El disparador inicial de la novel·la, "Interpretar els senyals", segons el propi autor, va néixer (o aparèixer) durant una nit fantasmagórica escoltant The Smiths, "this charming man", "Bigmouth ataca de nou ". o tot el repertori d'aquest grup. Quan creus que la investigació ja ha finalitzat trobes motius per pensar que potser no és això el que va passar...fins que no arribes al final de la novel·la. Són les últimes paraules clarificadores de l'embolic que provoca un suicidi amb dos trets. Digna obra recomenable que els X-Men del negre en català, l'editorial Llibres del Delicte, amb Marc Moreno al capdevant, han publicat.
Entrevista amb Marc Moreno, escriptor, periodista, editor i guanyador del Premi de Novel·la Negra en Català RBA 2017, per "Temps de rates".
Entrevista publicada en El REBROT.
Autor de l'entrevista: Àngel Valverde
"Estem intentant que la gent faci el pas de llegir en castellà a llegir en català"
Àngel Valverde
Marc Moreno (La Verneda, Barcelona, 1977) és editor, periodista i escriptor de novel·la negra en català. Va guanyar el premi literari RBA Crims de Tinta per "Temps de rates", la seva cinquena obra. L'acció, trepidant, se situa als carrers i places del nostre barri i reflecteix la vida d'uns joves atrapats sense remei en la desesperança, l'atur i el món de la droga.
Creu que el premi és un reco-neixement als qui, com ell, treballen per la novel·la negra en català. Marc Moreno ha tirat endavant l'editorial Llibres del Delicte. Només publica obres literàries de novel·la negra d'autors i autores catalans, escrites originalment en català: obres "kilòmetre zero", amb trames basades en fets reals de la vida quotidiana.
"El repte de tot el món cultural hauria de ser enxampar lectors i convèncer la gent perquè s’apropi als llibres"
Com neix l’editorial Els Llibres del Delicte?
Vam néixer fa quatre anys amb la voluntat de publicar autors de novel·la negra en català i que siguin d’aquí. No publiquem traduccions.
I que parlessin de temes que siguin propers al lector, que es pogués sentir identificat. Jo parlo molt del barri. A mi m’agrada parlar de temes que tu surtis al carrer i puguis identificar-te amb el que estàs llegint.
Respecto molt els autors escandinaus però t’expliquen una realitat que no és la teva. A mi que m’expliquin un poblet que està perdut allà al nord on neva cada dia, no m’enganxa. El lector també vol que el facin pensar una mica sobre la seva vida i l’única manera són els autors “kilòmetre zero”, la novel·la de proximitat.
Parlant de proximitat, ¿La Verneda o Sant Martí?
Sempre de La Verneda. No he dit mai Sant Martí. Els meus pares van tenir un bar davant del Júpiter i com era el camp de La Verneda... Sant Martí és el districte i La Verneda és un barri del districte. Molta gent no té clar què és una cosa i què és l’altra.
El salt a muntar una editorial va ser molt atrevit.
La idea va sorgir perquè veia que les editorials que tenien més visibilitat no apostaven pels d’aquí ni per la idea que jo tenia del que havien de parlar les novel·les: que tinguin crítica social, que parlin de temes que toquin al lector i que el puguin fer pensar i adonar-se de com es comporta ell i com la resta, quina problemàtica té el món. També per donar oportunitats als autors d’aquí. Nosaltres només publiquem autors catalans i que escriguin en català.
"La idea d'aquesta novel·la es va engendrar en una habitació petita d'un pis compartir que vaig llogar a Los Angeles, quan hi vaig anar a estudiar cinema. Gairabé no feia vida fora de l'habitació perque la propietària vivia, literalment, al menjador. M'havia llogat la seva habitació i ella dormia, menjava, treballava i veia sèries a l'únic sofà que hi havia a la casa.
Gràcies a aquell pis -on no vaig durar més de dos mesos-, la història va anar agafant forma fins a convertir-se, primer de tot, en un guió de cinema.
Arran de conèixer la Muriel Villanuveva i el Roger Coch vaig animar-me a fer del guió una novel·la......"
I quina novel·la. La recomano de tot cor.