El nombre de llançaments practicats pels jutjats, tant els derivats de l'aplicació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com els derivats de les execucions hipotecàries, en el 2 trimestre de 2022 es va situar en 2.414 a Catalunya, la qual cosa implica una variació del -8 per cent respecte al mateix trimestre de l'any anterior, segons l'estudi "Els efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials" publicat per la Secció Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Raquel Sánchez, ministra de transports movilitat y agenda urbana, va manifestar en una entrevista concedida al diari digital El Confidencial que “És molt important solucionar el problema de l'habitatge al nostre país, però en un marc que doni seguretat jurídica i que també protegeixi el dret a la propietat”.
Segons Pablo Elorduy (Pablo Elorduy @pelorduy ) del diari digital El Salto, el PSOE ha mostrat pocs dubtes al llarg de la legislatura sobre quins són les seves prioritats. En la taula de negociació ha posat les seves línies vermelles en la qüestió de l'alternativa habitacional en cas de desnonament —el Ministeri vol continuar deixant en mans dels Tribunals l'execució del desnonament, encara que això suposi que les famílies es vagin al carrer— i en dos aspectes del mercat del lloguer. Són, primer, la declaració d'àrees tensionades, que el PSOE vol desactivar amb unes condicions que facin impossible de facto les limitacions de preus en els barris més afectats per l'alça de preus, i en segon lloc la limitació dels topalls de preu als grans propietaris, que els Sindicats d'Inquilins volen estendre a tots els arrendadors com a manera de tancar el màxim nombre de vies a l'especulació.
A més, el Ministeri vol donar una carència de 18 mesos als grans fons per a l'aplicació dels topalls de pujada, la qual cosa deixa un any i mig la porta oberta a noves pujades abusives de les rendes.
D'altra banda, Unides Podem s'ha unit a Esquerra Republicana i EH-Bildu per a registrar quatre esmenes al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023 dirigides a regular els preus del lloguer i prohibir els desnonaments sense alternativa habitacional. Aquestes esmenes traslladaran a la tramitació pressupostària els desacords amb el PSOE per a tirar endavant la Llei d'Habitatge, embussada en el Congrés per aquestes diferències, tant entre els socis del Govern com amb els seus aliats parlametaris.
Antecedents de la notícia.
PSOE i Podemos, van arribar a un acord pressupostari a l'octubre del 2018, que incorporava propostes en matèria d'habitatge. Respecte a la regulació del preu del lloguer, la periodista d'eldiario.es especialitzada en habitatge i fiscalitat, Marina Estévez, explicava que el pacte preveia que els ajuntaments o les comunitats autònomes poguessin crear un índex de preus de lloguer de referència, que permetria regular i limitar les pujades de preus dels lloguers en zones urbanes amb mercat tensionat, entre altres aspectes.
Un altre dels punts destacats era l'allargament dels contractes de lloguer de tres a cinc anys en el cas dels particulars, i de cinc a set en el cas de les persones jurídiques, amb pròrrogues d'almenys tres anys en tots dos casos. D'aquesta manera, es revertia l'escurçament que havien experimentat els contractes amb la llei d'arrendaments urbans (LAU) del 2013.
Estévez recorda que, encara que el PSOE va acceptar incloure inicialment aquest segon punt en el pacte pressupostari amb Podemos, posteriorment “el Ministeri de Foment es va negar en rodó a aplicar-lo”, la qual cosa va generar una “forta controvèrsia” entre tots dos partits.
Tant és així, que el Govern del PSOE va aprovar al desembre del 2018 un decret —al marge dels pressupostos— que modificava la regulació dels lloguers, però sense incloure la possibilitat de limitar el preu. Sí que mantenia, no obstant això, l'allargament de la durada dels contractes. Per aquest motiu, quan el decret es va sotmetre a votació en el Congrés dels Diputats perquè fos convalidat, Podemos va votar en contra. La negativa d'aquest i d'altres partits, per motius diversos, va impedir que el decret tirés endavant.
Tampoc van poder prosperar els pressupostos generals de l'Estat, que finalment el Govern espanyol va sotmetre a votació en el Congrés al febrer del 2019. Després del rebuig als pressupostos, el PSOE veia cada vegada més a prop el final de la legislatura i va optar per elaborar decrets que, almenys, permetessin tirar endavant alguns dels punts més importants que contenien els pressupostos, entre ells les mesures referents a habitatge.
En aquest escenari, al març del 2019 el Govern espanyol presenta la seva segona proposada de decret de lloguers, aquesta vegada havent-ho pactat prèviament amb Podemos, per a garantir la seva aprovació. En el procés de negociació, Podemos no aconsegueix que el PSOE accepti la mesura recollida inicialment en el pacte de pressupostos perquè ajuntaments i comunitats autònomes puguin regular el preu del lloguer en zones amb mercat tensionat, però sí una altra concessió: “El decret acaba limitant la pujada de preus dins del mateix contracte sol a l'IPC”, segons la periodista Estevez.
Cal tenir en compte que la LAU del 2013 feia dependre d'un pacte entre inquilí i propietari aquest nivell d'actualització de preus. Això és el que finalment decanta la balança del partit morat a favor del sí, segons recorda la periodista d'eldiario.es.
Cal tenir en compte també que existia la perspectiva d'unes noves eleccions generals a la vista i que els grans propietaris ja estaven pressionant en defensa dels seus interessos. Per això, Podemos va acceptar aquest decret “com mal menor”, encara que no incorpori la regulació de preus, explica Estévez.
El PP va recórrer al maig del 2019 els seus continguts, qüestionant que es donés la situació “d'extraordinària i urgent necessitat” amb què el Govern espanyol justificava les seves mesures. El Tribunal Constitucional es va pronunciar al gener del 2020 i, si bé ha acceptat parcialment el recurs del PP, no ha impugnat les parts més fonamentals. Les principals mesures del decret estatal de lloguers es repassen breument a continuació.
4. Reforça la protecció de les persones desnonades o en risc d'estar-ho: els jutjats hauran d'avaluar si les persones en procés de desnonament es troben en situació de vulnerabilitat i, en cas que així sigui, posar-ho en coneixement dels serveis socials. Si les persones en procés de desnonament es troben en situació de vulnerabilitat i el propietari del pis on viuen és una persona jurídica (per exemple, un banc), el decret obliga a ajornar el llançament almenys durant tres mesos. A més, el decret il·legalitza els desnonaments oberts, aquells que es produeixen sense preavís del seu dia i hora.
10. S'elimina el requisit que exigia que els contractes de lloguer estiguessin inscrits en el Registre de la Propietat per a tenir validesa, que estipulava la LAU del 2013. Això comportava que, si un fons d'inversió comprava un bloc de cases amb inquilins vivint de lloguer, podia forçar la seva sortida fàcilment si els contractes no havien estat registrats.
No obstant això, al principi del 2021, aquest està sent un dels principals punts de fricció entre els diferents grups polítics per a tirar endavant la nova llei estatal d'habitatge. Representants del PSOE en el Govern han fet marxa enrere enguany respecte a la voluntat expressada en l'acord del Govern de coalició a principis d'aquesta legislatura.
190.000 famílies beneficiades per la regulació dels lloguers a Catalunya
Aquesta setmana s’han fet públiques noves dades sobre el mercat del lloguer a Catalunya, corresponents al primer trimestre del 2022. Amb aquestes, ja tenim dades de tot el període en què la regulació del preu dels lloguers va ser vigent. El passat 20 de març, el Tribunal Constitucional va tombar bona part de la Llei 11/2020, de contenció de rendes, a partir d’un recurs del Partit Popular i, posteriorment, responent també a un recurs del govern espanyol.
Les dades disponibles, doncs, ens permeten tenir una visió sencera sobre el que va implicar aquest any i mig de regulació de preus per a les famílies llogateres de Catalunya. D’entrada, sabem que durant tot aquest temps s’han signat fins a 190.000 contractes en municipis on s’aplicava la regulació. Es tracta de 190.000 famílies que es van beneficiar de la baixada del preu del lloguer provocada per la regulació i que en gaudiran durant tota la durada del contracte, de com a mínim 5 anys.
A més, els contractes amb preu regulat han estat de mitjana 26€ mensuals més baixos que el que es pagava abans de la regulació en els mateixos municipis. Això suposa 310€ anuals d’estalvi per a cada una de les famílies llogateres.
Per tant, la combinació de les dues dades anteriors ens mostren que la regulació ha suposat un estalvi total de 58 milions d’euros per a les llars llogateres dels municipis regulats. En cinc anys, que és la durada mínima d’aquests contractes, l’estalvi haurà estat de gairebé 300 milions d’euros. Aquestes xifres suposen l’equivalent a triplicar el que actualment la Generalitat destina a les ajudes al lloguer. De fet, són més grans que qualsevol política existent en matèria de lloguer, però sense gastar ni un euro públic.
La regulació ha mostrat que és possible abaixar els lloguers, sense la destrucció del mercat que alguns vaticinaven. S’ha aconseguit un impacte real per a les famílies llogateres, amb un important estalvi en el lloguer quan més es necessitava. L’experiència catalana marca el camí de les polítiques per a fer del lloguer una opció més estable, assequible i segura. Per això és imprescindible que la futura Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge plantegi una regulació de lloguers ambiciosa i valenta. La proposta inicial del govern espanyol té seriosos defectes que la diferencien de la regulació catalana i que la deixarien sense efectes reals. Cal que en el debat de la nova llei es tingui en compte l’èxit de l’experiència catalana per aprovar una regulació dels lloguers que abaixi els preus i millori la vida de la gent llogatera.