Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 18 Octubre 2019

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Catalunya és la comunitat autònoma que més ha privatitzat la sanitat pública: un 25 per cent del pressupost destinat a la sanitat va a parar a entitats mèdiques privades, concertades, a fundacions mèdiques i  a  CAPs (Centres d’Atenció Primària) privatitzats.

Els resultats de l’informe elaborat per la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública, amb dades dels anys 2016 i 2017 i només algunes del 2018, són alarmants per a Catalunya, perquè situen a aquesta Comunitat en els llocs de pitjors serveis sanitaris, juntament amb Canàries i València.

La Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública realitza des de l’any 2004, informes sobre la situació Sanitària en les CCAA. Aquests informes es confeccionen amb l’objectiu d’avaluar les diferències en els sistemes sanitaris autonòmics presents des de la finalització de les transferències sanitàries a les CCAA a l’any 2001.

L’informe intenta analitzar amb quina intensitat s’ha aplicat la política de retallades  en la Sanitat Pública.

Convé tenir en compte que les dades que fa servir aquest informe corresponen als anys 2016 i 2017 i només algunes del 2018.

S’han utilitzat els següents paràmetres, que són els que fan servir per les valoracions dels sistemes sanitaris mundials  l’OCDE, l’OMS, l’Eurostat, HAQI (The Lancet) i indicadors claus del Sistema Nacional de Salut(SNS).

Així, en les temes de finançament, recursos i funcionament els resultats han sigut en Catalunya els següents:

  1. En la despesa per càpita en 2018, calculat a partir dels Pressupostos aprovats per les CCAA per l’any 2018, dividits pel número d’habitants (cens de la població INE), Catalunya ha dedicat 1.192, 83 euros (per sota de totes les autonomies a excepció d’Andalusia).
  2. En el número de llits per cada 1000 habitants (Estadística d’establiments sanitaris amb règim d’internat. Ministeri de Sanitat i Consum) dividit entre la població, Catalunya disposa de 4,60 llits per cada 1.000 habitants (per sobra de totes les demés autonomies).
  3. En el número de Quiròfans/100.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, Catalunya ocupa la setena posició, per sota d’Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia, Navarra, i País Basc.
  4. En el número de metges d’atenció primària per cada 1.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, Catalunya ocupa la l’onzena posició, empatat amb Múrcia i per sota de La Rioja, el País Basc, Navarra, Galícia, Extremadura, Castella i la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Aragó.
  5. En el número de metges per atenció especialitzada per cada 1000 habitants Catalunya se situa en la posició vuitena, darrera de comunitats com Aragó, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Madrid, Navarra i País Basc.
  6. En el número d’infermeres a l’atenció primària per cada 1000 habitants, Catalunya és la novena, darrera de La Rioja, País Basc, Navarra, Extremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, i Aragó.
  7. En el número de professionals d’infermeria d’atenció especialitzada per cada 1000 habitants, Catalunya se situa en la novena posició empatat amb La Rioja, i Castella i Lleó i per sota del País Basc, Navarra, Madrid, Galícia, Cantàbria, Balears, Astúries i Aragó.

Durant l’any 2010, la Generalitat de Catalunya va dedicar 1.298 euros en sanitat per a cada ciutadà. Al 2014, després de les pitjors retallades mai vistes en tot el període democràtic, la despesa per càpita es va reduir fins a 1.095 euros. En Catalunya, el pressupost destinat a Salut s’ha reduït gaire bé un 16 per cent entre aquests quatre anys.

A partir de l’any 2009 els serveis sanitaris públics en Espanya han petit una agressió continuada amb un procés de retallades molt importants, entre 15.000 i 21.000 milions d’euros de pressupost anuals segons les diverses fonts, retallades que s’han produït en totes les CCAA sense excepció, però en diferents graus d’intensitat, segons la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

Si bé durant els últims 3 anys s’han produït increments pressupostaris, -indica el XV informe 2018 d’aquesta Federació - aquests no han arribat a recuperar la situació prèvia i bàsicament han estat adreçats a atendre un increment de la despesa farmacèutica, en part conseqüència de l’acord entre el Ministeri de Sanitat i Farmaindustria (Associació Nacional Empresarial de la Industria Farmacèutica establerta en Espanya des de 1963) pel qual es garantia a aquesta última un augment paral·lel al creixement del PIB.

Amb les retallades a Catalunya el pressupost del Departament de Salut va passar de 9.700 milions al 2010 a tocar fons en 2014 amb 8.200 milions. En canvi el grup privat IDC va passar de rebre de la Generalitat 71 milions en 2010 a rebre 127 milions en 2012. Les retallades de l’any 2011 quan CIU, amb Artur Mas de president, va posar com a conseller de Salut al Director de la patronal hospitalària de Catalunya Boi Ruiz, van debilitar enormement el sistema públic i encara no s’ha recuperat.

Clica aquí si vols llegir l’Informe de la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública en castellà.

En les llistes d’espera per una intervenció quirúrgica la mitjana és de 148 dies  a Catalunya: la pitjor comunitat juntament amb Extremadura i Canàries, segons la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

En les llistes d’espera per consultes amb l’especialista, Catalunya és la penúltima, amb 98 dies, només superat per Canàries, amb 123 dies de mitjana.

En el percentatge de dies de mitjana en llista d’espera  quirúrgica Catalunya torna a ser, amb 148 dies per una intervenció quirúrgica, la pitjor de totes les CCAA, juntament amb Castella la Manxa (163) i Canàries (177 dies). I en el número de dies de mitjana en llista d’espera de consultes amb l’especialista Catalunya és la penúltima, amb 98 dies, només superat per Canàries, amb 123 dies, segons l’informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

Aquests resultats s’han obtingut tenint en compte els següents criteris.

  1. Percentatge de ciutadans que van rebre la cita amb l’especialista en 15 dies o menys. (Baròmetre Sanitari 2017). El percentatge en Catalunya és del 19,73 per cent
  2. Percentatge de ciutadans que informen que reben la cita de AP (Atenció Primària) en 24 hores (Baròmetre Sanitari 2017). El percentatge en la comunitat catalana és del 3.2 per cent.
  3. Percentatge de ciutadans que pensen que van millorar les llistes de espera (Baròmetre Sanitari 2017).
  4. Dies de demora mitjana en la llista d’espera quirúrgica al desembre del 2017 (Ministeri de Sanitat 2018). Els dies de mitjana són de 148 dies a la comunitat catalana, la antepenúltima de tot el territori espanyol, només per sota de Castella la Manxa, amb 163 dies i Canàries, amb 177 dies.
  5. Dies de demora mitjana en la llista d’espera per la primera consulta amb l’especialista al desembre de 2017 (Ministeri de Sanitat 2018). Els dies de mitjana a Catalunya són de 98 dies. Aquesta comunitat és l'última en comparació amb la resta de comunitats.

Durant els primers mesos del 2014, a Catalunya un total de 181.559 pacients esperaven amb preocupació o angoixa a ser operats. Eren 27.643 persones més que en 2010.

Dèficits de la xarxa sanitària pública en Catalunya.

IMGP3588

La xarxa sanitària pública a Catalunya es troba delmada i només se sosté per l’obstinació i el notable esforç d’uns professionals que han aguantat sobre les seves espatlles una part important de les retallades i que, a més a més, han de suportar una pressió assistencial enorme amb cada cop menys mitjans i pitjors condicions laborals.

Les llistes d’espera maten i malmeten dia a dia la salut de les persones afectades. A més incrementen les desigualtats. Per què amb la mateixa malaltia i intervenció quirúrgica proposada, una persona que viu per exemple a Terrassa serà operada molt més tard que una que viu per exemple a Barcelona?, es preguntava Marea Blanca de Catalunya.

«A la sanitat catalana tot són llistes d’espera. No només per a la visita a un especialista o per a una intervenció quirúrgica. En les  urgències també hi han i lamentablement les conseqüències poden ser fatals. I a l’Atenció primària. A la majoria de llocs allò de màxim 48 hores per a la teva metgessa de capçalera és una il·lusió, no una realitat», segons Marea Blanca.

Fa uns mesos el  diputat del Parlament de Catalunya, Eduard Pujol (Portaveu adjunt de JxCat), va afirmar que les llistes d’espera no eren essencials i va menystenir el patiment dels pacients i dels seus familiars així com la pressió i la sobrecàrrega que pateixen els treballadors i treballadores de la sanitat.

Mentre el parlamentari menyspreava aquest aspecte de la Sanitat Pública, Marea Blanca de Catalunya exigia consultes urgents amb l’especialista en 10 dies, i la resta en un màxim de 30 dies, proves diagnòstiques urgents abans de 30 dies i proves no urgents abans de 45 dies, cirurgia de càncer en màxim de 30 dies i cardíaca en màxim 60 dies, la resta en 120 dies i el metge o metgessa de família en 48 hores, garantint en tot moment l’equitat territorial i l’accessibilitat universal.

Aconseguir aquests objectius és possible, segons Marea Blanca, si es posen en funcionament al 100 per cent tots els recursos públics, si s’assumeix per part de tots que les llistes d’espera són un problema estructural del model sanitari i no «quelcom no essencial que només necessita plans de xoc temporals o derivacions a la sanitat privada.» Per aquest motiu, membres de Marea Blanca recullen signatures davant l'Hospital del Mar i de diferents CAPs de Barcelona.

IMGP3051 ooo
IMGP3058 ooo
IMGP3062 ooo
IMGP3064 ooo
IMGP3068 ooo
IMGP3070 ooo
IMGP3088 ooo
IMGP3207 ooo

Segons exposa el Defensor del Pacient en la seva Memòria de l’any 2018, «...La realitat que presenta Catalunya respecte a les llistes d'espera és que  160. 584 persones es troben a la espera d’una intervenció, amb una demora de 145 dies. Intervencions de pròtesis de maluc, artroscòpies de genoll, operacions de cataractes, amígdales, etc... son cirurgies que, per practicar-les en moltes ocasions depassen els 150 dies d’espera.... 

I si parlem de les llistes d’espera en Urgències només cal recordar que a l’hospital de Palamós va morir una anciana després d’esperar durant 7 hores en urgències, segons extreu El defensor del Pacient de les notícies de l’any 2018.

Clica aquí si vols llegir la memòria del 2018 del Defensor del Pacient.

Catalunya és la Comunitat Autònoma que més ha privatitzat la Sanitat Pública.

El percentatge de la despesa sanitària dedicada a contractació amb centres privats és el més elevat de totes les comunitats autònomes, situant-se en el 25,1 per cent, segons l’informe de la Federació d’Associacions  per a la Defensa de la Sanitat Pública.

Segons l’informe del setembre del 2018 (XV Informe),  de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, la Comunitat Catalana ha privatitzat els serveis sanitaris entre cinc i set vagades més que qualsevol altra autonomia, pràcticament, la comunitat catalana supera tots els límits de la privatització en tot el territori espanyol.

Per posar uns exemples: Andalusia dedica el 4.3 per cent, Aragó el 5.4 per cent, Astúries el 6 per cent, Cantàbria dedica el 3.7 per cent, i el país basc un 6.8 per cent.

En quant al càlcul fet per aquesta Federació sobre la privatització sanitària els criteris han sigut els següents:

  • Despesa de butxaca anual per persona en sanitat (CIS), que vol dir la quantitat de diners que una família dedica a la despesa sanitària dels seus membres en bens i serveis de salut. Un exemple seria el copagament o millor dit el repagament dels medicaments, atès que aquests ja s’han pagat mitjançant els impostos. Catalunya és la quarta comunitat, empatada amb Navarra on les famílies més despeses tenen en salut.
  • Percentatge de la despesa sanitària dedicat a la contractació amb centres privats (MS). Catalunya amb el 25,1 per cent és la comunitat que més diners dedica a la contractació amb centres privats.
  • Privatització dels serveis sanitaris: presència de formules de gestió privada (fundacions, empreses públiques, consorcis, etc, concessions administratives, entitats de base associativa o iniciatives de finançament privada).
  • Existència de dedicació exclusiva dels professionals al sistema sanitari públic.

La estructuració del sistema sanitari català.

Un espai d’experimentació en la col·laboració públic-privada en sanitat, o «com explicaràs als teus nets que quan ens van robar la salut pública tu no vas fer res per impedir-lo?» (frase del moviment M15).

20190119 181103
20190119 181320

Des del punt de vista de la privatització i mercantilització del sistema sanitari a Catalunya, han sigut dos els moments més destacables, segons es desprèn de la lectura dels llibres: «Com comercien amb la teva salut; privatització i mercantilització de la sanitat a Catalunya», i "La Sanitat està en venda..I també nostra salut", del professor Joan Benach, titular del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, de la doctora en Biologia Molecular Gemma Tarafa, així com de Carles Muntaner i Clara Valverde. D’una banda, la aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) de 1990  que va definir un model sanitari mixt integrador de tots els recursos sanitaris, fossin o no de titularitat pública, separant les funcions de compra i provisió de serveis. I  la reforma de la LOSC de 1995, que va oficialitzar la introducció de «l’ànim de lucre» en la gestió de la sanitat pública, propiciant la creació, en l’atenció primària, de les Entitats de Base Associativa (EBAs). Aquestes entitats es defineixen com entitats constituïdes sota el dret mercantil i privat que «inclouen la finalitat de desenvolupar activitats econòmiques que generen un benefici pels socis» (Article 7 de la Llei 11/1995, de 29 de setembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’Ordenació Sanitària de Catalunya. «...el Servei Català de Salut pot establir contractes per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d’atenció sanitària i sociosanitària, amb Entitats de Base Associativa legalment constituïdes, amb personalitat jurídica pròpia...»

Les Entitats de Base Associativa (EAPs o Equips d'Atenció Primària) estan formades per professionals d’atenció primària -metgesses/es en la seva majoria- que gestionen de forma autònoma el pressupost que els hi assigna el Cat-Salut obtenint els beneficis resultants de la seva gestió.

2006 01 01 03 32 11 0389

EAP Sarrià, situada a la Via Augusta, 366, de Barcelona.

Són societats mercantils que reben diners públics i els seus socis poden vendre les seves accions, quan es jubilen, o repartir dividens, o invertir en fons d'inversió, etc..

2006 01 01 02 32 19 0370

EAP dreta de l'eixample, situada al carrer Roger de Flor, de Barcelona.

En l'última dècada s'han produït una quinzena d'operacions econòmiques per valor d' 1.5 milions d'euros al vendre aquestes adjudicacions sanitàries. ("Medicos públicos ganan 1.5 millones al vender adjudicaciones sanitarias", publicat pel diari El País, en data 17 de maig del 2016). Alguns socis s'han portat la seva part dels beneficis al vendre les accions quan abandonen les Entitats o es jubilen.

 2006 01 01 00 01 23 0398 ooo

EAP Poble Sec, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, de Barcelona.

2006 01 01 00 40 05 0413 ooo

EAP Vallcarca-Sant Gervasi, situada a l'Avinguda Vallcarca, 169-205, de Barcelona.

2006 01 01 02 11 38 0369 ooo

EAP Sardenya, situada al carrer Sardenya, 466, de Barcelona.

A Barcelona hi han 5 Entitats d'Atenció Primària amb ànim de lucre, sufragades amb diners públics.

La primera contractació d’Entitat de Base Associativa per part del CatSalut va ser a Vic l’any 1996. Al cap d’un any s’aprovà el Decret 209/1997, de 9 de desembre segons el qual s’establien els requisits de les Entitats de Base Associativa  per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i atenció sanitària i sociosanitària. L’Associació  Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) és « el paraigües de les EBA. Actualment formen part d’ACEBA 13 EBA, de les quals 11 són Equips d’Atenció Primària, una és una cooperativa de serveis de Pediatria i una altra presta serveis de Salut Mental i Addicions. Territorialment estan distribuïdes per tot Catalunya: 9 a la província de Barcelona, 2 a Tarragona, 1 a Girona i 1 a Lleida.»

Les EBAs es regulen per la llei 2/2007 de 15 de març de Societats Professionals, i de manera supletòria per les normes jurídiques que regulin les formes jurídiques en les quals es poden constituir (SL, SLP o SCCLP).

2006 01 01 00 01 23 0398 oooA l’EAP (Equips d’Atenció Primària) Poble Sec, SLP, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, 177, el Servei Català de la Salut li va assignar, segons el contracte del 2017, la quantitat de 3.461.045,02 d’euros, per donar «atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat», a un total de 23.095 persones. La data del contracte és de l’1 de febrer de 2015, renovable deu anys més, segons la memòria de la societat que s’adjunta. El Nom i Codi de la Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 3A, 00468. El sistema de pagament es va efectuar en pagaments fixes mensuals.

A més, existeix una contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, segons consta en el contracte, a la clàusula addicional catorzena. En aquest cas estem parlant de la quantitat de 173.525,14 euros. Tot plegat i sempre segons la memòria de l’any 2017, l’EAP Poble Sec, SLP ha rebut la quantitat de 3.461.045,02 euros, a 31 de desembre de 2017.

2006 01 01 00 00 54 0397 oooTambé, segons la memòria que consta en el Registre Mercantil de Barcelona, sembla que els socis han invertit 600.000 euros en fons d’inversió.

El capital social de L’EAP Poble Sec, SLP, és de 3.100 euros, representat per 500 participacions de 6,20 euros de valor nominal cada una. Es va constituir a l’any 2001, segons la còpia simple del Registre Mercantil que s’adjunta. Es a dir, que aquesta quantitat és la que van haver de desemborsar els socis per constituir la societat. No han de pagar lloguer de l’edifici (un canon simbòlic de 17.000 euros anuals), perquè és el mateix edifici on es trobava el CAP, com es pot veure a les fotos.

El número de persones que componen la plantilla es de 47 persones, entre metges, personal administratiu, odontòlegs, auxiliars de clínica, assistents socials i diplomats universitaris en infermeria.

Clica aquí si vols veure el contracte de l’EAP Poble Sec, SLP amb el Servei Català de la Salut, i si vols llegir la memòria de la empresa i la nota simple del Registre Mercantil.

A l’EAP Sarrià, Vallvidriera Les Planes, SLP, (EBA formada per dos societats professionals, EAP Sarrià SLP i Vallplasa Atenció Primària SLP), el Servei Català de la Salut li va assignar, segons les clàusules del contracte de l’any 2017, la quantitat de 2.615.912,64 euros per «l’activitat assistencial d’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius  i programes específics de reconeguda necessitat), per una població assignada de 27.912 persones.

2006-01-01 03-29-55 0381 ooo
2006-01-01 03-30-52 0385 ooo
2006-01-01 03-31-10 0386 ooo
2006-01-01 03-32-11 0389 ooo

Aquesta EAP Sarrià i Vallplasa Atenció Primària SLP realitza la gestió dels serveis assistencials objecte d’aquest contracte al nou edifici aportat pel CatSalut, anomenat CAP EAP Sarrià, ubicat a la  Via Augusta, 366-372, de Barcelona, des de l’any 2013. Abans es trobava al Carrer Bonaplata, 54-58. Va iniciar les seves operacions el 26/3/2002,  per un període d’un any. El Nom i Codi de la Unitat proveïdora és EAP Barcelona 5C, 00479.

També, aquest CAP EAP Sarrià té una contraprestació econòmica per resultats de 147.922,32 euros, relacionada amb els eixos estratègics del Pla de Salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, entre d’altres objectius.

Un soci d’aquesta societat, que causà baixa per jubilació durant el mes de juliol de l’exercici 2011, va rebre la quantitat de 171.560,20 euros en concepte de les seves participacions, per sentencia del Tribunal Arbitral de Barcelona.

Vallplasa Atenció Primària, SLP atén a un total de 16.858 persones, amb un pressupost de 1.925.015,92 euros. Està situat al mateix edifici, és a dir, a la Via Augusta, 366-372. El seu Nom i Codi Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 5D, 00480.

A més, aquesta EAP té una contraprestació econòmica per resultats de 85.574,99 euros.

Aquesta societat durant l’any 2015 va realitzar un acord amb la societat Concepto i Metodologia en Atención Primaria, SL (CYMAP, SL) per adquirir el 2 per cent de les participacions amb import total de 24.000 euros. També, existeix un fons d’inversió de 105.197,91 euros signat amb el BBVA.

Clica aquí si vols tenir accés al contracte entre el Servei Català de la Salut i l’EAP Sarrià, SLP i la memòria de la societat.

2006 01 01 00 40 05 0413 oooL’EBA Vallcarca, SLP 6D va rebre del Servei Català de la Salut la quantitat de 2.609.039,19 euros, per donar atenció primària a una població de 20.941 persones. L’inici de la seva activitat, segons el Registre Mercantil de Barcelona, és el 4/12/2002. Aquesta EBA està situada a l’avinguda Vallcarca, 169-205. El seu Nom i Codi d’Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 6D, 0485.

A més, rep la quantitat de 136.186,59 euros, com a contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat.

Aquesta societat durant l’any 2015 va realitzar un acord amb la societat Concepto y Metodología en Atención Primaria, SL (CYMAP,SL) per adquirir el 5 per cent de les participacions per import total de 60.000 euros.

Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte de l’EBA Vallcarca, SLP 6D amb el Servei Català de la Salut, la memòria de la societat i els seus comptes.

2006 01 01 00 38 26 0409 oooL’EBA Vallcarca, SLP 5E, va rebre del Servei Català de la Salut la quantitat de 3.516.971,52 euros per l’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat), per atendre a  30.264 persones.

Aquesta entitat rep una contraprestació per resultats que ascendeix a la quantitat de 185.046 euros per assolir els objectius:  d’atenció a la cronicitat i a l’accessibilitat i la capacitat de resolució del sistema. D’acord amb el que preveu el Decret 118/2014, de 5 d’agost, sobre la contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, el valor de la contraprestació dels resultats s’ha de determinar d’acord amb les directrius del Pla de salut de Catalunya al territori en cada moment.

2006 01 01 00 35 07 0402 oooEl Nom i Codi d’Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 5E, 00481.  L’inici d’operacions de la entitat es situa en el 4/12/2002, a l’Avinguda Vallcarca, 169 (edifici Pedraforca).

Aquesta societat paga en concepte de lloguer al Pere Virgili, per l’ús de les seves instal·lacions un canon en funció del contracte amb el CatSalut (Servei Català de la Salut), que ascendeix a 257.714 euros anuals.  El Parc Sanitari Pere Virgili, on es situa la societat, és una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, amb personalitat jurídica pròpia i gestió privada.

Segons les comptes anuals i la memòria d’aquesta societat, la principal activitat es basa en un contracte amb el CatSalut que reporta la totalitat de 6.334.283,82 euros, que correspon a la suma dels contractes de la Unitat Proveïdora EAP Barcelona 5E i a la Unitat Proveïdora EAP Barcelona 6D.

Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte de la EBA Vallcarca, SLP 5E amb el Servei Català de la Salut i la memòria i comptes de la empresa.

l’EAP Dreta de l’Eixample, SLP i el Servei Català de la Salut van signar un contracte amb el codi: 7858219092G, pel qual aquesta SLP (Societat Limitada Professional) realitzaria l’activitat assistencial d’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat, amb el nom i codi d’unitat proveïdora: EAP Barcelona 2G, 00464.  La quantitat assignada per portar a terme aquesta activitat va ser de 2.643.011,33 euros, per atendre a una població de 22.909 persones, segons les clàusules del contracte corresponent al període de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017. L’inici de la seva activitat al carrer Roger de Flor, 194-196 P.BJ, de Barcelona, va ser el 14 de novembre de l’any 2002.

2006-01-01 02-33-26 0373 ooo
2006-01-01 02-33-40 0374 ooo
2006-01-01 02-34-04 0376 ooo

En la clàusula addicional quaranta-novena del contracte, l’EAP Dreta de l’Eixample, SLP rebria a més una contraprestació per resultats d’un màxim de 138.275,58 euros, pel període de vigència de la clàusula, és a dir, durant tot l’any 2017. Els objectius del pagament per resultats estan relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat.

L’EAP Dreta de l’Eixample, SLP amb codi d’unitat provïdora EAP 2J, 00466, va rebre la quantitat de 2.743.781,18 euros per realitzar l’activitat assistencial d’atenció primària a una població de 24.374 persones.

A més, en la clàusula addicional quaranta-quatrena s’estableix una contraprestació econòmica per resultats de 142.352.29 euros, pel període d’aquesta clàusula, de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017.

Com a la resta de EAPs que s’han exposat, per l’any 2017, el Servei Català de la Salut va assignar un pressupost de referència per a la prestació farmacèutica en recepta mèdica, en concepte de Despesa Màxima Assumible (DMA). Si la despesa en la prestació farmacèutica és inferior a la quantitat assignada en concepte de DMA per aquesta anualitat 2017, es percebrà un 10 per cent del diferencial entre la despesa i la DMA assignada per al mateix exercici.

2006 01 01 02 09 58 0361A l’EAP Sardenya, SLP, el Servei Català de la Salut li va assignar la quantitat de 2.986.861,38 euros, segons la memòria de la societat de l’any 2016, atès que aquesta no ha presentat les comptes de l’any 2017 en el Registre Mercantil de Barcelona, per donar atenció sanitària a una població de 19.459 persones. La seva activitat és «l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària». La data del seu inici d’operacions és la del 7/06/2000 i desenvolupa la seva tasca al carrer Sardenya, 466 de Barcelona. El nom i codi d’unitat proveïdora és : EAP Barcelona 7B, 01933.

Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte entre el Servei Català de la Salut i l’EAP Barcelona-Sardenya, SLP i la memòria de l’any 2016.

 

Entrevista a La Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública.

"Les EBAs són una formula de privatització, que entra en el circuit comercial del mercat".

La Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública va respondre a les preguntes formulades per aquesta redacció sobre les Entitats de Base Associativa.

P. Aquesta Associació Cultural que edita la revista «las afueras» voldria saber quina és la vostra opinió sobre les EBAs.

«La Federació ha estat en contra de les EBAs des del seu naixement per considerar que eren un mecanisme de privatització i mercantilització de les AP (Centres d’Atenció Primària), d’altre banda, al establir criteris econòmics d’estalvi com incentius per aquestes entitats, queda compromesa la independència professional i s’incentiva l’estalvi de prestacions en detriment de les necessitats dels pacients»

IMGP2615P. En el estudi heu inclòs a aquestes entitats en l’apartat de la privatització a Catalunya de la Sanitat Pública.?

Són les dades que ofereix el Ministeri de Sanitat, s’infereix que estan incloses les EBAs.

Evidentment les EBAs són una formula de privatització que es distingeixen de les demés en que en primera instància es realitza a empreses formades per professionals del sistema sanitari, però després entren en el circuit comercial del mercat.

P. En la clàusula addicional dissetena del contracte de la EAP Poble Sec es parla de la corresponsabilització en la gestió de la prestació farmacèutica amb recepta mèdica. ....Podries comentar o explicar aquest aspecte de la mateixa?

Entenc que el que està dient el Servei Català de la Salut en aquesta clàusula és que si l’EAP Poble Sec, SLP estalvia en la despesa farmacèutica pactada, rebran un 10 per cent i que si es passen de la despesa se’ls penalitzarà amb un 1 per cent de l’excés de despesa.

Els consorcis i empreses públiques se sumen a la privatització en Catalunya.

IMGP2716 ooo

Avui en dia, molts consorcis de majoria pública integren en el seu si centres privats amb ànim de lucre. La Fundació Puigvert atent als pacients de la sanitat pública de la seva àrea i es troba situada dintre de l’Hospital de San Pau de Barcelona.

El professor Joan Benach, del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, creu que la creació de consorcis i empreses públiques han jugat en Catalunya un paper important en el procés privatitzador del sistema sanitari.

IMGP2718 ooo
IMGP2751 ooo

Els consorcis es defineixen com ens de titularitat i naturalesa públiques, però amb la capacitat d’adoptar un règim jurídic públic o privat, donada la seva particular i flexible forma jurídica.

D’altra banda, els consorcis poden crear entitats «instrumentals» permetent així la participació i col·laboració amb altres organitzacions, siguin aquestes públiques o privades. Per la seva part, les empreses públiques es defineixen com entitats de titularitat i naturalesa públiques, però de règim jurídic privat i amb un caràcter empresarial.

Dintre del consorci de  l’Hospital Clínic de Barcelona podem trobar la clínica Barnaclínic, de participació majoritàriament pública però d’assistència exclusivament privada, no integrada en el SISCAT, que desenvolupa la seva activitat dintre de l’Hospital Clínic, un hospital de finançament i assistència pública.

Barnaclínic és una Societat Mercantil del sector públic (una mena d’empresa pública), majoritàriament participada per la Generalitat, que ofereix serveis sanitaris privats i fa servir els espais i recursos de la zona pública (radiologia, laboratori, quiròfans, equips, etc.) en el desenvolupament de les seves activitats privades. Per tot això, aquesta empresa satisfà uns imports, mitjançant contracte, a l’Hospital Clínic. Els espais i recursos públics són limitats, mentre els fa servir un pacient privat no pot fer-los servir un pacient públic.

Noves formes de col·laboració públic-privades.

2006 01 01 00 01 30 0366

L’Hospital comarcal Moisès Broggi del Baix Llobregat.

Aquest Hospital es va construir, segons els autors del llibre  «Com comercien amb la teva salut», sota un nou model de finançament denominat «Aliança Estratègica amb els proveïdors» (AEP). La AEP, inspirada en els models anglesos de «Private Finance Iniciative», suposa la contractació publica del finançament de la construcció de les obres i instal·lacions, el manteniment i la reposició d’aquestes instal·lacions, a una empresa privada o a un conjunt d’empreses. L’Hospital Moisés Broggi es va adjudicar a una UTE (Unió temporal d’empreses) formada per ACSA, AGBAR Construcció SA. EMTE SA, TEYCO SL i La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. La Generalitat de Catalunya pagarà un lloguer a aquesta UTE per l’ús i gaudiment de les instal·lacions durant els propers 30 anys.

Aquests contractes de 20 i 30 anys poden «hipotecar» els comptes públics, impedir canvis en polítiques sanitàries i resultar més cars a llarg termini.

2006 01 01 00 06 46 0375El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut i havia d’estar enllestit el 2007, segons el primer contracte signat amb la societat constructora, però no es va inaugurar fins al 2010.

Les modificacions del projecte original van generar sobrecosts. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions. Dos anys després de la seva inauguració va tancar quiròfans per problemes d’infraestructures.

Els models PFI pertanyen al conjunt de formes de col·laboració públic-privada denominades genèricament Public-Private Partnership (PPP). Altres hospitals de l’Estat espanyol han experimentat amb aquestes fórmules, especialment en la Comunitat de Madrid i en la Comunitat Valenciana. En aquestes comunitats es va adjudicar també la gestió dels centres a les empreses privades, en el cas del Broggi es va adjudicar la gestió a un consorci mixt, el Consorci Sanitari Integral i les obres a la UTE.

Diversos hospitals que han fer servir les fórmules PFI i PPP en València i Madrid han fet fallida i han hagut de ser rescatats amb fons públics, pujant substancialment els costos a les administracions públiques.

El copagament o re-pagament: un impost al malalt.

Un punt destacable que mercantilitza el sistema públic és la instauració de copagaments en els diferents serveis  del sistema sanitari.

Els copagaments o re-pagaments són ineficaços, injustos e inequitatius, «un impost al malalt». El copagament o repagament redueix l’ús de medicaments. El repagament mercantilitza l’atenció sanitària i la transforma en una mercaderia en lloc d’un dret social, deteriora el sistema sanitari públic «culpant al malalt».

Joan Benach: «Una societat que no cuida la salut i el benestar de tots els seus ciutadans és una societat malalta».

En el llibre «Com comercien amb la teva salut, privatització i mercantilització de la sanitat Catalana», amb  pròleg de la periodista Antía Castedo, s’explica que la complexa xarxa assistencial catalana, ha afavorit que la gestió sanitària no hagi sigut en moltes ocasions ni transparent, ni fàcil d’entendre. Les entitats sanitàries, públiques i concertades, encara que finançades amb diners de la Generalitat de Catalunya, han fet tot l’impossible per fugir dels controls administratius i la valoració pública.

Una qüestió clau és que tot i l’aprovació de la llei de transparència l’accés  a les dades del funcionament del sistema sanitari públic continua sent molt difícil per a la població i els investigadors, i inclús per als organismes internacionals, que han de treballar amb dades dels anys enrederits. És una vergonya que les dades de la Sanitat Pública, que es finança amb els impostos de la ciutadania, continuen segrestats pel Ministeri de Sanitat.

Els casos més coneguts de corrupció – el cas Crespo, el cas Bago, el cas  Innova, el cas Sant Pau han posat de manifest que el sistema necessita més controls.

En el Cas Crespo la Sindicatura de Comptes de Catalunya va ocultar un informe que atribuïa a Xavier Crespo, de Convergència i Unió, nombroses irregularitats amb els diners destinats a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, de les quals es va beneficiar ell i la seva esposa. La quantitat cobrada de forma opaca, segons l’informe va ser de 209.000 euros.

El propi Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va ajudar a Crespo en la seva defensa, i el Tribunal va argumentà que, donada l’actitud de les parts perjudicades, Generalitat de Catalunya i hospitals, arxivava el cas.

El Cas Bagó és el nom que rep la polèmica sobre presumpta corrupció en la contractació de les empreses del Grup Serhs pels menjadors i altres serveis dels hospitals catalans concertats finançats  amb recursos públics mentre el president del consorci hospitalari, Ramon Bagó i Agulló, ho era també d’aquesta empresa.

Al març del 2014, el fiscal Emilio Sánchez Ulled va arxivar el cas constatant que hi havia sospites, però no es podia demostrar delicte, tot i que assenyalava diverses irregularitats per la creació de societats instrumentals (que permetien burlar el control) i per afavorir des de l’administració societats de les quals es forma part. El fiscal també assenyalava en el decret d’arxivament les insuficiències del marc legal per poder perseguir aquest tipus d’irregularitats, segons Viquipèdia.

El Cas Innova és un cas de presumpta corrupció política sorgit el 2012 i que té el seu epicentre a la capital del Baix Camp, Reus. Els dos principals responsables Josep Prat Domènech i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, estan imputats des de l’any 2012.

Al 2010 el Síndic de Greuges, Rafael Ribó i Massó, va declarar en el seu informe anual sobre el 2009 que l’Ajuntament de Reus és el més opac («administració no col·laboradora») de tot Catalunya. L’Ajuntament va deixar sense resposta 9 expedients presentats pel Síndic.

En Josep Prat Domènech, president d’Innova, cobrava 265.000 euros anuals de l’Ajuntament de Reus, sent president de l’ICS (Institut Català de la Salut), adjunt a la presidència amb caràcter executiu del Grup SAGESSA ( Grup d’Assistència Sanitària i Social, una entitat de titularitat pública dedicada a la promoció dels serveis assistencials en els seus diferents nivells, és a dir: Atenció hospitalària, Atenció primària, Atenció sociosanitària, Atenció social i atenció educativa. Al mateix temps el Sr. Josep Prat era director general de serveis de l’Ajuntament de Reus, membre del consell assessor per a la sostenibilitat i el progrés del sistema sanitari, i dirigia USP Hospitals (un dels majors grups sanitaris privats d’Espanya, que gestionava 12 hospitals, una clínica especialitzada i 22 clíniques auxiliars amb un total de més de 1.200 llits). També mantenia fins a 21 càrrecs en empreses sanitàries privades.

El Cas Sant Pau

IMGP2717Les investigacions del Cas Sant Pau van començar al maig del 2012 després d’una denúncia de treballadors i sindicats de l’hospital que motivà la obertura de tres línies d’investigació. La primera parlava de diverses contractacions irregulars, i que finalitzà amb la condemna per estafa del ex-gerent de l’Hospital de Sant Pau, Jordi Varela i de l’ex-delegat de la Generalitat en Madrid, José Ignacio Cuervo.

La segona línia d’investigació parlava del sobrecost de 77 milions d’euros que van patir les obres del nou edifici de l’hospital. Això va ser arxivat  a l’octubre de 2013, si bé el jutge va admetre que l’adjudicació de les obres havia incomplert la normativa de contractació pública, entre d’altres irregularitats.

La tercera línia d’investigació intentava aclarir si existeix frau societari en la estructura de la institució. L’activitat de l’Hospital de Sant Pau es divideix entre tres fundacions: una dedicada a l’assistència sanitària, un altre dedicada a la investigació i la tercera a la gestió del gran patrimoni immobiliari de la entitat.

l’Auto signat pel jutge Juan Emili Vilà Mayo dona la raó els denunciants, però no va trobar indicis de responsabilitat penal i va finalitzar que són altres àmbits (com la política) els que han d’afrontar aquest assumpte.

Les mobilitzacions ciutadanes aconsegueixen posar fre a alguns intents privatitzadors.

IMGP2749Destaca, per exemple, l’intent de privatització de la gestió de l’Hospital Clínic, paralitzat en l’últim moment per decisió del Parlament. És important, no obstant, recordar que el Departament de Salut ha retallat el pressupost d’aquest hospital i ha fet derivar part de la seva activitat a un centre privat, el Sagrat Cor, propietat de la multinacional Fresenius Helios, abans era de Quiron Salut.

Joan Benach explica que la recessió econòmica ha creat un escenari propici per a les ideologies neoliberals a favor d’una sanitat mercantilitzada que transfereix recursos del sector públic al privat.

"Els serveis públics, segons el titular del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu i Fabra,  estan en el punt de mira del poder econòmic i polític i son un enorme pastis a repartir. La connivència de les elits econòmiques privades amb els gestors i el poder públic són manifestes, i es reflecteixen en valors i interessos compartits  i en les pràctiques del clientelisme i de portes giratòries a través de favors polítics, pagaments i salaris milionaris irregulars i adjudicacions sense concurs".

Les tendències mercantilitzadores i privatitzadores, van començar a desenvolupar-se en Europa amb la introducció de la Nueva Gestión Pública, al voltant dels anys 80. Aquesta corrent teòrica sobre la gestió de les administracions públiques es va estendre entre els països de la OCDE. Defensen explícitament la necessitat de desburocratitzar l’àmbit públic i introduir el sector privat i mecanismes de competència en la funció pública. En una paraula, els sectors privats de la sanitat volen gestionar els 60.000 milions que l’Estat dedica a la Sanitat Pública i que surten dels impostos que paguem entre tots, és a dir, del IVA, dels impostos especials sobre l’alcohol, els carburants i el tabac, etc..

Un hospital privat amb ànim de lucre ha de complir amb les següents normes, si vol subsistir:

  • S’ha de dotar de menys personal sanitari i ha de deixar d’oferir determinats serveis derivats de la seva gran necessitat de minimitzar despeses.
  • Té l’obligació d’oferir sous més elevats i bonificacions als alts càrrecs executius.
  • Han de pensar en els guanys que esperen obtenir els accionistes dels hospitals amb ànim de lucre, entre un 10 i un 15 per cent de la seva inversió.

Estructura del sistema sanitari català.

La estructuració del sistema sanitari català actual es complexa. El principal òrgan de govern és el Departament de Salut. El contractista de serveis de salut és el CatSalut, que compra serveis a una amplia xarxa de proveïdors coneguda com el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

El sistema sanitari català es diferencia substancialment de la resta de l’Estat espanyol perquè una part molt important de la provisió de serveis no es fa per organismes pertanyents directament a l’Administració Pública i amb la gestió pública del govern català, sinó que hi ha entitats de diferent naturalesa jurídica, públiques i privades, que atenen a la població amb diners públics. Totes aquestes entitats conformen el Sistema Sanitari Integral d’utilització pública (SISCAT), que atenen a la població amb cobertura (diners) pública, però també realitzen altres activitats amb finançament no provinent del CatSalut.

El decret 378/2000, de 21 de novembre, va configurar els sistema integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Aquest decret es va aprovar  per tal d’oferir una atenció integral a la salut dels ciutadans i d’aglutinar els centres i serveis de les diferents xarxes.

La gran aportació a aquest decret del tripartit, format pel PSC, ERC i IC, va ser un altre decret el 196/2010, que es va aprovar el 14 de desembre, pel qual es va permetre la entrada al SISCAT dels ens de titularitat privada.

El decret 196/2010, de 14 de desembre, dels sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en el seu article 2, exposa que:

Configuració del SISCAT

2.1 Configuren el SISCAT els centres, serveis i establiments següents:

  1. Els gestionats per l’Institut Català de la Salut.
  2. Els gestionats per les entitats de naturalesa o titularitat pública que, de conformitat amb els requisits que estableix l’article 24.6 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, tinguin la consideració de mitjans propis de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i ens que en depenen.
  3. Els gestionat per entitats de naturalesa o titularitat pública diferents de les incloses en la lletra b).
  4. Els de titularitat privada els serveis dels quals siguin necessaris per implementar les previsions del Pla de salut de Catalunya i així ho sol·licitin.

Clica aquí si vols llegir el decret 196/2010, de 14 de desembre.

En el punt 2.4 d’aquesta llei s’indica que el Servei Català de la Salut ha de fer pública, mitjançant el seu web, la relació de centres, serveis i establiments que configuren el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, amb la finalitat de possibilitar el seu coneixement a tota la ciutadania.

Clica aquí si vols llegir la llista d’establiments del SISCAT,

El pressupost destinat a l’àmbit de la salut representa ben bé un 40 per cent del pressupost total de la Generalitat. El pressupost del CatSalut, l’organisme que finança el sistema sanitari públic va ser de 9.450 milions d’euros al 2010, de 8.500 milions al 2012 i de tan sols 8.040 milions al 2014, el que suposa entre un 15 i un 16  per cent menys respecte al 2010.

Entre els anys 2005 i 2014 l’ICS ha mantingut el seu pressupost al voltant del 30 per cent del total, mentre que la concertació ha augmentat del 43 per cent al 2005, al 54 per cent al 2014.

Durant els anys  2015 i 2016, el 62,3 per cent de la despesa del Servei Català de la Salut (CatSalut) per provisió de serveis és en forma de concerts a diverses entitats proveïdores públiques i privades i només el 37,7 per cent ho és per la via d’un contracte programa amb l’Institut Català de Salut, que és la institució que fins ara ha aplegat els recursos provinents del patrimoni de la Seguretat Social. A més, un 5 per cent dels ingressos d’explotació dels centres SISCAT és per facturació a entitats d’assegurança i particulars (1,1 per cent mútues d’accident de treball i per accidents de trànsit, 2,9 per cent mútues i companyies d’assegurança lliure i 0,8 per cent per particulars).

Del pressupost del 2014, el CatSalut va transferir 2.450 milions a l’Institut Català de la Salut (ICS) per gestionar els 8 principals hospitals de Catalunya i els 288 centres d’atenció primària (CAP). Els 8 hospitals a que fem referència són: Vall d’Hebron i Bellvitge, en Barcelona; Can Ruti, en Badalona; Viladecans: Josep Trueta, en Girona; Arnau de Vilanova, en Lleida; Joan XXIII, en Tarragona i Verge de la Cinta, en Tortosa.

Les retallades pressupostàries no han seguit una distribució homogènia entre els diferents proveïdors del CatSalut.

IMGP2634

L'Hospital  General de Catalunya, un hospital privat amb ànim de lucre, va ser un dels beneficiats durant les retallades que va efectuar el CatSalut. No obstant això, surt a la llista de morosos d'Hisenda amb un deute de més d'un milió i mig d'euros (1.604.9201,83).

L’ICS ha vist reduït el seu pressupost, entre 2010 i 2014 en un 12,9 per cent. No obstant, la retallada als centres concertats no ha superat el 8.7 per cent, i les entitats privades amb ànim de lucre mantenen l’import dels contractes amb el CatSalut, mentre la resta d’entitats, benèfiques, públiques o semipúbliques han vist reduït els seus pressupostos amb diferents variacions.

A més, es de destacar que certes entitats privades amb ànim de lucre han augmentat considerablement la seva facturació amb el CatSalut. És el cas, del Holding Sanitari IDC Salud (l’antiga Capio Salut, SL), que va doblar la seva facturació al CatSalut entre els anys 2010 i 2012.

El cas de Josep Maria Padrosa, mà dreta de Boi Ruiz, director del CatSalut, i al mateix temps assessor de varies empreses que van augmentar la seva facturació amb el CatSalut en un 26 per cent entre els anys 2006 i 2012 és un cant als vincles més foscos que van existir durant el període en el que el Departament de Salut va estat dirigit pel Sr. Boi Ruiz, i que encara existeixen entre  la sanitat pública catalana i el sector privat.

El Tribunal Català de la Competència va multar amb 950.000 euros a quatre empreses de rehabilitació que en el concurs públic convocat pel CatSalut, al 2012, es van associar il·legalment per repartir-se el mercat i fer fora a la competència.

De les quatre companyies, és Fisioteràpia (filial de Corporació Fisiogestió) la que va rebre una major sanció, 600.000 euros. El director del CatSalut durant aquell any era Josep Maria Pedrosa, que va accedir al càrrec provinent d’aquest grup empresarial.

Segons els Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS), el Sr. Josep Maria Padrosa era apoderat de diferents empreses de Corporació Fisiogestió quan el CatSalut li va adjudicar contractes per més de 150 milions.

Un dels 25 punts que la CUP va presentar per facilitar la constitució del govern de la Generalitat va ser el de la recuperació de la gestió pública de les estructures sanitàries privatitzades. Demanava, també, aquesta formació política la supressió de les llistes d’espera en el sistema sanitari.

Bona prova de tot això que s'ha dit al llarg d'aquest reportatge és que en l'últim informe del maig del 2018, la revista mèdica The Lancet, publicada setmanalment per The Lancet Publishing Group, sobre l'índex de qualitat i accés als sistemes de salut, Espanya retrocedeix 10 llocs en la classificació internacional de 195 països de tot el món, situant-se en el lloc 19 en el ranking anual.

Les fotografies dels diferents CAPS corresponen a la campanya de Marea Blanca contra la privatització de la Sanitat Pública, en la qual va participar La Asociación Cultural Las Afueras, que edita aquesta revista. Fotografies realitzades per M. Martos davant l’Hospital del Mar, del CAP Besòs i del CAP de Sant Martí i les sis EAPs (Entitats de Base Associativa)de Barcelona.

El reportatge s’ha basat en l’informe elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, del setembre de 2018. «Los servicios sanitarios de las CCAA, Informe 2018 (XV informe)».

Resum dels llibres «Como comercian con tu salud, Privatización y mercantilización de la sanidad en Catalunya», de Joan Benach i Gemma Tarafa (dirs. Cientificos) i Anna Martínez i Montse Vergara (coords.); «La sanidad está en venta, y también nuestra salud», de Joan Bennach, Carles Muntaner, Gemma Tarafa i Clara Valverde, amb  pròleg de Vicenç Navarro.

El Servei Servei Català de la Salut ha sigut la font que hem fet servir per parlar sobre l’organització sanitària a Catalunya. 

Les còpies simples i les memòries de les diferents empreses mercantils  que han conformat els cinc/sis  EAPs s’han obtingut en el Registre Mercantil de Catalunya.

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto