Manifest de Foment del Treball i de la Fepime contra la política de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

PER UNA CIUTAT DE CONSENS I DE FUTUR.

Foment, la Fepime i altres organitzacions parlan en el manifest publicat el dilluns passat de que "La ciutat ha d’oferir una oferta de qualitat en tots els diferents modes de transport, especialment en el transport públic, amb coordinació intermodal i incorporant la mobilitat compartida. La bicicleta no pot ser el vehicle principal en el qual l’Ajuntament de Barcelona basi essencialment la mobilitat a la ciutat. És poc realista. És irreal. El que cal és més seny, pragmatisme i sentit comú, i menys oportunisme.

Ada Colau parla d'evitar milers de morts produïdes per la contaminació atmosfèrica, provocada pels vehicles a gasoil i benzina.

Foment i la resta d'organitzacions que han signat aquest manifest parla d'oportunisme. Ada Colau parla d'evitar milers de morts produïdes per la contaminació atmosfèrica que provoca l'ús dels vehicles a gasoil i benzina. L'Alcaldesa ha prohibit la circulació als vehicles de més de vint anys, ha limitat la velocitat en la majoria de carrers de Barcelona i està promugen el bikesharing i el motosharing. On veuen aquestes organitzacions l'oportunisme? L'Ajuntament està evitant que els ciutadans que habitem Barcelona morim o provoquem una despesa enorme a la Sanitat Pública a causa de l'ús del vehicle particular. Una Sanitat Pública que des de l'any 1986 ja no es sufraga mitjançant la seguretat social. La quantitat per Seguretat Social que es descompta de les nòmines no està destinada a pagar l'atenció sanitària, sinó l'atur o la jubilació. La Sanitat Pública  la  paguem tots amb els impostos de l'IVA, els impostos especials sobre l'alcohol, els hidrocarburs, el tabac, l'IRPF i d'altres.

IMPACTE ECONÒMIC, D'OCUPACIÓ, SOCIAL I SOBRE LA SALUT PÚBLICA DEL PLA NACIONAL INTEGRAT D'ENERGIA I CLIMA 2021-2030

 Impactes sobre la contaminació i la salut pública

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 2010 les morts prematures provocades per la contaminació atmosfèrica a Espanya van arribar a les 14.042. Les mesures contingudes en el Pla aconsegueixen reduir tant les emissions de GEH com les dels principals contaminants atmosfèrics. Les emissions de PM2.5 primàries, es redueixen un 33%, com a conseqüència de l'ús de tecnologies més netes. A més, el diòxid de sofre (SO2) i els òxids nitrosos (NOx), principals contaminants per a la formació de PM2.5 secundàries, es redueixen un 38% i un 35% respectivament a causa de la reducció del carbó en el sector elèctric, i per altra banda a la millora de l'eficiència en els motors de combustió interna i l'electrificació. La sèrie de mesures aplicades a l'Escenari Objectiu fa que les morts prematures, provocades per la contaminació atmosfèrica, en  l'any 2030 es redueixin al voltant de 2.400 persones respecte a l'Escenari Tendencial, és a dir, al voltant d'un 27%.

Fa temps que els nivells de contaminació atmosfèrica de l'àrea metropolitana de Barcelona superen els límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea. Això té una incidència negativa directa sobre la salut dels ciutadans: més morts prematures i més hospitalitzacions. Segons l'Institut de Salut Global de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, les mesures que s'han pres fins ara per pal·liar el problema són massa tímides i calen decisions més contundents, començant per reduir l'ús del vehicle privat a la ciutat: una mesura sovint impopular que topa amb la resistència del 'lobby' de l'automòbil.

Per a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, directament “la contaminació atmosfèrica és un dels principals problemes de salut pública a Catalunya”. Les xifres en donen fe. Només en el territori metropolità, es calcula que causa 3.500 morts prematures i 1.800 ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratòries l’any. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), si el nivell de contaminació es reduís als llindars recomanats per l’OMS, s’evitarien anualment 659 morts prematures a Barcelona i, a més a més, l’esperança de vida augmentaria de mitjana 52 dies.

 

Barcelona, una ciutat sostenible des del punt de vista meidambiental.

L'Ajuntament de Barcelona i el seu equip de govern ha prohibit la circulació de vehicles excepte dels residents, les Superilles. Les superilles es configuren com a unitats urbanes constituïdes per la suma de diverses illes de cases en què es pacifiquen els carrers per recuperar espai públic per als vianants, es limita el trànsit motoritzat i es dona prioritat a la mobilitat sostenible i a l’espai compartit, verd i segur.

El programa Superilles basa principalment les seves directrius i criteris en diferents plans i compromisos sectorials municipals: el Pla de mobilitat urbana 2013-2018, el Compromís de Barcelona pel Clima, el Pla del verd i la biodiversitat, el programa Superilles 2012-2015 i Línies estratègiques del PAM (2016-2019).

L'objectiu d'aquestes superilles és transformar Barcelona en una ciutat sostenible des del punt de vista mediambiental. Al 2016, es va crear la primera superilla en Poble Nou; al 2018, la segona al voltant del mercat de Sant Antoni; i a començament de l'any 2019 es van crear altres com la de Les Corts, Horta i Hostafranchs.

En el cas de Poble Nou s'ha reduit a menys de la meitat la circulació de vehicles, s'ha duplicat la superfície verda -mitjançant la construcció de jardins, jocs per als nens i bancs- i l'activitat comercial ha augmentat en un 30%. Com explica Genís Barrera, membre del col·lectiu de barri a favor de la superilla, en el llibre "Ada Colau, la ciutat en Comú", que manifesta que "per a nosaltres és un èxit, i el principal és que s'ha creat vida i teixit veinal en el que era abans una zona morta. La gent surt al carrer, un  lloc de pas de cotxes s'ha convertit en un lloc  per a estar".

L'Ajuntament de Barcelona evita que Espanya pagui una multa europea per superar els límits de contaminació.

Els fruits d'aquesta tasca són evidents. Gràcies a l'esfoç de la ciutat de Barcelona, Espanya ha pogut evitar una multa europea per superar els límits de contaminació. També per aquesta raó, Barcelona va ser elegida a finals de l'any 2018 com a capital europea de la mobilitat per part de  l'European Institute of Innovation and Technology: es tracta d'un projecte de set anys de duració finançat amb 1.600 milions d'euros i amb la finalitat de crear una comunitat d'innovació en la que participen 15 països.

Barcelona suma nous itineraris segurs per a la ciutadania durant els caps de setmana

A partir del dissabte, 23 de maig, cada dissabte i diumenge i festius la ciutat guanyarà 7 grans àmbits per al passeig, les activitats d’oci i la pràctica esportiva i per facilitar la represa de l’ús de l’espai públic complint els requisits sanitaris.

Des de dissabte a les 9h fins a diumenge a les 21h, quedarà restringida la circulació de vehicles per la muntanya de Montjuïc, la Via Laietana, l’avinguda Litoral, el carrer Gran de Gràcia i els eixos Creu Coberta-Sants, Pi i Margall-passeig de Sant Joan i Fabra i Puig-Onze de Setembre.

Es recuperaran un total de 347.100 m2 de carrers per als veïns i veïnes, i les 376 Ha de la muntanya de Montjuïc estaran lliures del pas de vehicles a motor.

Sumades totes les actuacions anunciades fins ara per adaptar l’espai públic i la mobilitat de la ciutat al desconfinament progressiu, hi ha un guany de més de 501.756 m2 per caminar de forma segura i saludable.

L’Ajuntament de Barcelona adapta la mobilitat de la ciutat a la sortida progressiva del confinament provocat per l’emergència sanitària de la COVID-19. Els principals objectius passen per l’adopció de mesures que assegurin les màximes garanties sanitàries en els desplaçaments a la ciutadania i que, alhora, tornin a encaminar la mobilitat cap als objectius del Pla de Mobilitat Urbana (PMU), fomentant l’anar a peu, en transport públic i en bicicleta.

 

L'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ofereix un ajut de 300 € a les persones treballadores autònomes de Barcelona més afectades per la COVID-19, ja sigui perquè han vist decaure en més d’un 75% les seves vendes o perquè han hagut de tancar el seu establiment o negoci, amb la finalitat que pugui complementar-se amb els ajuts tramesos per altres administracions.

L'Ajuntament de Barcelona ha dictaminat que el termini de pagament dels tributs municipals s’allargarà en la majoria de casos fins al mes de juliol per alleugerir la càrrega econòmica de les famílies i de l’activitat econòmica en general, com a conseqüència de la crisi de la Covid-19.

Protecció del petit comerç amb ajuts per abaixar els lloguers comercials-

Per evitar que el preu del lloguer sigui un impediment per a la reactivació del comerç de proximitat, s’impulsa un ajut que incentiva els propietaris de locals comercials de menys de 300 metres quadrats perquè redueixin el lloguer als seus arrendataris de manera significativa durant un període mínim de sis mesos des de la declaració de l’estat d’alarma.

Els destinataris són les persones físiques o jurídiques propietàries d’un immoble d’ús comercial a la ciutat de Barcelona que rebaixin de manera significativa el pagament de la renda del lloguer als titulars de les activitats que hagin estat afectades per la declaració de l’estat d’alarma derivat de la covid-19.

Per accelerar al màxim possible l’arribada de liquiditat a empreses i autònoms, l’ajut s’abonarà una vegada s’aprovi la resolució provisional, no caldrà esperar a la resolució final.

Quin és l’import dels ajuts?

• 600 euros si la rebaixa del lloguer és d’entre un 25 i un 50%.
• 1.200 euros si la rebaixa és superior al 50%.
• En total, es destinarà un milió d’euros a aquesta línia d’ajuts, que s’atorgaran segons l’ordre cronològic d’arribada.

Quins locals es poden beneficiar de l’ajut?

Locals de menys de 300 metres quadrats que es dediquin a les activitats següents:

• Comerç al detall de productes no alimentaris en un establiment permanent (excepte farmàcies)
• Serveis d’alimentació en restaurants, bars, etc.
• Serveis d’hostalatge
• Serveis de reparació
• Agències de viatges

Quins són els requisits per optar als ajuts?

• Hi poden optar persones físiques o jurídiques.
• Els contractes de lloguer han de ser previs a l’estat d’alarma.
• La rebaixa s’ha d’aplicar com a mínim durant sis mesos des de la declaració de l’estat d’alarma.
• El càlcul tindrà en compte el conjunt de tot el que el comerciant arrendatari ha hagut de pagar pel lloguer en els sis mesos següents a la declaració de l’estat d’alarma.

L'Ajuntament de Barcelona reobrirà les guinguetes de les platges i retornarà el 75% de les taxes municipals pagades per a la temporada 2020.

Bars i restaurants podran ampliar a la calçada l’espai de la terrassa, amb autorització prèvia, i tindran una rebaixa del 75% en la taxa per l’ocupació de l’espai públic fins a finals d’any. Les botigues també tindran facilitats per organitzar mostres de comerç al carrer. La proposta pretén impulsar l’economia local i recuperar la vida de barri amb garanties de seguretat sanitària per contribuir a fer front a la crisi provocada per la Covid-19.

L'Ajuntament de barcelona ha arribat a un acord per reobrir les guinguetes de les platges amb mesures de distanciament, així com el retorn del 75% de les taxes municipals per a la temporada 2020.  Podran mantenir un màxim de 30 taules (s’habilitaran tarimes i passeres per distribuir-les) garantint les mesures de distanciament establertes.

Davant la previsió d’un increment de l’activitat, els serveis municipals s’adapten per poder garantir la seguretat de la ciutadania.

Mesures aplicades per a una mobilitat segura

Transports Metropolitans de Barcelona ha incrementat l’oferta de metro i autobusos amb reforços a les hores punta i a les línies de més afluència. A més, ha reforçat el personal de seguretat per facilitar els fluxos de persones on sigui necessari.

En el  manifest aquestes organitzacions empresarials continuen exposant:

"La política i normativa de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona constitueix un obstacle per a la recuperació econòmica i imposa càrregues addicionals als treballadors per compte aliena i autònoms, dificultant l’accés al seu lloc de treball, en un moment que ha augmentat el nombre de treballadors afectats per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Molts autònoms no podran tornar a obrir les seves empreses i l’atur ha augmentat de forma exponencial per la parada obligada de l’economia que ha paralitzat sectors cabdals de la ciutat i de la seva àrea metropolitana.

Per últim les organitzacions empresarials demanen:

"Demanem obrir un debat seriós sobre la qüestió, sense imposicions que malmetin el futur de la nostre ciutat. La transformació verda de Barcelona és un objectiu comú, però la transformació ha de ser pactada i graonada. Si l’Ajuntament opta per la imposició fracassarà i fracassarà Barcelona. No callarem davant d’aquesta actuació irresponsable."

Clica aquí si vols llegir el manifest de les organitzacions empresarials.

L'Ajuntament de Barcelona sempre ha estat obert a debatir seriosament qualsevol aspecte de la política municipal amb els interlocutors adients. Barcelona en Comú ha aconseguit deixar molt clar quins són els interesos que vol defensar sense trencar el consens. El govern de la ciutat que presideix l'Alcaldesa Ada Colau ha posat multes als bancs per no posar en el mercat els pisos buits; ha lluitat per remunicipalitzar l'aigua. La lluita contra Airbnb per regular els apartaments turístics, contra Endesa per no deixar sense llum a més famílies, o contra l'especulació  obligant als constructors a destinar el 30% a vivenda social, es recordarà sempre.

Resum de notícies i del llibre "Ada Colau, la ciudad en común", dels autors Steven Forti i Giacomo Russo Spena,  Aquesta edició és d'Icària editorial, S.A.  (Titol original "Ada Colau, una città in comune", Edizioni Alegre, Roma 2016). M.Martos.