Daniel Torrado (www.danieltorrado.com) ha viscut a Sant Martí de Provençals, Barcelona, des del 1985. Tot i que va haver de marxar del barri i la ciutat trenta-vuit anys després, obligat per la crisis, la pandèmia, la pujada de l’euríbor i l’encariment de l’habitatge a Barcelona, si l’hi peguntes a ell, segurament et dirà «jo soc santmartinenc estigui on estigui».
Artista multidisciplinar, destacat en la creació de còmic amb varies publicacions a les esquenes de les que destaquem:
1805: Trafagar, Bernardo de Gálvez. Pensacola 1781,1539: Castelnuovo, 1740: San Agustín, publicats per Cascaborra Ediciones.
Humor imbécil 1, 2, 3 i 4 (Auto-edició)
Vàries publicacions envers el Universo Brizna, un projecte personal, també auto-edició.
Quan neix el teu interès pel còmic?
No recordo exactament el moment per que va ser fa molts anys. Sí se que m’agrada explicar histories i dibuixar des de que soc petit. Si ho ajuntes tot, surten còmics. Crec que es més vocacional la part d’explicar histories que no pas la de dibuixar.
Llavors, des de quan et dediques professionalment?
Vaig fer un curs de còmic de caps de setmana a l’Escola Joso de Barcelona. Va durar tres anys. Mentre el feia, va créixer al meu cap la idea de que hem volia dedicar a ser autor i explicar les meves histories. Això seria al voltant de 2010 a 2013. Al 2014 vaig deixar la meva feina amb horari, vacances pagades i tres pagues extres per fer-me autònom.
Quins son els teus referents a l’hora de dibuixar?
Quan era més petit recordo llegir Els barrufets, de Peyo, i Mortadelo y Filemón de Ibáñez, a banda de Spawn i Spiderman i alguns còmics de Marvel dels que no recordo els autors. Mes gran, quan vaig reprendre el gust pels còmics, vaig descobrir a Humberto Ramos, Mike Mignola, Chris Bachallo i Matthieu Bonhomme, que van ser una inspiració per mi. Ara be, encara que siguin els meus referents, no crec que es pugui descobrir moltes coses d’ells a la meva obra. Tant de bo.
Quin diries que es el teu estil?
Intentaria no haver de dir quin estil faig, però quan hem pregunten dic que faig el que sé i surt quelcom que sembla entre americà, francès i manga. O sigui una resposta molt genèrica que no diu massa. Penso que no es molt important que el teu estil tingui etiqueta. Es més una necessitat estranya i incòmoda que tenim d’etiquetar-ho tot.
El teu últim còmic amb una editorial es de 2019. Hi ha un per què o simplement no ha sortit la possibilitat?
Vaig decidir deixar de treballar per editorials pels calers i per principis. Tot i que Cascaborra Ediciones es una de les editorials espanyoles que millors condicions ofereix als autors (segurament la millor), viure dels royalties que dona un còmic de tirada mitjana, a Espanya, es impossible. Al final estàs treballant per una industria que mou milions d’euros on els treballadors que fan possible que existeixi, son els que menys cobren, quan cobren. Em sembla una industria terrible que s’aprofita de la precarietat dels artistes i animaria a tots els artistes a prescindir de les editorials. Hem decanto per l’autoedició.
Llavors qui fa els còmics que veiem a les botigues? Algú els farà.
A prop del 90% dels còmics son llicencies estrangeres. O sigui que la producció ja està pagada per que ho ha fet una editorial francesa o americana. Del 10% produïts al país, la gran majoria estan fets per gent que no viu del còmic. Poden estar fent currículum per donar el salt a França o EEUU, o ho fan per hobby. Es podrien contar els autors espanyols que, actualment, es guanyen la vida fent còmics, i que no hagin triomfat prèviament a França o EEUU.
Anem, dons, a les obres auto-publicades. D’on surt la idea de fer un còmic com Humor imbécil?
Sempre m’ha semblat molt difícil fer un còmic d’humor i vaig fer l’experiment de dibuixar algunes tires i penjar-les a Instagram, en 2017. Era la primera de Humor imbécil. Eren histories curtes, auto conclusives, amb un estil molt senzill i un parell de globus de diàlegs. Hem relaxava fer-les per les nits, abans d’anar a dormir. Hem servia per descansar del còmic històric, la documentació, el dibuix intens i amb moltes morts i drames.
Després d’un temps ja havia fet desenes de tires còmiques i vaig fer una campanya de Crowdfunding per treure el primer còmic de Humor imbécil. Llavors, simplement, va créixer. Ara mateix tinc a impremta Humor imbécil 4. Si tens en conta que son còmics de 80 pàgines, surten unes quantes tires.
I què ens pots explicar de Universo Brizna?
Va arrencar en plena pandèmia, i es un projecte multidisciplinar (còmics, contes il·lustrats, novelles o barreja d’ells) que explica la historia d’uns fullets que sempre han estat entre nosaltres, els humans, però ja ens hem oblidat.
Te un transfons ecologista i animalista. Però intento no caure en el discurs hegemònic de l’ecologisme, sinó mirar de donar-l’hi una volta més i, sobre tot, de que cadascú pugui discernir què es ecològic i què no, amb dades, no simplement seguint un dogma que ens inculca l’administració protegint segons quins interessos econòmics. Però, sobre tot, intento que sigui divertit. A més es benèfic. El 10% del preu de venda dels contes es destina a fer arribar contes a famílies amb pocs recursos o risc d’exclusió social.
Com veus el futur de la industria del còmic?
Pròspera, i més ara que donen ajudes per la edició a les editorials. Un altre cosa es el futur dels artistes autòctons en aquesta industria, que això ja ho veig més complicat. Les ajudes estan destinades a grans editorials que no les necessiten i no acaben beneficiant als artistes d’aquí.
Algun consell per els joves que vulguin dedicar-se al mon del còmic?
Dibuixar, dibuixar, dibuixar i dibuixar. No fer-se grans expectatives econòmiques amb la feina i divertir-se durant el procés. I aprendre idiomes.
Informació facilitada per Daniel Torrado.