Nomenclàtor vernedenc.
Vint nous noms de carrer han estat aprovats per la Ponència del Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona. Nou d'ells amb noms de dones. Continua, doncs, la política de discriminació positiva per intentar apropar la igualtat. Només un vuit per cent del nomenclàtor està dedicat als noms de dones (a La Verneda de Sant Martí és més del vint per cent).
Degut a la insistència de la SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (SELAV), aquesta serà la darrera ocasió en què es decideixin les propostes de nous noms de carrers sense el vist-i-plau del Consell de Memòria Democràtica i Patrimoni del Districte de Sant Martí. Fins ara, aquest consell es veia forçat a aprovar les propostes a correcuita sense haver tingut cap participació en la presa de decisions. Ara, s'ha creat un grup de nomenclàtor dins del Consell que tractarà les propostes sentint la veu de les diferents entitats del districte que treballen en la història dels seus barris. A La Verneda de Sant Martí, les darreres incorporacions van ser les dels carrers José Garrido, Gretel Ammann i Lola Iturbe, tots tres a la nova promoció d'habitatges a l'antiga planta embotelladora de Coca-Cola del final del carrer Guipúscoa.
La SELAV està ultimant la primera part d'una proposta per incloure al nomenclàtor noms relacionats amb indrets específics del barri, és a dir, masies i fàbriques (vegeu auro invento número 00, de desembre de 2020) Ha nascut "auro invento", una publicació d'obligada lectura per a tots aquells que vulguin conèixer la història de la Verneda i del Districte X de Sant Martí de Provençals. ...
Com que fins ara l'Ajuntament no consultava als coneixedors de la història del territori, s'ha produït el sense sentit de què entre els tres nous carrers esmentats del carrer Guipúscoa, no hi ha cap que porti el nom de Molí de La Verneda. La planta de Coca-Cola es va construir sobre les restes d'aquest molí que donava nom al camí de La Verneda i, de retruc, al propi barri. La proposta de la SELAV, treballada durant més de dos anys pels membres del Taller d'Història de La Verneda de Sant Martí, no inclou, per ara, les zones del barri afectades per les obres de l'estació intermodal de La Sagrera ni del polígon industrial. En el moment que quedin definitivament definides, s'afegiran noves propostes abans de ser envaïts pels noms dels carrers que venen de l'altra banda de les vies del tren, com ja va passar (per sorpresa i sense consulta, com sempre) amb el carrer Bonaventura Gispert que va substituir el vernedenc de Riera d'Horta.
Altres possibilitats per recordar la història d'alguns indrets del barri poden ser instal·lar faristols (com el de la plaça de La Palmera); posar plaques commemoratives (com la que recorda al que va ser president de l'associació de veïns Sant Martí de Provençals a la plaça dels Porxos); millorar els pals informatius que indiquen diferents edificis del barri o les plaques que descriuen alguns equipaments com els circuits esportius; crear "bancs personalitzats" com els d'alguns parcs d'arreu del món; posar banderoles als fanals que recordin la biografia de personatges que donen nom a la plaça o carrer (la SELAV i el Grup de Dones Les Vernedes estan treballant en un projecte de cara al Vuit de Març de l'any vinent)...
Informació recollida de la revista auro invento 4 que pots llegir en el següent enllaç:
https://www.lasafueras.info/districte-10/1294-auro-invento-04
Next Article
Taller d ' història els noms de dones als carrers de la V e r n e d a d e S a n t M a r t í.
Un dels treballs del Taller d'Història en aquest 2020 ha estat la recerca de les biografies de les dones que donen nom a carrers, places i jardins del barri
Duoda
Segle IX. Va ser una dama d’estirp noble carolíngia. Comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània. Era casada, des del 824, amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona, de Tolosa , de Carcassona, de Narbona, de Besiers, Magalona, Nimes, Rosselló i d’Usès. Duoda s’ha fet cèlebre per una obra titulada Manuale, dedicada a l’educació del seu fill Guillem, escrita en 841-43.
El carrer comença al carrer Andrade i acaba a Guipúscoa, entre Maresme i Prim. Dedicat des del 1997.
Dolça de Provença
Gavaldà, Llenguadoc, 1095 – 1127. Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat. Va ser la tercera esposa de Ramon Berenguer III de Barcelona.
El carrer comença al carrer Maresme i acaba a Duoda. Dedicat des del 1991.
Montserrat Garriga Cabrero.
Cienfuegos, Cuba, 1865 - Barcelona, 1956. El seu nom autèntic era Maria Caridad del Cobre Garriga Cabrero. Va ser una botànica, deixeble del Dr. Pius Font i Quer. Participà activament en la formació de l’Institut Botànic de Barcelona, i va fer moltes donacions de plantes herboritzades.
La plaça està al carrer Fluvià, entre Concili de Trento i Guipúscoa. Dedicada des del 1998.
Soledad Gustavo
Vilanova i la Geltrú, 1865-1939. El seu nom real era Teresa Mañé i Miravet, Mare de Federica Montseny. Va ser una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora. Referent de l’anarquisme espanyol. Va col·laborar en diversos periòdics anarquistes a través dels quals va poder publicar els seus primers assaigs literaris i periodístics.
La plaça està al carrer Guipúscoa, entre Julián Besteiro i Selva de Mar. Des del 2001.
Membres del Taller d'Història del Barri que han participat en la investigació: Àngels García, Antònia Pascual, Caridad Navarro, Carme Gallego, Ester Riera, Isabel Sánchez, Isaura Fernández, Jacoba Castillo, Jordi Salas, Josep Manera, Josep Maria Sarabia, Llorenç Homar, Maria Serret, Nagore González, Rosa Margarita Fernández, Teresa Prats, Santi Rovira, Xavier Casas
Maria-Antònia Salvà i Ripoll
Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958. Va ser una poetessa i traductora mallorquina. Amiga de Miquel Ferrà i Josep Carner. El 1903 va ser premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Mallorca pel seu poema Joc de nins .
La plaça està al carrer Guipúscoa, entre Fluvià i Julián Besteiro. Des del 1997.
Francesca Bonnemaison i Farriols
Barcelona, 1872 - 1949. Va ser pedagoga, escriptora i promotora de l’educació femenina popular catalana. Fou reina dels Jocs Florals (1892) i l’any següent es va casar amb Narcís Verdaguer i Callís. En 1932 va organitzar i presidí la secció femenina de la Lliga Regionalista. Havia col·laborat a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Franar, i a Claror .
El carrer comença a la rambla Prim i acaba al passatge Josep Mula. Dedicat des del 1994.
Joaquima Raspall i Juanicó
El Poblenou, Barcelona, 1877-1968. Mestra coneguda com “Donya Quimeta". Va fundar l’Acadèmia del Puríssim Cor de Maria al Poblenou . Va ensenyar a llegir i a escriure a quatre generacions.
El jardí està situat al carrer Fluvià, davant del CAP Sant Martí. Dedicat des del 2001. No té placa informativa.
Clementina Arderiu i Voltas
Barcelona, 1889 - 1976. Poetessa. Casada amb el també poeta Carles Riba. La seva obra: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Poemes (1936), Sempre i ara (1946), premi Joaquim Folguera; Poesies completes (1952), És a dir (1968), amb el qual guanyà el premi Óssa Menor i la Lletra d’Or; L’esperança encara (1968), amb el qual guanyà el premi Crítica Serra d’Or de poesia, Poesies completes (1952).
La plaça està situada a La Pau, al final del carrer Concili de Trento. Dedicada des del 1993.
Llibertat Ròdenas i Rodríguez
Xera, Serrans, 1892 - Mèxic, 1970. Fou coneguda per la seva activitat política. Filla de pare republicà i anticlerical, i va estudiar a una escola laica. Va donar a conèixer el moviment dels Sindicats Únics de la Confederació Nacional del Treball.
La plaça està situada al carrer Guipúscoa, entre Maresme i Prim. Dedicada des del 2007.
Conxita Badia i Millàs
Barcelona, 1897 - 1975. Soprano. Fou deixebla d’Enric Granados. Estrenà obres de Schönberg, Gerhard, Halffter, Falla… En 1939, instal·lada a Buenos Aires, esdevingué intèrpret predilecta de Manuel de Falla i de compositors argentins com Castro, Gilardi, Ginastera, Gustavino… Va donar a conèixer la música catalana a Amèrica. Va ser professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i fou mestra de Montserrat Caballé. El 1969 rebé la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona.
La plaça està situada a La Pau, entre els carrers Concili de Trento, Francesca Bonnemaison i Ca n'Oliva. Dedicada des del 1994.
Maria Vila i Panadès
Gràcia, Barcelona, 1897 - Barcelona, 1963. Va ser una de les primeres actrius catalanes. Amb el seu marit, Pius Daví i Segalés, va crear una companyia de sòlida tradició de teatre en català. Va fer primers papers d’algunes obres de Josep Maria de Sagarra. Després de la Guerra Civil contribuí al retorn de la llengua catalana als escenaris. Josep Maria de Sagarra escriví per a ella L’hostal de la Glòria al 1931.
El passatge està amagat entre els carrers Concili de Trento, Guipúscoa, Agricultura i Cantàbria. Dedicat des del 1997.
Àngels Garriga i Martín
Sant Vicenç de Calders, 1898 – Barcelona, 1967. Va ser mestra de l’Ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar. Va escriure llibres per a infants i joves. Col·laborà a la revista “Cavall Fort”. És autora de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari, els primers publicats en català després del 1939: Beceroles (1966) i Estels (1967).
El carrer està entre Concili de Trento i l'Empordà. Dedicat des del 1994.
Victòria Kent i Siano
Màlaga, 1891 - Nova York, 1987. Política i jurista espanyola. Fou diputada a les Corts (1931-36) i directora general de presons. Acabada la guerra civil, s’exilià a França on escriu el llibre Quatre ans à Paris (1947) que explica els problemes que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial. Va treballar a l’ONU (1950-52). Va ser la primera dona advocada a exercir a Espanya i la primera dona al món que va intervenir davant d’un Tribunal Suprem de Guerra i Marina.
La plaça està al carrer Bac de Roda, entre Concili de Trento i Guipúscoa. Dedicada des del 1997.
Mercè Capsir i Vidal
Barcelona, 1897 - Suzzara, Llombardia, 1969. Va ser una soprano catalana. El seu nom artístic era Mercedes Tressols. Estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu. El 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda (Rigoletto) i al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor. Va ser catedràtica del Conservatori de Música de Barcelona.
La plaça està situada al carrer Concili de Trento, entre Fluvià i Julián Besteiro. Dedicada des del 1997.
Angeleta Ferrer i Sensat
Barcelona, 1904 - 1992. Mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals. Fou directora de l’institut Infanta Isabel d'Aragó (1966-74). Escriví Natura I (1969) i Natura II (1970), entre altres obres.
La plaça està situada a la cruïlla dels carrer Selva de Mar i Concili de Trento. Dedicada des del 1998.
Maria Espinalt i Font
Barcelona, 1910 - 1981. Va ser una soprano catalana considerada una primera figura de l’escena estatal. Des de els dos anys va viure al barri del Poblenou i estudià amb les franciscanes de la Rambla i cant amb el professor Mariano Beut Martínez. Va debutà al 1927 al Teatre Victòria (Barcelona) amb Cançó d’amor i de guerra . Al 1931 va actuar al Gran Teatre del Liceu interpretant Rigoletto i va continuar més de deu temporades. Es va retirar el 1956 i les seves últimes actuacions, benèfiques, van ser al Centre Moral i Cultural del Poblenou, cap al 1958.
La plaça està situada a la cruïlla dels carrers Fluvià i Concili de Trento. Dedicada des del 2001. No té placa informativa.
Ana María Figuera Ortega
Madrid, 1941-Barcelona, 2000. Activista social i cultural. Va liderar un moviment reivindicatiu en defensa de l’autonomia i l’alliberament de les dones a través del grup la Tela de Penélope.
Els jardins estan al carrer Andrade, entre Treball i Agricultura. Dedicats des del 2017.
Informació obtinguda de la revista auro invento 0, que pots llegir en el següent enllaç:
Barcelona sumarà 16 noms de dones als carrers i places abans d’acabar el mes de març
Sant Martí dedicarà dos carrers a dues dones. A Gretel Amman (1947-2000): el seu treball ‘Feminismo de la diferencia’ (1979) va obrir un debat estatal envers la situació de la dona. Participà en les lluites veïnals del Carmel i creà la revista Amazonas, amb temàtiques al voltant del lesbianisme. Recentment també té un carrer Lola Iturbe Arizcuren (1902-1990): anarcosindicalista i feminista, participà en el Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil. Va cofundar el moviment Mujeres Libres i va escriure a múltiples butlletins i periòdics anarquistes.
Gretel Amman
Militant en diferents partits i col·lectius, en els quals va treballar des de la clandestinitat, el 1976 es va afiliar al Moviment Comunista de Catalunya, de tendència trotskista. Era una dona compromesa i inquieta, que va participar activament en els moviments a favor de la pau i el desarmament, de l'ecologia i dels drets humans.
Va ser, abans de res, activista del moviment feminista i defensora dels drets de les dones. Va encapçalar les reivindicacions de les lesbianes tant a l'Estat espanyol com a Catalunya.
Lola Iturbe
Segons Viquipèdia, Dolores Iturbe Arizcuren (Barcelona, 1 d'agost de 1902 - Gijón, 5 de gener de 1990),[1][2] també coneguda com a Lola, Kyralina i Libertad, va ser una destacada activista anarquista barcelonina durant la Segona República i maqui de la Resistència a l'ocupació nazi de França.[3]
Era filla de Micaela Iturbe, mare soltera, d'origen navarrès.[4] Treballà com a minyona, pantalonera des de nena i autodidacta. Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), va ser una de la fundadores del moviment anarcofeminista Mujeres Libres, passant a ser d'administradora de la revista Mujeres Libres i en la qual publicà textos sota els pseudònims Libertad i Kyralinai. També contribuí a fundar el Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil, escrivint a Tierra y Libertad les cròniques de guerra en el front d'Aragó. En acabar el conflicte es va exiliar a França amb el seu company, Juan Manuel Molina, Juanel. Junts van formar part de la Resistència francesa.[3][4]
Durant els anys 1970 va col·laborar a la revista Mujeres Libres. En diversos moments de la vida col·laborà en diferents periòdics anarquistes, com ara Acción Social Obrera, España Libre, Espoir, Exilio, Faro, La Hora de Mañana, El Libertario, Polémica, Proa, Suplemento de Tierra y Libertad, etc.[3]
A més dels seus articles a la premsa, és autora del llibre La mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España (1974 i 2004). El 1986 participà en la pel·lícula documental ...De toda la vida, de Lisa Berger i Carol Mazer, sobre l'organització Mujeres Libres, la participació d'aquestes dones en la Guerra Civil espanyola i la seva lluita com a dones anarquistes.[5][3]
Així mateix, Margarita Brender i Rubira (1919-2020) tindrà uns jardins, també a Sant Martí. Va estudiar arquitectura a Romania, però l’any 1962 l’Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació i va esdevenir la primera dona arquitecta a Catalunya. Durant molts anys va ser l’única dona que exercia aquesta professió a la província de Barcelona.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya commemora el Dia Internacional de les Dones recordant la figura de la primera arquitecta que s’hi va col·legiar: Margarita Brender Rubira (1919-2000). El més significatiu de la seva trajectòria és el molt que la desconeixem. Tota la informació que es té sobre ella es pot resumir en cinc moments.
U: Neix a Romania el 1919.
Dos: convalida el seu títol el 1962, convertint-se en la primera col·legiada del COAC. Seguidament inicia una pràctica professional en solitari excepcional a l’època.
Tres: A partir de 1966 s’ocupa, associada amb els arquitectes Barba Corsini i J. A. Padrós, del petit barri de Can Mercader a Badalona, amb un complex canònicament modern, desentès del casc antic on s’emplaça per buscar una orientació sud pura, capaç de definir places i carrers interiors, amb volums abstractes resolts en rajola i formigó, una important presència de la vegetació i, tot i aquesta voluntat de novetat, una bona capacitat per teixir relacions. Les obres es perllonguen fins el 1973.
Quatre: El 1969 la revista 'Quaderns' (pàg 40) li publica una obra en solitari: un projecte d’apartaments a la Costa Brava: una planta i una perspectiva a mà que evidencien un àgil treball per mòduls que dóna al conjunt un aspecte orgànic, hereu directe del barri de Can Mercader, més agosarat en el seu tractament de plans massissos i terrasses profundes preses per una vegetació esclatant.
Cinc: el 1970 'Quaderns' li publica una segona obra: un projecte d’apartaments més gran, complex i luxós, amb més programa que l’anterior, ubicat en aquest cas al Prat de Llobregat.
Fins aquí la relació de dades públiques conegudes sobre ella. No se’n sap res més. No hi ha dades sobre la resta de la seva obra construïda, no hi ha dades sobre la seva vida excepte dues dates, un edifici construït i dos projectes. Tristament habitual. El paper de la dona en la història de l’arquitectura (i, per extensió, en la història de l’art) ha estat amagat, sovint de manera intencionada, fins a dia d’avui. Que la història d’aquesta arquitecta que va tenir el coratge d’exercir la professió en solitari serveixi d’homenatge a tantes altres carreres amagades, emmascarades en un passat que ja hauria de ser història. I que serveixi també d’inspiració per a totes les arquitectes d’avui i del futur.
*Segons dades de l'Enquesta de la Professió del COAC, el 32% dels arquitectes catalans són dones. El mateix informe remarca que els homes tenen més presència que les dones a les franges de més ingressos.
Sant Martí també batejarà amb el nom de Carmen Balcells (1930-2015), una plaça del districte. La representant d’escriptors tan rellevants com Gabriel García Márquez, o Vargas Llosa, va destacar per la seva innovadora gestió, ja que va aconseguir modificar el mercat de contractació, promoció i edició de llibres i va fer que s’eliminessin els contractes vitalicis i les clàusules de cessió per temps limitat d’un llibre, motius pels quals va ser molt valorada per les autores i autors.
Carme Balcells i Segalà, també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d'agost de 1930 - Barcelona, 20 de setembre de 2015), fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d'un llibre.
Biografia[modifica]
La més gran de quatre germans, va néixer al si d'una família de petits propietaris rurals. Va estudiar al seu poble natal i el 1946 es va traslladar a Barcelona. Mercè al poeta de Cervera Jaume Ferran, el 1955 va conèixer els escriptors Joan Ferraté, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Carles Barral, Luis Goytisolo i Josep Maria Castellet. Aleshores, treballà per l'agència literària ACER, que era propietat de Vintila Horia.
El 1960, quan Vintila Hòria marxà a París, va entrar a treballar en Seix Barral. Arran d'una proposta de gestió de drets d'autor feta per Carles Barral,[4] fundà l'Agència Literària Carmen Balcells, que començà gestionant els drets de traducció d'autors estrangers i d'alguns autors espanyols per a l'Editorial Seix Barral com Luis Goytisolo. Després representaria altres autors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Pablo Neruda, Miguel Delibes, Álvaro Mutis, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Gonzalo Torrente Ballester, Manuel Vázquez Montalbán, José Luis Sampedro, Terenci Moix, Juan Carlos Onetti, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Josep Maria Castellet, Juan Goytisolo, Alfredo Bryce Echenique, Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Isabel Allende, Rosa Montero o Gustavo Martín Garzo. Hom la considera en gran part responsable del boom de la literatura llatinoamericana durant aquest període, segons Vikipèdia.
Imatge extreta de la revista digital Memòria & Gènere. Correspon a la tancada al Patronat de l'Habitatge al maig de 1977.
Aquest districte també farà la descoberta d’un faristol dedicat a la Tancada Dones del Patronat: el mes de maig del 1977 es produeix la tancada al Patronat de l’habitatge que va durar 15 dies on les dones van ser-ne protagonistes. Reforçat amb la solidaritat i mobilització que es va produir al barri, va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges mes afectats.
Segons La revista digital Memòria & Gènere:
"La tancada al Patronat de l’Habitatge, es va produir el mes de maig de 1977, va durar quinze dies, les dones, les seves protagonistes. Però es pot destacar de l’experiència que elles, no van descuidar mai les seves responsabilitats de cura de la família.
Posar en valor la lluita de les dones per la millora de les condicions de vida dels barris de la ciutat, específicament com en aquest cas el barri del Besòs, també ens permet seguir potenciant el diàleg polític des de la perspectiva de gènere, com una part del compromís per l’enfortiment de la democràcia des de la base associativa i molt específicament LES DONES.
“El barri s’anava omplint de persones i, per mes que els anys passaven, encara i dominava l’olor de pols i ciment (…) Es començaven a obrir les primeres escletxes als edificis nous de trinca i el nostre carrer Bolívia, amb Marroc i els paral·lels formaven un estrany oasi, diminut, vell, entre blocs gegants” Maria Barbal- Carrer Bolívia – 1999
El bloc 37, un element central del conflicte i motiu per impulsar la tancada al Patronat.
Durant una de les passejades observatories dintre del projecte, ens trobem davant del bloque 37, actualment Cristòbal de Moura 230. Confirmem que tota la moguda, problemes d’enfonsaments i haver de tirar blocs comença l’any 1976. Aquesta data la tenim de referencia com l’inici del procés del que va ser la tancada. Ho confirma la Lluïsa Milan, els seus pares hi vivien en aquells moments.
Explica l’Aurora Ribera i així ho confirmen la resta del Grup, que era tal el perill que tenien els pisos, que els Bombers estaven contínuament al barri.
Comenten tant la Lluïsa com l’Aurora que es l’únic bloc que es va fer pis x pis, que aquest va ser l’acord que es va aconseguir amb la tancada.
El nucli central del problema que provoca la tancada la te el bloque 37, però en total comenten que eren tres blocs que es van haver de tirar per reallotjar els veïns. El bloc del carrer Marsala i el bloc del carrer Catània 3, actualment als baixos hi ha l’Associació Àmbar Prim.
Al bloc del carrer Marsala, ens comenten les dones que ja no es va mantenir pis x pis, les condicions van ser diferents. Allà hi vivia la Loli Navais (presidenta de l’Associació Àmbar Prim), va ser traslladada a Cristòbal de Moura on encara viu ara.
Les veïnes i veïns del bloque 37, els va reallotjar als blocs de Pisos de Rambla Prim. Blocs que estan entre Llull i Pallars. La Ana Canillas ens ho comenta i encara actualment ens diu hi han persones que ens poden parlar d’aquests trasllat.
El projecte avança seguim construint memòria."
Rosalind Franklin
Així mateix, s’inaugurarà una plaça dedicada a Rosalind Franklin (1920-1958), graduada en Química-Física (1941) pel Newnham College (Cambridge) i Doctora en Química (1945) per la Universitat de Cambridge, va ser pionera en l’ús de la difracció de raigs X i va preparar el camí per al Descobriment de l’estructura tridimensional de l’ADN.
Rosalind Franklin (Notting Hill, 25 de juliol de 1920 - Royal Marsden Hospital (Londres), 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
Rosalind Franklin es va doctorar en química física el 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat de París.
Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al laboratori de John Randall al King's College de Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir aquí una relació complexa amb Maurice Wilkins, que va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN.[3]
Aquest descobriment no fou casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.
Finalment, el districte de Sant Martí dedicarà una plaça a Lolita Torrentó i Prim (1918 –2001): va ser cantant professional d’òpera i va actuar en escenaris de tot el món. Molt arrelada a Sant Martí, va col·laborar en tot moment en l’activitat musical del barri, contribuint a la difusió del cant en tertúlies i reunions, així com en l’impuls de l’activitat de la sarsuela de la Formiga Martinenca.
Segons Viquipèdia, Dolors Torrentó i Prim és una soprano catalana que actuava amb el nom de Lolita Torrentó.
Estudià a Barcelona amb el mestre Capdevila i després amb Mercè Capsir. El 1936 realitza concerts amb l'Orfeó Martinenc i el Sextet Toldrà, sota la direcció d'Emmanuel Bosser.
Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1939, on ha interpretat una gran diversitat d'obres amb predomini del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, Strauss). Ha actuat també als Estats Units, al Canadà i a Cuba. Ha enregistrat discs d'òpera i sarsuela,
Informació recollida de la web del servei de premsa de l'Auntament de Barcelona, i ampliada per Viquipèdia.