Només la força del treball crea la riquesa, un repartiment més just d'aquesta faria possible la jubilació als 60 anys, permetent als joves l'accés al treball.
TikTok https://vm.tiktok.com/ZGe1rQuWh/
La Coordinadora Andalusa en defensa del sistema públic de pensions COESPE va fer una crida a tod@s l @#s ciudadan@s, perquè formessin part de les mobilitzacions y actes programats, els dies 4 i 5 d'octubre, amb el lema "ALTRA EUROPA ES POSSIBLE", aprofitant la celebració d'un Consell d'Europa extraordinari a la ciutat de Granada, durant aquests dies.
__________________________________________________________________________________
Diferents col·lectius han organitzat un Cim Social paral·lel, amb l'objectiu d'aprofitar la presència del gran nombre de mitjans desplegats i intentar fer visible una altra idea del que hagués de ser la Unió Europea, substituint en el centre del seu objectiu el benefici d'empreses, per la cura de l@s ciudadan@s mitjançant polítiques socials públiques, sanitat (el calendari de desmantellament de la qual progressa amb passes de gegant en tots els territoris), educació, dependència, renda bàsica, protecció del medi ambient, salaris i treballs dignes, pensions suficients, que permetin el desenvolupament personal i col·lectiu, garantint les llibertats de credo, gènere, d'igualtat, de la dona etc. i acabar amb el capitalisme extractiu, que exhaureixen els nostres recursos naturals i eleven artificialment el preu dels aliments."
Els representants de diferents moviments socials de tot l'estat espanyol, durant la Ponència al Salò d'Actes d'Ingenieria de Granada, amb Ramón Franquesa, portaveu de Coespe i de Marea Pensionista de Catalunya, Diego Cañamero, que va formar part del Congrés dels Diputats per la coal·lició Unides Podem, Paqui López, portaveu de Coespe,( a la imatge intervenint), Jon Fano, portaveu de MPEH (Moviment Pensionista d'Euskal Herria), Paco Morote, portaveu estatal de PAH (Plataforma d'Afectas per la Hipoteca), Miguel Montenegro, Secretari d'Organització de Andalucia CGT (Confederació General del Treball), Miguel Urban, Eurodiputat (Saludarà sobre las 19h), representant de Anticapitalista, Jose Antonio Rodríguez: Diputat per Granada del PSOE i Martina Velarde, diputada per Granada de SUMAR.
Després de les ponències dels diferents activistes presents en el cim social de Granada, diversos artistes van oferir un recital, entre ells:
Andrea Uña: MPEH, Rufino Hernández: De la plataforma de Burgos, (Andrea y Rufino, van recitar algunes poesías), Carlos Andreoli: Cantautor, Juan Trova: Cantautor.
Components de Marea Pensionista de Cádiz, poc abans de la gran manifestació.
"L'agenda neoliberal a Europa que intenten implantar els poders financers (fons voltors, grans corporacions bancàries, i asseguradores), va descobrir fa temps de la dificultat que comportava fer-ho país per país per les contestacions populars (com l'exemple actual a França), per la qual cosa va dirigir els seus esforços cap al control de les institucions de la Unió Europea," expliquen en el seu comunicat, les diferents organitzacions de l'acte.
Des de la UE i amb els diners dels impostos de l@s ciudadan@s europe@s, estableixen un xantatge continuat sobre els governs nacionals, en la imposició de mesures de privatització dels serveis públics en benefici d'aquests actors, i de lleis que protegeixen els seus interessos per sobre del bé comú (vegeu com a exemple la modificació de l'article 135 de la Constitució Espanyola) i la conseqüència de la qual és el desmuntatge sense pressa però sense pausa de l'Estat del Benestar i la transferència dels diners públics a butxaques privades.
Les reivindicacions dels diferents col·lectius han fet referència a tenir el dret a pensions dignes per a tenir una vellesa digna, acabar amb la bretxa de gènere, abolició dels Plans privats d'ocupació, Residències públiques de gestió pública, pensions i salaris com a mínim del 60% del salari mitjà, com estipula la Carta social Europea, contra l'augment de l'edat de jubilació.
"Els nostres problemes, són els mateixos en tot l'àmbit de la Unió Europea i per tant també les possibles solucions, qualsevol pas donat en la recuperació dels nostres drets, repercuteixen favorablement en la resta dels països", han manifestat els participants en aquesta cimera social a Granada.
També s'ha demanat que les vídues cobrin el 100% de la pensió que cobrava el seu conjuge. Recordem que en aquest moment cobren només el 50% i la majoria de pensionistes han de rebre un complement a mínims, atès la misèria de la seva pensió un cop retallada a la meitat. Un exemple prou il·lustratiu és el de la dona d'un treballador autònom que cobrava 53.020 pesetes mensuals. Quan aquest va morir a l'any 1992, la seva vídua va passar a cobrar 21.022 pesetes i l'estat va haver d'aportar, en concepte de complements a mínims, la quantitat de 10.508 pesetes i amb la revalorització de 1993 va cobrar aquell mes la quantitat de 31.530 pesetes. Avui la pensió que cobra és de 352,70 euros, sumat al complement a mínims de 430, 40, la seva pensió íntegra és de 783,10 euros.
Per descomptat cap euro per a guerres, les úniques guerres que plantegem és contra els evasors d'impostos.
PER UNA EUROPA SOCIAL, VERDA, FEMINISTA, IGUALITÀRIA, PACIFISTA I SOLIDÀRIA GOVERNI QUI GOVERNI A ESPANYA O A EUROPA, ELS SERVEIS PÚBLICS I LES PENSIONS ES DEFENSEN.
Informació obtinguda de Paqui López, portaveu de COESPE a la ciutat de Cádiz.
Sobre la cumbre social en Granada, Ramón Franquesa, miembro de COESPE y asistente a la misma, el día 9 de octubre resumió lo acontecido durante los días en que se realizó la misma, 4 y 5 de octubre. Lo hizo frente a cientos de pensionistas congregados, como cada lunes, en la Plaza Universidad de la ciudad de Barcelona. He aquí sus palabras:
Ramón Franquesa se ha referido a la cumbre social de Granada que tuvo lugar durante los dias 4 y 5 d'octubre, y a la que asistieron representantes de diferentes movimentos sociales y partidos políticos. Una contra-cumbre frente a la que estaban realizando en aquellos momentos los 27 de la UE, más algún invitado que otro, como el presidente de Ucrania, Sr. Zelensky, y donde se trataron temas que nada tenían que ver con el bienestar de los ciudadanos.
"En primer lugar, ha comentado Ramón Franquesa, quiero traeros el fraternal abrazo de todos los miembros de COESPE, venidos de todas partes del territorio del Reino de España, que estuvieron en un foro alternativo a la cumbre de los presidentes de gobierno de la UE, en Granada. Es muy interesante lo que pasó. En primer lugar, es interesante ver que quien dió respuesta a esa cumbre fuimos nosotros, los movimientos sociales, COESPE, el movimiento pensionista, que fue quien organizó el foro. También los compañeros de la PAH, Paco Morote y la gente del Sindicato de Inquilinos. También estaban, también, gente sindicalista responsable de la CGT de Andalucía.
Y fue muy interesante lo que se comentó, porque teníamos pocas posibilidades de dar respuesta a la poderosa cumbre y dado que no podíamos hacer una gran manifestación, puesto que Granada estaba tomada por la policía y el ejército, con el cabreo de la gente que llegaba tarde al trabajo, optamos por hacer una jornada de argumentos, de explicarle a la gente qué está pasando con la vivienda, con 2 millones de pisos vacíos que tienen los bancos y nuestros jóvenes sin poderse emancipar, con unos tipos de interés puestos al servicio de los bancos, para provocar otra oleada de deshaucios, porque quiere decir que la gente no va a poder pagar la cuota de la hipoteca.
Fue muy interesante también lo que nos comentaron sobre las condiciones de trabajo, en particular de Andalucía, pero en términos generales la precarización del empleo. Y nosotros explicamos la situación de las pensiones y de su privatización.
No todo lo hicimos bien, ha reconocido Ramón Franquesa, porque resultó que por error no se grabó nada. Las ponencias de cada uno de los conferenciantes no quedaron grabadas por ningún medio, lo cual fue una lástima, porque el argumentario era para explicarlo a la gente, no para informar a los que se encontraban presentes en la Universidad, donde se realizó el acto. Pero bueno, en fín, algún día aprenderemos a hacer mejor las cosas. No obstante, todas las ponencias saldrán a la luz pública a través de folletos informativos y otros medios de comunicación escrita, es decir, que de una manera u otra la información llegará a la gente, más tarde o más temprano.
Ramón Franquesa, miembro de COESPE y de Marea Pensionista de Catalunya, profesor de economía mundial y autor de varios libros sobre economía, entre ellos "Hablemos de imperialismo hoy", escrito junto a Joan Tafalla y Gugielmo Carchedi, donde exponen "que el capitalismo es un modo de producción particular: necesita crecer. Solo es estable si hay crecimiento, aunque ese crecimiento sea, como evidentemente es, desordenado. Además, el resultado de ese crecimiento no es distribuido entre toda la sociedad de forma proporcional, sino que es capturado en su mayor parte por los capitalistas, aunque estos deben hacer frente a un problema fundamental: el crecimiento genera un excedente de producción, que debe ser consumido para salvaguardar la tasa de beneficio. De ahí se deriva una ley fundamental del sistema capitalista: la tendencia a la expansión territorial, antaño mediante la invasión y colonización de países, hoy mediante mecanismos más sutiles, o no tan sutiles."
Ramón ha continuado su exposición sobre la contra-cumbre social de Granada hablando de la manifestación que se realizó al día siguiente, es decir, el día 5 de octubre. Ésta debía producirse por el centro de Granada, pués el centro estaba cerrado al tránsito, que mejor lugar para una manifestación que un espacio sin coches. Pero, al parecer, el centro de Granada estaba cerrado a cualquier expresión y manifestación y tuvieron que hacerla en la periferia de la capital granadina.
"No permitieron que la manifestación transcurriera por el centro, ha dicho, cosa curiosa porque el centro estaba cerrado al tráfico y los primeros ministros se habían encerrado en la Alhambra, bien lejos de la gente. Los califas construyeron la Alhambra de Granada para estar lejos del pueblo, con altos parapetos, no fuera que los campesinos se cabrearan por los impuestos que sacaban y les pasaran cuentas al califa. A mí me daba la sensación de que los presidentes estaban en el mismo plan. Esa forma que tiene la Alhambra, a modo de barco, una nave surcando el cielo desde arriba de la montaña. Pués bien, a mí me daba la sensación, cuando veías a todos estos tipos, que era el hundimiento del Titanic, dándose orquesta, dándose atracones de comidas, comiendo y felicitándose encantados de haberse conocido unos a otros, mientras que abajo, en el valle, la gente lo está pasando mal. Y lo estamos pasando mal no solo en España.
Quiero traer un ejemplo que nos debe hacer reflexionar. Me refiero a lo que está sucediendo en Suecia. Suecia fue uno de los países con el estado del bienestar más desarrollado de Europa, durante la época de la existencia de la URSS, cuando tenían que competir. Ahora Suecia se ha convertido en el segundo país por muertos de bala por delicuencia del mundo. ¿Qué ha pasado?. Lo que ha pasado es que se ha destruido el tejido social y lo han hecho de varias formas: primero recortando las prestaciones públicas, es decir, todos los servicios de atención al paro, de atención a la juventud, de acceso universal a la educación; en segundo lugar, Suecia ha introducido gente emigrante en malas condiciones y marginada.
No somos conscientes de lo que está haciendo el capitalismo europeo con la emigración. Por una parte, los dejan sin papeles, sin derechos y por otra parte no permiten que nuestros jóvenes se emancipen, formen familias,...Os doy solo un dato, en el primer semestre de este año, por cada nacido en España, incluyendo los nacidos de emigrantes, han llegado tres emigrantes en situación precaria, marginados, con grupos de extrema derecha que atizan, además, el conflicto entre unos y otros. Es una manera de que la clase trabajadora se olvide de los derechos porque llegan trabajadores y vienen a trabajar. Claro que hay delincuentes, pero también hay delincuentes nacidos en España, pero esa gente trabajadora lo hace en peores condiciones, desconectada de las tradiciones de nuestro movimiento obrero.
Todo ello se utililiza para crear mafias, para crear barrios marginales, para crear conflictos religiosos y al final Suecia ha tenido que mobilizar al ejército. Por cierto, quizás no sea lo más inteligente. Lo más inteligente sería volver al estado del bienestar, a la inclusión, al acceso a la educación universal. Pero esta es la Europa que vivimos, una Europa en decadencia y cuando se juntan en la Alhambra no tienen planes para la gente, tienen planes contra la gente. Se reúnen y siguen diciendo que hay mucho déficit y que hay que recortar prestaciones. Eso sí, excluyen del déficit el gasto militar.
Oiga ¿qué diferencia hay entre un euro gastado en sanidad o pensiones y un euro gastado en un tanque?. Los dos producen el mismo déficit. No, es una decisión política de empobrecer a las mayorías, de generar crisis sociales, de intentar provocar que los trabajadores y trabajadoras nos peleemos entre nosotros, por orígen, por nacionalismos, por lenguas, por religiones, les da lo mismo. Lo que quieren es que nos peleemos y mientras nos van robando la cartera por detrás. Porque sí, nos dicen que no hay dinero para la educación y yo tengo que ver cada año como estudiantes tienen que dejar la Universidad porque no tienen dinero. Pero resulta que hay una cadete en la academia militar de infantería que cada fin de semana se la llevan en helicóptero para casa de ida y vuelta, eso representa 5.000 euros cada viaje, 10.000 euros cada semana, 40.000 euros al mes. Y para eso sí hay dinero y mientras tanto se les dice a los estudiantes que vayan a un banco a pedir un préstamo para poder estudiar y matricularse.
Estamos en un país en el que se está empobreciendo a la clase trabajadora y pretenden robarnos las pensiones. Ocultan, no han querido hacer la auditoría, bien alto que lo gritábamos desde abajo y no nos escucharon en la Alhambra, pero vamos a seguir gritando, vamos a seguir exigiendo la auditoría, vamos a seguir exigiendo subidas salariales con el coste de la vida y subidas de las pensiones con el coste de la vida. Porque éstos son una caterva de corruptos. Ahí en la Alhambra se encontraban ellos encantados de conocerse unos a otros y aparece el Sr. Zelensky pidiendo dinero y se publica esta semana que cuando fue a Naciones Unidas, en Nueva York, su mujer se gasta más de un millón de euros y aparece en la red, mientras los jóvenes ucranianos se van matando y a nosotros nos van robando quitándonos dinero de la pensión para gastarlo en municiones y que sigan muriendo jóvenes y pretenden que nos resignemos.
No podemos aceptarlo y tenemos el deber de explicarle a la gente, como hicimos en el foro de Granada, que hay otro camino, un camino que intenta arreglar problemas, que intenta buscar acuerdos, que intenta que las gentes puedan convivir y no acabar en la guerra. Pero ¿qué ha pasado en Palestina? llevan 20 años negando cualquier proyecto de inclusión del pueblo palestino y al contrario, con un régimen teocrático en Israel cada vez más racista, cada vez más excluyente, cada vez más violento con la població árabe, en lugar de buscar salidas. Claro que cuando la convivencia está deteriorada son difíciles las salidas, pero hay dos caminos: intentar buscar caminos de paz, de conciliación, de negociación o insistir en la guerra, que no lo olvidemos, es negocio para una minoría.
En un mundo que lo que necesita es paz, que lo que necesita es que nuestros chavales puedan estudiar y puedan mejorar la sociedad, que necesita que los mayores signa cuidando de sus nietos y sigan ayudando a sus hijos, porque eso también sirve para construir sociedad. Una sociedad que gaste menos en armas y que en cambio gasten mucho más en poder curar y cuidar a la gente.
Pero el camino que ellos han escogido, de momento, es el de la nave del Titanic, navegando entre nubes ahí en la Alhambra, ni una palabra de sanidad, ni una palabra de desarrollo, ni una pablabra de protección social. Eso sí, a ver como seguimos apoyando a la inversión privada, apoyando a esos bancos que ya nos robaron en el 2008 y ahora quieren volver a pasar la mano otra vez, cuando las condiciones financieras se están deteriorando por las mismas razones. Por el fraude financiero, por la especulación, por los paraísos fiscales que permite la UE dentro del territorio de la propia Unión Europea.
Hay otro camino, pero lo vamos a tener que pelear. Si nos quedamos en casa esto va a acabar muy mal. Pero frente a esta situación unas cuantas organizaciones nos encontramos en Granada los pasados 4 y 5 de octubre y el próximo día 28 estaremos en Madrid. Estamos teniendo muchas adhesiones del mundo sindical, estamos teniendo incorporaciones de los movimientos sociales, estamos teniendo salutaciones de sindicatos de toda Europa, porque también en Europa se están moviendo los pensionistas. No sale en la TV., pero en Francia, en Mónaco, en Italia la gente se resiste a que se privaticen las pensiones. No estamos solos, pero vamos a tener que pelear para conseguir darle la vuelta a ese Titanic que pretende que nos hundamos todos con ellos.
Hay otro camino, el camino de la fraternidad, de la paz, del progreso para todos, que es el camino que marca la gente que intentamos marcar nosotros en la medida de nuestras fuerzas. El día 28 todos a Madrid.
Gobierne quien gobierne, las pensiones se defienden."
Informació i imatges de Maxi Martos, redactor del blog de las afueras.
El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, juntament amb altres mandataris, en la reunió de la Comunitat Política Europea | Pool Moncloa/Fernando Calvo.
Acords de la cimera dels voltors.
No sabem a quina raça, planeta o galàxia pertanyien els personatges que s'han reunit a Granada aquests dies, 4 i 5 i 6 d'octubre, però, pel que han acordat aquests voltors han de pertànyer a alguna multinacional armamentística. Aquest tipus de multinacionals, igual que els fons d'inversió i alguns bancs, sempre han volgut fer-se amb els recursos del planeta terra a costa de les vides humanes que siguin necessàries(extractivisme). El comportament dels oligarques de Rússia envaint territori Ucraïnès, per veure's amenaçada per l'entrada d'Ucraïna en l'OTAN, amb el que tindria míssils a la seva frontera apuntant a la seva població és inadmissible. Ja va haver-hi una crisi idèntica en la dècada dels 70, quan els EUA va instal·lar míssils en Turquia apuntant a l'URSS i l'URSS va instal·lar míssils a Cuba apuntant als EUA i es va resoldre, per sort, retirant tots dos països els míssils apostats en Turquia i Cuba.
El cop d'estat contra Viktor Yanukovich, triat democràticament president d'Ucraïna, orquestrat per representants dels EUA, d'Europa i de la vella guàrdia hitleriana ucraïnesa, va ser motivat per la signatura d'un tractat comercial entre Ucraïna i Rússia, o millor dit, entre certs oligarques ucraïnesos i els oligarques russos. Aquesta decisió no va agradar massa a aquells oligarques que volien signar un acord comercial amb els oligarques de la UE. Així que aquests últims van donar un cop d'estat i van començar a enviar tancs i forces militars des de Kíev contra els habitants de la regió de Donesk, majoritàriament pro-russa, en 2014. I des de llavors ja portem més de 400.000 morts. No tenen vergonya.
Referent a la guerra d'Ucraïna els acords han sigut els següents:
El president Sánchez ha mantingut una trobada bilateral amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a qui ha traslladat el suport d'Espanya a Ucraïna en el camí a la pau. Tots dos líders han tingut ocasió d'abordar la situació actual del conflicte.
Al llarg de la tarda, Pedro Sánchez ha mantingut una reunió amb Petteri Orpo, el primer ministre de Finlàndia. Es tracta de la primera trobada bilateral entre tots dos líders, durant el qual han abordat alguns dels desafiaments comuns entre els dos països, com la despoblació i totes les qüestions lligades al repte demogràfic. A més, han tractat assumptes lligats a la seguretat, com el conflicte a Ucraïna o la recent adhesió de Finlàndia en l'OTAN.
De les converses mantingudes entre el president Sánchez y alguns líders europeus, entre ells el president Volodímir Zelenski es desprén el següent:
- Que els oligarques europeus, nordeamericans, turcs, etc..(les empreses armamentístiques) continuaran folrant-se'n enviant material bèl·lic-militar a Ucraïna per a incrementar el nombre de morts que s'estan produint (fins al moment ascendeix a 500.000 persones el nombre de morts, segons fonts de la premsa de EEUU)," però tot això en el camí a la pau, evidentment."
- Que els oligarques americans i europeus, no pensen considerar, ni per un moment, la possibilitat d'arribar a un alto-el-foc, o a la signatura d'un tractat, o d'un armistici. Ni acords de Minsk I, ni acords de Minsk II, ni acords a Turquia, ni ....Al contrari, fins que no desaparegui de la faç de la terra l'últim rus, ucranià o europeu, no pensen parar. Per cert, els alemanys van envair l'URSS durant la segona guerra mundial i va ser a l'URSS on els alemanys van perdre la guerra i els russos van perdre gairebé 30 milions d'éssers humans, més civils que militars.
- En aquesta ocasió la guerra a Ucraïna y la despesa militar, motivada per aquesta, és l'excusa perfecta per a retallar drets socials, molt més del que van retallar amb la crisi provocada pels bancs amb el seu meravellós producte "les subprimes", en 2008, que va pagar el poble. Un poble que en la seva vida havia sentit a parlar de subprimes, de Lehman Brothers, ni de tituls actius tòxics (calificats amb la AAA, per tothom) ni de vendrel's a altres bancs, etc.. Però qui collons sap encara avui dia qué vol dir tota aquesta merda. Però si sabem qué vol dir que els politics europeus i nacionals, administradors de les oligarquies i les multinacionals, ens retallessin la sanitat (llistes d'espera interminables, com la història interminable, però amb morts de veritat), retallessin els salaris, retallessin les pensions (augments del 0,25%), retallessin els pressupostos per a educació, per a inversió en Universitats, en Residències públiques per a la gent gran. Tot això gràcies als bancs i ara gràcies a la guerra i als fons Next Generation que haurem de retornar.
La cimera dels voltors respecte a la immigració . En clau d'ironia.
Hem de fer memòria i recordar en quantes ocasions els pobles africans i Sudamericans han envaït Europa i els EEUU. Quantes morts s'han produït a conseqüència d'aquestes salvatges invasions. Quants esclaus blancs han fet els pobles africans, per fer-los servir com a mà d'obra gratuita pels seus conreus. Els genocidis que han protagonitzat el congolesos entre el poble belga, per aconseguir el cautxú per fabricar els seus vehicles. Les masacres contra els homes blancs d'Europa, Asia i els EEUU, portades a bon terme per la necessitat que té el mercat africà de productes electrònics i en el qual hi participen també els ciutadans africans, etc.. I si analitzem i recordem aquesta història de fa més de 500 anys, aleshores entendrem perquè Europa no vol que entri cap africà més al seu territori, ni cap Sirià que fuig de la guerra, ni....Es normal que els líders europeus no permetin que entrin en el seu territori cap home de color després de les salvatjades que han fet els pobles africans i sudamericans en tot el món.
Podem deixar de banda l'ironia.
El Congo, antic Zaïre, és el teatre d'una guerra d'acaparament de fonts de minerals que va començar l'any 1996. Ha causat la mort d'entre sis i deu milions de Congolesos. La idea de crear un tribunal penal internacional per aquesta matança ha desaparegut de l'agenda internacional, l'esperança de justícia per als milions de victimes y de llurs famílies, ha volat, aspecte aquest que consacra la total inmunitat en profit dels responsables dels crims comesos al llarg del conflicte.
La guerra, que encara perdura, ha estat portada a terme pels dos principals aliats militars dels Estats Units a la regió dels Grans Lacs, que són l'Ouganda de Yoweri Museveni y la Ruanda de Paul Kagame, on les seves forçes militars han estat formades, equipades y adiestrades pels Estats Units i la Gran Bretanya. Per no cridar l'atenció, els atacs contra el Congo s'han fet durant les campanyes electorals de l'Amèrica del Nord (finals de 1996, finals de 2008, finals de 2012, ..) per les armades de dos països, i que es fan passar per rebelions dels mateixos habitants del Congo. El principal objectiu de la guerra és acaparar els jaciments de coltan, de les quals el Congo poseeix les principals reserves mundials, així com d'altres minerals apreciats per l'industria i el mercat dels productes electrònics (telèfons portables, ordinadors, cònsoles de joc, missils balístics, etc..).
Sobre el terreny, aquest acaparament es fa sobre un fons de masacres, de violacions a gran escala i del desplaçament forçat dels pobles, amb l'objectiu final d'eliminar les poblacions autòctones dels territoris rics en minerals que Ruanda i Uganda desitjen anexionar-se.
Aquestes matançes, realitzades per respondre a les necessitats del mercat dels productes electrònics i dels quals els consumidors participen indirectament, recorda un altra . Fa un secle per respondre a les necessitats del mercat de la industria del automòvil, el Congo, sota l'administració del rei dels Belgues Leopold II, va ser el teatre d'una masacre a gran escala en el marc de l'explotació del cautxú per a la fabricació de neumàtics. La tragèdia va representar la mort de 10 milions de Congolesos, és a dir, ben bé la meitat de la població del país.
Jan Vansina, professor emèrit d'història i antropòleg de la Universitat de Wisconsin, va escriure:
"Mai a la vida, que nosaltres sabem, una explotació per un Estat i per un cap d'Estat ha provocat tantes crueltats tant monstruoses com les enregistrades al Congo per Leópold II, sota la direcció dels concessionaris controlats totalment pel rei."
La població del Congo va restar reduïda a la meitat en 1919.
El Congo aviat es podria veure atrapat per una nova tragèdia al voltant d'un tema molt més important que el cautxú i el coltà: l'aigua. De fet, davant l'assecament del llac Txad, l'atenció se centra cada cop més en les "abundants aigües" del riu Congo i els seus afluents, que podrien ser objecte d'una altra presa voraç, és a dir, "una nova tragèdia en un gran escala per a les poblacions congoleses. En un article titulat "Després del saqueig dels minerals, aviat el saqueig de l'aigua dolça de la RDC, or blau del segle". L'investigador Sinaseli Tshibwabwa explica les conseqüències del projecte Transaqua, ja que és aquest projecte el que consisteix a desviar les aigües de la conca del Congo per abastir el llac Tchas. Conseqüències catastròfiques per a les poblacions congoleses i els ecosistemes del país. El senador Modeste Mutinga Mutuishayi parla francament de la "Guerra de l'Aigua" que seria a les portes de la RDC.
El govern alemany encara està pagant reparacions per l'invasió d'Europa. Àfrica espera ésser reparada per tots els danys causats per Europa i els EEUU en el seu territori.