GINEBRA (Suïssa), 4 de gener de 2022 - ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, elogia al Govern del Pakistan per la campanya duta a terme en tot el país per a verificar i actualitzar les dades d'uns 1,4 milions de persones refugiades afganeses registrades i expedir-los targetes d'identitat intel·ligents.

Després d'una breu prova pilot, la campanya, secundada per ACNUR, va començar el 15 d'abril de 2021 i va finalitzar el 31 de desembre de 2021. Va ser la primera verificació a gran escala de persones refugiades al Pakistan en els últims 10 anys.

Segons els primers resultats provisionals, les dades de 1,25 milions refugiats afganesos van ser actualitzats i ampliats gràcies a la campanya, coneguda oficialment com a exercici de renovació de la documentació i verificació de la informació (DRIVE, per les seves sigles en anglès). Entre ells hi havia 200.000 nenes i nens refugiats menors de cinc anys que van ser registrats pels seus pares. També s'han emès fins avui més de 700.000 noves targetes d'identitat intel·ligents. Les targetes restants s'imprimiran i distribuiran a principis de 2022.

Aquestes targetes, que seran vàlides fins al 30 de juny de 2023, contenen dades biomètriques i són tecnològicament compatibles amb els sistemes utilitzats al Pakistan per a autenticar la identitat de les persones nacionals.

Les noves targetes d'identitat intel·ligents són una eina de protecció essencial per a les persones refugiades afganeses i els faciliten un accés més ràpid i segur a les instal·lacions sanitàries i educatives i als serveis bancaris. DRIVE també va oferir a aquests refugiats afganesos l'oportunitat d'assenyalar qualsevol necessitat de protecció o vulnerabilitat específica durant el procés.

La informació més detallada sobre les dades socioeconòmiques dels refugiats permetrà adaptar millor l'assistència que es proporciona al Pakistan i oferir un suport en cas que els refugiats decideixin repatriar-se, quan les condicions ho permetin. Durant la campanya DRIVE es van posar en funcionament més de 40 centres de verificació en tot el Pakistan, al mateix temps que les furgonetes mòbils de registre van facilitar la verificació de dades de les persones refugiades afganeses que vivien en zones remotes.

Així mateix, es va dur a terme una campanya d'informació massiva per a explicar la finalitat de la campanya i com participar en ella. En tots els emplaçaments es van adoptar mesures estrictes per a mitigar els riscos de la COVID-19, incrementant les mesures d'higiene, el distanciament físic i la programació d'un nombre determinat de cites cada dia durant l'exercici.

DRIVE forma part d'un esforç més ampli per a ajudar i protegir a les persones refugiades afganeses, en el qual s'inclou la plataforma de suport a (Estrategia de Soluciones para los Refugiados Afganos)l'Estratègia de Solucions per als Refugiats Afganesos (SSAR, per les seves sigles en anglès). La plataforma de suport es va posar en marxa en 2019 per a ajudar als països que acollien a refugiats afganesos, al mateix temps que es buscava invertir en les antigues zones de retorn dels refugiats a l'Afganistan.

Consulta el portal de ACNUR sobre la situación en Afganistán.

Accede a más imágenes sobre la emergencia en Afganistán en la Biblioteca Audiovisual de ACNUR (es necesario registro). 

Informació enviada per ACNUR a Las afueras.

El discurs Pakistanès.

Resum de l'article publicat al diari digital Le Monde Diplomatique. Autor: Jean-Luc Racine, diciembre de 2021

El discurs pakistanès no està exempt de matisos. En una situació econòmica tibant, mentre negocia un préstec amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el seu país continua en la llista grisa del Grup d'Acció Financera que vigila el finançament del terrorisme, el primer ministre Imran Khan ha optat per una doble postura.

D'una banda, s'alinea amb la comunitat internacional en exigir als talibans que avancin cap a un govern integrador, que respectin els drets humans, en particular els de les dones, i que evitin que el país es converteixi de nou en un centre del terrorisme internacional; per l'altre, apel·la als països occidentals a no aïllar al règim, a què li concedeixin un marge de temps perquè pugui complir les seves promeses d'obertura i al fet que alliberin els fons del Banc Central Afganès bloquejats als Estats Units i Europa, així com els crèdits negociats pel govern de Ghani, suspesos pel Banc Mundial i l'FMI: més de 10.000 milions de dòlars en total.

Darrere d'aquesta retòrica hi ha dues grans preocupacions:

- que la situació afganesa no origini una nova onada de refugiats (el Pakistan va acollir a tres milions en la dècada de 1990, però ara la frontera està tancada i barrada) i, sobretot,

- que els talibans afganesos posin límit als seus germans pastunes del Tehrik-e Taliban Pakistan (TTP).

A partir de 2020, aquests últims van reprendre els seus atemptats contra les forces pakistanesos i les minories xiïtes, demostrant que s'han recompost de la repressió duta a terme per Islamabad cinc anys abans.

Per a calmar els ànims, els talibans afganesos estan fent de mediadors entre el TTP i els emissaris del primer ministre Khan a la recerca d'un eventual armistici o fins i tot d'un indult, la qual cosa suscita multitud de crítiques al Pakistan. Més enllà del TTP, a Islamabad també es prenen de debò l'amenaça que suposa  l'ISIS-K, encara que el nou poder afganès li resta importància, malgrat els repetits atemptats mortals reivindicats per aquesta organització.

El viatge a Kabul del cap dels serveis secrets pakistanesos, el passat 5 de setembre, dos dies abans de l'anunci de la formació del Govern, testifica els sòlids vincles entre les dues parts; el testifica el lloc que se li ha donat a la xarxa Haqqani, pròxima a Islamabad, en el govern talibà. Encara que alguns dirigents desitjarien afluixar una mica la fèrula pakistanesa, el marge de maniobra de l'Emirat Islàmic continua sent reduït de moment.

La família Haqqani provenen del sud-est de l'Afganistan i pertany al Clan Mezi de la tribu Zadran Paixtu. Jalalludin Haqqani va saltar a la fama com un alt líder militar durant l'ocupació soviètica de l'Afganistan. Igual que Gulbuddin Hekmatyar, Haqqani va tenir més èxit que altres líders de la resistència a forjar relacions amb forasters disposats a patrocinar la resistència als soviètics, inclosa la CIA, la Intel·ligència Interserveis del Pakistan (ISI) i els donants privats àrabs adinerats del Golf Pèrsic.