Un infierno climático golpea la Tierra

Queridos amigos y amigas:

La Tierra acaba de experimentar el día, la semana y el mes más calurosos registrados en los últimos 120 mil años.

Cuatro continentes están bajo advertencias de calor extremo y España parece un horno ardiente, consumido por voraces incendios. Los cielos en Estados Unidos se tornaron a un inquietante color naranja, los residentes de Beijing se están escondiendo bajo tierra y millones de personas están pasando hambre debido a una extensa y devastadora sequía en África Oriental.

Y esto es solo el comienzo.

La pandemia cobró la vida de millones de personas y puso al mundo en confinamiento. Sin embargo, la intensificación de la crisis climática será de una magnitud totalmente diferente, extendiéndose a lo largo de los siglos. Esta es la lucha de nuestras vidas, y por nuestras vidas.

En este momento, nuestro movimiento tiene un papel fundamental que desempeñar. Desde llevar a juicio a los gobiernos europeos y al de Estados Unidos por alimentar la crisis climática, hasta luchar incansablemente por la Amazonía en una próxima cumbre de emergencia. Las semanas y meses venideros podrían ser decisivos.

Anteriormente, has financiado generosamente campañas de Avaaz, ¡gracias! Ahora contamos con tu apoyo para lanzar el plan de acción de emergencia.

Lee más abajo – pero si ya empezaste a sentir la urgencia extrema que genera un momento como este, por favor ayuda a financiar nuestra lucha haciendo una donación semanal con un clic. Avaaz se financia al 100% con donaciones de personas como tú, ¡y cuanto más recaudemos, más podremos luchar intensamente!

Los humanos somos frágiles. Más allá de cierta temperatura, simplemente nos sobrecalentamos y morimos.

Algunas regiones del planeta se están acercando peligrosamente a esa línea roja, donde estar al aire libre durante solo unas pocas horas podría resultar mortal. Sin embargo, los líderes mundiales siguen alimentando agresivamente la crisis. Somos la serpiente que se devora a sí misma.

Con el calentamiento global en curso, es crucial aprovechar el actual nivel de atención pública para impulsar acciones radicales. Por eso estamos enfrentando a las corporaciones y a los gobiernos más poderosos del mundo. Aunque nuestras voces son fuertes, las donaciones regulares nos permiten desplegar casos judiciales que pueden tardar meses, realizar investigaciones importantes y llevar a cabo acciones de defensa directa en los centros de poder.

Nuestras pequeñas donaciones, reunidas desde diversas partes del planeta, tendrán un impacto directo en este momento crítico. Si recaudamos suficiente dinero, nuestro movimiento podría:

• Impulsar un caso judicial innovador que legalmente obligaría a 32 gobiernos europeos a tomar acciones climáticas radicales. Estamos haciendo todo lo posible, pero los fondos son más limitados que nunca.
• Desencadenar una tormenta de campañas en una cumbre crucial para salvar la Amazonía. Financiaremos una poderosa delegación de líderes indígenas y canalizaremos nuestras voces en el corazón de unas negociaciones de emergencia que comienzan en pocos días.
• Apoyar a 21 jóvenes que están llevando a juicio a todo el gobierno de Estados Unidos por intensificar la crisis climática. Este caso histórico podría acelerar nuestra lucha por el futuro como ningún otro, ¡y podemos financiar a las bases mismas!
• Lanzar campañas audaces de movilización masiva para ejercer máxima presión sobre las y los tomadores de decisiones en este momento crucial de la historia.
• Apoyar a comunidades vulnerables tras desastres climáticos, reaccionando a la velocidad de la luz con campañas masivas para atraer la atención mundial.

La crisis climática no es solo urgente o grave. Es existencial. Cuando el mundo está en peligro, no se detiene la lucha, sino que se redobla. Lo haremos juntos. Dona lo que puedas ahora:

Avaaz no se trata solo de peticiones. Somos un movimiento creciente de personas de todos los países de la Tierra. Somos abogadas, activistas, periodistas y abuelos, y ponemos a rendir cuentas a nuestros líderes. Estamos financiando gigantescas reservas naturales, trabajando en colaboración con comunidades indígenas y protegiendo los ecosistemas más valiosos de la Tierra. Cuando millones de personas se unen en una causa común, somos capaces de lograr cosas extraordinarias. Este momento exige nada menos que eso.

Con esperanza y determinación,

Mike, Adela, Kaitlin, Camille, Bert, Diego, Nick, Ana Sofia, Alis y todo el equipo de Avaaz

------
Enviamos correos electrónicos como este porque prácticamente garantizan que nuestro movimiento pueda tener un impacto directo en el mundo. No todos podemos ser abogados o defensoras de primera línea luchando por el planeta, pero podemos financiar un impacto directo en este momento crucial.

Si todavía lo estás pensando, te damos 5 razones para apoyar el trabajo de Avaaz:

1. Tus donaciones cambian el mundo de verdad. Avaaz solo recauda fondos a través de correos electrónicos como este. Lo hacemos así para minimizar nuestros gastos de recaudación y garantizar que tus donaciones se empleen directamente en las campañas con las que estamos transformando el mundo.
2. Avaaz es completamente independiente y no recibe fondos de ningún gobierno ni empresa. Gracias a eso podemos ser imparciales en los asuntos más cruciales. Nuestra labor no sería posible sin los miembros de Avaaz de todo el mundo.
3. El mandato de la comunidad es un pilar fundamental de todas nuestras campañas. Las encuestas anuales nos ayudan a establecer nuestra hoja de ruta y por lo general solo lanzamos campañas que cuenten con el apoyo de una masa crítica. Tú decides por qué luchamos y cómo. Nos enorgullece tener un funcionamiento democrático y llevar el poder popular en nuestro ADN.
4. ¡Nuestra fórmula funciona! Tenemos un equipo excepcional y trabajamos en 21 idiomas para que millones de personas se movilicen en torno a los desafíos más cruciales de nuestro tiempo. Abogamos por un cambio sistémico, no por soluciones fragmentadas. Si quieres una dosis de victorias ciudadanas, síguenos en Twitter, Facebook e Instagram.
5. Apuntamos muy alto. Somos un movimiento global formado por casi 70 millones de personas de todos los países y trabajamos para garantizar que nuestra voz llegue a los salones del poder e influya en las decisiones que moldearán nuestro futuro colectivo.

Créditos de la imagen: Josh O'Connor – USFWS

Más información:

• Emergencia climática: hielo de la Antártida, en su nivel más bajo (Excelsior)
• La adaptación humana al calor no puede mantenerse al ritmo del cambio climático causado por los humanos (Time) - en inglés. La traduccció:
  

L'última vegada que la Terra va ser més calenta que avui va ser fa almenys 125.000 anys, molt abans que aparegués qualsevol cosa que s'assemblés a la civilització humana. Des de 1970, la temperatura de la Terra ha augmentat més ràpidament que en qualsevol període comparable de quaranta anys de la història registrada. Els vuit anys entre el 2015 i el 2022 van ser els més calorosos de la història. L'any 2022, 850 milions de persones vivien a regions que van experimentar temperatures elevades de tots els temps. A nivell mundial, les onades de calor assassines són cada cop més llargues, calentes i freqüents. Un estudi va trobar que una onada de calor com la que va cuinar el nord-oest del Pacífic el 2021 és 150 vegades més probable avui que abans de començar l'atmosfera amb CO2 al començament de l'era industrial.

Només cal veure els esdeveniments d'aquest any: el fum dels incendis forestals del Canadà va convertir els cels de la costa est d'una taronja apocalíptica; el gel marí a l'Antàrtida va arribar a un mínim històric; Els rècords de temperatura de tots els temps es van trencar a Puerto Rico, Sibèria, el sud-est asiàtic, Mèxic i Texas (visc a Austin, on, mentre escric això a finals de juny, hi ha 106 graus F). A l'oceà Atlàntic Nord, les temperatures de la superfície del mar a finals de juny són les més altes mai registrades.



La veritat és que la calor extrema està convertint el nostre planeta en un en el qual grans franges poden arribar a ser inhòspites per a la vida humana. Un estudi recent va projectar que durant els propers cinquanta anys, entre un i tres mil milions de persones quedaran fora de les condicions climàtiques que van donar lloc a la civilització durant els darrers sis mil anys. Fins i tot si fem una transició bastant ràpida a l'energia neta, la meitat de la població humana del món estarà exposada a combinacions potencialment mortals de calor i humitat l'any 2100. Les temperatures a algunes parts del món podrien augmentar tant que només sortir durant unes hores, un altre estudi va advertir que "provocarà la mort fins i tot per als humans més aptes".

El fum dels incendis forestals és el nou anormal

La vida a la Terra és com una màquina finament calibrada, que ha estat construïda per l'evolució per funcionar molt bé dins dels seus paràmetres de disseny. La calor trenca aquesta màquina d'una manera fonamental, alterant el funcionament de les cèl·lules, com es desenvolupen les proteïnes i com es mouen les molècules. Sí, alguns organismes poden prosperar a temperatures més altes que altres. Els corredors de carretera ho fan millor que els blaus. Les formigues saharianes platejades poden córrer per sorres del desert supercalentes que matarien altres insectes a l'instant. Els microbis viuen a les aigües termals de 170 graus al parc nacional de Yellowstone. Un triatleta de trenta anys pot gestionar un dia de 110 graus millor que un home de setanta anys amb malaltia cardíaca. I sí, els humans som criatures notables amb una capacitat enorme d'adaptar-se i adaptar-se a un món que canvia ràpidament.

Però per entendre els perills de la calor extrema avui en dia, ajuda a comprendre com hem viscut amb la calor en el passat. Entre altres coses, vam desenvolupar maneres intel·ligents de gestionar l'escalfament i el refredament dels nostres cossos que van donar als nostres avantpassats un avantatge evolutiu sobre els competidors. Per explicar-vos-ho, però, he de tornar enrere, perquè no podeu separar la calor del principi de les coses.

Fa catorze mil milions d'anys, l'univers es va comprimir en una pepita estupendament calenta i increïblement densa, que després es va expandir ràpidament. Aquesta pepita es va refredar mentre s'inflava; les seves partícules van frenar gradualment el seu moviment frenètic i es van agregar en grups, que amb el temps van formar estrelles, planetes i nosaltres. Com va sorgir exactament la vida del calent embolic de l'univers només s'entén vagament. La teoria més acceptada és que la vida va començar al voltant dels volcans que es van aixecar per sobre de l'oceà poc després de la formació de la terra, probablement durant els primers cent milions d'anys.

Els volcans estaven envoltats d'estanys calents alimentats amb guèisers i aigües termals amb bombolles, carregades amb compostos orgànics dels asteroides i meteors que van bombardejar el planeta. Els volcans actuaven com a reactors químics, creant una sopa volcànica calenta. D'alguna manera, les molècules d'ARN van créixer, finalment es van fer més llargues i complexes i es van plegar en proteïnes veritables i ADN de doble cadena. Van formar microbis que suraven en estores gruixudes a les basses volcàniques. Quan els estanys es van assecar, els vents van agafar les seves espores i les van estendre durant quilòmetres. Les pluges finalment van arrossegar microbis a l'oceà. "Una vegada van arribar al mar", escriu l'autor científic Carl Zimmer, "tot el planeta va cobrar vida".

El següent truc de l'evolució va ser desenvolupar una manera perquè els animals fessin front a les fluctuacions de temperatura. En el llarg arc de l'evolució, han sorgit dues estratègies: una és deixar que la temperatura del teu cos canviï amb la temperatura que l'envolta, que és el que van fer les criatures durant els primers tres mil milions i mig d'anys més o menys. Si cal, aquests animals s'escalfen prenent la llum del sol o asseguts a les roques càlides. Aquesta estratègia de gestió de la calor sobreviu avui en dia en peixos, granotes, llangardaixos, caimans i tots els rèptils i amfibis. Els científics els anomenen ectoterms; tu i jo els anomenem de sang freda.

Però fa uns 260 milions d'anys, va sorgir una nova estratègia de gestió de la calor. Alguns animals van trobar una manera de controlar la seva pròpia temperatura interna que no depenia de la temperatura del seu entorn. En efecte, converteix els seus cossos en petits motors tèrmics, cosa que els permet funcionar independentment del món exterior, sempre que puguin mantenir una temperatura estable a l'interior. Aquesta estratègia de gestió de la calor segueix viva i bé en animals que els científics anomenen endoterms però que tothom anomenen de sang calenta: gossos, gats, balenes, tigres i pràcticament tots els altres mamífers del planeta, inclosos nosaltres. Els ocells, que són dinosaures voladors, també són de sang calenta. ("Els ocells no són com els dinosaures voladors", em va corregir una vegada un científic. "Són dinosaures voladors".)

Esteu treballant fora en una onada de calor? Explica'ns-ho.

El naixement de la sang calenta va ser un salt evolutiu i que els científics encara no entenen del tot. D'una banda, els trets de la sang calenta no es transfereixen bé als fòssils, de manera que no podeu mirar els ossos d'una criatura antiga i determinar si era de sang calenta o freda. D'altra banda, la transició de la sang freda a la sang calenta no es va produir amb un sol salt ràpid. Moltes espècies, especialment els dinosaures, tenien atributs d'ambdues.

A primera vista, les criatures de sang freda semblen tenir-ho fàcil. Com que no poden regular la seva temperatura corporal internament, gasten trenta vegades menys energia que les criatures de sang calenta de la mateixa mida. Així, mentre que els mamífers i els ocells inverteixen constantment les seves calories per mantenir una temperatura corporal elevada i estable, els rèptils i els amfibis només poden buscar un lloc càlid al seu entorn si volen estar acollidors. Però si la sang freda és tan gran, per què els mamífers i els ocells van desenvolupar una estratègia diferent?

Hi ha moltes teories sobre per què els animals de sang calenta van evolucionar a temperatures corporals elevades i estables. Per citar-ne alguns: una temperatura corporal estable facilita processos fisiològics, com la digestió i l'absorció de nutrients; ajuda els animals a mantenir l'activitat durant períodes de temps més llargs; permet als pares tenir cura de la descendència precocial. La sang calenta també va permetre un funcionament més precís i potent de certes cèl·lules del sistema nerviós, així com del cor i els músculs.

La resistència a la malaltia pot haver estat un altre avantatge. Els insectes prenen la llum del sol per sobreescalfar el seu cos i cuinar els organismes invasors; els humans fan el mateix amb febre. Però les criatures de sang freda depenen de fonts externes de calor per matar els invasors. Si no fa calor, una llagosta no pot fregir els microbis perillosos del seu cos. I si aquest llagosta va a buscar un lloc de sol, podria aventurar-se a llocs nous i ser agafat per un depredador. Els animals de sang calenta no tenen aquest risc. Poden accelerar el motor tèrmic allà on siguin.

Els animals de sang calenta també es mouen més ràpid. John Grady, biòleg de la Universitat de Nou Mèxic, creu que l'evolució cap a la sang calenta es va accelerar per l'avantatge competitiu que comporta ser un depredador ràpid. Una temperatura corporal més alta equival a un metabolisme més alt, que equival a reaccions més ràpides i a una depredació més activa. "Imagina una iguana de la mida d'una vaca", em va dir Grady. “Aquestes coses existien. Però no existiran en el món actual, perquè són massa lents. El més semblant que tenim són les tortugues gegants, i tenen una estratègia de ser blindats. No han de ser ràpids. Quan ets gran, és important ser ràpid. Crec que matar-te és un problema real si ets gran i de sang freda".

Siguin quins siguin els avantatges particulars de la sang calenta, va servir bé als mamífers. Durant els darrers setanta milions d'anys aproximadament, s'han estès per tot el món, cada criatura una dinamo biològica que porta el seu propi foc al seu interior. El seu èxit va donar lloc, finalment, a un primat de dues potes que va desenvolupar un gran cervell i un sistema de gestió de la calor encara més sofisticat per acompanyar-lo. Per veure aquesta criatura excepcional, només cal mirar-se al mirall.

• La humanidad ya ha rebasado al menos siete de los ocho "límites seguros" para la salud del planeta (El Periódico)