A la fi del segle passat i principis del present es va produir la unió de moviments, comunitats organitzades i treballadors contra les forces que buscaven mercantilitzar l'aigua, i comercialitzar i privatitzar la seva gestió i suministre.

________________________________________________________________________________

La ciutat boliviana de Cochabamba va ser el primer lloc on es va revertir la privatització, en 2000, i on l'empresa privatitzada va ser retornada a mans públiques.

En 2004, l'Uruguai va ser un dels primers països que va modificar la constitució per a protegir l'aigua de la privatització. Moviments d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa es van unir en espais existents i van formar xarxes noves per a construir un moviment mundial per la justícia de l'aigua i compartir experiències, solidaritzant'se els uns amb els altres i lluitar en tot el planeta.

Entre altres victòries, al juliol de 2010 aquest moviment va aconseguir que la Organització de les Nacions Unides (ONU) aprovés la resolució que reconeix el dret humà a l'aigua i al sanejament. També va iniciar la remunicipalizació dels serveis d'aigua en nombrosos països, retornant el subministrament i el sanejament al control públic, i va construir visions i mecanismes alternatius de suport a les lluites per a protegir i defensar l'aigua pública.

Amb el temps, el moviment per l'aigua va aprendre que no bastava amb la defensa de l'aigua pública i la devolució dels serveis a mans públiques, i va començar a centrar-se la democratització i millora dels serveis públics d'aigua. Les aliances entre els sistemes d'aigua i sanejament gestionats per les comunitats i les empreses públiques progressistes van exercir un paper clau en aquesta tasca, en aprofitar l'experiència i els recursos de tots dos per a enfortir alternatives democràtiques que gestionin els ecosistemes i els serveis d'aigua per a la vida, i no per al lucre.

En el procés, una extensa varietat de sistemes, lluites i organitzacions d'aigua, que inclou a comunitats rurals, pageses i indígenes, es va dedicar a ampliar, revitalitzar i expandir l'abast del moviment per l'aigua. No obstant això, les empreses que lucren amb l'aigua van desenvolupar tàctiques i éstratègies noves per a reforçar la participació privada en el sector. Especialment han aconseguit capturar institucions internacionals de governança de l'aigua per a imposar els seus interessos privatitzadors.

Avui dia, el desenvolupament econòmic extractiu i el canvi climàtic amenacen els sistemes d'aigua del món mentre milers de milions de persones segueixen sense tenir accés a aigua potable i sanejament segurs. Malgrat el fracàs sistemàtic de les "solucions" del mercat, que amb freqüència s'oculten sota el llenguatge de les "associacions", les institucions internacionals de governança i desenvolupament de l'aigua sostenen que l'única manera d'abordar aquests desafiaments és continuar privatitzant i financiaritzant¹ l'aigua en totes les seves formes.

El moviment mundial per la justícia de l'aigua continua organitzant'se enfront d'aquestes amenaces i lluitant contra les creixents desigualtats socioeconòmiques que restringeixen l'accés a l'aigua en funció del gènere, la raça i la classe, entre altres formes d'opressió. Aquestes lògiques també diferencien entre les conseqüències impactes del canvi climàtic i els desastres derivats, la majoria dels quals tenen a veure amb l'aigua i afecten de manera desmesurada a les poblacions del Sud, que són les menys responsables de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i les menys capaces de adaptar-se a causa del colonialisme i l'imperialisme. El treball d'organització que es realitza diàriament per a protegir, defensar i desenvolupar ecosistemes i serveis comunitaris d'aigua pública per a tota la població és una càrrega laboral que recau de manera aclaparadora sobre les dones.²

El moviment per la justícia de l'aigua se centra en el gènere i en el treball de prestació de cures que també lidera i sosté les lluites contra la privatització i la financerització. Les persones defensores de l'aigua continuen desenvolupant i utilitzant crítiques feministes d'aquests processos i treballen per a identificar i detenir la reproducció de desigualtats de gènere dins dels propis moviments i organitzacions de l'aigua. Això constitueix tant la primera línia de resistència com la base sobre la qual es construeixen les alternatives.

"El nostre futur és públic."

Del 29 de novembre al 2 de desembre de 2022, moviments i organitzacions socials progressistes de tot el món es van reunir, presencial i virtualment, en la conferència "El nostre futur és públic", celebrada a Santiago de Xile, per a compartir, debatre i enfortir les lluites pels serveis públics i el paper essencial que exerceixen en les nostres societats i que deuen exercir en el nostre futur. Després de dos anys de restriccions pandèmiques, la conferència va brindar al moviment global per la justícia de l'aigua l'oportunitat de renovar el nostre intercanvi d'experiències i concepcions; participar en anàlisi i debats; millorar la consciència crítica; construir relacions noves i reforçar aliances existents; enfortir l'impuls polític entorn de l'importància de la gestió i els serveis democràtics i públics de l'aigua; i reconsiderar la idea del “públic” en explorar formes alternatives de la gestió de l'aigua.

Aquest informe pretén reflectir l'estat actual del moviment per l'aigua. El mateix sorgeix en un moment en què augmenten les crisis hídriques en moltes zones, les quals ja constitueixen una crisi mundial. També mentre s'intensifica la captura per part de les empreses privades (coneguda com a captura corporativa) de la governança de l'aigua, així com formes noves de privatització i financerització, com va quedar en evidència en la Conferència de l'Aigua de l'ONU, celebrada al març de 2023 a Nova York. Mentre aquestes dinàmiques amenacen la substància vital de la qual depèn la vida tota, "som un riu de resistència que flueix" i cerca protegir i defensar l'aigua pública i comunitària per a la població sencera.

El moviment mundial per la justícia de l'aigua va sorgir després del Segon Fòrum
Mundial de l'Aigua, celebrat a la Haia, Països Baixos, l'any 2000, i en
els anys posteriors s'ha organitzat activament per a encarar i qüestionar
la governança global de l'aigua per part de les empreses privades.

Aquesta xarxa
informal està integrada per diverses organitzacions de societats de tot el món
, com a comunitats rurals i (peri)urbanes, treballadors i sindicats,
pagesos, pobles indígenes, feministes, grups religiosos, ambientalistes,
activistes de drets humans i acadèmics i investigadors.

Els nombrosos grups recorren a una gamma igualment diversa de estrate-
gies per a participar en les relacions hidrosociales locals i internacionals,
incloent treballar en contra, dins i més enllà de la governança de l'aigua
establerta. Les seves lluites s'enfronten de diverses formes a les forces del ca-
pitalismo patriarcal, racista, extractiu, colonial i imperial, i es desenvolupen en
territoris, ecologies i naturaleses diferents.

Mobilitzen i adapten de manera
crítica diferents concepcions de l'aigua com un bé comú, ben públic,
dret humà, substància de la vida i essència espiritual, entre altres, per a
lluitar per la justícia de l'aigua en i a través de diverses escales: local, subna-
cional, nacional, regional i mundial.

El moviment ha construït una profunda xarxa de relacions translocals
de solidaritat i intercanvi que van resultar fonamentals en la protecció,
defensa i ampliació dels recursos i serveis hídrics³ sota control demo-
cràtic. Ha exercit un paper fonamental en el moviment mundial
de remunicipalització pel qual, fins a març de 2023, van ser retornats al control
públic 339 serveis d'aigua prèviament privatitzats o es van crear
serveis públics d'aigua nous. També dona suport a la creació d'associacions
públic-públiques i públic-comunitàries i xarxes d'operadors comunitaris
d'aigua existents i en formació, i es relaciona amb moviments progresis-
tas més amplis. L'organització local, nacional i regional sòlida i sostinguda
va ajudar al fet que la xarxa mundial de justícia de l'aigua creixés en grandària i força al llarg dels
seus vint anys d'història.

A nivell internacional, el moviment va tenir els seus vaivens entorn de diverses
iniciatives, des de liderar la campanya per a l'adopció del dret humà
a l'aigua i el sanejament per part de l'ONU en 2010, fins a organitzar els
Fòrums Alternatius Mundials de l'Aigua cada tres anys. L'objectiu dels Fòrums
Alternatius és generar una alternativa concreta als Fòrums Mundials de l'Aigua
oficials que organitza el Consell Mundial de l'Aigua, un portaveu de les
empreses transnacionals de l'aigua i el Banc Mundial, que s'atribueix falsa-
ment el lideratge de la governança mundial de l'aigua. El moviment va organitzar
una sèrie de Fòrums Alternatius, inclosos els de Florència en 2003, Istanbul
en 2009, Marsella en 2012, Brasília en 2018 i Dakar en 2022, així com reunions
en diversos Fòrums Socials Mundials.