Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 02 Mai 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

acnur miles de congoleos huyen a uganda

Les famílies entrant a Uganda a través del pas fronterer de Bunagana després de fugir dels violents enfrontaments a la República Democràtica del Congo que van començar a la fi de març. © ACNUR/Yonna Tukundane.

ACNUR i els seus socis busquen fons urgents per a ajudar a milers de persones refugiades que fugen a Uganda

 

Ver las imágenes de origen


GINEBRA (Suïssa), 29 d'abril de 2022 - ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, i 44 socis humanitaris fan una crida urgent per a aconseguir 47,8 milions de dòlars per a respondre a les necessitats crítiques de milers de persones refugiades que han arribat a Uganda enguany fugint de la violència a la República Democràtica del Congo (RDC) i dels enfrontaments esporàdics a Sudan del Sud.

Des de gener, Uganda ha acollit generosament a més de 35.000 persones refugiades. Un terç d'elles ha arribat en les últimes tres setmanes des de la RDC, fugint dels intensos combats a les províncies de Kivu Nord i Ituri. Atès que els informes sobre la violència en l'est de la RDC i Sudan del Sud continuen, aquesta crida també reforçarà la capacitat d'Uganda per a rebre més refugiats en cas de nous desplaçaments.

ACNUR s'està coordinant amb el Govern d'Uganda i els socis humanitaris per a proveir assistència d'emergència i protecció a les persones refugiades en les àrees frontereres i està tractant de reubicar-les en assentaments per a refugiats quan sigui possible. Les necessitats de protecció, aliments, refugi i articles domèstics essencials són cada vegada majors.

Aquest finançament també ajudarà a reforçar els subministraments sanitaris, que es necessiten de manera urgent, així com els serveis d'aigua, sanejament i higiene necessaris per a prevenir la propagació de la COVID-19 i altres malalties.

Uganda ja acull a més de 1,5 milions de persones refugiades -la major població de refugiats del continent africà- i ara està rebent milers de noves arribades des de Sudan del Sud, de l'estat del Nil Occidental, al nord d'Uganda, i des de la RDC, que arriben al sud-oest del país. Encara que aquesta afluència no copi els titulars, els reptes són importants i van en augment.

La Crida d'Emergència per a Uganda  té com a objectiu donar suport als esforços coordinats per a proporcionar una resposta inicial d'emergència a l'arribada de fins a 60.000 refugiats en la primera meitat de 2022, amb 45.000 noves arribades d'abril a juny de 2022.

 
 


Consulta el portal de ACNUR sobre la situación en Uganda

 
 


Accede a más imágenes y videos sobre la crisis en Uganda en la Biblioteca Audiovisual de ACNUR (es necesario registro). 

 

Envía ayuda

Dpto. de Comunicación
de la Oficina de ACNUR en España

                                             

María Jesús Vega, Portavoz de ACNUR en España
Rosa Otero, Responsable adjunta de Comunicación

 
 
 
 
 
 
 

 Informació enviada per ACNUR a Las afueras

Ver las imágenes de origen

Segons el diari digital Congonotícies,

Tshisekedi (46615782065) (cropped).jpg

Contra tot pronòstic, el president de la República Democràtica del Congo, Félix Tshisekedi, i representants dels grups rebels van aconseguir tanmateix engegar les converses organitzades per Nairobi, en una recerca final de pau a l'est problemàtic del país.

Hores tenses després que la delegació de l'M23 no es presentés al lloc, les converses d'obertura van tenir lloc a través d'un enllaç de vídeo.

Encara és d'hora, però hi ha motius per a l'esperança.

Les converses arriben a l'espatlla de l'admissió formal de la República Democràtica del Congo a la Comunitat d'Àfrica Oriental. Lluny d'anunciar la mort, la sorpresa de la reencarnació de l'M23, gairebé una dècada després que una força combinada de tropes de Tanzània i Sud-àfrica els expulsés dels seus reductes a la província de Kivu del Nord, s'ha de veure en termes més positius.

Els seus atacs a les posicions de les forces armades congoleses es van programar clarament per cridar l'atenció sobre una causa que correva el perill de perdre's, ja que els líders regionals van llançar el xampany de l'expansió de l'EAC cap a l'oest.

L'última ronda de compromisos està tenint lloc perquè totes les parts reconeixen els beneficis i la importància de l'admissió de la República Democràtica del Congo a la Comunitat de l'Àfrica Oriental.

En aquest sentit, probablement els protagonistes estan fent la guerra per guanyar la pau. Tampoc no és casualitat que el president Tshisekedi demanés ràpidament la pau.

A diferència del seu predecessor Joseph Kabila, pot comprometre's sense ser vist com a exhaurit a Kampala i Kigali, la força real darrere dels rebels que van derrocar Mobutu Seseseko del poder el 1997.

Per tant, el president Tshisekedi té una estreta finestra d'oportunitat per tirar el teló d'un capítol lleig de la història de la RD Congo. Els rebels que s'han convertit en aliats serien un plus en la lluita contra la infinitat de bandes armades que estan fent estralls a l'est del país.

Tal com va demostrar l'aixecament del M23, l'Àfrica oriental no pot estar en pau ni adonar-se de tot el potencial de la integració regional si els governs de la regió participen en actes que creen l'apatridia.

Afortunadament, hi ha un precedent. Tanzània va desactivar la seva crisi de colons burundises naturalitzant aquells disposats a adquirir la ciutadania.

Tot i que els esforços de la Comunitat de l'Àfrica Oriental per pacificar l'est del Congo són lloables, només poden arribar tan lluny si es guien per un esperit de donar i rebre i de compromís constructiu.

Els grups rebels han d'adoptar una visió a llarg termini que prevegi els beneficis socials i econòmics més amplis d'un Congo pacífic.

Haurien de comprometre el govern a restaurar la ciutadania i els seus drets com a congolesos com a condició mínima per a un acord. El govern, per la seva banda, hauria d'instar els rebels a deposar les armes i signar un programa de rehabilitació i reconstrucció social.

 

El president Uhuru Kenyatta, actual President de Kenia des de 2013, ha fet una crida a diferents grups armats de la República Democràtica del Congo perquè deixin les armes i treballin amb el president Felix Tshisekedi per fomentar la pau i l'estabilitat al país.

En un missatge gravat durant el diàleg de pau intercongolès convocat per Kenya, president

Kenyatta va assenyalar que sense treballar junts, cadascun d'ells seguirà sent perdedor.

"...sense deposar les armes i forjar un pacte nacional irrompible per assegurar la RDC, els fruits de la prosperitat, que tots mereixeu a través de les abundants dotacions riques, continuaran esquivants", va dir dimecres.
 

"Per tant, hi ha una necessitat urgent que totes les persones de bona voluntat de la RDC s'uneixin i assentin frenèticament les bases de la prosperitat treballant incansablement per una pau duradora".

Uhuru va assenyalar que el valor de la pau és únic i indiscutible, i que no es pot construir res durador sobre un terreny inestable d'inseguretat.

Va comparar la facilitació del diàleg de pau de Kenya amb el tradicional tabaler que crida els ancians a la plaça del poble per parlar de problemes urgents que amenacen de trencar la tranquil·litat d'un poble pacífic.

"La crida històrica a ser guardians dels nostres germans és una campana que ha sonat i que Kenya segueix responent. No vacil·larem en la vostra recerca de la pau per la prosperitat. Per això ens hem posat en contacte amb vosaltres, els nostres germans, les nostres germanes de la RDC", va dir el president.

Va agrair el president Tshisekedi i els grups armats de la RD Congo per respondre a la crida de solidaritat de Kenya en el diàleg de pau, animant-los a parlar i mobilitzar tots els seus esforços per avançar el país.

Uhuru va assegurar a la República Democràtica del Congo el suport de Kenya per al seu objectiu comú mentre avançaven per crear un entorn favorable.

La redacció de Las afueras.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.