Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 26 Mai 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Informe “El colossal augment del pressupost militar de l’Estat el 2023. El mite del 2 % del PIB en Defensa ja està superat”

Informe “El colossal augment del pressupost militar de l’Estat el 2023. El mite del 2 % del PIB en Defensa ja està superat”

En la proposta del govern de Pressupostos Generals de l’Estat Espanyol per al 2023, el pressupost del Ministeri de Defensa s’incrementa un 26,31% amb l’objectiu d’assolir el 2% del PIB que exigeix ​​l’OTAN. Pedro Sánchez es va comprometre després de la Cimera de l’OTAN a Madrid el juny del 2022 a assolir aquest objectiu, però la realitat és que la despesa militar en aquests pressupostos del 2023 ja superarà en 17 dècimes el tan manat 2% del PIB.

Segons el criteri del Govern espanyol, l’import destinat al conjunt de Defensa serà de 14.453,8 milions d’euros. Segons l’anàlisi del Centre Delàs, però, a més d’afegir partides repartides en pressupostos d’altres ministeris, seguint així els criteris de l’OTAN, comptabilitza les diferències existents entre les quantitats pressupostades inicialment i les executades al final d’any, així com la part proporcional a Defensa dels interessos del deute públic, la despesa militar real espanyola per al 2023 ja sobrepassarà l’objectiu de despesa de l’Aliança Atlàntica, assolint els 27.617,43 milions d’euros, gairebé el doble del que s’ha assignat al Ministeri de Defensa, i l’equivalent 75,7 milions d’euros diaris.

La publicació també destaca com 3 de cada 10 euros que inverteixi l’Estat el 2023 (inversions reals més crèdits en R+D, sense comptar les de les comunitats autònomes) aniran dirigits a inversions en armament, pujant fins als 7.742,97 milions, que suposa un increment del 68,92% respecte de l’any anterior.

Dins d’aquestes inversions destaca especialment l’augment aplicat als crèdits de R+D militar dins del Ministeri d’Indústria, que creixen un 126,09%; és a dir, són més del doble dels 708,20 milions d’euros del 2022, i arriben als 1.601,15 milions.

Aquest informe analitza l’augment de la despesa militar a l’Estat espanyol als PGE 2023 i el context en què es dóna i justifica aquest increment.

Autors: Xavier Bohigas, Xema Moya i Pere Ortega

 

RESUM EXECUTIU

En la proposta del govern de Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol per a 2023, el pressupost del Ministeri de Defensa s'incrementa un 26,31% amb l'objectiu d'aconseguir el 2% del PIB en 2029. Aquest va ser un compromís adquirit pel president Pedro Sánchez després de la Cimera de l'OTAN de juny de 2022.

Però la realitat és que aquests pressupostos de 2023 ja superaran en 17 dècimes el susdit 2% del PIB. La diferència radica en el fet que hi ha partides militars que no es troben enclavades en el Ministeri de Defensa, i estan repartides per altres ministeris. Segons el criteri del govern espanyol, l'import destinat al conjunt del Defensa serà de 14.453,8 milions d'euros. Aquesta quantitat inclou les partides del mateix Ministeri; la dels Organismes Autònoms militars i la del Centre Nacional d'Intel·ligència.

Però d'acord amb el que aconsella l'OTAN amb l'objectiu d'homologar la despesa militar els criteris de tots els països membres, també s'han d'afegir les classes passives militars (4.015 M€); la Guàrdia Civil, com a cos militaritzat (3.672 M€); els crèdits en I+D assignats al Ministeri d'Indústria (1.601 M€) destinats a empreses militars per a produir nous armaments; la mútua militar ISFAS (700 M€); les pensions de guerra (81 M€); les aportacions a organismes militars internacionals des d'Afers exteriors com la mateixa OTAN (236 M€).

Però, a més, des del Centre Delàs afegim les diferències existents entre les quantitats pressupostades inicialment, quan s'aproven els pressupostos, i les executades al final d'any i que sempre superen els mil milions, en la seva majoria destinades a sufragar les missions militars en l'exterior. I que enguany, fent la mitjana dels últims cinc anys, aconseguiran els 1.449 M€.

Però encara hi ha una altra despesa, el que correspon als interessos del deute públic, perquè si l'Estat s'endeuta per a dur a terme inversions militars, és lògic que la part proporcional d'aquest deute corresponent a Defensa es computi com a despesa militar (1.409 M€). Llavors, la despesa militar que l'Estat espanyol destinarà en 2023 aconsegueix la colossal xifra de 27.617,45 milions; cosa que equival a 75,7 milions diaris o a 582 euros anuals per habitant i llavors aconsegueix el 2,17% del PIB.

Si extrapoléssim a 2029, la data proposada pel Govern per a aconseguir el 2% del PIB en despesa militar només amb les partides assignades al Ministeri de Defensa, i sumant els crèdits repartits per altres ministeris i no inclosos, donarien un total de despesa militar que sobrepassaria els 40.000 milions anuals en 2029.

Sobre el mite d'aconseguir el 2% del PIB en despesa militar, s'ha de precisar que no existeix cap cànon, ni model que demostri que la seguretat d'un Estat es pugui aconseguir mitjançant el supòsit de destinar l'1%, el 2%, o el 20% del PIB. Sinó que és un topall proposat pels Estats Units perquè els seus socis europeus en l'OTAN adquireixin més capacitats militars que, en primera instància els afavoreix, perquè per alguna cosa els EUA són la primera potència en producció d'armes i els països de l'OTAN els seus principals clients.

L'increment més inflat de la despesa militar proposada per a 2023 és el dedicat a inversions militars amb gairebé un 30% (29,88%) sobre el total d'inversions de l'Estat central (sense comptar les inversions en les comunitats autònomes). En total es destinaran 7.743 milions que inclouen els 1.843 milions en I+D en noves armes, que comparats amb els 25.913 milions que l'Estat central dedicarà a inversions representa que tres de cada deu euros de l'Estat central es destinaran a inversions militars. En la seva majoria destinats a pagar a les empreses militars els compromisos adquirits amb els grans Programes Especials d'Armes, als quals es destinaran 4.901,7 milions, més 367,2 milions a l'adquisició de recanvis i la modernització de les armes existents, i 631 milions a la modernització d'infraestructures, instal·lacions i comunicacions militars.

El següent i més escandalós augment és l'aplicat als crèdits d'I+D del Ministeri d'Indústria que creix en un 126,09%; és a dir, duplica i més els 708,20 M€ de 2022 fins als 1.601,15 M€ proposats per a 2023. Tots ells destinats a pagar a les empreses militars estatatals com Navantia o Indra, o internacionals com Airbus, Santa Bàrbara / General Dynamics o Boeing.

Per a finalitzar i demostrar el brutal increment de despesa en defensa que es proposa, només fa falta comparar-ho amb els ministeris de l'àmbit social. Aquests tenen un increment en 2023 per sobre de la inflació subjacent de 2022, amb increments importants en Drets Socials, 17%; Cultura, 15,9%; Classes passives, 13,9%; Seguretat Social, 12,9%; i Inclusió, Seguretat social i Migracions, 12,9%. Però cap ministeri aconsegueix un augment tan destacat com l'experimentat pel Ministeri de Defensa que augmenta, com ja s'ha assenyalat, el 26,3%, molt més que els de tipus social, i posa en evidència el suposat Pressupost social del qual fa gala el Govern de coalició PSOE / Unides Podemos.

Aquesta no és una afirmació gratuïta, com ja hem analitzat en nombrosos escrits anteriors del Centre Delàs, i també han indicat prestigiosos analistes dels Estats Units. S'ha de tornar a recalcar que la despesa militar és, des del punt de vista econòmic i social, destructiu en riquesa, perquè els recursos destinats a la producció d'armes representen una pèrdua d'oportunitat. I en aquest sentit destrueixen economia productiva, la real, perquè les armes no són béns de consum que circulin en el mercat (cap ciutadà es pot comprar un tanc). Perden el seu valor social perquè només les adquireixen els Estats, i, en canvi, produeixen endeutament públic, a causa de les grans inversions que necessiten. També generen dèficit fiscal, perquè aquestes inversions no reben contraprestacions fiscals i acaben produint inflació. Inversions en armaments que es justifiquen per part del Govern espanyol perquè creen ocupació, quan existeixen rigorosos estudis que afirmen el contrari, que en l'àmbit civil aquestes inversions crearien més ocupació i de millor qualitat.

Informació enviada pel Centre Delàs a Maxi Martos, redactor de las afueras.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.