".....Aquell dia l'Hugo em va deixar clar que actualment encara hi ha paios que consideren que les dones no hauriem de se admeses en la categoria anomenada humana. Encara ara hi ha a una autèntica pandèmia de violència que els homes exerceixen contra les dones, i sempre comença amb aquesta premisa: tinc dret a controlar-te. I les dones moltes vagades viuen sota la por de l'amenaça dels homes de transformar eros en thanatos, de la seva necessitat de guanyar, dominar i castigar. Algunes dones són suprimides de mica en mica, i d'altres d'un cop de ploma. Després d'aquell esmorzar-vermut vaig creure que els rols havien de canviar d'una puta vegada...."

Barrejant el sentit de l'humor àcid i la penetració psicològica de la casa, "Vigila amb mi" completa la trilogia negra d'Anna Carreras, iniciada am "L'ull de l'escarabat i Halley 2042"

L'Anna Carreras no escriu, vomita una i altra vegada els seus pensaments, les seves angoixes, les seves pors, en un llibre que no et deixa respirar i sembla que estiguis davant el teu psicoanalista parlant de tot el que et passa pel cap. Però el seu personatge actua de debó, mata i pinta és una artista reivindicativa. He gaudit molt llegint-lo, perquè veure un home matant dones ja està massa vist en les novel·les de misteri i en la vida real, per desgràcia més encara, però una dona que liquida homes per aconseguir no se sap què, la sang?, per fer un quadre?  "...Com l'estona de matar l'Hugo. Breu. Sense escarafalls. Però completíssima. I alliberadora....".

M'agradat molt també el pròleg de PAULA BONET. Escriu Paula "....Aboco llitres d'aguarràs sobre un llenç estés a terra, observo como el disolvent, la inclinació del pis, i l'assecac de la pintura decideixen que la taca sigui una i no altra, l'accepto i m'hi acabo reconeixent..."...."....Això és la pintura una revelació".

Aquesta obra de Max Beckmann m'ha vingut al cap tot llegint la novel·la d'Anna Carerras Aubet.