Més important que la lletja uniformitat de les construccions és que tothom tingui accés a un lloc on refugiar-se i viure, amb lloguers i preus d'adquisició assequibles, però si una arquitecta dissenya un edifici que trencarà la isocronitat del paisatge, que et farà girar el cap per contemplar-lo, i que inclús t'obligarà a canviar el teu trajecte habitual de ronda per anar a veure'l, no pots deixar que s'escapi de les teves mans aquest projecte. I això és el que va succeir amb la construcció de l'Spiralling Tower, de l'arquitecta Zaha Hadid (Dame Zaha Hadid, (Bagdad, 31 de octubre de 1950-Miami, 31 de marzo de 2016). El somni de tenir un edifici semblant es va evaporar, perquè era massa cara la seva construcció. "Hi havia massa vol"?.
La nova construcció, batejada amb el nom de Spiralling Tower, era un edifici en forma d'espiral on les plantes se superposaven unes sobre les altres. Aquestes plantes recordaven formes romboïdals i la seva configuració generava moltes zones obertes en atris, terrasses i voladissos. Un disseny ple d'originalitat, força i vanguardisme.
L'edifici, d'uns 27.000 metres quadrats de sostre, tindria 11 plantes sobre rasant, amb una altura de 48 metres.
La torre, que es construiria en acer i formigó, tindria una capa externa de mur cortina de doble vidre amb espais intercalats amb panells d'alumini per aprofitar al màxim la llum natural i permetre les vistes a la mar. L'espai de les plantes seria diàfan i els usuaris podrien compartimentar, segons la proposta presentada per Zaha Hadid, una de les arquitectes de referència mundial.
El nou edifici acolliria la seu del campus universitari del Besòs i oficines d'empreses de desenvolupament científic i tecnològic, activitats de creació i comunicació, estudis, tallers i despatxos de professionals i d'enginyeria.
Els cotxes de la Gran Via passarien per sota de la plaça i el carril d'entrada al centre de la ciutat es desviaria cap a la Diagonal, mentre que els cotxes que passessin per la plaça sortint de la ciutat passarien per un pas soterrat sota la plaça i sortirien de nou a la superfície després de deixar-la enrere.
Al costat nord, la plaça es convertiria en un gran parc urbà, que estaria a una cota més elevada per a salvar les infraestructures de transport que passarien per sota. Al costat sud es preveia construir una àrea concebuda com a plaça de trànsit ciutadà perquè estaria situada a l'entrada de l'intercanviador de transport públic. Allà es localitzaria el Museu de les Arts Decoratives, projectat per l'estudi d'arquitectura MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), que mantindria la forma inicial de martell sobre la Meridiana, tot i que no es descartava que hagués de ser sotmès a algunes adaptacions. Davant l'Auditori, s'hi edificaria la plaça de les Arts segons un disseny de l'arquitecta iraniana Zaha Hadid. La plaça connectaria amb el Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori.
Segons Vikipèdia, l'aparença visual final dels edificis de l'escola desconstructivista es caracteritza per una estimulant impredictibilitat i un caos controlat. Per a alguns autors té la seva base en el moviment teòric-literari també anomenat desconstrucció. Però el nom també deriva del constructivisme rus que va existir durant la dècada de 1920 d'on en reprèn part de la seva inspiració formal, inspirat per la declaració de Vladimir Maiakowski "els carrers els nostres pinzells, les places les nostres paletes". Cal fer notar que el nom que ha quallat per a aquesta escola és precisament amb el prefix de i no amb el prefix des com pel moviment literari.
El desconstructivisme és una escola arquitectònica que va néixer a la fi dels anys 1980. Es caracteritza per la fragmentació, el procés de disseny no lineal, l'interès per la manipulació de les idees de la superfície de les estructures i, en aparença, de la geometria no euclidiana (per exemple, formes no rectilínes) que s'empren per distorsionar i dislocar alguns dels principis elementals de l'arquitectura com l'estructura i l'envoltant de l'edifici.
Barcelona es prepara per acollir tres esdeveniments internacionals en arquitectura
11/01/2021La Comissió de Govern aprova les bases de la candidatura per acollir la Capital Mundial de l’Arquitectura i el Congrés Mundial i Assemblea General de la Unió Internacional d’Arquitectes el 2026
La ciutat impulsarà un projecte de lideratge públic per ser una de les seus de la Nova Bauhaus Europea, que promourà a tot el continent criteris de disseny i projectes per assolir els objectius comuns de sostenibilitat
El 2021, el Pavelló Mies van der Rohe serà co-seu principal de la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, amb exposicions i activitats sobre com s’aborden des de l’arquitectura i l’urbanisme aspectes de sostenibilitat, gènere i economia, entre altres
Barcelona es prepara per acollir tres esdeveniments internacionals de referència en l’àmbit de l’arquitectura. Són la Capital Mundial de l’Arquitectura i el Congrés Mundial i l’Assemblea General de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) del 2026; la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU), i la Nova Bauhaus Europea.
L’objectiu és aprofitar el potencial d’aquestes cites per posar de relleu el paper de l’arquitectura i l’urbanisme en la configuració del model de ciutat i en els projectes que s’estan desplegant avui dia a la ciutat per fer front als reptes urbans contemporanis. I també posar en valor les institucions, les i els professionals, les entitats i la ciutadania que fan de Barcelona una ciutat reconeguda i referent per la seva arquitectura i qualitat urbana.
La ciutat vol ser la Capital Mundial de l’Arquitectura per la UNESCO acollir el Congrés Mundial i l’Assemblea General de la UIA l’any 2026. El gener de 2019 el plenari municipal va aprovar per unanimitat una Declaració Institucional per treballar conjuntament amb el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la presentació de la candidatura, que es va formalitzar a finals del mateix any.
El gener de 2020, Barcelona va ser nomenada oficialment, per part de la UIA, ciutat candidata amb una única rival, la ciutat xinesa de Beijing. Ara, la Comissió de Govern ha aprovat les bases de la candidatura i el compromís de finançar el cànon d’organització -de 150.000 euros- en cas de ser escollida. La candidatura s’està treballant actualment i es presentarà el proper juliol a Rio de Janeiro, on es farà pública la ciutat guanyadora.
Els congressos de la UIA se celebren des de l’any 1948. Barcelona ja va acollir-lo l’any 1996 amb un èxit rotund i un gran seguiment, amb gairebé 12.000 participants atrets pel gran canvi que va fer la ciutat després dels JJOO’92. I va donar a la ciutat un gran ressò i prestigi com a capital mundial de l’arquitectura. La Capital Mundial d’Arquitectura, en canvi, és un títol de nova creació que ara ostenta Rio de Janeiro. La ciutat brasilera també acollirà el juliol vinent el congrés de la UIA, en el transcurs del qual se sabrà si la candidatura de Barcelona per al 2026 és escollida.
Avui dia, Barcelona és referent en àmbits com l’urbanisme de gènere, la pacificació i l’impuls de les superilles i els corredors verds, i vol ser capital mundial per mostrar el seu compromís amb aquesta arquitectura més social, sostenible i saludable i liderar els nous reptes que afronten les ciutats.
Així, es proposa per l’any 2026 que el congrés de la UIA –que agrupa 3,2 milions d’arquitectes a tot el món– tingui lloc a la ciutat i, alhora, es preveu organitzar esdeveniments al llarg de tot l’any on l’arquitectura serà la protagonista. Els actes tindrien com a escenari els edificis emblemàtics de la ciutat, els espais públics i les grans institucions per fer arribar la importància i valor de l’arquitectura i l’urbanisme no només als arquitectes sinó a tota la ciutadania.
La Nova Bauhaus Europea
Barcelona també vol ser part activa de la Nova Bauhaus Europea. Es tracta d’un projecte multidisciplinari impulsat per la Comissió Europea (CE) que crearà espais experimentals en què l’art, la cultura, la ciència i la tecnologia es puguin barrejar, imaginar, provar i demostrar noves solucions que ajudin a desenvolupar nous mercats capdavanters. Actuarà com a incubadora d’innovació i creativitat per impulsar el disseny d’espais per a la vida sostenibles, inclusius i de qualitat a tot Europa i enllà.
La Nova Bauhaus Europea es farà en tres fases: disseny, execució i difusió. D’aquí fins a l’estiu del 2021, la Comissió durà a terme un ampli procés de cocreació participativa per al seu disseny. L’execució començarà a la segona meitat del 2021 per difondre una xarxa de noves Bauhaus amb diferents característiques, tenint present sempre la transformació cap a la convivència sostenible. Inicialment, s’establirien cinc primeres noves Bauhaus el 2022 a diferents països de la Unió Europea.
La voluntat de Barcelona és contribuir activament a aquest procés de cocreació participativa i acollir una de les primeres seus a partir de 2022. Per això, es treballarà en un projecte de lideratge i impuls públic juntament amb les universitats, associacions, entitats i col·legis professionals i amb confluència amb el sector privat de la construcció, disseny i innovació per tal que Barcelona aconsegueixi ser una de la seus.
De fet, l’última Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat va acordar una proposició d’ERC que ja s’expressava en aquest sentit, i demanava tenir en compte l’edifici de la Gustavo Gili com a possible seu. En definitiva, la idea és projectar cap a la resta del continent els projectes que s’estan desenvolupant a la ciutat en àmbits com ara els reptes climàtics, l’accessibilitat, la cohesió social, la construcció digital, els recursos naturals sostenibles, etc.
XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU)
D’altra banda, l’any vinent Barcelona acollirà la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU). El Pavelló Mies van der Rohe ha estat elegit, juntament amb el Museo de Arte Contemporáneo Patio Herreriano de Valladolid, co-seu principal per albergar l’esdeveniment. Concretament, el comissariat de la XV BEAU ha estat atorgat a Anna Bach, Eugeni Bach i Óscar Miguel Ares, guanyadors de el concurs organitzat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en col·laboració amb el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i el suport de la Fundació Arquia, amb la proposta: “Espanya buida, Espanya plena. Estratègies de conciliació”.
Tota l’estratègia expositiva de la Biennal girarà al voltant de set temàtiques que mostraran la dicotomia i la manera com s’aborden des de l’arquitectura i l’urbanisme certs conceptes en l'”Espanya Buida i l’Espanya Plena”. Tot, amb la voluntat de traçar similituds i diferències que permetin definir punts de trobada: territori, societat, sostenibilitat, gènere, demografia, col·lectivitat i economia. Gràcies a la proposta, el Pavelló Mies van der Rohe acollirà, en format presencial i en línia, part dels esdeveniments que constituiran aquesta Biennal.
A la XV BEAU també participaran altres institucions de Barcelona (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona-UPC, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de La Salle – URL i Barcelona Building Construmat) i Valladolid, amb programes expositius i activitats pròpies a les quals se sumaran les de la Biennal, establint sinergies en continguts.
Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Barcelona.