Capítulo 1
El Imperio Koplowitz, según Ramón Juste, autor del libro IBEX 35. Una historia herética del poder en España.
El Imperio koplowitz surgió del matrimonio entre un ingeniero polaco emigrado Ernst Koplowitz Stenberg y la marquesa de Casa Peñalver, Esther Romero de Juseú y de Armenteros, quien resultará también íntima amiga de Carmen Polo, la mujer de Franco.
__________________________________________________________________________
Aquella unión forjada en los beatos bailes organizados en el Ritz en los años cuarenta, venía bendecida desde el principio. En agosto de 1944, Ernst entra como accionista principal en Construcciones y Reparaciones SA, fundada unos meses antes, y que reabautizará como Construcciones y Contratas SA (CYCSA) ese mismo año.
Para asegurarse la buena estrella, Ernst sitúa en el consejo de administración a dos miembros del clan Franco: a José María Martínez Ortega, conde de Argillo, consuegro de Franco, que ocupaba la presidencia; y a uno de sus hijos, Cristobal Martínez Bordiú, marqués de Villaverde y casado con la hija de Franco, que ocupaba un puesto de consejero. Este consejo se mantuvo durante unos años. La muerte de Ernst en 1962 hizo que Esther Romero de Juseú ocupara la vicepresidencia, dando pie a que Ramón Areces, presidente de El Corte Inglés, accediera a la presidencia de CYCSA en 1966. Se decía que Areces y Esther tenían una relación sentimental. Este llamaba a las hijas de la marquesa "sus niñas". Tan estrecha era la relación que desde mediados de los años sesenta la empresa de las Koplowitz, CYCSA, se encargó de la realización de toda clase de obras para El Corte Inglés, beneficiándose de la fuerte expansión de estos grandes alamacenes por el territorio nacional, con siete nuevos centros comerciales entre 1970 y 1979.
El año de la constitución del IBEX 35, en 1992, FOCSA y CYCSA se fusionan formando FCC (Fomento de Construcciones y Contratas), la primera empresa constructora española, y una de las veinte más grandes de Europa. Además contaba con la mayor cuota en el mercado de recogida de basuras, controlando el 70 % del mismo
El recorrido de FOCSA fue paralelo a la divina unión entre la burguesía catalana y los apellidos Mas Sardá, Cortinas y Torres, junto con destacados prohombres del franquismo. FOCSA está ligada a esta familia Mas Sardá, propietaria de la Banca Mas Sardá, apoyo financiero de la empresa, cuyos miembros han estado presentes en el consejo desde su fundación. Ostentaron la vicepresidencia hasta 1956, momento en que escalan hasta la presidencia, que mantendrán hasta la fusión con CYCSA, a excepción de los años 1974-1979, que la ocupó el todopoderoso Ramón Serrano Suñer, cuñadísimo de Franco. En tercer lugar, en CYCSA estaba la familia Torra, de la casa de banca Soler y Torra Hermanos, que no estuvo entre los fundadores, pero que accedió al consejo en fecha tan temprana como 1928. José Torra Closa fue presidente de FOCSA desde 1939 a 1956, y en 1970 llegó a la vicepresidencia José María Torra Martí, donde se mantuvo hasta la fusión.
Entonces aparecieron, entre un gran escándalo y algarabía, los famosos "Albertos", que no dudaron en mezclar negocios, intrigas y familia, todo en el mismo saco. Fueron los actores perfectos para una industria, la de las revistas del corazón, que necesitaba nuevos personajes surgidos de "abajo", que dieran brío a la novela gris sobre la société postfranquista.
En el siguiente Capítulo las bodas de dos primos con las ricas y aristócratas Koplowitz.
Primeros años[editar]
Esther nació el 10 de agosto de 1950, en Madrid. Es la primogénita del matrimonio formado por Ernesto Koplowitz Sternberg, un empresario polaco de origen judío, y de Esther María Romero de Juseu y Armenteros, vii marquesa de Casa Peñalver, una aristócrata de origen cubano.
Su padre, originario de la Alta Silesia, llegó a España escapando de la Alemania nazi en la década de 1930 y se instaló definitivamente a principios de la década de 1940. Sus abuelos maternos fueron el médico José de Jesús Romero de Juseu y Lerroux (1885-1966), natural de Cabra, Córdoba, gran cruz de la orden de San Gregorio el Magno, caballero secreto de capa y espada, y de la Hermandad de Nuestra Señora de la Caridad de Illescas4, y Doña María Josefa de Armenteros y Peñalver (1884-1970), vi marquesa de Casa Peñalver y vi marquesa de Cárdenas de Montehermoso, una aristócrata de la alta nobleza cubana, perteneciente a una de las familias nobles más importantes de Cuba, la de los Peñalver, cuyo linaje era originario de la villa de Peñalver y que se estableció en La Habana a partir del siglo xvii.
MERCADO SÍ, PERO CUANDO NOS CONVIENE.
La CNMC multa amb 203,6 milions a 6 de les principals constructores del nostre país per alterar durant més de 25 anys el procés competitiu en les licitacions de construcció d'infraestructures.
07 Jul 2022
Competència/ nota de premsa
Les empreses sancionades són Acciona Construcció, S. a., Dragatges, S. a., FCC Construcció, Ferrovial Construcció, Obrascón Huarte Lain, S.A. i Sacyr Construcció, S. A.
Des de 1992, les companyies es reunien setmanalment i decidien els contractes públics en què anaven a compartir treballs tècnics de les seves ofertes. També intercanviaven informació sobre la seva estratègia de presentació als concursos públics. Entre les milers de licitacions afectades existeixen infraestructures d'interès general com a hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.
La CNMC ha imposat multes per un total de 203,6 milions d'euros a sis de les principals constructores espanyoles: Acciona Construcció, S.A. (29,4 milions), Dragatges, S.A. (57,1 milions), FCC Construcció (40,4 milions), Ferrovial Construcció (38,5 milions), Obrascón Huarte Lain, S.A. (21,5 milions) i Sacyr Construcció, S.A. (16,7 milions) per haver alterat durant 25 anys milers de licitacions públiques destinades a l'edificació i obra civil d'infraestructures.(S/0021/20)
Les conductes constitueixen una infracció molt greu dels articles 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. En aquest cas, es tracta de pràctiques els efectes de les quals han estat especialment nocius per a la societat, ja que van afectar milers de concursos convocats per Administracions Públiques espanyoles per a la construcció i edificació d'infraestructures com a hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.
Entre les Administrcions Públiques (AAPP) afectades figuren fonamentalment les pertanyents a l'àmbit de foment, incloent al Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) juntament amb els seus organismes i entitats públiques empresarials dependents. Conductes i modus operandi del Grup.
Des de 1992, el Grup es reunia setmanalment per a analitzar les licitacions d'obra pública que s'havien publicat en diferents plataformes de contractació de l'Estat. En les reunions, les empreses decidien els concursos en què anaven a compartir -entre totes o en un subgrup- una part o la totalitat dels treballs que compondrien les ofertes tècniques de les licitacions. Els treballs s'encarregaven conjuntament pels membres del Grup a empreses externes. Les empreses no podien modificar els treballs generats en conjunt per a presentar-los en les seves ofertes sense el coneixement i l'aprovació de la resta de membres del grup. L'única personalització admesa era la inclusió de logos i denominacions de cada empresa en el document conjunt per a donar a les administracions una aparença d'independència en la presentació de les ofertes. Les empreses van desenvolupar unes complexes normes de funcionament que van anar evolucionant durant el temps que va durar la conducta.
A més, en les trobades setmanals, les empreses intercanviaven informació comercial sensible (diferent de la necessària per a compartir els treballs), per exemple, la seva intenció de concórrer o no a licitacions, o la intenció de formar UTEs (Unió Temporal d'Empreses) i els membres que les integrarien.
Acords en les ofertes tècniques
En el cas dels contractes d'edificació i obra civil d'infraestructures d'interès general (hospitals, carreteres, aeroports, etc.) durant el període investigat l'oferta tècnica era en moltes ocasions la variable competitiva amb major importància. Aquesta arribava a aconseguir el 70% de la puntuació del concurs, enfront del 30% corresponent a la puntuació econòmica. Els treballs que compartien les constructores eren sempre objecte de puntuació per l'administració com a part de l'oferta tècnica[1]. En alguns supòsits, entorn del 5%, les empreses van arribar a compartir el projecte de licitació que anaven a presentar a l'Administració.
El fet de compartir les ofertes tècniques i els intercanvis d'informació entre licitadors incompleixen els deures de proposició única i de secret de les proposicions i eliminen la independència exigida a les empreses en els procediments de contractació pública. Les empreses van dissoldre el G7 l'any 2017 i van manifestar expressament que aquests acords podien ser contraris a les normes de defensa de la competència.
Efectes de les conductes
Els acords col·lusoris sancionats han derivat en una menor varietat i qualitat de les ofertes tècniques presentades per les empreses a l'Administració contractant. Les conductes també van produir efectes sobre les empreses competidores, que van concórrer als contractes públics en desavantatge competitiu enfront de les empreses del Grup, ja que van haver d'escometre un major cost per a la preparació de les proposicions tècniques.
A més, al no disposar de la mateixa informació estratègica que les empreses del Grup, es van alterar els termes de competència lleial entre tots els oferents. S'ha de tenir en compte l'efecte agregat que van tenir sobre la competència les pràctiques col·lusòries, a causa del gran nombre d'obres en les quals va haver-hi treballs compartits entre empreses del Grup, l'elevat import que van comportar aquestes obres i la prolongada durada en el temps de les pràctiques.
Sancions econòmiques i prohibició de contractació amb l'administració.
Les conductes constitueixen una infracció molt greu dels articles 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que comporta les següents sancions: Acciona Construcció, S.A.: 29,4 milions Dragats, S.A.: 57,1 milions FCC Construcció, S.A.: 40,4 milions Ferrovial Construcció, S.A.: 38,5 milions Obrascón Huarte Lain, S.A.: 21,5 milions Sacyr Construcció, S.A.:16,7 milions
La CNMC declara l'arxivament de les actuacions contra l'empresa Lantania, S. A. Les conductes anticompetitives sancionades s'han prolongat més enllà de la data d'entrada en vigor de la prohibició de contractar (22 d'octubre de 2015) pel que es remet la resolució a la Junta Consultiva de Contractació Pública perquè determini la seva durada i abast. La CNMC recorda que contra aquestes resolucions podrà interposar directament recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional en el termini de dos mesos a partir de l'endemà al de la seva notificació.
La CNMC és l'organisme que vela per la competència, supervisa i controla el correcte funcionament dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector elèctric i del gas natural, del mercat postal, del sector ferroviari i de l'aeroportuari a Espanya en benefici dels consumidors, i a més promou una regulació eficient. Va començar a funcionar el 7 d'octubre de 2013 integrant l'activitat i les funcions dels reguladors creats en els anys 90 per a vigilar la liberalització dels sectors (energia telecomunicacions, postal). Aquesta unificació es va fer amb l'objectiu de modernitzar la supervisió dels mercats i adaptar-la a una realitat empresarial que s'ha transformat amb la digitalització i és polièdrica. És a dir, en la qual les empreses treballen en diversos sectors de manera natural.