Manifestació en defensa de la Caixa Costa-riquenya del Segur Social a San José, Costa Rica, 15 de juliol

Vagues a Costa Rica contra la privatització de la salut

_______________________________________________________________________

Centenars de treballadors i estudiants van participar en una “Gran Marxa” contra la privatització en marxa de la Caixa Costa-riquenya del Segur Social (CCSS), que administra el sector de salut pública i el sistema de pensions. 

Andrea Lobo fa 18 hores 

Centenars de treballadors i estudiants van participar en una “Gran Marxa” contra la privatització en marxa de la Caixa Costa-riquenya del Segur Social (CCSS), que administra el sector de salut pública i el sistema de pensions. La manifestació va seguir a dues vagues dels treballadors de salut el 5 i 13 de juliol i a una marxa massiva en defensa de les universitats públiques el 21 de juny, on va haver-hi milers de treballadors i estudiants.

L'actual recrudescència de les lluites al país centreamericà de 5 milions d'habitants forma part d'una creixent ofensiva de la classe obrera internacional per a resistir els atacs de les elits governants contra el nivell de vida i els drets socials enmig de nivells alts d'inflació, la pandèmia contínua de COVID-19, la guerra d'Ucraïna i l'estancament econòmic.

En les últimes setmanes s'han produït importants vagues i protestes dels treballadors sanitaris a l'Argentina, el Brasil, Regne Unit i altres països, mentre continuen les grans lluites a França contra les retallades de les pensions i a Sri Lanka contra el programa d'austeritat del FMI.

Costa Rica, sovint presentada com un model de democràcia i estabilitat a Centreamèrica, és un dels països més desiguals del món, i l'elit governant està intensificant el seu impuls de dècades per a desmantellar els sistemes universals de salut pública, pensions i educació. Especialment des de la dècada de 1980, aquestes institucions s'han vist delmades en termes d'infraestructura, finances i personal.

Merceditas en la marxa del 15 de juliol 

Merceditas, una infermera de l'Hospital de Salut Mental i Psiquiatria, va explicar al World Socialist Web Site en la protesta, “No estem en condicions que privatitzin els serveis mèdics. És una trama que es provoca per a dir que la Caixa està feta fallida però això no és cert. Nosaltres els treballadors la mantenim amb els nostres salaris. A nosaltres ens rebaixen bisemanalmente del nostre salari. És que el Govern no paga el deute que té amb la Caixa que és milionària i els perdona als grans deutors, grans evasors”. Enmig de la pandèmia de COVID-19, va dir, “nosaltres vam donar la vida i continuem donant-la. La continuarem donant. Nosaltres som treballadors que som molt responsables i sempre estarem al capdavant acompanyant al pacient. Les infermeres de Costa Rica han estat al capdavant en aquesta pandèmia ho han donat tot. Sortim molt dolgudes amb tot el dolor humà que hem viscut i seguim”. Va afegir: “Ja van tres anys que no ens augmenten el salari i tot puja, la gasolina, el menjar, tot puja, i hem de mantenir-nos”.

Doris, una nutricionista amb 30 anys d'experiència en la Caixa, va dir al WSWS: “No és una caritat, és solidària. Si no té treball i fa un tràmit i s'assegura per l'Estat, encara que no aporti ni 5 *colones, igual té dret a ser atès, a ser tractat. Des de la promoció, la prevenció, la curació i la rehabilitació. Aquesta lluita comporta al fet que la Caixa tingui la solvència econòmica per a atendre a tots per igual, perquè augmenti la qualitat de l'atenció”.

Com a resultat de les dècades de dictats d'austeritat del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, els treballadors s'han vist cada vegada més obligats a gastar més en serveis privats d'assegurances, clíniques, pensions i educació. Més de tres quartes parts dels costa-riquenys ara utilitzen sovint la salut privada, a causa de les llargues esperes de mesos i fins i tot anys per a exàmens, cites mèdiques, tractaments i cirurgies en la Caixa.

No obstant això, la gran majoria dels costa-riquenys encara depèn dels més de 30 hospitals i 1.000 ebáis, clíniques locals, sota la Caixa. Jonathan, un treballador del sector privat en la protesta, va explicar: “Jo rebo tractament de la Caixa llavors estic secundant. Estem vivint una crisi en què tot el volen retallar com amb tisora. No és molt bo perquè l'economia no es mou, fa que no hi hagi ocupació. Els costa-riquenys hem d'entendre que necessitem gent preparada per a tot amb un bon salari, gent de qualitat i que guanyi bé. Si vostè té suficients diners per a pagar una clínica privada per a fer certs exàmens, no a tots, menys una operació… Cal lluitar”.

Estudiants de la Universitat de Costa Rica es manifesten en defensa de la CCSS.Mariel i Luis, des de l'esquerra.

Luis, un estudiant de la Universitat de Costa Rica (UCR), va explicar que tots els sectors de treballadors i joves necessiten defensar la Caixa. “Moltes persones no tenim accés a pagar un hospital privat i quan sortim de la universitat i tinguem una opció laboral decent, podrem cotitzar per a la Caixa i enfortir el sistema de salut per a aquelles persones que no tenen la mateixa oportunitat que nosaltres, sinó que els toca treballar i en ocupacions summament precàries, que ells tinguin accés a una institució com la Caixa que els arribi a assegurar una salut digna i una pensió digna”.

A Costa Rica, el 12 per cent de la força laboral està aturada i el 44 per cent treballa en el sector informal, que significa que no estan afiliats a la CCSS. “Els atacs actualment”, va afegir Luis, “l'única cosa que generaran és que en un moment totes aquestes persones que tant els ha costat i les pròximes generacions que els vagi a costar tenir accés a drets tan bàsics com a la salut o una pensió dignes per a salut perquè no vivim en una societat equitativa ni igualitària”.

Mariel, una altra estudiant de la UCR en la manifestació, va afegir: “És una problemàtica que necessita molta força [per a resoldre]. Es necessita que la gent s'enutgi, es frustri, que entengui la gravetat de la situació de la Caixa, la gravetat laboral, de l'educació pública, de com el Govern s'estan fent els bojos respecte a això. És necessari que la gent s'involucri més, que el moviment estudiantil i el moviment de força laboral s'aixequi contra aquest tipus de moviments”.

En 2018, una vaga de tres mesos dels treballadors del sector públic –la més llarga de la història del país— va desembocar en una vaga general i en les majors manifestacions vistes en dècades en contra d'impostos regressius i atacs a la despesa social. El Govern del llavors president Carlos Alvarado (Partit Acció Ciutadana; PAC) va respondre amb repressió policial, la imposició de l'impost regressiu sobre el valor agregat, límits de despesa, retallades a les pensions i altres atacs socials, així com una agressiva llei *antihuelga.

Malgrat això, 2018, 2019 i 2020 es van caracteritzar per vagues massives, bloquejos de carreteres estesos per part dels treballadors dels barris més empobrits i les comunitats rurals, i ocupacions de facultats per part dels estudiants contra aquests atacs. Però en cada instància els sindicats i els seus apologistes de pseudoizquierda, principalment el Front Ampli, han traït aquestes lluites.

Aquestes capes de la classe mitjana-alta han prioritzat consistentment mantenir un seient en la taula i gaudir de la porta giratòria entre els sindicats, la política, els llocs en la burocràcia, les ONG i el món acadèmic. En particular, el Front Ampli, que es va incorporar al Govern de Alvarado, ha exercit un paper clau a encadenar l'oposició social a la burocràcia sindical i les negociacions amb el Govern i les mateixes forces polítiques que han imposat una ona d'atacs després d'una altra. Un jove treballador del sector privat en la marxa, Diego, va assenyalar que el Govern està buscant “crear un Estat fallit i el que acaba passant és que molts sectors de la societat no tenen cap incentiu per a defensar un Estat que de per si mateix ja els està fallant. Si ja de per si mateix la salut els està fallant, si ja de per si mateix l'educació els està fallant, quin incentiu poden tenir per a acudir a l'anomenat d'un sindicat quan senten que no els està servint, en la mesura en què els moviments polítics són incapaços de fer que el funcioni”. Va afegir: “Està portant a una situació semblant a la d'altres països de la regió en la qual efectivament és per la força que s'imposa la política”. Quan se li va preguntar sobre l'augment de lluites internacionalment i l'establiment de l'Aliança Internacional Obrera de Comitès de Base (AIO-CB), fins i tot entre treballadors de la salut, Diego va respondre: “Aquests comitès de base, em sembla una forma d'organització legítima i amb gran capacitat per a mobilitzar forces i sensibilitats, haurien de #acompanyar d'altres comitès específicament en resistència del que es va formant a l'altre costat que sens dubte té com a missió destruir i aixafar”, referint'se al gir cap al feixisme i la dictadura.

Rodrigo Chaves, l'exministre d'Hisenda sota el mandat d'Alvarado, va ser elegit president en 2022 com a candidat del nou Partit Progrés Social Democràtic. Un exfuncionari del Banc Mundial, Chaves ja havia deixat en clar que la CCSS seria el seu principal blanc, declarant poc després del començament de la pandèmia de COVID-19 en 2020 que “el país no podia fer fallida per a salvar-la”. Des que va arribar al poder, ha atacat repetidament a la Caixa, la salut pública—fins i tot fent costat a activistes antivacunes—, les universitats, el Banc de Costa Rica i altres institucions públiques.

Una Llei d'Ocupació Pública va entrar en vigor al març establint un “salari global” per a la major part dels treballadors d'institucions públiques, eliminant prestacions i ajustos salarials segons la inflació i antiguitat que van ser conquistats en nombroses lluites en el segle vint. Les mesures congelaran molts salaris per dècades fins que el “salari global” pugi lentament cada any i abast els seus nivells actuals.

Els treballadors en la marxa, així com diversos analistes, indiquen que aquestes mesures són inconstitucionals i impactaran desproporcionadament als treballadors dels nivells salarials més baixos. A més, acceleraran la privatització, creant incentius perquè els empleats i usuaris es bolquin al sector privat. Una de les causes immediates de les protestes recents en defensa de la Caixa va ser l'anunci que una tercera part dels seus empleats, aproximadament 20.000 d'ells, van ser qualificats com “no essencials” i seran desproveïts de la seva “exclusivitat”, que involucra ingressos i prestacions majors.

Més enllà, el Govern central s'ha refusat obertament a complir amb la seva obligació de pagar el deute de ¢2,9 bilions (US$5,5 mil milions) a la CCSS derivada de la cura a pacients sense assegurança, com a part del seu model de “solidaritat” establert constitucionalment des que la institució va ser creada en 1941. Mentre els mitjans de comunicació corporatius i Chaves han al·legat que els treballadors del sector privat són privilegiats i que el seu nivell salarial relativament més alt és la causa del deute del Govern i de la “necessitat” de fer retallades socials, aquest Govern i els seus predecessors han actuat com a titelles dels bancs internacionals i locals que lucren dels pagaments sobre el deute, així com de les empreses que gaudeixen exempcions fiscals i mà d'obra barata en les “zones franques”.

Segons la proposta del Ministeri d'Hisenda de 2023, el 47 per cent del pressupost nacional seria assignat a pagar el deute, que ha estat el component que més ràpid ha crescut en els últims anys, mentre que només el 22,5 per cent aniria a remuneracions dels empleats públics.

(Publicat originalment en anglès el 17 de juliol de 2023)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.