Després de les eleccions del 23J

Les eleccions del 23J s’han produït en unes condicions que no han facilitat un debat serè i clar sobre la situació, a tot això, cal afegir el cansament d’una ciutadania fastiguejada de promeses moltes vegades incomplertes.

Els mitjans de comunicació al servei dels grans poders financers han contribuït a enrarir, encara més, la vida social amb polèmiques superficials, desqualificadores, primàries i banals que han tractat d’evitar el debat de continguts, promovent el vot de l’extrema dreta o l’abstenció com a via de sortida a la indignació social creixent per la precarització i l’empobriment.

El seu propòsit era permetre la victòria de les forces obertament conservadores que, al seu programa, van manifestar la voluntat de privatitzar les pensions i allargar l’edat de jubilació entre molts d’altres retrocessos en sanitat, relacions laborals i habitatge, amb un fort atac als drets aconseguits per a les dones i per a altres col·lectius com el LGTBIQ, etc.

La tasca pedagògica de la Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) i de la Marea Pensionista de Catalunya, així com de les innombrables iniciatives dels moviments socials han barrat el pas, de moment, a aquestes intencions. No obstant això, el conflicte continua latent: la Comissió Europea continua pressionant per privatitzar les pensions, baixar els impostos als bancs i pujar l’IVA, baixar la despesa social i augmentar la despesa militar.

Aquests propòsits intentaran desenvolupar-los en primer lloc durant el procés de la formació del Govern per imposar una agenda ajustada als seus interessos i després, si el Govern es constitueix, condicionant el seu desenvolupament legislatiu.

Davant d’això, només ens resta el camí de prosseguir amb la mobilització social per tal que l’exigència de preservar els nostres drets prevalgui per sobre de qualsevol tipus de maniobra. Per això, cridem a evitar qualsevol tipus de complaença davant de la nova situació i plantegem continuar la defensa de les nostres reivindicacions que reclama, entre d’altres, la derogació de totes les retallades de les reformes anteriors començant per dur a terme:

1. L’auditoria de la Seguretat Social. Paralitzar la mesura més important contra les pensions públiques com és els plans privats d’ocupació l’objectiu dels quals és la privatització, deixant a mans dels especuladors, bancs i asseguradores part del patrimoni de les persones treballadores, amb la col·laboració dels grans sindicats, ja que si aquests plans no s’inclouen en els convenis, fracassarien.

Revaloritzar íntegrament les pensions públiques amb el cost real de la vida, tancar la bretxa de gènere, igualar la pensió mínima al salari mínim i que aquest salari pugi anualment fins el 60% del salari mitjà, tal i com estableix la Carta Social Europea.

2. Mantenir i ampliar la nostra organització, donant continuïtat a les nostres mobilitzacions en defensa del sistema públic de pensions. Alhora que, consolidem aliances en el moviment pensionista i amb altres moviments socials i sindicals, per tal de defensar-nos de qualsevol intent de retallades o de retrocés social. Fem una crida especial a les treballadores i als treballadors i als seus representants als òrgans democràtics de representació per encapçalar i participar en la defensa del sistema públic de pensions, sense retallades ni privatitzacions.

3. Convocar mobilitzacions per aquesta tardor, denunciant la ingerència de la Comissió Europea a la nostra política social. Com ara, una contra-cimera a Granada a començaments d’octubre i una marxa col·lectiva cap a Madrid des de tot l’Estat, el 28 d’octubre.

Exigir al nou Govern, sigui del color que sigui, que faci avenços en els drets socials, restituint aquells que s’han perdut. Si el nou Govern es plega a les pressions del poder financer i la Comissió Europea, i imposa retallades ens tindrà davant amb mobilitzacions a tots els carrers de l’Estat.

GOVERNI QUI GOVERNI, ELS DRETS I LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN

Agost de 2023