En aquest bloc estem dontant informació sobre Cuba,  mitjançant el llibre de Hellen Yaffe, però també donem  informació de la repressió que va sofert el món homosexual a Cuba durant un temps molt perllongat i la manca de llibertat d'expressió dels intelectuals, poetes, escriptors, etc.....

_________________________________________________________________________________

Avui he vist l'exposició  de COCO FUSCO,  al MACBA. Us recomano que, si podeu, assistiu. Avui a Barcelona tothom pot expressar el seu art, pot fer graffittis als metros, als murs del carrer, a tot arreu, però sempre els artistes han de preveure que la policia o els cossos policials estaran a la guait. La nostra Constitució és clara en aquest sentit. Tothom pot expressar-se, tothom pot informar, tothom pot escriure  el que volgui, però els mitjants de comunicació, en mans dels fons d'inversió, publicaran el que ells necessitin publicar. Aquest bloc, "lasafueras.info", publicarem el que ens surti dels collons.

"He aprés a nedar en sec". Així comença el poètic microrelat "Natació", que l'escriptor cubà Virgilio Piñera va escriure el 1957. Sota aquest títol, es presenta la primera mostra monogràfica dedicada a Coco Fusco )Nueva York, 1960) a Espanya. Figura clau en el videoart i la performance, en láctivistme dins i fora de l'àmbit institucional, i en el pensament crític associat a la teoria i la crítica de  l'art des de finals dels anys vuitanta, la seva intel·lectualitat pública ha adquirit una importància significativa davant de l'actual canvi de peradigma geopolític.

L'enduriment de la política migrat`roia, l'auge de l'extrema dreta i la consolidació d'algunes paradoxes esctructurals heretades de la modernitat occidental fan avui més necessàries les seves propostes. Com ella mateixa manifesta: "Gran part del meu treball en les tres últimes dècades ha estat dedicat a la transmissió, el registre, la interpretació i la personificació de l'altre en la cultura occidental, .... Les ficciones que ens atrauen alhora ens afecten, i des del moment en què les assuim com a veritat, ja no ens en podem desfer. Càrrego amb aquest pes quan assumeixo el paper de ser una curiositat etnogràfica, una científica posthumana, una supervivent de massacres colonials, una presonera de guerra postmoderna o una treballadora del sector de serveis que ven fantasies als turistes i fabrica quincalla per oferi-la als insaciables consumidors."

Cuba com una plaça buida

L'exposició s'obre amb un espai obert, imaginari, fisic de l'esfera política que convoca projectes de Fusco sobre una icona topográfica que és, alhora, lloc -la plaça de la Revolució- i metáfora- la de la promesa inconclusa de la Cuba revolucionària. Els seus projectes observen les conseqüències de l'embargament econòmic i revisen  les visions romàntiques de la Revolució cubana que persisteixen a Europa i als Estats Units  tres dècades després del final de la Guerra Freda. Des dels anys vuitanta Fusco ha col·laborat amb artistes, poetes i ceneastes cubans a l'illa i a la diàspora, i des del final de l'era Fidel Castro, el 2008, s'ha centrat en els conflictes que es produeixen entre els artistes i l'Estat.

"

Text extret per la redacció de la revista Las afueras de America Latina en movimiento.