Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dilluns, 28 Novembre 2022

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Informe sobre l'energia nuclear

De Harrisburg a Txernòbil, de Txernòbil a Fukushima, on es produirà la propera catàstrofe nuclear?

Fa 39 anys de l’accident de Harrisburg, 32 anys de l’accident de Txernòbil, i 7 anys de l’accident de Fukushima

Fa set anys de l’accident nuclear de Fukushima, al Japó. Milers de persones continuen sense poder retornar a les seves llars. Regressar a aquesta zona continuarà suposant un alt risc, com a mínim, fins l’any 2050 i inclús en el proper segle es podran sentir els efectes de la radiació, segons Greenpeace.

Un terratrèmol es va produir al Japó de 8.9 graus a l’escala de Richter a prop de la costa nord-oriental a les 14:46 hores del dia 11 de març de 2011. Aquest terratrèmol va representar el més fort de tota la història del Japó i el cinquè més fort de tot el planeta des que es tenen registres.

El terratrèmol provocà un fort tsunami. Poques hores després arribaven les primeres onades de 10 metres a les costes de Fukushima.

Informe sobre l'energia nuclearLes centrals nuclears han sigut un mal negoci. Ha mort i morirà molta gent i econòmicament ha sigut un desastre que hem pagat i pagarem els ciutadans de tots aquells països on s’han instal·lat.

Si la gent hagués sabut a l’any 1978 que pels americans les centrals nuclears no eren un bon negoci feia ja 3 anys, no s’haurien comés les insensateses que s’han portat a terme en aquest país amb l’àtom. Quan el president Reagan va ser elegit, aquest va concedir fons governamentals a la societat de la central Three Miles Island (Harrisburg), que es trobava a punt de fer fallida. També, va finançar un centre estatal de re-processament i va tenir la cara de declarar que dels desfets radioactius es podia extreure plutoni útil per a fins militars. Vet ací el motiu de tant malbaratament.

En primer lloc, molta gent estava al tant de que la industria nuclear civil havia tingut, probablement, centenars, si no milers, d’accidents, la gran part dels quals no es van donar a conèixer suficientment pels mitjans de comunicació.

Vet ací els principals:

  • 1952: Fusió del nucli del reactor de Chalk River, prop d’Ottawa (Canadà). Milions de litres d’aigua radioactiva alliberats. Sense víctimes.
  • 1957: Incendi del reactor productor de plutoni en Windscale, prop de Liverpool (Gran Bretanya). Contaminació de la zona. Presumptes morts per càncer: 33.
  • Entre 1957 i 1958: Explosió química a la central soviètica de Kishtin, als Urals meridionals. Entre 300 i milers de morts. La explosió d’un dipòsit de residus radioactius que havien sigut acumulats en llos subterranis i que procedien de reactors utilitzats amb fins militars.
  • 1961: Explosió en un reactor militar prop d’Idaho Falls (Estats Units). Tres morts
  • 1966: Fuga radioactiva i fusió del nucli del super-generador Enrico Fermi, a 45 km de Detroit (Estats Units)

Harrisburg

Però el pitjor accident de la historia nord-americana va ser el que va tenir lloc a Pasadena al 1979. Es va produir la fusió del nucli del reactor de Three Mile Island. Oficialment, el reactor va estar a una hora escàs de la seva complerta fusió, el que hauria representat una veritable catàstrofe. Fugues radioactives. Oficialment sense víctimes.

Txernòbil

Informe sobre l'energia nuclearL’accident de Txernòbil, el 26 d’abril de 1986, va produir la mort de 31 persones. No obstant, donat els alts nivells de radiació, milers de persones podrien haver mort. Segons els soviètics la fuita es va produir degut a la destrucció parcial d’un dels quatres reactors de la central atòmica. La fuita es va convertir en un núvol radioactiu que va travessar Europa. El 4 de juny la Unió Soviètica va reconèixer l’existència d’alts nivells de contaminació fora de la zona de seguretat de 30 kilòmetres al voltant de la central de Txernòbil, el que va obligar a evacuar a un número molt elevat d’habitants de la República de Biel·lorrusia, al nord de la República d’Ucraïna, on estava situat el reactor sinistrat. A Moscou, proves realitzades en el mercat central toljosià van revelar nivells de 3.700 becquerel·lis de radioactivitat per kg de carn de vedella, quan el que està permès és un límit de 600 per kg.

Greenpeace recorda els efectes d’aquest desastre a l’hora de consumir determinats productes a Europa durant un bon temps. «....Moltes verdures van ser destruïdes en països com Holanda, i Alemanya. Les vaques d’Europa van haver de romandre als seus estables i la llet es va retirar del consum. Durant més de dues dècades nombrosos rens de Lapònia, ovelles de Lake District, al Regne Unit i porcs senglars  a la Selva Negre d’Alemanya van ser sacrificats degut a l’alta contaminació radioactiva».

El número exacte de morts a  Txernòbil són dades que mai coneixerem.

L’energia nuclear a Espanya

A Espanya l’energia nuclear, durant l’any 2017, va tornar a liderar la producció en el sistema elèctric. Va produir el 21,17 per cent de la electricitat bruta total, amb els set reactors nuclears operatius: Almaraz I i II (Càceres), Ascò I i II (Tarragona), Cofrentes (València), Trillo (Guadalajara) i Vandellós II (Tarragona).

Està previst que Espanya tingui un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears d’alta activitat en el municipi de Villar de Cañas (Cuenca), que emmagatzemarà tot el combustible nuclear gastat del país en un únic emplaçament. Fins que l’ATC estigui operatiu, el combustible gastat es troba perfectament vigilat, controlat i emmagatzemat a les piscines de les mateixes centrals nuclears, o bé en magatzems temporals individualitzats (ATI). La gestió dels residus nuclears correspon a la Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa).

No obstant, la Plataforma contra el Cementerio Nuclear en Cuenca i el Movimiento Ibérico Antinuclear (MIA), s’han posicionat en contra d’aquesta instal·lació i han sortit al carrer juntament amb partits polítics, sindicats, i amb associacions com Greenpeace o Ecologistas en Acción, al llarg d’aquests últims anys.

La IX marxa contra la instal·lació del cementiri nuclear al municipi de  Villar de Cañas va tenir lloc el passat 13 de maig. Els veïns manifestaven que continuaran treballant per la via judicial per aturar aquest projecte. El representant de la Plataforma contra el Cementerio Nuclear en Cuenca ha manifestat que tenen por de que a finals de juliol el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) dictamini positivament en el seu informe i això permeti al Govern realitzar «en cascada», la resta de tràmits i permisos necessaris.

Els defensors d’aquesta energia mantenen que és una energia lliure d’emissions de CO2 i que un eventual abandonament d’aquesta energia provocaria un increment d’un 24,9 per cent de les emissions a Espanya. 

També, diuen que les radiacions nuclears -partícules alfa, beta, neutrons i fotons gamma- ofereixen un ampli repertori de possibilitats interactives amb la matèria, de les quals es deriven un munt d’aplicacions.

Els 448 reactors actualment en operació al món produeixen al voltant de  l’onze i mig per cent de la electricitat mundial. Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica de Nacions Unides, -dades a gener de 2018- hi han 58 unitats en construcció en països com la Xina, Índia, Rússia, Corea del Sur, Finlàndia o França. Tots ells, conscients dels problemes energètics i mediambientals, construeixen noves plantes nuclears perquè consideren que la energia nuclear és una font essencial pel present i futur dels seus països.

Greenpeace:

«La energia nuclear és la manera més costosa de bullir agua»

Per a l’organització Greenpeace la energia nuclear està molt lluny de ser neta. Si bé es cert que aquesta genera menys emissions de CO2, produeix desfets radioactius i contaminació radioactiva en tot el món. La energia nuclear, des del començament de la cadena- la extracció d’urani- juga amb la salut de les persones i del medi-ambient. A Níger, les mines d’urani contaminen l’aire, l’aigua i el terra.

A més a més, la energia nuclear crea desenes de milers de tones de desfets letals, que són radioactius durant milers d’anys. Encara no s’ha trobat una solució per l’emmagatzematge segur d’aquests perillosos residus durant tant de temps, que podria inclús estendre’s al llarg de varies eres glacials.

No existeixen noves tecnologies nuclears més segures. Al setembre de 2010, 79 treballadors de la planta nuclear de Koeberg prop de Ciutat del Cabo van estar exposats a alts nivells de cobalt radioactiu. Les alarmes no van sonar, i l’incident es va detectar un cop els treballadors van finalitzar el seu torn. En l’actualitat, un dels reactors de Koeberg es troba fora de servei perquè un parell de barres de combustible defectuoses van causar alts nivells de radioactivitat.

Al desembre de 2010, més de 30 milions de litres de desfets radioactius de tres piletons trencats es van filtrar al medi-ambient en una mina d’urani a Níger, operada per la empresa nuclear francesa AREVA. Al menys 20 hectàrees de terra es van contaminar.

Als Estats Units, la Comissió Reguladora Nuclear va descobrir que el triti radioactiu s’estava filtrant en 27 dels 104 reactors nuclears del país, produint preocupacions sobre com es filtra de les velles plantes nuclears.

El nombre d’incidents a les centrals nuclears franceses ha crescut durant aquesta última dècada.

Les centrals nuclears a Catalunya:

Informe realitzat per l’Institut d’estudis catalans (acadèmia catalana de les ciències i les humanitats al servei del país)

Informe sobre l'energia nuclear

Amb la finalitat d’aportar unes dades objectives sobre la situació energètica a Catalunya i el seu grau de dependència de la tecnologia nuclear, i d’aquesta manera , facilitar al Parlament de Catalunya la presa responsable de decisions sobre aquesta qüestió en el futur, l’Institut d’Estudis Catalans, com a acadèmia catalana de les ciències i les humanitats al servei del país, va acceptar l’encàrrec de realitzar un informe sobre l’energia nuclear a Catalunya, una tasca que ha estat duta a terme a través de la Secció de Ciències i Tecnologia.

L’informe es va realitzar l’any 2011, poc després de l’accident nuclear de Fukushima.

Segons aquest informe, a Catalunya actualment hi ha tres centrals nuclears en funcionament: Vandellòs II, localitzada a la comarca del Baix Camp, les centrals d’Ascó I, i Ascó II, localitzades a la comarca de la Ribera d’Ebre.

La central nuclear de Vandellòs I va ser la primera que es va construir. La seva construcció va ser duta a terme entre 1967 i 1972 per l’empresa HIFRENSA- (HIFRENSA és un consorci creat per Electricité de France (25%), Fecsa (23%), Hidroelèctrica de Catalunya (23%) i Fuerzas del Segre (6%)- i per un grup de constructors francesos amb la participació de nombroses empreses espanyoles, sota la modalitat de «claus en mà»(un projecte claus en mà és aquell en el que el client contracta uns serveis integrals d’obra i instal·lacions a una única empresa, que es responsable del conjunt de l’obra fins a la completa finalització) i es va connectar per primera vegada a la xarxa el març de 1972. Aquesta central del tipus GCR (grafit-urani natural i refrigerada per gas) i de 1.670 MW de potència, juntament amb la central de José Cabrera (Zorita), també del tipus PWR, i la de Garoña, del tipus BWR, formen el grup de centrals nuclears espanyoles de primera generació.

Informe sobre l'energia nuclearEl 19 d’octubre de 1989 es produí un incendi en un grup turboalternador causat per una fallada mecànica i l’abril de 1990 el Consell de Seguretat Nuclear emetia un informe en el qual s’indicaven els requisits de seguretat necessaris perquè la planta pogués reiniciar l’operació a potència. A causa de l’elevat cost d’aquesta intervenció i considerant el temps d’utilització romanent previst de la central, la inversió no fou aprovada per HIFRENSA, titular del permís d’explotació, la qual renuncià expressament a la concessió, i així, el 29 de maig de 1990 es va efectuar la parada definitiva de la central, després de més de 17 anys de funcionament.

Un cop clausurada la central, el febrer de 1998 se n’inicià el desmantellament al nivell 1 que, d’acord amb la terminologia  de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica, consisteix en l’extracció del combustible i dels líquids dels circuits de refrigeració que tenen diferents nivells de contaminació.

Acabades aquestes operacions, s’inicià el desmantellament al nivell 2, cosa que va significar la construcció d’un caixó protector del reactor (tasca que va finalitzar el juny de 2003) per deixar-lo confinat a l’espera que la radioactivitat de les estructures internes decaigui de forma natural, durant un període d’uns 25 anys, després del qual es pugui iniciar el definitiu desmantellament, al nivell 3, que haurà de realitzar-se amb equips tele-operats, per evitar els riscos de la radiació residual.

Conclusions sobre el cost de l’energia nuclear, segons els autors de l’informe, l’Institut d’Estudis Catalans

Si als costos de producció de l’energia nuclear es contemplés el cost estimat d’una assegurança dels risc associat a l’energia nuclear avaluat després del desastre de Fukushima, s’avalua que el cost podria encarir-se entre 2 i 2.5 euros per KWH. Més difícil encara és la quantificació de l’emmagatzematge de residus de llarga vida (més de 300 anys).

No obstant, i com a referent, els autors de l’informe expliquen que l’impacte econòmic que aquestes plantes generen en el territori on estan ubicades, suposa més de 2.000 llocs de treball, entre personal propi i d’empreses col·laboradores estables.

En matèria de seguretat, l’informe sobre l’energia nuclear a Catalunya,  conclou que «és pot dir que la seguretat de les centrals nuclears catalanes és bona i està millorant contínuament»

Aquí pots llegir l’informe sobre l’energia nuclear.

Energia-nuclear.net / Accidents nuclears

Accident nuclear de Fukushima: cronologia del desastre.

En el moment de l’accident nuclear la central de Fukushima disposava de 6 reactors nuclears. Els reactors 1,2 i 3 estaven operant, mentre els reactors nuclears 4, 5 i 6 estaven aturats per manteniment.

Automàticament es van aturar tots els reactors nuclears de la regió tal i com estava previst en el disseny d’aquestes centrals nuclears en aquestes circumstàncies.

En aquell moment, al Japó hi havien 54 reactors nuclears operant que produïen aproximadament el 29 per cent de la seva energia elèctrica.

En primer lloc es va decretar l’estat d’emergència a les 11 centrals nuclears de les prefectures de Miyagi, Fukushima i Ibaraki.

Es van aturar les següents unitats nuclears:

Central nuclear de Onagawa

Es van aturar automàticament les seves tres unitats.

Central nuclear de Fukushima Daiichi.

Es van aturar automàticament les unitats 1, 2 i 3. Les unitats 4, 5, i 6 estaven aturades per manteniment periòdic.

Informe sobre l'energia nuclearDesprés del terratrèmol els reactors de Fukushima que encara estaven funcionant es van aturar automàticament. Per refredar els reactors , en aquests tipus de centrals nuclears , es necessita energia elèctrica, generalment de la xarxa, però el terratrèmol va provocar que la xarxa elèctrica no funcionés. Van començar a funcionar els motors dièsel per a generar aquesta electricitat però es van espatllar a les 15:41 hores quan va arribar el tsunami. En aquest moment van començar els problemes de refrigeració del nucli del reactor amb el risc de fusió del nucli. Més endavant es va confirmar la fusió del nucli dels reactors 1,2 i 3.

Això va motivar que es recomanés evacuar als residents dintre d’un radi de 3 kilòmetres de la central ( prop de 2.000 persones).

Posteriorment es va solucionà el subministrament d’energia elèctrica, però llavors la pressió dins el reactor ja era molt elevada (a més temperatura, major pressió).

A la central nuclear de Fukushima Daini es van aturar automàticament les seves 4 unitats.

La única unitat de la central nuclear de Tokai es va aturar automàticament.

FUKUSHIMA. DISSABTE, 12-03-2011

L’accident de la central nuclear de Fukushima va passar a ser classificat de nivell 7 a la Escala INES, per l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica.   

El radi al voltant de la central nuclear per a evacuar a la població s’amplià a 20 km.

FUKUSHIMA. DIUMENGE , 13-03-2011

El reactor número tres de la central nuclear de Fukushima Daiichi va petir una explosió  d’hidrogen.

Es va començar a injectar aigua de mar barrejada amb àcid bòric al reactor per a refrigerar-lo i tenir la integritat del recinte de contenció controlat.

Per tal de disminuir la pressió dintre el reactor nuclear de Fukushima, es va realitzar un alliberament controlat de gasos des de la contenció a l’exterior (a aquesta acció se li denomina ventejar) segons va confirmar la elèctrica japonesa TEPCO.

FUKUSHIMA. DIMARTS 15-03-2011

Durant la nit es va produir una nova explosió a la central nuclear de Fukushima, segons l’Agència de Seguretat Nuclear. El reactor nuclear afectat va ser el número 4, que en el moment del terratrèmol ja estava aturat. La explosió va provocar un incendi en el reactor nuclear, segons va informar en aquell moment Tokio Elèctric Power.

FUKUSHIMA. DIMECRES 16-03-2011

El dimecres van tornar els treballadors evacuats de la central nuclear de Fukushima per continuar en l’intent de fer baixar la temperatura del reactor.

Donada la dificultat d’utilitzar l’aigua de mar per refrigerar el reactor es  va intentà llençar aigua des d’un helicòpter de l’exercit, que no va donar el fruit esperat perquè la radiació de la zona era molt elevada. Més tard es va intentar amb mànegues  a pressió de les que es fan servir per a dispersar els manifestants.

La situació als sis reactors de la central nuclear, en aquells moments era molt greu: s’observava un important destròs als reactors 3 i 4. El reactor número 4 registrà un nou incendi. En els reactors 1 i 2 les barres de combustible nuclear van quedar total o parcialment danyades . El reactor 5 , ja es trobava apagat i el nivell de l’aigua continuava baixant.

FUKUSHIMA. DIJOUS 17-03-2011

El dijous els helicòpters de l’exercit ja podien sobrevolar la central de Fukushima per a deixar caure aigua de mar per refredar el reactor.

La companyia elèctrica TEPCO, propietària de la central nuclear, va decidir enviar camions cisterna amb aigua destil·lada per omplir les piscines.

Les piscines son el primer destí del combustible consumit. Quan el combustible nuclear gastat s’extrau del reactor encara generen massa calor i radiació per poder-lo traslladar a cap planta de gestió de residus nuclears, primer ha de passar per aquestes piscines per a la seva refrigeració.

Degut a la calor de la central de Fukushima l’aigua que omple les piscines s’estava evaporant. Era aquest el motiu pel qual s’havien d’omplir les piscines.

L’últim recurs va ser instal·lar un cable elèctric de 1 km. per poder fer funcionar els generadors elèctrics per refrigerar els reactors.

Portaveus de TEPCO i NISA van desmentir que la piscina de combustible gastat de la unitat 4 s’hagués buidat totalment, si bé es continuava fent esforços per a millorar la seva situació.

FUKUSHIMA. DIVENDRES 18-3-2011

El Japó va decidir en aquests moments elevar al nivell 5 la emergència de la central nuclear de Fukushima, dels 7 nivells que té l’Escala INES d’accidents nuclears. Això significava que aquest accident nuclear tindria conseqüències de gran abast i no l’abast local com fins al moment.

Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) es va trobar iode radioactiu en productes alimentaris a la prefectura de Fukushima. El que semblava evident es va convertir en oficial: el govern japonès va anunciar el desmantellament de la central nuclear de Fukushima I.

Les autoritats del Japó van elevar la severitat de l’accident nuclear de Fukushima del nivell 5 al nivell 7. El més alt de la Escala Internacional d’Accidents Nuclears (Escala INES), perquè la radioactivitat va sortir a l’exterior, el dimarts 12-04-2011.

Greenpeace

7 anys de la catàstrofe nuclear de Fukushima

Informe sobre l'energia nuclear

Greenpeace amb motiu dels set anys de la catàstrofe nuclear de Fukushima ha realitzat una extensa enquesta dins la zona d’exclusió de Namie, publicada en l’informe «Reflecting in Fukushima». Gràcies al recolzament de la Sra. Kanno i de llurs amistats que han explicat la seva experiència personal  s’ha pogut elaborar aquest informe sobre les conseqüències de l’accident nuclear a Fukushima. Kazue Suzuki, membre de la campanya de Energia a Greenpeace Japó i Shaun Burnie, Especialista Nuclear Senior a Greenpeace Alemanya  recorden a totes les víctimes i traslladen el condol al poble del Japó, i resumeixen l’informe.

Resum de l’informe «Refleceting in Fukushima» de Greenpeace sobre la catàstrofe nuclear de Fukushima:

«La Sra. Mizue Kanno era treballadora social a la localitat de Futaba, a menys de 10 km de la planta nuclear. Milers de persones van ser evacuades al seu districte natal de Tsushima. Però de cop van ser advertides per homes amb màscares antigàs i roba protectora que devien d’abandonar immediatament la zona. La pluja radioactiva de la planta nuclear, a uns 32 km de distància, havia dipositat alts nivells de contaminació en aquesta zona de muntanya de Namie.

Informe sobre l'energia nuclearLa Sra. Kanno ara viu a l’oest del Japó a molts kilòmetres de casa seva a Fukushima. És una víctima de la energia nuclear i s’ha convertit en una activista decidida a narrar la seva història. S’ha unit als milers de persones que han interposat un munt de demandes contra Tokyo Electric Power Company (TEPCO), propietària de la central nuclear, i contra el Govern japonès. Tant l’empresa TEPCO, com el Govern japonès han sigut declarats culpables en molts procediments judicials per no prendre mesures per evitar el col·lapse dels reactors nuclears. I, sembla que encara vindran moltes sentències més en contra.

Mesurant la radiació en milers de punts al voltant de les cases, boscos i terres de cultiu, ha quedat clar que es tracta d’una zona que no hauria d’obrir-se al públic durant dècades. No obstant, el Govern, mentre estaven realitzant la investigació a la localitat de Namie, va obrir una artèria principal, la ruta 114. Una de les conseqüències d’aquesta insensatesa és que les persones s’aturen al passar i visiten zones amb molta radiació.

En una de les cases, la radiació sobrepassava la quantitat d’onze microsieverts per hora a un metre i de 137 microsieverts per hora a 10 centímetres. És a dir, milers per sobre del nivell abans de l’accident nuclear. Aquests nivells suposen que l’exposició anual màxima recomanada s’assoliria en sis dies.

En una zona de la localitat d’Obori van trobar que tota l’àrea estava contaminada a nivells variables que continuaran sent una amenaça pel proper segle. Com pot el govern pensar en obrir aquesta àrea al 2023? Més important encara, per què?.

La resposta és senzilla: el Govern japonès està desesperat per reiniciar els reactors nuclears. Mantenir zones del Japó tancades a la presència humana degut a la contaminació radioactiva és un obstacle molt important per les seves ambicions nuclears, atès que és un recordatori constant pel poble japonès dels riscos i conseqüències de l’energia nuclear....

No obstant, hi han signes de canvi positiu. Uns quants experts establerts pel Ministre de Relaciones Exteriors van demanar una ampliació massiva en la instal·lació d’energies renovables i van advertir sobre els riscos de dependre de les plantes de carbó i de l’energia nuclear.

Greenpeace ha viatjat a Ginebra amb mares evacuades de Fukushima a la sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. El Govern japonès ha acceptat totes les recomanacions de l’ONU per respectar els drets humans dels ciutadans de Fukushima.

La decisió del govern japonès és important, però encara està per veure si posa en marxa els seus compromisos amb Nacions Unides.

La Sra. Kanno i altres persones evacuades van anar al Tribunal Superior de Tokio per escoltar la sentència sobre Fukushima contra TEPCO i el Govern japonès, al mateix temps que una de las mares evacuades, Akiko Morimatsu, juntament amb Greenpeace, intervindrà a les Nacions Unides per demanar al Govern japonès que apliqui plenament les recomanacions de l’ONU.

El desastre nuclear de Fukushima ha destrossat vides, però també ens ha unit per evitar que catàstrofes com aquesta no tornin a succeir i per aconseguir la transició del Japó a un futur energètic segur i basat en fonts renovables.

Kazue Suzuki forma part de la campana d’Energia a Greenpeace Japó, i Shaun Burnie és Especialista Nuclear Senior a Greenpeace Alemanya.

Amb el que costa construir una central nuclear (4.000 milions d’euros), es poden instal·lar 4,21 gigawatts de potència eòlica, és a dir, l’equivalent a més de quatre centrals nuclears.

Informe sobre l'energia nuclearSegons el professor Juan Angel Saiz, titular de l’Escola Universitària, adscrit al departament d’Enginyeria elèctrica i a la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Disseny de la Universitat Politècnica de València, una central nuclear té un cost de construcció de 4.000 milions d’euros per a cada gigawatt de potència instal·lat. Funciona les 24 hores del dia, si bé tots els anys s’ha de realitzar una parada tècnica per revisar els equips i en alguns moments es baixa el nivell de producció i no obté un rendiment del cent per cent de la seva potència nominal.

Amb aquestes dades, podem calcular que pot treballar unes 7.750 hores cada any i produeix un total de 7.750 Gigawatts hora per any, sent aquesta l’energia total que transfereix a la xarxa i que nosaltres consumim.

L’energia eòlica única alternativa real  i factible, avui en dia, a l’energia nuclear.

La energia eòlica té un cost actualment que oscil·la entre 600 i 950 milions d’euros,  per cada Gigawatt de potència instal·lat. Amb els 4.000 milions d’euros de la central nuclear que comentaven abans, es poden instal·lar 4,21 Gigawatts de potència eòlica, és a dir l’equivalent a més de quatre centrals nuclears.

Considerant que els equips eòlics funcionen un mínim de 2.200 hores cada any, depenent de la zona geogràfica, produeixen 9.262 Gigawatts per any, és a dir, produeixen més energia elèctrica que la central nuclear que ha costat la mateixa quantitat de diners.

L’energia eòlica, situats els molins en una zona de vent no massa bona, produeix un 119,51 per cent més d’energia elèctrica respecte a la nuclear. Amb la mateixa inversió de diners.

Però, si els equips eòlics se situen en una zona amb millors nivells de vent, per exemple, en zones de Galícia amb 2.700 hores /any, aquests valors es modifiquen i ens porten a obtenir una producció amb els mateixos molins de 11.367 gigawatts hora/any, és a dir, un 146,67 per cent més de l’obtingut amb la mateixa inversió feta a la nuclear.

Podem extreure aquesta conclusió: L’ENERGIA EÒLICA ÉS MÉS ECONÒMICA QUE L’ ENERGIA NUCLEAR, i no hem sumat ací els costos del combustible nuclear (els importem d’altres països i són finits i s’esgoten), ni els costos de la gestió i d’emmagatzematge dels residus nuclears.

Càlculs comparatius de l’energia nuclear amb la fotovoltaica

Informe sobre l'energia nuclearEl cost de la fotovoltaica se situa en 1.200 milions d’euros per cada Gigawatt de potencia instal·lada. Amb els 4.000 milions d’euros de cost de la central nuclear podem construir una central fotovoltàica de 3,333 gigawatts de potència, segons el professor Juan Angel Saiz.

Per tant, en una zona com la d’Alacant, tindríem l’equivalent a 1.600 hores efectives (descomptades les pèrdues que es produeixen a la central) de producció anual. Això significa que el primer any es produiria 5.333 gigawatts hora, és a dir, el 71,84 % del que produeix una central nuclear del mateix cost.

La energia solar fotovoltaica es avui en dia més cara que la nuclear, si bé els costos han anat disminuint molt en els últims anys i la tendència continua sent a la baixa.

No obstant, el cost de manteniment és molt baix i el de combustible és zero, amb el que les condicions de competitivitat de les fotovoltaiques són excel·lents a data de 2012. Tenint en compte que produeixen quasi el 72 per cent d’una nuclear i que no precisen despeses de combustible cada any, ni produeixen residus que cal gestionar al llarg de milers d’anys, el cost de produir energia elèctrica amb energia solar fotovoltaica és inferior al de produir amb una central nuclear.

M. Martos. Equip de redacció de Las afueras (recull d’informacions i d’articles del Comitè Antinuclear de Catalunya i de Greenpeace) Fotos de Greenpeace.

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.