Aquesta pandèmia ha mostrat la fragilitat de l'ésser humà i l'oportunitat de repensar-ho tot.
"Hem entrat en l'era del "coronaceno" potser com a conseqüència ineludible de la "anterior" era, el antropocè, on ens oblidem de les necessitats humanes globals i ens centrem en el benefici econòmic més destructor de la història que ens ha portat a una emergència planetària sense precedents. La crisi sanitària ocasionada per un minúscul però demolidor virus i les seves conseqüències econòmiques i laborals vénen a unir-se a dos grans reptes d'aquest segle: la crisi ecològica i la creixent desigualtat social. No podem oblidar-nos ni ignorar aquests desafiaments, la ciència ens diu que la propera dècada és decisiva per actuar contra la crisi climàtica i els quatre propers anys seran crucials per teixir una resposta i evitar que les conseqüències que ja estem vivint siguin irreversibles. La situació en què ens ha posat aquesta pandèmia ha mostrat la fragilitat de l'ésser humà i ens ha obligat a repensar tot, a adaptar-nos a una situació que difícilment havíem pogut imaginar. Cada vegada hi ha més evidències científiques que apunten a l'estreta relació entre la salut del planeta i la humana, i això fa que sigui imprescindible repensar el model en què hem viscut, que sortim enfortits d'aquesta dolorosa crisi i que donem la volta a sistema , replantejant-nos totes les pràctiques, especialment les econòmiques, que defineixen la presència humana en aquest planeta. Les prioritats són, per tant, clares: transformar l'economia perquè vagi de la mà de la vida i la salut de la planeta. I no sembla que la recepta que hem aplicat, on el mercat marcava totes les polítiques, sigui la solució. La transformació que emprendrem no pot deixar ni a les persones ni al planeta de costat. Cal aprendre dels errors comesos en la sortida de la crisi de 2008, on vam patir retallades en polítiques socials i ambientals; el cop de destral a les energies renovables i l'ajornament de la transició energètica; la desprotecció del territori i destrucció de la biodiversitat; la mala gestió dels recursos hídrics; les ruïnoses infraestructures de transport sense justificació econòmica ni social; la marginació del món rural; el rescat milionari a les entitats financeres paral·lel a l'oblit de les persones, i l'aprovació de les lleis repressores com a resposta a la contestació social..
Repensar com ho hem fet fins ara i donar-li la volta a el sistema, a l'energia, a la mobilitat, al consum, a l'alimentació, a l'economia ... ens permetrà reforçar-nos. Amb aquesta idea hem formulat aquesta proposta de Greenpeace davant la crisi, un veritable Green New Deal que abordi reformes d'important calat que estabilitzin l'economia, impedeixin la pèrdua massiva de llocs de treball, l'increment de les desigualtats socials i de la pobresa i suposin un ferm impuls per lluitar contra l'emergència climàtica i de pèrdua de biodiversitat. També incloem aspectes referents a la qualitat democràtica, més important ara que mai, com a eix vital per articular la nostra societat. I per a això és també imprescindible incloure la solidaritat, els drets humans i el multilateralisme, sense ells, no hi haurà una resposta global. Per impulsar aquesta transformació de sistema en aquest document es presenten, d'una banda un conjunt d'eixos d'acció sobre els quals pivoten més d'un centenar de mesures-palanca amb un elevat nivell de concreció que aborden els àmbits més rellevants de la feina de Greenpeace: energia, transport, infraestructures, alimentació, comunitats rurals, conservació i recuperació d'ecosistemes, qualitat democràtica, pau i governança, totes elles encaminades a aconseguir un desenvolupament realment sostenible que reforci la vida i el planeta."
Nota de premsa enviada per Greenpeace a la redacció de las afueras.