Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dilluns, 29 abril 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 

marea pensionista companys amb cadira de rodes a la verneda IMG 20231128 124733

Aquest matí, 28 de novembre, uns quants membres de Marea Pensionista de Catalunya i de defensors de la Sanitat Pública de qualitat s'han reunit a la Rambla Guipúscoa, a prop del carrer Bac de Roda, per demanar signatures a tots els vianants. Així han donat a conèixer els moviments socials que lluiten cada dia per defensar tot el que és públic i que els polítics volen privatitzar.

Han repartit un document elaborat per Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE adreçat al Govern de la Generarlitat i partits polítics, al departament de Salut i CatSalut, a l'Institut Català de la Salut i al poble de Catalunya, que deia el següent:

"Marea Pensionista de Catalunya, en lluita continua per la dignitat i millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, manifestem el nostre profund rebuig a la degradació gradual que s'està produint en l'atenció sanitària pública en aquest país, efecte directe de les decisions i l'acció de responsables polítics i gestors.

Catalunya lidera les llistes d'espera quirùrgiques i de visites a l'especialista. Malgrat la manipulació, es reconeixen més de 300.000 persones malaltes, en llistes d'espera de l'ordre de 150 dies per a ser intervingut i més de 100 dies per a una primera visita a l'especialista. Incomplint els temps màxims establerts pels mateixos responsables sanitaris.

A l'Atenció Primària de Salut, el nivell d'assistència més deteriorat a causa de les deliberades polítiques destinades a acabar amb aquest nivell assistencial, els temps d'espera per la visita als metges a Catalunya supera amb escreix les 48 hores, que els mateixos gestors reconeixen, encapçalant, juntament amb Madrid, temps d'espera superior a 6 dies de mitjana.

Per als menors la situació no és millor respecte a l'atenció pediàtrica.

Tot això repercuteix en la saturació permanent del servei d'urgències, la major part de l'any col·lapsats, amb malalts greus aparcats durant dies als passadissos dels hospitals.

 

 Marea penisonista de Sant Mart de Provenals IMG 20231128 124815

El manteniment del sistema està requerint l'esforç continuat dels propis professionals sanitaris, que al seu torn són maltractats pels responsables polítics i els gestors encarregats de la seva explotació.

El finançament dels sistema sanitari pateix un deteriorament provocat per la baixa priorització política dels serveis públics. El sector sanitari de Catalunya segueix diversificant les titularitats dels centres, la qual cosa es contrària a una veritable gestió pública i supervisió dels serveis, potenciant, per la ideologia que prioritza, la mercantilització de la salut i externalització de l'atenció sanitària en funció de criteris exclusivament economicistes, sense que, fins a la data s'hagi demostrat una major eficàcia o eficiència.

marea pensionista pancarta a favor de la sanitat publica i qualitat IMG 20231128 124757

Se segueix derivant pacients  i proves diagnòstiques a la sanitat privada amb l'excusa de reduir les llistes d'espera. Un cercle viciós ideològicament ideat per potenciar la privatització indirecta de la sanitat, sense que això repercuteixi en la millora i en la qualitat de l'atenció.

Marea Pensionista de Catalunya seguirà exigint al govern, als partits polítics i als gestors de la sanitat:

- l'augment del finançament al Sistema Sanitari, als Centres Sanitaris Públics, eliminant els concerts amb la sanitat privada.

- el 25% del pressupost sanitari destinat a l'Atenció Primària de Salut.

- la millora de les condicions laborals dels professionals de la Sanitat.

En aquesta lluita pels nostres drets ens trobaran.

NI UN PAS ENRERE, GOVERNI QUI GOVERNI, ELS DRETS I ELS SERVEIS PÚBLICS ES DEFENSEN!"

marea pensionista de la verneda IMG 20231128 124808 

Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info

 

Antecedents de la informació.

 

Noticias obreras.

Un barrio en defensa de su Centro de Atención Primaria



El barri de La Pau, en el districte de Sant Martí de Barcelona, té un Centre d'Atenció Primària (CAP) petit però amb bons professionals. Amb l'arribada de la pandèmia el funcionament del nostre CAP va canviar totalment: van desaparèixer les especialitats d'endocrinologia i pediatria, la gran majoria de l'atenció es va tornar via telefònica i amb gran demora.

La nostra associació de veïnes i veïns (AV) va prendre consciència de la situació de la sanitat pública en general i de l'atenció primària en el nostre barri en particular i, per a intentar donar-li una resposta, vam convocar a les entitats pròximes per a iniciar mobilitzacions, amb la finalitat de denunciar la situació i demanar solucions a les administracions.

Hem estat secundats per 23 entitats del nostre entorn sent la nostra associació veïnal la que ha portat el pes de les concentracions. Vam iniciar les concentracions al carrer per a denunciar la situació i recollir signar per a lliurar a les administracions, secundats per 23 entitats del nostre entorn, amb una implicació molt desigual, sent la nostra associació veïnal la que ha portat el pes de les concentracions. És fonamental comptar amb aquesta mena de suport, sobretot de cara a cartells, escrits, administracions, etc.

Durant aquest any i mig de mobilitzacions, en tot moment hem estat en contacte amb l'equip directiu del CAP, hem estat informats de les seves dificultats, de les seves necessitats i sempre ens hem sentit secundats per ells en la nostra mobilitzacions. Les nostres reivindicacions inicials eren:

Ampliar les actuals dependències del CAP La Pau.

Recuperar el servei de pediatria i altres especialitats mèdiques.

Contractació del personal sanitari necessari per a poder atendre'ns correctament i de manera presencial en la majoria de les gestions.

A les nostres demandes, el Consorci Sanitari de Barcelona després de dos mesos de concentracions (desembre de 2020), ens diu que es podrà ampliar el CAP utilitzant unes dependències contigües d'un Casal Cívic, sent necessari signar un acord de cessió d'espais entre diferents departaments de la Generalitat. De la resta de peticions no vam tenir resposta.

Hem estat capaços de fer més de 12 concentracions en punts cèntrics del barri, on hem informat de les diverses gestions realitzades i hem recollit signatures demanant un CAP ampliat i operatiu. Les signatures recollides les hem lliurat a les diverses Administracions, sense cap resposta. En el transcurs d'aquestes reivindicacions, les associacions veïnals del districte ens hem organitzat en la “Coordinadora de Salut de Sant Martí” amb l'objectiu de poder expressar les nostres opinions i reivindicacions en el Consell de Salut de l'Ajuntament, perquè la nostra veu s'escolti d'igual a igual davant les administracions i que no siguin unes reunions merament informatives sobre les decisions de les administracions implicades en la Sanitat.

Durant aquest any i mig, hem participat com AV activament en tots els plens, audiències públiques, etc. de l'Ajuntament, traslladant les nostres necessitats sanitàries i reclamant una solució. Ens hem reunit amb tots els grups polítics de l'oposició per a explicar-los la realitat del CAP, la nul·la resposta de les Administracions i les nostres demandes, sol·licitant-los que portessin les nostres propostes al Consell del Districte, amb resultats positius.

L'ampliació del CAP no s'ha pogut realitzar encara, perquè inicialment es necessitava la signatura de l'acord de cessió, la qual cosa finalment va ocórrer el passat 23 de febrer de 2022. En una reunió amb els responsables del Consorci Sanitari i Generalitat, ens van informar que durant aquest any 2022 solament es realitzarà el projecte tècnic per a l'ampliació i que durant l'any vinent 2023 es realitzaran les obres, però que de moment no hi ha pressupost assignat per a realitzar-les.

Aquest petit avanç el valorem de forma molt positiva, però tenim clar que hem de continuar mobilitzant-nos i pressionant a les administracions per a:

Que les obres es realitzin al més aviat possible.

Que torni pediatria al CAP i la resta d'especialistes que teníem abans.

Recuperar els temps i formes d'atenció als usuaris d'abans de la pandèmia.

Com diu la coneguda frase “la lluita és l'únic camí” per a defensar els serveis públics.

Informació obtinguda de la revista digital "noticias obreras."

IMGP3588

La xarxa sanitària pública a Catalunya es troba delmada i només se sosté per l’obstinació i el notable esforç d’uns professionals que han aguantat sobre les seves espatlles una part important de les retallades i que, a més a més, han de suportar una pressió assistencial enorme amb cada cop menys mitjans i pitjors condicions laborals.

Les llistes d’espera maten i malmeten dia a dia la salut de les persones afectades. A més incrementen les desigualtats. Per què amb la mateixa malaltia i intervenció quirúrgica proposada, una persona que viu per exemple a Terrassa serà operada molt més tard que una que viu per exemple a Barcelona?, es preguntava Marea Blanca de Catalunya.

«A la sanitat catalana tot són llistes d’espera. No només per a la visita a un especialista o per a una intervenció quirúrgica. En les  urgències també hi han i lamentablement les conseqüències poden ser fatals. I a l’Atenció primària. A la majoria de llocs allò de màxim 48 hores per a la teva metgessa de capçalera és una il·lusió, no una realitat», segons Marea Blanca.

Fa uns mesos el  diputat del Parlament de Catalunya, Eduard Pujol (Portaveu adjunt de JxCat), va afirmar que les llistes d’espera no eren essencials i va menystenir el patiment dels pacients i dels seus familiars així com la pressió i la sobrecàrrega que pateixen els treballadors i treballadores de la sanitat.

Mentre el parlamentari menyspreava aquest aspecte de la Sanitat Pública, Marea Blanca de Catalunya exigia consultes urgents amb l’especialista en 10 dies, i la resta en un màxim de 30 dies, proves diagnòstiques urgents abans de 30 dies i proves no urgents abans de 45 dies, cirurgia de càncer en màxim de 30 dies i cardíaca en màxim 60 dies, la resta en 120 dies i el metge o metgessa de família en 48 hores, garantint en tot moment l’equitat territorial i l’accessibilitat universal.

Aconseguir aquests objectius és possible, segons Marea Blanca, si es posen en funcionament al 100 per cent tots els recursos públics, si s’assumeix per part de tots que les llistes d’espera són un problema estructural del model sanitari i no «quelcom no essencial que només necessita plans de xoc temporals o derivacions a la sanitat privada.» Per aquest motiu, membres de Marea Blanca recullen signatures davant l'Hospital del Mar i de diferents CAPs de Barcelona.

Segons exposa el Defensor del Pacient en la seva Memòria de l’any 2018, «...La realitat que presenta Catalunya respecte a les llistes d'espera és que  160. 584 persones es troben a la espera d’una intervenció, amb una demora de 145 dies. Intervencions de pròtesis de maluc, artroscòpies de genoll, operacions de cataractes, amígdales, etc... son cirurgies que, per practicar-les en moltes ocasions depassen els 150 dies d’espera.... 

I si parlem de les llistes d’espera en Urgències només cal recordar que a l’hospital de Palamós va morir una anciana després d’esperar durant 7 hores en urgències, segons extreu El defensor del Pacient de les notícies de l’any 2018.

Clica aquí si vols llegir la memòria del 2018 del Defensor del Pacient.

Els partits polítics que han governat i continuen governant la Comunitat Autònoma de Catalunya han privatizat i, si ningú els atura, seguiran privatitzant la Sanitat Pública, és a dir, pagant 6 vegades més per qualsevol derivació del pacient de la pública a la privada (Corporacions Sanitàries, fons d'inversió, Mútues, etc..Inclús han privatitzat els ambulatoris (CAP,s). A Barcelona hi han 5 Entitats d'Atenció Primària amb ànim de lucre, sufragades amb diners públics.

La primera contractació d’Entitat de Base Associativa per part del CatSalut va ser a Vic l’any 1996. Al cap d’un any s’aprovà el Decret 209/1997, de 9 de desembre segons el qual s’establien els requisits de les Entitats de Base Associativa  per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i atenció sanitària i sociosanitària. L’Associació  Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) és « el paraigües de les EBA. Actualment formen part d’ACEBA 13 EBA, de les quals 11 són Equips d’Atenció Primària, una és una cooperativa de serveis de Pediatria i una altra presta serveis de Salut Mental i Addicions. Territorialment estan distribuïdes per tot Catalunya: 9 a la província de Barcelona, 2 a Tarragona, 1 a Girona i 1 a Lleida.»

Les EBAs es regulen per la llei 2/2007 de 15 de març de Societats Professionals, i de manera supletòria per les normes jurídiques que regulin les formes jurídiques en les quals es poden constituir (SL, SLP o SCCLP).

Un exemple és el de Poble Sec:

2006 01 01 00 01 23 0398 oooA l’EAP (Equips d’Atenció Primària) Poble Sec, SLP, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, 177, el Servei Català de la Salut li va assignar, segons el contracte del 2017, la quantitat de 3.461.045,02 d’euros, per donar «atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat», a un total de 23.095 persones. La data del contracte és de l’1 de febrer de 2015, renovable deu anys més, segons la memòria de la societat que s’adjunta. El Nom i Codi de la Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 3A, 00468. El sistema de pagament es va efectuar en pagaments fixes mensuals.

A més, existeix una contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, segons consta en el contracte, a la clàusula addicional catorzena. En aquest cas estem parlant de la quantitat de 173.525,14 euros. Tot plegat i sempre segons la memòria de l’any 2017, l’EAP Poble Sec, SLP ha rebut la quantitat de 3.461.045,02 euros, a 31 de desembre de 2017.

2006 01 01 00 00 54 0397 oooTambé, segons la memòria que consta en el Registre Mercantil de Barcelona, sembla que els socis han invertit 600.000 euros en fons d’inversió.

El capital social de L’EAP Poble Sec, SLP, és de 3.100 euros, representat per 500 participacions de 6,20 euros de valor nominal cada una. Es va constituir a l’any 2001, segons la còpia simple del Registre Mercantil que s’adjunta. Es a dir, que aquesta quantitat és la que van haver de desemborsar els socis per constituir la societat. No han de pagar lloguer de l’edifici (un canon simbòlic de 17.000 euros anuals), perquè és el mateix edifici on es trobava el CAP, com es pot veure a les fotos.

 

El número de persones que componen la plantilla es de 47 persones, entre metges, personal administratiu, odontòlegs, auxiliars de clínica, assistents socials i diplomats universitaris en infermeria.

 

 

Clica aquí si vols veure el contracte de l’EAP Poble Sec, SLP amb el Servei Català de la Salut, i si vols llegir la memòria de la empresa i la nota simple del Registre Mercantil.

 

https://www.lasafueras.info/sanitat/38-catalunya-pitjor-sanitat-publica: Clica aquí si vols llegir l'informe sobre la sanitat pública a Catalunya elaborat per Maxi Martos del blog lasafueras.info.

 

 

 

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.