La història de l’Ateneu Llibertari de la Verneda
L'Ateneu va ser una iniciativa comunitària pionera en la recuperació de l'anarquisme i la dinamització social
Ubicat al carrer de Julián Besteiro de la Verneda, l’Ateneu va articular durant catorze anys, entre 1973 i 1987, un projecte d’autogestió, cultura de base i compromís polític que va deixar una empremta profunda en la transició democràtica a Catalunya.
Els orígens sota el Centre Social Sindical
L’activitat a l’immoble del carrer de Julián Besteiro va començar abans de la seva formalització com a ateneu. En una primera etapa sota el franquisme, l’edifici va acollir el Centre Social Sindical de la Verneda. Aquest organisme impulsava serveis i activitats diverses com ara bar, cinefòrum, assessoria laboral, atenció social i equips esportius.
La direcció del centre estava en mans d’una figura vinculada directament al moviment llibertari, el José María Pena. Sota el seu guiatge, el local es va convertir en un punt de trobada per a veterans sindicalistes de CNT i joves llibertaris procedents del barri i dels instituts propers, com ara el Joan d’Àustria i l’Infanta Isabel d’Aragó.
La transició i la legalització notarial del 1977
El panorama associatiu va experimentar un punt d’inflexió l’any 1977. Al mes de maig d’aquell any es va produir la legalització de CNT i la consegüent dissolució del sindicat vertical de la dictadura. Aquest canvi va permetre que el local fos ocupat pel sindicat tèxtil i, posteriorment, pel sindicat d’oficis diversos de la confederació anarcosindicalista.
Amb la desaparició progressiva de l’antic centre social sindical, veïns de la zona i estudiants van decidir fer un pas endavant per constituir l‘Ateneu Llibertari de la Verneda. L’entitat es va formalitzar de manera oficial mitjançant una acta notarial el 13 de setembre del 1977, i va iniciar una nova etapa caracteritzada per la transversalitat i la participació juvenil.
Un focus de formació, lleure crític i nous moviments socials
L’ateneu va aplegar un col·lectiu ampli i heterogeni que va canalitzar reivindicacions laborals, veïnals i artístiques. A diferència d’altres associacions veïnals convencionals de l’època, l’element distintiu de l’Ateneu Llibertari de la Verneda va ser la seva aposta decidida per causes com el feminisme, l’ecologisme i l’antimilitarisme. Gran part dels seus membres participaven activament en les campanyes d’objecció de consciència, les xarxes d’insubmissió al servei militar obligatori i les mobilitzacions contra l’OTAN.
Comunicació lliure: la ràdio i el debat ciutadà
A partir del 1982, l’activisme del local va fer el salt a les ones amb la creació de La Veu Impertinent, una emissora de ràdio lliure i comunitària oberta al veïnat. La graella oferia programes d’ecologia, espais sobre les problemàtiques dels barris i retransmissions de debats i tertúlies celebrats en espais com el cinema Glaciar.
Canvi de tendència i comiat a finals del 1987
A mitjans de la dècada dels 80, l’escenari associatiu va començar a transformar-se. L’Ajuntament de Barcelona va desplegar la xarxa municipal de centres cívics, que va assumir part de l’oferta cultural i de lleure que fins aleshores cobrien els ateneus populars autogestionats.
Aquest canvi institucional, sumat a la manca de relleu generacional i a l’assumpció de responsabilitats laborals i familiars per part dels militants històrics, va fer minvar l’activitat al carrer de Julián Besteiro. L’espai va tancar definitivament les portes a finals del 1987, i va culminar catorze anys de pràctiques llibertàries que van contribuir decisivament al teixit veïnal de Sant Martí.