Salas, activista de Marea Pensionista de Catalunya, llegeix el comunicat de COESPE sobre les mobilitzacions unitàries del moviment pensionista, el passat 25 de maig.

El 25 de maig, el moviment pensionista ha culminat una sèrie de mobilitzacions unitàries, reivindicant en primer lloc que les pensions mínimes se situïn, al mateix nivell del salari mínim professional actual 1080 euros.

__________________________________________________________________________

"El nostre lema que es manté en el temps i que no desistirà és: governi qui governi els drets i les pensions públiques es defensen i hem demostrat al poder econòmic i polític que seguirem la resistència a les polítiques contràries als drets públics i les llibertats."

COMUNICAT DE COESPE SOBRE LES MOBIILTIZACIONS UNITÀRIES, DEL 25 DE MAIG. DELS PENSIONISTES

"El 25 de maig, ha llegit Salas, el moviment pensionista ha culminat una sèrie de mobilitzacions unitàries, reivindicant en primer lloc que les pensions mínimes se situïn, al mateix nivell del salari mínim professional actual 1080 euros, en el camí del salari mitjà com recomana la Carta Social Europea, així mateix el tancament de la bretxa de gènere de salaris i pensions públiques, la derogació de la llei que possibiliten els Plans de pensions privats a través de la negociació col·lectiva, així com el compliment de la Llei pel que fa a la realització de l'auditoria de la Seguretat Social, i altres mesures que precisa el Sistema Públic de Pensions per a millorar, tancant les vies de la seva privatització.

A Madrid, es va realitzar davant el Congrés de diputats una concentració, envoltant la plaça del Congrés, amb participació de diverses plataformes representatives de l'Estat, així com les coordinadores, col·lectius i moviments de pensionistes de Madrid, més una representació de CGT, que va donar suport a aquesta mobilització.

En diversos territoris de l'Estat també es van realitzar concentracions i manifestacions. El 17 de maig, es va lliurar a través d'unes reunions que vam mantenir amb els grups parlamentaris que fan costat al Govern de coalició, una carta on es recollien algunes mesures per a incloure en el procés parlamentari derivat de l'últim decret acordat pel Govern relacionat amb les pensions públiques i la Seguretat Social, que suposa una reculada quant a drets de les i els treballadors i del col·lectiu pensionista.

Les concentracions del 25 de maig i la setmana anterior i posterior, situa al moviment pensionista com una referència de la resistència del moviment unitari davant els plans d'introduir retallades i reformes, que privatitzen en part les pensions públiques i minvament econòmicament la sostenibilitat de la Seguretat Social.

Salas lleixint el comunicat de la COESPE sobre les mobilitzacions del 25 de maig, del moviment pensionista en tot el territori espanyol.

En les concentracions es va anunciar la posició unitària del moviment pensionista de continuar el suport de les mobilitzacions a França, concretada de manera unitària en una jornada solidària el 6 de juny davant les ambaixades i consolats de França, i el suport a la mobilització del 14 de juliol dia nacional francès, que anirem concretant.

D'igual manera, ha continuat llegint Salas, instem a tot el col·lectiu pensionista i a les i els treballadors, per a prosseguir la informació i la mobilització, així com l'exigència d'introduir les esmenes precises en el tràmit parlamentari que impedeixin continuar amb les reformes negatives en el sistema públic de pensions.

Acumulant voluntats i força per a demostrar de manera constant la posició del col·lectiu pensionista i de la ciutadania i les i els treballadors en defensa del sistema públic de pensions, durant els últims 5/6 anys el col·lectiu pensionista ens hem mobilitzat, i hem estat un agent dinamitzador de la mobilització social i sindical, el nostre lema que es manté en el temps i que no desistirà és: governi qui governi els drets i la pensions públiques es defensen i hem demostrat al poder econòmic i polític que seguirem la resistència a les polítiques contràries als drets públics i les llibertats."

Maig 2023 COESPE

Salas, un cop ha finalitzat la lectura del comunicat de la COESPE ha manifestat el seu desencantament pels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques. "Hem tingut uns resultats en aquestes eleccions locals en la majoria dels municipis i en les eleccions autonòmiques, ha dit, que no han sigut en defensa dels interessos de la classe treballadora , ni del moviment pensionista, en general. Continuem reivindicant el nostre sistema públic de pensions, continuem dient no a les retallades i en defensa de tot allò que es públic, és a dir, la Sanitat, l'ensenyament, les pensions i per acavar amb l'escletxa de gènere, ..Així que la lluita continua."

Angel Tubau ha parlat dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques. "No es pot guanyar si es fa una política de dretes", ha dit Angel, i que com deia el filòsof Espinoza, "ni riuere ni plorar, intentar entendre per a poder actuar."

"No es pot guanyar si es fa una política de dretes."

Angel Tubau ha començat la seva al·locució amb aquestes paraules:

"Bon dia camarades de lluita. Aquí hi ha algú trist, hi ha algú que es lamenta, però ningú es resigna. Mireu, jo quan vaig arribar de França fa aproximadament tres anys i mig, em vaig integrar en aquest moviment de pensionistes, i hi va haver-hi companys que amb la millor voluntat em van dir que aquí no es parla de política i resulta que durant tres anys i mig només hem parlat de política, llavors hem de parlar de política, de la nostra política.

I és evident que els resultats electorals són el que són i hem d'analitzar-los i hem de treure conseqüències. Avui he llegit en els diaris aquest matí  una frase que es repeteix "una ona de dretes recorre Espanya i el món". Bé, si hi ha una ona què faràs?,  mullar-te. Però què hi ha darrere d'aquesta afirmació? Que ningú és responsable, que cap força política és responsable que la gent no vagi a votar, perquè al meu poble, a Hospitalet, han votat el 45%. Llavors qui és responsable, la gent o els que han estat al capdavant i han fet la política que han fet ?

Hi ha responsables polítics, perquè no es pot guanyar si es fa la política de les dretes.

Angel Tubau durant el seu discurs adreçat als pensionistes reunits aquest caluros dia, 29 de maig, a la Plaça Universitat de Barcelona, que des de fa més de cinc anys es concentren per difondre el seu missatge en defensa de les pensions públiques, la sanitat pública i els drets socials.

I la temptació davant les legislatives, ha continuat exposant Angel, és que com hi ha ara una ona de dretes, doncs anem tots a dretizar-nos. Si aquesta és la sortida anem a la derrota, però la derrota no és nostra, la derrota és dels que diuen representar-nos. Jo us vaig dir l'altre dia que no em sentia representat per cap llista, això no vol dir que no anés a votar, prefereixo un que un altre evidentment, però aquest és el problema que tenim, necessitem llistes, organitzacions que defensin de dalt a baix les reivindicacions de la majoria social d'aquest país, començant per les pensions i tenim aquesta dificultat i per això amics i amigues no caiguem en el descoratjament, hi havia un filòsof anomenat Espinoza que deia: "ni riure, ni plorar, intentar entendre per a poder actuar". Anem a entendre sobre el que ha fallat i el que ha fallat, precisament, són representacions polítiques que no tinguin por, que s'enfrontin a l'Estat, al capital, a les institucions, i que defensin les reivindicacions socials i per això el nostre moviment, que és independent pot actuar en aquest sentit. I, més que mai, avui és vàlid el que hem dit des del principi: governi qui governi confiarem en la lluita perquè, vulguin o no, continuem sent majoria, encara que no estiguem representats correctament," ha finalitzat dient Angel Tubau.

Ramón Franquesa ha començat la seva al·locució analitzant la realitat dels resultats electorals.

"Avui, ha dit Ramón Franquesa, no és precisament un dia de grans alegries. Però cal analitzar la realitat. En les nostres societats hi ha una tensió i una polèmica que ve de molt lluny. Hi ha sectors que propugnen, que defensen el sistema existent i amenacen a la gent que si comencem a fer reformes el món s'enfonsarà, que no és possible canviar les coses, perquè sempre hi ha hagut rics i sempre hi haurà pobres, que qualsevol exigència de canviar en profunditat l'existent està condemnada al fracàs.....I aquesta opinió té presència política en els debats polítics de les eleccions. Està sustentada en la por, està sustentada en la incertesa. I torno a dir, no és d'ara, ja que quan els nostres avantpassats, fa més de 100 anys, en la vaga de la Canadiense, van lluitar per la jornada de 8 hores, els empresaris, els poderosos i aquells que col·laboraven amb ells deien: " ... si en lloc de treballar 12 hores, la gent treballa 8 hores és la fi de l'economia. Us empobrireu i no sols empobrireu als capitalistes, també els treballadors s'empobriran i es moriran de fam". Però la gent, va barallar, va lluitar, va guanyar i avui tenim la jornada de 8 hores encara.

Hi ha una altra part de la societat que creu que les coses es poden canviar, que es pot repartir millor la riquesa, que es pot viure en un món amb més repartiment de treball, en un món on la gent no sigui diferent per sexe, per origen, per edat, en el qual tothom tingui els mateixos drets per a accedir a la sanitat o a l'educació. I això també té la seva trasposició en els debats polítics.

Ara bé, hi ha un altre problema, els moviments socials no tenim discussió en això atès que estem barallant per a millorar les condicions de la majoria, per a reformar, per a transformar aquest sistema. Però en el pla polític hi ha un problema. Perquè hi ha qui es dirigeix a la gent recollint aquest descontentament, dient: "teniu raó cal acabar amb la reforma laboral, cal anar a un món sense diferències, cal garantir els serveis públics i les pensions ...", i després quan arriben a les institucions fan una altra cosa.  I això forma part del drama en què vivim, en què es promet alguna cosa a la gent, precisament per a demanar el  suport a aquesta part de la societat que està descontenta amb el que hi ha, per a després incomplir.

I aquí hem vist gent que es presentava a les eleccions assegurant que anava a acabar amb els desnonaments i anava a garantir l'accés a l'habitatge i avui tenim més desnonaments que fa 4 o 5 anys i tindrem molts més, perquè quan pugin els tipus d'interès i pugin les hipoteques centenars de famílies perdran el seu habitatge. És alguna cosa que ja se sap ara, abans de que passi.

Ens van prometre acabar amb les privatitzacions i, per a no anar més lluny, basta veure el que ha passat en aquesta ciutat, on els Serveis d'Atenció Domiciliària s'han continuat privatitzant i s'han lliurat a empreses que estan en paradisos fiscals, ha dit Ramón Franquesa en un moment de la seva intervenció.

És pot prometre defensar les pensions públiques i després ens trobem que fan reformes que obren la porta a la privatització de les pensions. I, clar, des d'aquest punt de vista, els moviments socials estem en un entrepà, ja el vam dir, de fet algunes coses ens hem estalviat de dir-les aquests dies, no fos que encara afavoríssim més a les forces conservadores i reaccionàries, però l'elefant era a l'habitació.

Hi ha un clamorós incompliment d'aquells que es van presentar i han estat en les institucions amb el que van prometre i  això té conseqüències. No és tema menor que l'abstenció hagi arribat a un 37%. què vol dir? que en aquesta ciutat, que a Catalunya, que a Espanya de cada 10 persones que podien votar, quatre han decidit quedar-se a casa. Per què? Pot haver-hi molts motius, però sens dubte la sensació que et prenen el pèl, la sensació que tu dius una cosa i ells fan una altra, ha d'haver pesat.

Per tant, hi ha un missatge de la ciutadania als polítics, especialment a aquells que diuen que donen suport a canvis i transformacions per a la majoria. I és que no es pot enganyar a la gent, que quan demanen residències públiques o demanes que el Servei d'Atenció Domiciliària sigui públic, no pots respondre posant tests al carrer,  i el que hem vist durant aquests quatre anys és que no sols no s'han millorat les residències, sinó que s'ha privatitzat més, se'ls ha donat més poder a les empreses per a maltractar als usuaris i als treballadors. I això porta conseqüències, desgraciadament, perquè no es pot enganyar a tothom sempre.

Ara bé, el problema és que això ens cau damunt. Que hagi entrat l'extrema dreta en moltíssims ajuntaments i comunitats autònomes, aquesta extrema dreta que propugna que aquí cadascú salvi la seva vida personal, que el problema és d'aquells que vénen d'altres terres o que el problema és de la delinqüència, que els pobres són lladres i que per tant de mà dura i per tant s'han d'endurir les lleis. Això és alguna cosa que ens ha de preocupar enormement. Aquí a la ciutat del costat, Badalona, el Sr Albiol ha obtingut majoria absoluta amb tot el discurs que arrossega. No és que la majoria dels ciutadans hagi votat això, no, ja que quatre de cada deu no ha anat a votar, i en part és perquè se'ls ha defraudat.

Quina sortida ens queda als moviments socials? Quina sortida li queda a la gent?

La lluita és la resposta, la lluita és l'únic camí. Estem malament, clar, és una situació difícil, però és impossible canviar les coses? Mireu el que ha passat al país veí, Macron, fa dos o tres anys, va sortir elegit per una majoria absoluta, aclamat, sobre la base que gran part dels ciutadans francesos estava farta dels polítics i no havia anat a votar o havia votat desorientada, perquè al final ja no saps si estàs votant perquè no et multin quan treus el cotxe o estàs votant per a tenir residències, tot es barreja i això afavoreix als de sempre. Però malgrat que van votar a Macron, avui el 80% de la població està en contra de les seves lleis i està sortint al carrer i li està guanyant la partida, està lluitant contra la reforma de les pensions, així com contra les reformes pròximes, que vénen darrere i el dia 6 de juny els francesos tornen a estar en vaga general i el pròxim 14 de juliol també sortiran al carrer a lluitar contra la reforma de les pensions.

Manifestació de pensionistes de Marea Pensionista de Catalunya i COESPE en suport dels ciutadans francesos en la seva lluita contra la reforma de les pensions de Macron, pels carrers del centre de la ciutat de Barcelona. (Imatge d'arxiu)

En els passadissos de l'Elisi, en la Comissió Europea, en el FMI, els tremolen les cames de veure com es posa en peus el poble francès, perquè és un exemple per a la resta de ciutadans del món. Perdre les eleccions no és, com plantejava Angel fa un moment en el seu discurs, no és que la gent hagi canviat ara, que estiguem en una societat plena de gent conservadora, és una aparença que creen i reforcen els mitjans de comunicació, però la lluita segueix i seguia aquesta setmana quan estàvem enfront del Parlament, exigint els 1080 euros. Ens deien: no, ara no toca, ara no és el moment, clar que ara tocava, ha dit Ramón.

Ramón Franquesa davant el Consultat francés on es va entregar una carta en suport dels ciutadans francesos que es troben en lluita contra la reforma de les pensions de Macron. (Imatge d'arxiu)

I quan a Barcelona, en totes les Illes Balears, a Pamplona, en Victoria, a Saragossa, a València es produïen manifestacions exigint els 1080 euros, marcaven un camí, perquè podem canviar les coses de diverses formes, i la forma que ens queda és organitzar-nos, lluitar i resistir a través de la nostra acció, temperant el neoliberalisme, dient-li als treballadors que volem pensions mínimes a 1080 euros, però també volem el salari mínim a 1080 euros i volem treball digne per a tothom.

En aquesta lluita per defensar aquests drets ens trobarem als carrers i vencerem, sobrepassarem als mitjans de comunicació i a aquest discurs que ens volen col·locar que la societat espanyola és conservadora i que ara estem tornant enrere. No és així, justament el que s'està produint és un gran desencantament amb un sistema que cada vegada és més caduc, perquè no respon als interessos de la majoria, ni a les preocupacions de la majoria, ni a l'angoixa de la gent que no té treball, que no sap si tindrà pensió, que té dificultats per a arribar a final de mes, mentre la inflació s'incrementa, i s'incrementa la despesa militar. A aquesta gent és possible donar-li respostes: reformant la llei d'habitatge, reformant la gestió de la sanitat, tirant enrere les reformes de les pensions i potenciant la Seguretat Social i el Sistema Públic de Pensions, que no han volgut auditar, perquè és un sistema sostenible, malgrat els discursos que dia i nit ens fiquen els mitjans de comunicació.

Tenim, sens dubte, per davant dificultats. La lluita que hem de veure aquesta setmana dels 1080 euros, caldrà persistir, caldrà portar-la als centres de treball. Aquí, a Catalunya, tenim l'assemblea de la Marea Pensionista aquest mes de setembre. Hem d'aprofitar per a incrementar la unitat, per a arribar a més territori, per a organitzar-nos millor.

Ramón Franquesa ha continuat manifestant en el seu discurs que els polítics han de sortir al carrer, han de deixar de discutir per les llistes electorals,  han de deixar els pasadissos i el món mediàtic i empresarial en el que sembla que una trucada de telèfon d'un determinat fons d'inversió té més pes que el crit de milions de persones defensant les pensions públiques per a tothom.

Seguirem, nosaltres no ens dobleguem, nosaltres continuem, hem continuat durant la campanya electoral, continuarem aquest estiu fent treball , i iniciarem una tardor de mobilització i de baralla amb la nostra assemblea.

Ramón Franquesa ha finalitzat el seu discurs amb aquestes paraules:

..... en lloc de desenganyar-nos i tornar a les nostres cases, ens queda la lluita, ens queda l'organització i ens queda l'exigència dels nostres drets en forma concreta, no abstracta, no en discursos, sinó en els 1080 euros que són clars i diàfans com l'aigua.

Companys i companyes governi qui governi, les pensions es defensen."

Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.