Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 17 Juliol 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 

joan margarit 20210216 2100136455 2 opt

Escriu Joan Margarit (Sanahuja, Lleida, 11 de maig de 1938-San Just Desvern, 16 de febrer de 2021) en el seu llibre: "Tots els poemes (1975-2015). Des de Restes d'aquell naufragi fins a Des d'on tornar a estimar", que el poema intitulat Arquitectura tracta de les persones i les cases, un tema del qual alguna altra vegada he parlat (per exemple a "Recordar el Besòs", un poema d'Els motius del llop) i reflecteix una actuació corrent al meu ofici d'arquitecte: la inspecció d'una casa de pisos per dictaminar-ne l'estat. Cal recórrer vint o trenta habitatges, l'un darrera l'altre, submegint-se fugaçment a la intimitat de les persones dels barris perifèrics de la gran ciutat, on els edificis solen estar en pitjor estat de conservació. És un punt de vista sobre l'arquitectura que queda molt lluny de l'academicisme o del disseny habituals. "Poema en negre" i "Cançó dels dilluns" són resultat també, d'aquestes activitats. Estan escrits observant llocs i gent del Besòs, La Pau, Sant Roc, Parera, Espronceda, des de la densitat cridanera i calenta o la desolació gelada -els dos extrems són prou usuals- d'aquests barris que, al cap dels anys, he arribat a conèixer i estimar com si fossin els meus."

ARQUITECTURA

Desconfiats, m'obren la porta, es queixen

maleint el govern i, mentre miro

les bigues, es fan llàstima ells mateixos.

He entrat dins d'una cambra on algú dorm

després d'un torn de nit i m'ha semblat

la sufocant bodega d'un mercant.

Duraran força, diuen, i no parlen

dels pisos sinó d'ells, mentre se'ls mira

la mort des dels retrats damunt dels mobles.

Veïns i murs conviuen i s'esquerden.

Negres verdets han corromput alhora

les ànimes, els sostres i els terrats

on tendres jubilats planten camèlies.

Les cases són el vent gelat d'un tedi

que, ja des de l'escala, sento al rostre,

com si s'anés podrint un  temple grec.

joan margarit contraporta del llibre de poemes IMGP8590

 

RECORDAR EL BESÒS, 1980

Les finestres de nit, amb la llum groga,

són ulls voltats pel rímel de l'asfalt.

Recordo el pis: una bombeta morta,

gossos i infants damunt d'un matalàs.

En la cuina, corrupta, sense porta,

amb verdet als plats bruts amuntegats,

un noi escolta un vell pick-up que toca

discs de drapaire, però tots de Bach.

Els cables negres d'alta tensió

la lluna sobre el riu els fa brillar.

Sota el pas elevat de l'autopista,

la desolada terra de ningú,

corral de cotxes de segona mà.

Per a aquest món, cap més futur que Bach.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.