Temperatura de la superfície de la mar al juliol de 2023. Font: https://climatereanalyzer.org/clim/sst_daily/
Onades de calor marines: ingredients de la sopa mediterrània
__________________________________________________________________________
L'escalfament global està cuinant al planeta i a tots els seus habitants. I encara que l'impacte sigui global, sabem que no és homogeni. Per desgràcia, Espanya i tota la conca mediterrània estan entre les zones del món més afectades per les conseqüències del canvi climàtic.
La mar Mediterrània amenaça amb convertir-se en una sopa, perquè s'escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial. La ciència prediu que la temperatura de la seva superfície augmentarà fins a 3,5 °C per a 2100 si no deixem d'emetre CO₂.
«La mar Mediterrània amenaça amb convertir-se en una sopa, perquè s'escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial.»
L'escalfament que estem vivint intensifica la presència d'esdeveniments meteorològics extrems, com les onades de calor marines.
Què són les onades de calor marines?
Són episodis de pics de temperatura en els quals durant almenys cinc dies l'aigua es troba per sobre del 90% de les dades històriques per a aquest moment de l'any. I al Mediterrani l'estem superant amb escreix amb onades de calor marines de més de 30 dies.
Aquestes, al seu torn, augmenten les probabilitats de tempestes i pluges torrencials (com les que s'han viscut recentment en el nord d'Itàlia). Segons AEMET, l'Agència Espanyola de Meteorologia, només en la mar balear, el 94% dels dies de 2022 van tenir una temperatura superior a la de la seva mitjana normal. En 2023 al gener ja es van registrar temperatures elevades en tota la conca mediterrània i les onades de calor marines van començar a l'abril. Des del mes de juny i fins al mes de juliol, zones com la mar de Alborán i la mar Balear han sofert temperatures elevades de forma gairebé contínua, gairebé 3 °C més altes a la mitjana habitual en aquestes dates.
Temperatura de la superfície de la mar Mediterrània el 25 de juliol. Font: https://apps.socib.es/subregmed-indicators/ocean_temperature.htm
Una recepta preocupant I quin és l'impacte que el Mediterrani es converteixi en una sopa?
Els ingredients d'aquesta recepta són per a posar-se a tremolar. Oceans calents:
l'augment generalitzat de la temperatura de l'aigua està dificultant que les espècies i ecosistemes puguin recuperar-se de les onades de calor marines. La temperatura mitjana de la superfície del Mediterrani ha augmentat gairebé tres vegades la mitjana mundial. Els peixos (i altres espècies) es van: cada espècie marina està habituada a uns rangs de temperatura de l'aigua per a poder sobreviure. Si s'excedeixen aquestes temperatures es desplaçaran a zones d'aigües més fresques, alterant la seva distribució geogràfica.
Les espècies que no es mouen, es moren: desgraciadament, moltes espècies no tenen capacitat de moviment o és molt limitada (com aquelles que viuen en roques o la sorra) i no poden anar a altres zones, provocant mortaldats massives. Per exemple, l'augment de la temperatura podria estar darrere dels tres episodis de mortaldat de navalles a la platja de Llançada (Pontevedra).
Els ocells i altres espècies es queden sense aliment: que hi hagi espècies que es desplacin o morin acaba tenint un efecte en cascada en les quals s'alimenten d'elles i que veuen com desapareix la seva font d'aliment, com per exemple els ocells marins.
Més espècies invasores: l'augment de la temperatura de l'aigua permet que les espècies de zones més càlides trobin ara en les nostres aigües les condicions idònies per a viure, amb el problema que poden desplaçar a les espècies natives.
Més malalties: l'augment de la temperatura també pot afavorir l'aparició i expansió de malalties que afecten les espècies marines, afegint un nou ingredient que afecta la seva supervivència.
Menys posidònia: l'entrada d'espècies invasores i les condicions de l'aigua poden afectar espècies vitals per a alguns ecosistemes de gran importància, com les prades de Posidònia que formen un ecosistema vital i únic al Mediterrani i que es troben en una greu reculada.
Algues tòxiques: certes espècies d'algues alliberen toxines a l'aigua. Amb l'augment de la temperatura creixen amb més intensitat i augmenta la quantitat de toxines que poden provocar la mort d'espècies per contacte directe o en entrar en la cadena alimentària.
Menys peixos, menys pesca: si les espècies d'interès pesquer es desplacen o moren, l'impacte sobre la pesca és molt negatiu, especialment per als vaixells artesanals que tenen menys possibilitats de buscar noves zones de pesca. Menys embornals de carboni: els oceans absorbeixen aproximadament un terç de les emissions de CO₂. Ecosistemes com les prades de Posidònia són importants embornals de carboni que, en veure's afectats per l'escalfament dels oceans, perden la seva funció vital d'absorbir el CO₂ per a mitigar el canvi climàtic.
I què podem fer per al Mediterrani no es converteixi en aquesta sopa tòxica?
Perquè les conseqüències no siguin terribles i irreversibles tant en mar com en terra, necessitem reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle almenys un 55% en 2030. A més, necessitem protegir i restaurar els ecosistemes marins i costaners per a regular les activitats humanes en els hàbitats més valuosos i evitar la seva degradació ambiental. Necessitem introduir polítiques per a mantenir la pesca dins de límits sostenibles, per exemple, establint límits de captura precautoris i eliminant subsidis per a evitar la sobrepesca. I finalment, necessitem augmentar les inversions en recerca científica per a mesurar i monitorar l'escalfament dels oceans i els seus efectes. Aquests són els ingredients que necessitem per a recuperar un Mediterrani sa que viure i gaudir.
Som a temps! Canviem la recepta?
Elvira Jiménez i Mariajo Caballero
Informació enviada per Greenpeace al blog de las afueras.