Foto: En la ciudad de Dajla se suelen ver camiones marroquíes y españoles exportando ilegalmente recursos naturales del Sáhara Occidental, sin el consentimiento del pueblo saharaui. Foto @ellilorz
Polémica reunión empresarial hispano-marroquí en el Sáhara Occidental ocupado.
El pasado 21 de junio arrancó un foro de inversión hispano-marroquí en Dajla, localidad situada en la mitad de la costa de la parte del Sáhara Occidental que se encuentra bajo ocupación militar marroquí.
El foro fue una iniciativa del Ministerio de Industria y Comercio de Marruecos y del consejo regional de Dajla-Oued Eddahad, organismo administrativo creado por las autoridades marroquíes en los territorios ocupados.
“Condenamos a las empresas e inversores españoles que participan en este foro que tiene el singular objetivo de encubrir la ocupación ilegal”, dice Sylvia Valentin, presidenta de Western Sahara Resource Watch (WSRW).
La Asamblea General de la ONU ha condenado la ocupación marroquí de Dajla y el Sáhara Occidental.
“Las empresas participantes deben ser conscientes de que no son más que pequeños peones de una gran estratagema diseñada para beneficiar al régimen de ocupación, no a las empresas interesadas: no existe un marco legal vigente que pueda invocarse para asegurar inversiones en un territorio sin el consentimiento del pueblo soberano de ese territorio, los saharauis”, dijo Valentin.
El foro de inversión se anunció el 1 de junio y se produce tras una carta personal del presidente del Gobierno español, Pedro Sánchez Castejón, al rey de Marruecos, fechada el 14 de marzo de este año. En la carta, que llegó tras 15 meses de disputas diplomáticas y tensión entre los dos países vecinos, el presidente español expresó su apoyo al llamado plan de autonomía de Marruecos para el Sáhara Occidental, el Santo Grial de la diplomacia exterior de Marruecos. Este plan particular no ofrece al pueblo del Sáhara Occidental otra opción que aceptar una forma de autonomía aún no especificada bajo la soberanía marroquí. Como tal, va en contra del derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación, es decir, el derecho a determinar libremente el estado del territorio, incluyendo como opción la independencia, reconocida por la Corte Internacional de Justicia y reiterada en innumerables resoluciones de la ONU.
Cabe señalar que la reclamación de soberanía por parte de Marruecos ha sido rechazada por la Corte Internacional de Justicia. El presidente Sánchez se ha enfrentado a una fuerte reacción política en España, sin ningún grupo político dispuesto a respaldar su iniciativa personal, salvo su propio partido.
A cambio de la capitulación de Sánchez, Rabat supuestamente prometió concesiones a España, en particular en relación con los enclaves españoles de Ceuta y Melilla. Sin embargo, tres meses después, ninguna de estas parece materializarse de manera creíble.
El periódico El Español informó en mayo de este año que Marruecos también ha ofrecido oportunidades de inversión en el Sáhara Occidental a cambio de concesiones en las aguas canarias. El monte submarino tropical rico en minerales que hay en estas aguas ha sido un importante punto de discordia entre España y Marruecos. El Monte Trópico, antiguo volcán marino ubicado aproximadamente a 250 millas al suroeste de las Islas Canarias, se encuentra al oeste del Sáhara Occidental -no de Marruecos- y alberga una de las mayores reservas de telurio, además de ser considerada como reserva estratégica por la Unión Europea. .
En concreto, Marruecos habría ofrecido contratos a empresas eólicas españolas, un enorme terreno industrial en Dajla para facilitar la exportación de productos de España a África, licencias a empresas pesqueras españolas y contratos de exploración de hidrocarburos.
Es probable que el foro de inversión en Dajla deba ser visto bajo este prisma.
Varias empresas españolas ya están presentes en el territorio, siendo la más importante Siemens Gamesa, que trabaja en colaboración con la empresa energética personal del rey marroquí.
Informació obtinguda del servei de premsa de Western Sahara Resource Watch (WSRW).
Foto: 'Les Domaines Agricoles' (ex-Domaines Royaux) es la empresa de agronegocios más grande de Marruecos, y pertenece al holding del rey marroquí. Aquí se ve la plantación cerca de Dajla, Sáhara Occidental ocupado, que se beneficiará del proyecto de desalinización de Engie en los territorios ocupados. Foto @ellilorz.
Tres meses después de que la compañía francesa Engie condenara la invasión rusa de Ucrania, la empresa firma acuerdos para comenzar a construir un gran proyecto de agua en el Sáhara Occidental, en asociación con el Gobierno del ocupante ilegal Marruecos.
El 22 de junio de 2022, la empresa multinacional francesa de servicios públicos Engie firmó varios acuerdos de asociación público-privada y un Memorando de Entendimiento con el Gobierno marroquí, para el proyecto de desalinización de la empresa en Dajla, ciudad ubicada en la mitad de la costa del Sáhara Occidental ocupado.
En presencia del primer ministro marroquí, Aziz Akhannouch, se firmaron acuerdos entre los Ministerios marroquíes de agricultura, pesca, desarrollo rural, vías fluviales y bosques, la agencia nacional marroquí de electricidad y agua potable ONEE, la empresa conjunta 50/50 Dawec ("Dakhla Water & Energy Company”) propiedad de Engie y la empresa de energía del rey marroquí Nareva.
El diario marroquí Le Desk publicó una foto de grupo de la empresa francesa junto a funcionarios marroquíes con motivo de la firma de los acuerdos para los proyectos en el territorio ocupado. Hace solo tres meses que Engie condenó la invasión rusa de Ucrania.
El proyecto previsto por Engie está ubicado en una tierra sobre la cual el Gobierno marroquí no tiene poder legal. Dajla se encuentra en la parte del Sáhara Occidental que fue invadida ilegalmente por Marruecos en 1975. Si bien Marruecos continúa ocupando militarmente dos tercios del Sáhara Occidental, su reclamación de soberanía sobre el territorio fue rechazada por la Corte Internacional de Justicia y recientemente también por el Tribunal de Justicia de la UE. Las Naciones Unidas consideran el Sáhara Occidental como un Territorio No Autónomo sin un poder administrador en el lugar. Cuando Marruecos amplió su ocupación a la península de Dajla en 1979, la Asamblea General de la ONU instó a Marruecos a retirar su ocupación del Sáhara Occidental.
Engie ha sido contratada por el Gobierno marroquí para construir una estación desalinizadora de energía eólica a unos 75 km de Dajla. El objetivo principal de la estación es avanzar en los planes del Gobierno marroquí de transformar otras 5.000 hectáreas de tierra en plantaciones e invernaderos. Hoy en día, la actividad agrícola en la zona de Dajla se caracteriza por explotaciones industriales orientadas a la exportación, propiedad de empresarios marroquíes o de la monarquía marroquí, y especializadas en tomates y melones que se envían a la UE.
El acuerdo comercial UE-Marruecos que pretende gestionar esta exportación particular desde el Sáhara Occidental ocupado, fue invalidado por el Tribunal de Justicia de la UE en 2015, 2016 y nuevamente en septiembre de 2021. El Tribunal argumentó que el Sáhara Occidental es separado y distinto de cualquier país del mundo, incluido Marruecos, y que éste no tiene soberanía ni mandato de administración sobre el territorio. Como tal, un acuerdo entre la UE y Marruecos no puede aplicarse al territorio, a menos que sea con el consentimiento explícito del pueblo del territorio, expresado a través de su representación reconocida por la ONU, el Frente Polisario.
Sin embargo, Marruecos está interesado en expandir esta actividad agrícola altamente politizada en la zona, que es modesta en comparación con la agricultura en Marruecos propiamente dicho. Pero el objetivo principal de la agricultura en Dajla no es de naturaleza económica, sino de tipo político, destinado a obtener un apoyo implícito para la insostenible reclamación de Marruecos sobre el territorio que tiene bajo brutal ocupación.
En respuesta a las preguntas de WSRW, Engie se refirió a “dos análisis jurídicos [que] han sido realizados por importantes firmas de abogados; se ha realizado un estudio de impacto social y ambiental, así como la consulta a las comunidades locales”. Sin embargo, la empresa no puso ninguno de estos documentos a disposición del escrutinio público o, lo que es más importante, para que los evalúe el pueblo con derechos soberanos sobre el Sáhara Occidental, los saharauis.
En 2021 Engie contrató a la empresa Global Diligence para llevar a cabo una supuesta “consulta” de las partes interesadas a nivel local en el territorio ocupado. Las preguntas formuladas por WSRW a Global Diligence siguen sin respuesta. Irónicamente, Global Diligence ha trabajado en paralelo en las violaciones de derechos humanos cometidas en las zonas ocupadas de Ucrania.
Se espera que el trabajo de la estación de desalinización planificada por Engie comience pronto. La estación de desalinización y el parque eólico conectado tardarán 30 meses en completarse, mientras que el sistema de riego puede tardar hasta 24 meses más. Una vez terminada, la estación no solo dará servicio a las agroindustrias cercanas, sino también al nuevo puerto gigante "Dakhla Atlantique" que el Gobierno marroquí está construyendo para capitalizar aún más la pesca en la zona.
Dawec se constituyó en febrero de 2019 para la implementación y explotación del proyecto de desalinización en Dajla. El Ministerio de Transición Energética y Desarrollo Sostenible de Marruecos autorizó provisionalmente el parque eólico en junio de 2021, mientras que la reubicación del sitio se aprobó dos meses después. Cabe señalar que las autorizaciones del Gobierno marroquí no tienen validez legal en el Sáhara Occidental.
Informació obtinguda del servei de premsa de Western Sahara Resource Watch (WSRW).
Al mapa de l'ONU de les colònies que queden a l'Àfrica, encara hi ha una colònia.
Molts creuen que l'era del colonialisme s'ha acabat. Però no és així. Als mapes de les Nacions Unides dels territoris no autònoms que queden a Àfrica, hi ha encara una última qüestió colonial. El veí Marroc ocupa gran part del Sàhara Occidental i obstaculitza el procés de descolonització.
Va ser durant els darrers mesos de 1975 quan l'aspiració d'independència del poble sahrauí va patir un cop dur. La potència colonial del territori, Espanya, va abandonar el Sàhara Occidental sense finalitzar el procés d?independència, com havia exigit l?ONU. En canvi, va permetre que les forces militars marroquines envaïssin el territori, en violació del dret internacional i una decisió de la Cort Internacional de Justícia de l'Haia.
Les forces marroquines van trobar la resistència dels Sahrauís, que s'havien organitzat sota el moviment d'alliberament del Polisario. Després de 16 anys de conflicte armat, les dues parts van signar un acord d'alto el foc el 1991. Segons l'acord, el 1992 se celebraria un referèndum sobre la independència al Sàhara Occidental. La solució estava d'acord amb les més de 100 resolucions de l'ONU que demanaven respectar el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
L'operació MINURSO de l'ONU va ser establerta per monitoritzar l'alto el foc i assegurar la implementació del referèndum. Però això encara no ha passat. El Marroc ha sabotejat el procés de pau en no cooperar amb els enviats especials de l'ONU al territori o en negar-se a acceptar-ne el nomenament.
El 2020, després de 18 mesos sense un enviat especial de l'ONU i sense avenços cap a un referèndum, les forces marroquines van reprimir una protesta sahrauí a una part de Guerguerat que es troba fora de l'àrea ocupada pel Marroc, i en una zona on la presència militar és estrictament prohibida segons els termes de l'acord d'alto el foc. El Polisario va considerar la treva violada i l'acord amb el Marroc acabat. Es va reprendre el conflicte armat, per primer cop en 29 anys.
El dret a l'autodeterminació del poble saharauí està recolzat per més de 100 resolucions de l'ONU, per l'important criteri de la Cort Internacional de Justícia de la Haia i, fins ara, per quatre fallades (fallos) de la Cort de Justícia de la UE. Cap estat del món reconeix les reivindicacions infundades del Marroc sobre el Sàhara Occidental.
"Per tant, la Cort no ha comprovat que existissin vincles jurídics capaços de modificar l'aplicació de la resolució 1514 (XV) pel que fa a la descolonització del Sàhara Occidental i, en particular, a l'aplicació del principi de la lliure determinació mitjançant l'expressió lliure i autèntica de la voluntat de les poblacions del territori."
Cort Internationacional de Justícia, 16 d'octubre de 1975
El Marroc té dos aliats principals: la seva antiga potència colonial França i el seu país veí Espanya.
No obstant això, el Marroc té dos aliats principals: la seva antiga potència colonial França i el seu país veí Espanya. França té una presència comercial important al Marroc i una gran diàspora marroquina en el seu propi país. Espanya limita amb el Marroc al sud i necessita fomentar bones relacions diplomàtiques amb el seu veí, principalment per motius d'immigració.
El duo França i Espanya defensen el Marroc en tots els contextos. Junts, els governs i la majoria dels partits polítics d'Espanya i França aconsegueixen exercir tal pressió sobre les institucions de la UE, que fins i tot les polítiques de la UE estan tenyides de posicions marroquines. Els intents dels Estats del nord d'Europa, Àfrica o Amèrica Llatina per a limitar la influència de l'aliança han demostrat fins ara ser una batalla costa amunt.
Un grup anomenat "Amics del Sàhara Occidental" funciona informalment enfront del Consell de Seguretat de l'ONU en la preparació de les resolucions del consell. El grup no ha estat designat formalment i no té un mandat formal. Cap dels cinc Estats del grup és molt amic del poble del Sàhara Occidental, i Espanya i França ocupen dos dels cinc escons (els restants són els EUA, Regne Unit i Rússia). Tots els intents de canviar la composició del grup estan sent rebutjats per aquells estats que ja afirmen ser "membres" del grup.
""L'Assemblea General […] Deplora profundament l'agreujament de la situació, com a conseqüència de la persistent ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc i de l'ampliació d'aquesta ocupació al territori recentment evacuat per Mauritània".
Asamblea General de la ONU, resolució 34/37, 1979
Quan el règim de Franco va col·lapsar a Espanya, el govern espanyol va alertar unilateralment a l'ONU que havia acabat amb les seves responsabilitats en el territori. Aquest anunci no ha estat reconegut per l'ONU. L'oficina jurídica de l'ONU en 2002 va expressar que Espanya no podia actuar d'aquesta manera i, per tant, el territori roman en la llista de colonies de l' Assemblea General de l'ONU.
El Tribunal Suprem d'Espanya en 2015 va concloure que Espanya encara té la responsabilitat com a potència administradora del territori, alguna cosa que Madrid es nega a acceptar. Fins avui, els governs espanyols posteriors, independentment de la seva composició política, han continuat defensant la seva posició al·ludint a la decisió unilateral del franquisme de cedir el territori al Marroc en violació dels principis de la Carta de l'ONU.
Per a una introducció senzilla al fallit procés de pau, consulti aquest informe de 2016.
frente polisario
El Frente Polisario va portar a la justícia el nou acord pesquer defensant que el pacte “fomenta les polítiques d'ocupació militar marroquina”. El Polisario va al·legar que la UE i el Marroc no tenen competències “per a celebrar acords que afecten un Territori No Autònom pendent de descolonitzar”.
L'anul·lació per part de la justícia europea de l'acord pesquer que permet a Espanya pescar en caladors saharauís suposaria un cop als interessos i negocis del Marroc al Sàhara Occidental, que obté una font important de finançament, també a través de la mineria de fosfats, sorra, sal i altres minerals
L'acord pesquer signat amb Europa autoritza els seus vaixells a pescar fins a 100.000 tones a partir del quart any de validesa. A canvi, Brussel·les ha de pagar 52 milions d'euros anuals a Rabat per l'ús de les seves aigües i les del Sàhara Occidental.
L'anul·lació de l'acord pesquer entre Brussel·les i Rabat afecta especialment a Espanya ja que és l'Estat membre més beneficiat: dels 128 vaixells que tenen autorització per a pescar en aigües africanes, 92 tenen pavelló espanyol.
En particular, són 22 d'encerclament de pesca artesanal pelàgica en el nord, 25 palangrers de fons també en el nord, deu embarcacions de pesca artesanal en el sud, dotze busquis de pesca demersal i 23 canyers per a captures de tonyina. Un 91% de les captures recollides en el pacte pesquer amb el Marroc provenen d'aigües sahrauís.
A canvi de l'accés a aquestes aigües, la UE paga al Marroc una mitjana anual de 52 milions d'euros cadascun dels quatre anys de vigència de l'acord, dels quals 12 milions aproximadament han de ser abonats pels armadors europeus.
Una resolució favorable al Frente Polisario en el TJUE suposaria un cop als interessos i negocis del Marroc al Sàhara Occidental, que obté una font important de finançament, també a través de la mineria de fosfats, sorra, sal i altres minerals, tal com denuncia l'organització Western Sàhara Resource Watch. En una mesura que no va sorprendre a ningú, el Consell de la UE va recórrer la recent anul·lació del Tribunal de Justícia de la UE del comerç i la pesca al Sàhara Occidental ocupat. Però el Consell no va ser unànime.
ACTUALIZACIÓN 06/12/2021:
Dos països van donar explicacions pel vot en la reunió del Consell de la UE. Suècia i Dinamarca.
"Recurs de cassació contra les sentències del Tribunal General de la UE en l'assumpte T279/19, Front Polisario / Consell i assumptes acumulats T-344/19 i T-356/19, Front Polisario / Consell
Aprovació 13455/21 JUR
Declaració de Dinamarca
“Dinamarca ha pres bona nota de l'avaluació jurídica i la recomanació del Servei Jurídic del Consell. Sobre aquesta base, Dinamarca dóna suport a un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal General dictada el 29 de setembre de 2021 en l'assumpte T-279/19 i en els assumptes acumulats T-344/19 i T-356/19 amb la finalitat d'obtenir plena seguretat jurídica. Dinamarca ha posat l'accent sistemàticament que els acords en qüestió en aquests casos han de ser coherents amb la sentència del Tribunal de Justícia dictada el 21 de desembre de 2016 en l'assumpte C-104/16 P i no prejutjar la situació del Sàhara Occidental conformement al Dret de la UE i al dret internacional. Dinamarca continua donant suport al procés de les Nacions Unides per a trobar una solució política justa, duradora i mútuament acceptable per al Sàhara Occidental”.
Declaració de Suècia
“És important mantenir la cooperació entre la UE i el Marroc. Suècia valora molt aquesta cooperació. No obstant això, les qüestions relatives al Sàhara Occidental han de tractar-se amb respecte al dret internacional. Suècia observa que el Tribunal General ha anul·lat l'acords d'associació agrícola i pesquera entre la UE i el Marroc, amb referència al dret internacional. La sentència del 29 de setembre està d'acord amb sentències anteriors del Tribunal de Justícia i amb la posició de Suècia. Suècia comparteix l'avaluació del Tribunal General i no veu la necessitat per a un recurs, segons el proposat pel Servei Jurídic del Consell. Per tant, Suècia votarà en contra d'un recurs de cassació del Consell contra la sentència del Tribunal General. Suècia pot acceptar que la qüestió d'un recurs contra la sentència judicial sigui tractada com un punt I pel COREPER II, però vol que quedi registrada la seva declaració”."
(El COREPER II està compost pels Representants Permanents de cadascun dels Estats membres. Ho presideix el Representant Permanent del país que exerceixi la presidència del Consell d'Assumptes Generals.
COREPER és l'acrònim de "Comitè de Representants Permanents dels Governs dels Estats membres de la Unió Europea". La seva funció i les seves diferents formacions s'expliquen en l'article 240.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
El COREPER és el principal òrgan preparatori del Consell. Tots els punts que vagin a incloure's en l'ordre del dia del Consell (excepte pel que concerneix a determinats assumptes agrícoles) han de ser examinats abans pel Coreper, tret que el Consell decideixi una altra cosa. No és un òrgan decisori de la UE, i qualsevol acord al qual arribi pot ser qüestionat pel Consell, l'únic que té poder de decisió.)
Western Sàhara Resource Watch ha sabut que Suècia ha votat en contra de la decisió del Consell de la UE de recórrer la sentència de setembre del Tribunal General de la Unió Europea, que va anul·lar tant l'acord agrícola com l'acord pesquer UE-Marroc en la mesura en què s'aplicaven al Sàhara Occidental ocupat. L'objecció sueca al recurs està en línia amb la posició declarada del país que els acords bilaterals UE-Marroc no han d'estendre's al Sàhara Occidental.
En 2018, Suècia va ser l'únic Estat membre de la UE que va objectar la pràctica que la UE havia adoptat en resposta a sentències anteriors del Tribunal de Justícia de la UE que ja havien invalidat l'aplicació dels acords UE-Marroc a l'última colònia d'Àfrica: l'enfocament d'afegir una esmena als acords impugnats per a incloure explícitament al Sàhara Occidental en el seu àmbit geogràfic, sense el consentiment del poble del territori.
Suècia Suecia va explicar la seva negativa a recolzar tals esmenes afirmant que "no s'han complert els requisits legals del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees", ja que "organitzacions vitals que representen al poble del Sàhara Occidental no han donat el seu consentiment".
El Govern suec va buscar suport en el Parlament per a la seva posició de votar en contra de l'apel·lació, i va assenyalar que la fallada (El Fallo) del 29 de setembre de 2021 "està d'acord amb fallades (Fallos) anteriors i amb la posició del Govern [suec], en el sentit que un tractat no pot crear obligacions o drets per a tercers sense el seu consentiment i que, per tant, els acords no poden celebrar-se sense el consentiment del poble del Sàhara Occidental. Per tant, el Govern té la intenció de votar no a l'apel·lació de les sentències”. Cap partit polític es va oposar a aquesta posició.
Que el poble del Sàhara Occidental doni el seu consentiment als acords de la UE que afecten el seu territori, va ser la conclusió que havia emès el Tribunal de Justícia de la UE en l'apel·lació del Consell de la UE sobre la sentència de 2015 que anul·lava l'acord agrícola UE-Marroc al Sàhara Occidental. Va ser la primera de les cinc sentències consecutives del Tribunal de Justícia de la UE que han arribat a la mateixa conclusió: com el Marroc no té sobirania ni mandat d'administració sobre el Sàhara Occidental, i donat l'estatus separat i diferent del territori en relació amb qualsevol altre país en el món, la UE no pot incloure'l en els seus acords amb el Marroc.
Fins ara, el Consell només havia apel·lat contra aquesta primera sentència del Tribunal General de la UE de 2015, després recolzada per un Consell unànime, ja que diversos Estats membres, segons s'informa, van citar la importància d'esgotar tot el procediment legal per a tenir total claredat sobre l'assumpte.
WSRW no té coneixement d'altres possibles posicions divergents expressades per altres Estats membres de la UE.
Com a conseqüència dels recursos de cassació interposats, tots dos acords que estaven subjectes a la sentència de setembre de 2021, l'acord comercial i el de pesca, continuaran aplicant-se al Sàhara Occidental fins que el Tribunal de Justícia de la UE s'hagi pronunciat. S'espera que el procés tard un any més.
El Front Polisario, el representant del poble del Sàhara Occidental reconegut per l'ONU i l'altra part en els assumptes del Tribunal de la UE, ha condemnat la decisió de recórrer. “Demostra la conspiració d'alguns partits europeus amb l'ocupant marroquí, per a continuar saquejant les riqueses del poble sahrauí, i testifica l'intent d'entorpir el procés de descolonització”, es llegeix en un comunicat oficial de premsa.
El recurs de cassació ja havia estat aprovat provisionalment pels Representants Permanents dels Estats membres de la UE (COREPER) el 10 de novembre, però encara requeria l'aprovació a nivell ministerial. I això es va donar el 19 de novembre durant la reunió dels Ministres de Desenvolupament de la UE. L'aprovació del COREPER es va produir pocs dies després que el rei del Marroc emetés una clara amenaça enfront de la Unió.
En celebrar la invasió marroquina del Sàhara Occidental el 6 de novembre, el rei el rey va declarar que “vull dir-los als qui tenen actituds ambigües o ambivalents, que el Marroc no tindrà amb ells cap transacció econòmica o comercial en la qual el Sàhara marroquí no estigui inclòs”.
La UE considera al Marroc un important soci comercial i inversor. Com van assenyalar els funcionaris de la Comissió Europea en audiencies en el Parlament Europeu a la fi d'octubre, el Marroc és "el primer soci comercial en el veïnatge sud, i el vintè en general. El comerç entre la UE i el Marroc té un valor de 35.000 milions d'euros: el valor dels béns que s'intercanvien. Aquesta va ser la xifra en 2020, per la qual cosa de fet és una relació important i considerable".
La decisió d'apel·lar es produeix enmig d'una gran tensió sobre qüestions migratòries entre la UE i el Marroc. A la fi d'octubre, es va filtrar el Pla d'Acció de la Comissió sobre migració amb països socis; un d'aquests socis és el Marroc. L'esborrany recomana que s'implementi "una associació d'iguals" amb el Marroc "a través del diàleg, el repartiment de responsabilitats, la confiança mútua i el respecte".
Descriu al Marroc com "un soci important en el veïnatge del sud" i qualifica la cooperació bilateral en matèria de migració com a "sòlida i duradora".
Arran de l'augment dels fluxos migratoris des del Marroc i el Sàhara Occidental cap a Europa, el document destaca la necessitat d'un "compromís reforçat del Marroc". El recurs de cassació es dirigeix contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea de 29 de setembre de 2021, que anul·la la decisió del Consell de la UE d'ampliar tant l'Acord Agrícola com l'Acord Pesquer UE-Marroc al Sàhara Occidental.
Va ser la cinquena sentència consecutiva del Tribunal de Justícia de la UE sobre la pràctica d'aplicar els acords UE-Marroc al territori. Totes aquestes sentències van concloure que el Sàhara Occidental té un estatus separat i diferent del Marroc i, com a tal, ha de considerar-se com un tercer en qualsevol acord UE-Marroc.
Estendre l'abast territorial de qualsevol acord d'aquest tipus al territori requereix necessàriament el consentiment del poble del Sàhara Occidental a través dels seus representants, va repetir el Tribunal, i va agregar que les consultes de la població local realitzades per les institucions de la UE no van complir amb aquest requisit, com ja va ser denunciat en el seu moment, entre altres per Western Sàhara Resource Watch.
La redacció de Las afueras. Informació recollida de Western Sàhara Resource Watc