ella. Sorgeix una marca mentre diversos "autors" expliquen històries que involucren la marca.

La història de la creació, la història de l'art que porta la marca Marta Santamaría és la de la transformació d'uns materials existents en la naturalesa en una peça de roba per a vestir, en una pràctica bossa, o en qualsevol altre complement que la imaginació de la dissenyadora plasma bassada en les arrels de la terra.

Marta Santamaría.

"En la universitat on  realitzo els meus estudis de disseny hi ha una assignatura que fem en col·laboració amb la marca d'INDITEX, Stradivarius.

Perquè aquest és un projecte que ens van proposar des de l'empresa amb la premissa de realitzar moda digital. Havíem de trobar un tema relacionat amb el món digital i la moda, però jo vaig voler intentar ajuntar la naturalesa amb la moda i així va sorgir la meva proposta: el món dels bolets té un món sota la superfície que connecta la naturalesa. Com si es tractés d'una xarxa del món digital.

D'aquesta manera vaig poder fusionar tots dos mons i vaig realitzar aquests tres looks amb accessoris inclosos (bosses, bijuteria…), vaig dissenyar un estampat que es veiés amb colors i formes molt digitals i els vaig estampar en una camisa i faldilla. També vaig jugar amb les diferents tendències que hi ha en el món de la moda actual com els cut-outs, peces cropped, ganchillo, el low waist i tot combinat amb els colors tendència de la temporada que han estat el verd, el taronja i el rosa en tonalitats cridaneres sense arribar a ser fluor."

" Aquest  primer look consta de tres peces que són uns pantalons denim de cama ampla amb tir baix però amb una segona cintureta que li dóna l'efecte de tir mig-alt alhora. Aquests pantalons estan estampats a làser amb motius del món dels bolets i papallones ja que vaig voler relacionar-los. També porta un top de tub de pell sintètica en rosa amb un chocker a conjunt i per a completar, la model porta una armilla de crochet que no hauria estat possible de fer sense l'ajuda de la meva tia i la meva mare les quals es van encarregar de fer perquè jo estic en procés d'aprendre a fer crochet."

"Aquest look tracta d'un vestit amb diversos cut-outs, com ja vaig dir anteriorment va ser una tendència molt forta i encara continua sent-ho. Vaig decidir posar dos tons de verd per a crear diferents profunditats i no deixar-ho en un vestit pla. Una figura de papallona corona el vestit en la part central de l'abdomen i que uneix part del teixit per a donar diferents textures. A més, el vestit el vaig dissenyar per a ser regulable amb cordes en els laterals per a poder fer llarg o curt depenent de l'ocasió.

Tots aquests looks s'acaben de completar amb diferents complements fets amb la talladora làser com a collarets, polseres, pendents, anells, fins i tot adorns per al pèl."

"Aquest look consta d'un set de dues peces amb un estampat dissenyat per mi mateixa a través de illustrator simulant un tauler d'escacs amb diversos bolets estampats en blanc i taronja. Després ho vaig combinar amb una bossa de metacrilat tallat i gravat a làser i un cinturó de cadena amb diversos motius tallats a làser també."

Informació i imatges facilitades per la dissenyadora Marta Santamaria.

Antecedents de la notícia:

Marta Santamaría Caro (Badalona, 23/8/99) estudiant d'últim curs de disseny a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona), exposa part dels seus dissenys en aquesta revista i respon a les nostres preguntes.

Marta Santamaría Caro (Badalona, agost, 1999)  

Quina és la història que s'amaga darrere de la marca Marta Santamaría?

Crec que la moda ha estat un fenomen que ha estat present des que tinc ús de raó. La meva mare quan era petita, també tenia una certa predilecció per la roba i per crear peces úniques i això d'alguna manera m'ho va transmetre a mi. Sempre que jugava a les nines amb la meva mare, ens dedicàvem a fer-los peces noves. Això per a mi va ser un punt d'inflexió. El fet d'adonar-me que amb les meves mans podia arribar a plasmar aquestes idees que tenia en la ment van fer adonar-me del molt que m'agradava pràcticament tots els àmbits relacionats amb el disseny de moda. Una afició que, sense adonar-me'n, s'ha anat obrint pas a poc a poc i m'ha portat a voler aprendre, de forma més professional, a mostrar al món com sóc i el que sóc capaç de fer.

Això no és l'únic que em representa a l'hora de dissenyar. Per saber el que un vol fer és molt important el procés de creació de nosaltres mateixos, de formar-nos com a persones i de tenir els nostres propis gustos. Amb el pas del temps m'he anat adonant d'allò que m'agrada i el que no, d'allò que em representa i del que no, tot i que encara no s'hagi del tot definit qui sóc perquè, encara amb 21 anys que tinc, considero que segueixo formant-me com a persona. La cultura és crucial per poder definir-nos i poder dir què som i cap on volem anar.

En la construcció de la identitat social l'individu intenta transmetre els trets de personalitat més rellevants per al seu grup de referència. Sentirà, per això, major afinitat amb les marques que comparteixin els mateixos trets de personalitat amb el consumidor o l'ajudin a comunicar aquells trets de personalitat dels que ell considera que no té.

Quan crees, ¿quin model de persona (dona, home, nen, etc ..) estàs transmetent ?.

"La moda és un punt clau per a la construcció de la nostra identitat."

La moda és un punt clau per a la construcció de la nostra identitat. Si és cert que hi ha gent que la té més desenvolupada que altres, però algunes persones temptegen tot una mica per descobrir més qui són. Jo, em trobo en aquesta fase ara mateix. A l'estar estudiant moda, vull poder amarar-me de tot una mica per així comprendre que és el que estic buscant, per tant crec que transmet de tot una mica.

Hi ha una gran part de la meva, i dels meus dissenys, que mostren el dispersa i caòtica que sóc en una gran part del temps, però després trobem altres dissenys meus que mostren a una persona més centrada i que no li fa por  provar les coses noves i experimentar. Sí que és cert que aquestes dues vessants es poden unir, però de moment considero que hi ha més d'un tipus de model que represento: aquell que està en una fase que li agrada i ho prova tot, perquè no té por al desconegut, dóna igual si això és d'aquest estil o d'aquest altre, l'important és provar-ho tot i després descobrir que és allò que ens agrada.

La moda es pot tractar des de diferents enfocaments, incloent la raó per la qual ens vestim, la manera en què ho fem i els factors que influeixen en nosaltres en el moment de triar les peces que volem combinar. Dins d'aquest concepte de moda no hem d'oblidar la part industrial que implica tot un procés en el qual treballen diverses empreses, dedicades successivament a la creació d'un disseny, l'escalat, el marcatge, el tall, la confecció, el control de qualitat, l'emmagatzematge i l'enviament. I, per descomptat, durant aquest procés, es prenen decisions de màrqueting i de comunicació, tenint en compte al consumidor final i les característiques i imatge del producte i la seva marca, segons explica Jordi Iglesias Martínez en la seva tesina sobre la moda:

Quins teixits formen part de la teva col·lecció?

Tot varia depenent del projecte en el qual estigui centrada. Com totes les dissenyadores i dissenyadors compro teixits en botigues especialitzades per a materialitzar els meus dissenys, però una part de la meva està molt lligada a l'upcycling pel que m'atrau molt la idea de reutilitzar teixits que trobo per casa com reciclar peces i donar-los una nova vida abans que tirar-les. Per aquest projecte en concret el punt ha estat el teixit protagonista, a més d'utilitzar en la seva minoria corretges i llana.

Qui els ha fabricat, tallat i confeccionat?

Els teixits han estat proporcionades per gent del meu entorn, amics, familiars ... ja que eren jerseis que ja no utilitzaven. D'aquesta manera vaig poder aconseguir noves peces. Encara guardo restes de jerseis que van sobrar per poder afegir-los a futurs projectes. Tots els processos que comporten a la creació i confecció d'una peça són sempre realitzats per mi, amb ajuda de la meva mare ja que ella sempre aporta la seva destresa en la costura per a aquelles coses en què jo encara no estic tan formada.

D'on procedeixen els teixits que has fet servir ?

Quan es tracta de fer un projecte de upcycling, els teixits que es poden utilitzar per a això poden procedir de moltíssims llocs, tots ells molt diferents. Ja poden ser dels armaris d'amics i familiars com d'una empresa que ha decidit cedir-nos teixit que ja no anaven a utilitzar. Si, pel contrari, parlem d'altres projectes on treballo teixits des de zero, sempre els compro en llocs que em recomanen companyes i professors de la universitat ja sigui per la seva qualitat, el seu tracte amb els clients i fins i tot la proximitat dels teixits. A part d'aquest projecte, m'agradaria adjuntar més fotografies per mostrar altres projectes que he anat realitzant al llarg d'aquests anys a la universitat.

BAU: 30 anys formant dissenyadors.

BAU, Centre Universitari de Disseny, neix el 1989 fruit de les inquietuds d'un grup de professionals del disseny amb una ferma vocació docent i pedagògica. Aquest any es funda un centre d'estudis superiors en disseny, modern, innovador i pluridisciplinar que complementa els models que aleshores oferien els centres formatius més tradicionals i acadèmics de Barcelona.

El 2003, BAU aposta per instal·lar-se al Poblenou (22 @), el districte de la innovació i el disseny de la capital catalana. Es restaura un magnífic recinte industrial (edifici A) on s'habiliten espais específics per a la docència i l'experimentació i per al foment de la innovació i la investigació.

En el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), Bau consolida el 2009 la seva proposta d'estudis de 1r cicle i es converteix en un centre adscrit a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), erigint-se com a centre pioner en oferir estudis universitaris de Grau en Disseny.

Reportatge de M.Martos. Imatges cedides per la disssenyadora Marta Santamaria.