Ayúdanos a seguir

www.openarms.es

Informació facilitada per Open Arms a Maxi Martos, redactor de las afueras.

La immigració a Catalunya

Llei 10/2010, del 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya

El preàmbul de l'Estatut d'autonomia de Catalunya emfatitza la importància substantiva de les aportacions de les poblacions diverses a l'existència i a l'ésser mateix del país: "Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. […] És un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors; […] és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora."

Si l'Estatut d'autonomia reconeix ben explícitament que el fet mateix de l'existència de Catalunya com a nació es basa en el seu perfil de "terra d'acollida", és a dir, de comunitat construïda a partir de la constant arribada i l'estabilització de noves poblacions, i de la barreja o la integració amb les poblacions prèviament establertes, també cal considerar que la primera etapa d'aquesta estabilització, assentament o residència de les persones nouvingudes –les immigrades o les retornades– al país receptor és especialment important. Per això, cal preveure i organitzar actuacions d'acollida, pròpies de la primera etapa. Aquestes accions han d'ésser una inversió de futur que tant el país receptor com la persona immigrada han d'estar disposats a fer. Amb les actuacions d'acollida es dóna a les persones que ho necessiten una primera oportunitat per a adquirir unes habilitats bàsiques per a poder arribar a ésser autònomes personalment, i l'esforç, per tant, ha de valer la pena. El benefici per a la societat és el fet que els immigrants i els retornats esdevenen persones més preparades i més lliures, més capaces, per tant, de participar i contribuir a la millora de la mateixa societat. Atesa aquesta perspectiva, hi ha la necessitat social d'elaborar una llei d'acollida, que és competència del Parlament, segons indica la lletra d de l'article 138.1 de l'Estatut d'autonomia. La Llei crea el servei d'acollida.

La formalització del procés d'acollida establert per aquesta llei comporta, al mateix temps, que la societat catalana assumeixi el fet migratori, la seva perdurabilitat al llarg dels anys i la necessitat de gestionar-lo com un procés, amb els reptes i les oportunitats, però com un procés social més que cal gestionar, l'existència del qual, al capdavall, és inqüestionable. Així i tot, cal reiterar la necessitat que les persones immigrades arribin al nostre país amb una situació administrativa regular, per la qual cosa aquesta llei dóna un èmfasi especial al fet que l'acollida, com a servei, ja es pugui prestar des de les oficines a l'exterior.

II

Titularitat del dret d'accés al servei

L'article 15.3 de l'Estatut d'autonomia estableix la possibilitat que els drets que el mateix Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya, és a dir, als catalans com a persones que gaudeixen de la ciutadania de Catalunya –bo i entenent aquesta condició com la dels nacionals espanyols amb veïnatge administratiu al territori català–, s'estenguin també "a altres persones".

El Parlament ha volgut afirmar com a principi que la ciutadania, entesa com a plenitud de drets i deures, s'ha d'intentar fer extensiva a totes les persones que viuen a Catalunya, si no com a realitat instantània o immediata, sí com a compromís de les administracions catalanes, mitjançant la tendència a universalitzar, o a fer extensius a tothom, les polítiques, els serveis i les prestacions que procuren la promoció de la igualtat i la cohesió social. En el mateix sentit, el Govern aprovà, el 28 de juny de 2005, el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008. Aquest pla, en sintonia amb l'Estatut d'autonomia i anticipant-se al que aquest va establir, es refereix al principi de "ciutadania resident" en afirmar que en aquest context és important impulsar un enfocament de la ciutadania basat en la residència material i en la voluntat de la persona de romandre de manera efectiva i estable en un entorn social determinat i de voler-ne formar part........