Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dilluns, 15 abril 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Barcelona sumarà 16 noms de dones als carrers i places abans d’acabar el mes de març

04/03/2023

 

A finals de l’any 2022 hi havia 392 dones al Nomenclàtor sobre un total de 4.704 vials, el que suposa un percentatge d’un 8,33%. En canvi, el  número de carrers amb noms d’homes és de 1.666, un 35,41% del total. A inicis de mandat, les dones només suposaven el 6,1% del nomenclàtor

Barcelona sumarà 16 noms de dona al seu nomenclàtor d’aquí a finals de març. Des d’aquest cap de setmana, els districtes procediran a fer els actes de descoberta dels nous noms de carrers, jardins, places i interiors d’illa, el canvi dels quals ja ha estat aprovat per la comissió de Nomenclàtor del consistori.

Els canvis s’han volgut fer coincidir amb el mes del Dia Internacional de la Dona, que se celebra a tot el món el dia 8 de març, per posar de relleu la importància de feminitzar el nomenclàtor de la ciutat per compensar l’històric oblit de les dones en el mapa de la ciutat. Avui, a Barcelona, només el 8,3% dels carrers de la ciutat duen nom de dona enfront del 35% d’homes.

Per aquest motiu, el govern municipal s’ha proposat introduir el màxim de noms de dona possibles a les propostes de nomenclàtor pels nous espais de la ciutat, així com pels canvis de noms de figures històriques sense vinculació amb la ciutat o relacionades amb episodis de repressió i guerra. Des de principis d’aquest mandat, els noms de dona han passat de representar el 6,1% del total al 8,3%.

Durant el mes de març, doncs, es procedirà a afegir el nom de dones a tres carrers de la ciutat, a dos interiors d’illa de l’Eixample, a nou places, a un jardí i a un passatge.

A Ciutat Vella es canviarà el nom del carrer Comte de Santa Clara (districte de Ciutat Vella) per Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona 1921- París 2012), poetessa, traductora i artista plàstica.

A Ciutat Vella, també es destaparà una placa blava per homenatjar Amàlia Alegre al carrer de l’Om, 10,  organitzadora, al gener de 1918, de la vaga contra l’encariment del preu del carbó, una protesta que l’acabarà superant i radicalitzant-se, que serà exclusivament de dones i que durarà 16 dies fins a la declaració de l’estat de guerra.

A l’Eixample, dos interiors d’illa faran referència a dones. Els Jardins de les Treballadores de la Numax (c/ Sicília) i l’interior d’illa dels cinemes Urgell, Jardins Cristina Fernández Pereira (Villasinde, 1900- Sant Adrià del Besós 1939), portera represaliada pel franquisme.

A Sants-Montjuïc es batejarà dues noves places amb noms de dona. Plaça de Valerie Powles (1950 –2011), mestra, historiadora vocacional i activista veïnal anglesa, instal·lada al Poble-sec, i cofundadora del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec i l’Associació per a la Recerca Històrica i Documentació de la Guerra Civil i del Poble-sec. I la Plaça de les Treballadores del Vapor Vell, en homenatge a les  filadores i teixidores del Vapor Vell que van treballar en condicions molt dures, i sovint a preu fet. Van ser un pilar sense el qual no es podria entendre la història obrera de barri, i també van ser presents a les mobilitzacions i vagues per aconseguir condicions de treball dignes.

A Les Corts es batejaran els Jardins de Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 28 de setembre de 1897 – Sant Adrià de Besòs, 18 d’abril de 1939) en honor a Carme Claramunt, que va néixer a Roda de Berà, i va viure a Badalona. Va morir afusellada a l’edat de 41 anys al Camp de la Bota el 18 d’abril de 1939, després d’estar empresonada a la Presó de Dones de les Corts. El 27 de març de 1939 es celebra un consell de guerra al Palau de Justícia de Barcelona que la va condemnar a mort. Va ser la primera dona afusellada pel règim franquista al Camp de la Bota, el 18 d’abril de 1939.

A Sarrià-Sant Gervasi s’inaugurarà el Pas de Rosa Barba Casanovas  (Barcelona, 1948-2000)  Doctora Arquitecta, paisatgista i professora del Departament d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Catalunya (UPF), durant la segona meitat del s. XX va ser una visionària lluitadora de la salvaguarda del nostre entorn.

Gràcia sumarà un nom femení als seus carrers. Serà el Passatge Josefina Torrens Illas (Barcelona, 7 de juny de 1902 – Barcelona, 7 de setembre de 2006), nedadora destacada del Club Natació Barcelona i una de les fundadores, juntament amb les seves germanes Teresa i Enriqueta Seculí, del Club Femení d’Esports, primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya, on fou entrenadora de natació i gimnàstica.

A més, es retrà homenatge, amb una placa, a Pepita Pardell Terrades. (Barcelona, 1928-Ibidem., 11 de juliol de 2019), animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana i una de les primeres dones que es va dedicar al món de l’animació a Catalunya i a tot l’Estat. I també a Emèrita Arbonés Sarrias(1920-2015), treballadora del tèxtil, republicana i integrant de l’Associació de Dones del 36.

Horta-Guinardó sumarà dos noms de dona a dues places. La plaça de Ramona Fossas i Puig (Barcelona 1926 -2003)  en honor a la veïna del Guinardó, reconeguda per la seva aportació al món de l’ensenyament, el món social i el desenvolupament de les dones. I la plaça de Rosa Galobardes i Alsina (Sant Llorenç de Morunys 1934 – Olesa de Montserrat 2011), el nom de l’activista social molt vinculada al Guinardó, on va desenvolupar una gran tasca a favor de la formació de les dones.

Nou Barris dedicarà una plaça a Luisa Alba Cereceda (Barcelona, 1928 – Barcelona, 2011): Treballadora social i educadora de carrer al barri, va ser una de les principals activistes de la  Fundació Pare Manel , situada al barri del Verdun.

A Sant Andreu, batejaran la Plaça de Francesca Vergés (Figueres, 17 de Juliol de 1898 – Barcelona, 11 de maig de 1976): fou una activista republicana i catalanista. Arrelada al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre d’Estat Català. Represaliada pel Franquisme, complí condemna a la Presó de dones de les Corts.

Sant Martí dedicarà dos carrers a dues dones. A Gretel Amman (1947-2000): el seu treball ‘Feminismo de la diferencia’ (1979) va obrir un debat estatal envers la situació de la dona. Participà en les lluites veïnals del Carmel i creà la revista Amazonas, amb temàtiques al voltant del lesbianisme. Recentment també té un carrer Lola Iturbe Arizcuren (1902-1990): anarcosindicalista i feminista, participà en el Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil. Va cofundar el moviment Mujeres Libres i va escriure a múltiples butlletins i periòdics anarquistes.

Tamaño de Resultado de imágenes de Grettel Amman.: 129 x 120. Fuente: caladona.org

Gretel Amman

Militant en diferents partits i col·lectius, en els quals va treballar des de la clandestinitat, el 1976 es va afiliar al Moviment Comunista de Catalunya, de tendència trotskista. Era una dona compromesa i inquieta, que va participar activament en els moviments a favor de la pau i el desarmament, de l'ecologia i dels drets humans.

Va ser, abans de res, activista del moviment feminista i defensora dels drets de les dones. Va encapçalar les reivindicacions de les lesbianes tant a l'Estat espanyol com a Catalunya.

Així mateix, Margarita Brender i Rubira (1919-2020) tindrà uns jardins, també a Sant Martí. Va estudiar arquitectura a Romania, però l’any 1962 l’Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació i va esdevenir la primera dona arquitecta a Catalunya. Durant molts anys va ser l’única dona que exercia aquesta professió a la província de Barcelona.

 El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya commemora el Dia Internacional de les Dones recordant la figura de la primera arquitecta que s’hi va col·legiar: Margarita Brender Rubira (1919-2000). El més significatiu de la seva trajectòria és el molt que la desconeixem. Tota la informació que es té sobre ella es pot resumir en cinc moments.

U: Neix a Romania el 1919.

Dos: convalida el seu títol el 1962, convertint-se en la primera col·legiada del COAC. Seguidament inicia una pràctica professional en solitari excepcional a l’època.

Tres: A partir de 1966 s’ocupa, associada amb els arquitectes Barba Corsini i J. A. Padrós, del petit barri de Can Mercader a Badalona, amb un complex canònicament modern, desentès del casc antic on s’emplaça per buscar una orientació sud pura, capaç de definir places i carrers interiors, amb volums abstractes resolts en rajola i formigó, una important presència de la vegetació i, tot i aquesta voluntat de novetat, una bona capacitat per teixir relacions. Les obres es perllonguen fins el 1973.

Quatre: El 1969 la revista 'Quaderns' (pàg 40) li publica una obra en solitari: un projecte d’apartaments a la Costa Brava: una planta i una perspectiva a mà que evidencien un àgil treball per mòduls que dóna al conjunt un aspecte orgànic, hereu directe del barri de Can Mercader, més agosarat en el seu tractament de plans massissos i terrasses profundes preses per una vegetació esclatant.

Cinc: el 1970 'Quaderns' li publica una segona obra: un projecte d’apartaments més gran, complex i luxós, amb més programa que l’anterior, ubicat en aquest cas al Prat de Llobregat.

Fins aquí la relació de dades públiques conegudes sobre ella. No se’n sap res més. No hi ha dades sobre la resta de la seva obra construïda, no hi ha dades sobre la seva vida excepte dues dates, un edifici construït i dos projectes. Tristament habitual. El paper de la dona en la història de l’arquitectura (i, per extensió, en la història de l’art) ha estat amagat, sovint de manera intencionada, fins a dia d’avui. Que la història d’aquesta arquitecta que va tenir el coratge d’exercir la professió en solitari serveixi d’homenatge a tantes altres carreres amagades, emmascarades en un passat que ja hauria de ser història. I que serveixi també d’inspiració per a totes les arquitectes d’avui i del futur.

*Segons dades de l'Enquesta de la Professió del COAC, el 32% dels arquitectes catalans són dones. El mateix informe remarca que els homes tenen més presència que les dones a les franges de més ingressos. 

Sant Martí també batejarà amb el nom de Carmen Balcells (1930-2015), una plaça del districte. La representant d’escriptors tan rellevants com Gabriel García Márquez, o Vargas Llosa, va destacar per la seva innovadora gestió, ja que va aconseguir modificar el mercat de contractació, promoció i edició de llibres i va fer que s’eliminessin els contractes vitalicis i les clàusules de cessió per temps limitat d’un llibre, motius pels quals va ser molt valorada per les autores i autors.

Carme Balcells i Segalà,[1] també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarrales OlugesSegarra9 d'agost de 1930 - Barcelona20 de setembre de 2015),[2] fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d'un llibre.[3]

Biografia[modifica]

La més gran de quatre germans, va néixer al si d'una família de petits propietaris rurals. Va estudiar al seu poble natal i el 1946 es va traslladar a Barcelona. Mercè al poeta de Cervera Jaume Ferran, el 1955 va conèixer els escriptors Joan FerratéGabriel FerraterJaime Gil de BiedmaCarles BarralLuis Goytisolo i Josep Maria Castellet. Aleshores, treballà per l'agència literària ACER, que era propietat de Vintila Horia.

El 1960, quan Vintila Hòria marxà a París, va entrar a treballar en Seix Barral. Arran d'una proposta de gestió de drets d'autor feta per Carles Barral,[4] fundà l'Agència Literària Carmen Balcells, que començà gestionant els drets de traducció d'autors estrangers i d'alguns autors espanyols per a l'Editorial Seix Barral com Luis Goytisolo. Després representaria altres autors com Gabriel García MárquezMario Vargas LlosaJulio CortázarCarlos FuentesPablo NerudaMiguel DelibesÁlvaro MutisCamilo José CelaVicente AleixandreGonzalo Torrente BallesterManuel Vázquez MontalbánJosé Luis SampedroTerenci MoixJuan Carlos OnettiJaime Gil de BiedmaCarlos BarralJosep Maria CastelletJuan GoytisoloAlfredo Bryce EcheniqueJuan MarséEduardo MendozaIsabel AllendeRosa Montero o Gustavo Martín Garzo. Hom la considera en gran part responsable del boom de la literatura llatinoamericana durant aquest període, segons Wikipèdia.

Aquest districte també farà la descoberta d’un faristol dedicat a la Tancada Dones del Patronat: el mes de maig del 1977 es produeix la tancada al Patronat de l’habitatge que va durar 15 dies on les dones van ser-ne protagonistes. Reforçat amb la solidaritat i  mobilització que es va produir al barri, va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges mes afectats.

Segons La revista digital Memòria &Gènere:

La tancada al Patronat de l’Habitatge, es va produir el mes de maig de 1977, va durar quinze dies, les dones, les seves protagonistes. Però es pot destacar de l’experiència que elles, no van descuidar mai les seves responsabilitats de cura de la família.

Posar en valor la lluita de les dones per la millora de les condicions de vida dels barris de la ciutat, específicament com en aquest cas el barri del Besòs, també ens permet seguir potenciant el diàleg polític des de la perspectiva de gènere, com una part del compromís per l’enfortiment de la democràcia des de la base associativa i molt específicament LES DONES.

“El barri s’anava omplint de persones i, per mes que els anys passaven, encara i dominava l’olor de pols i ciment (…) Es començaven a obrir les primeres escletxes als edificis nous de trinca i el nostre carrer Bolívia, amb Marroc i els paral·lels formaven un estrany oasi, diminut, vell, entre blocs gegants” Maria Barbal- Carrer Bolívia – 1999

El bloc 37, un element central del conflicte i motiu per impulsar la tancada al Patronat.

Durant una de les passejades observatories dintre del projecte, ens trobem davant del bloque 37, actualment Cristòbal de Moura 230. Confirmem que tota la moguda, problemes d’enfonsaments i haver de tirar blocs comença l’any 1976. Aquesta data la tenim de referencia com l’inici del procés del que va ser la tancada. Ho confirma la Lluïsa Milan, els seus pares hi vivien en aquells moments.

Explica l’Aurora Ribera i així ho confirmen la resta del Grup, que era tal el perill que tenien els pisos, que els Bombers estaven contínuament al barri.

Comenten tant la Lluïsa com l’Aurora que es l’únic bloc que es va fer pis x pis, que aquest va ser l’acord que es va aconseguir amb la tancada.

El nucli central del problema que provoca la tancada la te el bloque 37, però en total comenten que eren tres blocs que es van haver de tirar per reallotjar els veïns. El bloc del carrer Marsala i el bloc del carrer Catània 3, actualment als baixos hi ha l’Associació Àmbar Prim.

Al bloc del carrer Marsala, ens comenten les dones que ja no es va mantenir pis x pis, les condicions van ser diferents. Allà hi vivia la Loli Navais (presidenta de l’Associació Àmbar Prim), va ser traslladada a Cristòbal de Moura on encara viu ara.

Les veïnes i veïns del bloque 37, els va reallotjar als blocs de Pisos de Rambla Prim. Blocs que estan entre Llull i Pallars. La Ana Canillas ens ho comenta i encara actualment ens diu hi han persones que ens poden parlar d’aquests trasllat.

El projecte avança seguim construint memòria.

Tamaño de Resultado de imágenes de rosalind franklin.: 203 x 160. Fuente: www.pinterest.com

Rosalind Franklin

Així mateix, s’inaugurarà una plaça dedicada a Rosalind Franklin (1920-1958), graduada en Química-Física (1941) pel Newnham College (Cambridge) i Doctora en Química (1945) per la Universitat de Cambridge, va ser pionera en l’ús de la difracció de raigs X i va preparar el camí per al Descobriment de l’estructura tridimensional de l’ADN.

Rosalind Franklin (Notting Hill25 de juliol de 1920 - Royal Marsden Hospital (Londres)16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.[1][2]

Rosalind Franklin es va doctorar en química física el 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat de París.

Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al laboratori de John Randall al King's College de Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir aquí una relació complexa amb Maurice Wilkins, que va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN.[3]

Aquest descobriment no fou casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.

Finalment, el districte de Sant Martí dedicarà una plaça a Lolita Torrentó i Prim (1918 –2001): va ser cantant professional d’òpera i va actuar en escenaris de tot el món. Molt arrelada a Sant Martí, va col·laborar en tot moment en l’activitat musical del barri, contribuint a la difusió del cant en tertúlies i reunions, així com en l’impuls de l’activitat de la sarsuela de la Formiga Martinenca.

Dolors Torrentó i Prim (Torres de SegreSegrià1921[1]) és una soprano catalana que actuava amb el nom de Lolita Torrentó.

Estudià a Barcelona amb el mestre Capdevila i després amb Mercè Capsir.[2] El 1936 realitza concerts amb l'Orfeó Martinenc i el Sextet Toldrà, sota la direcció d'Emmanuel Bosser.[3]

Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1939, on ha interpretat una gran diversitat d'obres amb predomini del repertori alemany (WagnerHumperdinckStrauss). Ha actuat també als Estats Units, al Canadà i a Cuba. Ha enregistrat discs d'òpera i sarsuela, segons Viquipèdia.

Informació recollida de la web del servei de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.