Lluisa, activista de Marea Pensionista, llegeix el manifest que va ser confeccionat per totes les organitzacions participants en la manifestació del 28 d'octubre a Madrid.

@valido66

 

♬ sonido original - valido

 

Pensionistes llegint el manifest, que per la seva llargada s'ha llegit entre tres jubilats.

 

MANIFEST DEL 28-O

 

"Hem de denunciar que la convocatòria ha patit dificultats d'aprovació administrativa i política per part de l'Ajuntament de Madrid, qüestionant l'accés, el recorregut i la possibilitat d'un escenari. Cal destacar que en marxes prèvies mai s'han produït alteracions de l'ordre públic i que hi ha hagut una clara voluntat de reduir l'impacte de la mobilització i el dret d'expressió i manifestació de la ciutadania. Denunciem la concepció del dret a la lliure circulació i a l'ús d'espais públics restrictiu pels responsables polítics del PP, partit governant a la ciutat.

Tanmateix hem aconseguit que milers de persones ens manifestem a Madrid convocades per les plataformes i moviments de pensionistes dels Pobles i Comunitats de l'Estat. I ho fem perquè sabem que la manera que tenim per assolir els nostres objectius és lluitar fins a aconseguir-los.

Per això és tan important les mobilitzacions que estem impulsant i de les quals la d'avui és un reflex les milers de persones que som aquí i d'aquelles que els ha estat impossible acudir per a la nostra mobilització.

Amb la manifestació d'avui diem alt i clar, als qui ens governen avui i als qui ens governaran demà, que els problemes de les persones pensionistes no només no han desaparegut sinó que l'increment del cost de la vida està empitjorant dràsticament les nostres condicions de vida. La pujada imparable dels preus de la cistella bàsica ens posa cada vegada més difícil accedir a una alimentació sana i als medicaments, a unes condicions habitacionals dignes que garanteixin la mobilitat i una temperatura adequada a les nostres cases, a l'accés als servei sociosanitaris d'atenció a la dependència, a residències amb condicions dignes, etc.

Salaris i pensions públiques estan perdent poder adquisitiu mentre les grans empreses baten mes a mes rècords de beneficis. L'avaria empresarial i l'especulació són la causa fonamental de la carestia de la vida i no les pensions públiques o els salaris.

El 51,2% de les persones pensionistes tenen pensions inferiors a 1000 euros.

Aquesta manifestació és el punt i seguit de la nostra lluita que no va a parar fins a aconseguir les reivindicacions contingudes en l'escrit que hem lliurat als grups polítics del Congrés:

1. Pensió mínima de 1080 € amb efectes retroactius a gener de 2023, amb l'objectiu d'assolir el 60% del salari mitjà recollit a la Carta Social Europea.

2. Restablir per al desembre d'aquest any la paga compensatòria per la pèrdua del poder adquisitiu de les pensions. La pujada anunciada pel Govern recollida en la reforma de les pensions continua sent insuficient per recuperar el poder adquisitiu de les pensions.

3. Recuperar la revalorització anual de les pensions en funció de l'IPC real.

4. Acabar amb la bretxa de gènere en pensions (que és del 32,65%), amb mesures efectives.

5. Derogar els coeficients reductors de la jubilació anticipada amb 40 anys cotitzats. Aquesta reivindicació està recolzada per 16 PNL en parlaments de les 17 CCAA, 2 PNL al Congrés dels Diputats i una moció al Senat. A més ha estat admesa a tràmit davant el Parlament Europeu una moció contra aquesta injustícia i el tracte discriminatori a què aquest i anteriors governs ens tenen sotmesos, donant veu a més de 800.000 afectats a Europa.

6. Exigim que la recuperació del cost de la vida sigui de pensions públiques i salaris. Si es degraden els salaris, augmenta el risc de dificultats per a la Seguretat Social.

7. Les pensions públiques no s'han de privatitzar. Imposar a través de convenis col·lectius, el desviament de cotitzacions a fons privats de pensions amenaça el sistema de la Seguretat Social i el propi sistema públic de pensions.

8. El nou govern ha de complir la llei i realitzar immediatament l'auditoria publica dels comptes de la seguretat social i deixar de privatitzar les seves propietats (terrenys, edificis, etc.).

9. Eliminació del requisit exigit de 2 anys de cotització en els quinze últims anys per poder accedir a la pensió.

10.Restablir l' edat de jubilació en 65 anys i 15 anys de cotització per al càlcul de la pensió.

11.Garantir la taxa de reemplaçament de salari i pensió per sobre del 90% per a salaris inferiors a 1.500 € i 80% per a la resta.

12.Que així mateix es pari el procés de privatització del patrimoni de la Seguretat Social que s' està produint, amb la constant i encoberta venda d' actius, immobiliaris i altres.

13.Obertura d'un diàleg permanent amb els moviments i plataformes de pensionistes que signen aquesta declaració per estudiar la derogació de les retallades establertes en les reformes del 2011, 2013, 2021, 2022 i 2023.

Després de convocar aquesta marxa, que ha sigut boicotejada amb impediments per part de l'Ajuntament de Madrid, el Govern ha transmès a través dels mitjans de comunicació que aquest any la pujada de les pensions se situarà al voltant del 4%. És una bona notícia que un govern en funcions abordi amb claredat el compromís de revaloritzar les pensions.

Però volem dirigir-nos a l'opinió pública per clarificar que:

1) La pujada anunciada és positiva, però no cobreix la totalitat del poder adquisitiu perdut els darrers anys per la congelació de les pensions que va imposar el govern Rajoy. L'IPC real està molt per sobre del 4%. A més, s'han anul·lat mecanismes compensatoris com la paguilla, que exigim es restitueixi i mantingui.

2) Estem al costat de les persones treballadores per exigir que la recuperació del cost de la vida sigui de pensions públiques i salaris. Si es degraden els salaris, augmenta el risc de dificultats per a la Seguretat Social.

3) El nou govern ha d' assegurar que la pensió mínima arribi, com estableix la Carta Social Europea, al nivell del 60% del salari mitjà, igual que el Salari Mínim Interprofessional. Les pensions no s' han de fixar amb relació a indicadors de pobresa, sinó a indicadors salarials, com salaris indirectes que són.

4) Les pensions públiques no s' han de privatitzar. Imposar a través de convenis col·lectius el desviament de cotitzacions a fons privats de pensions, amenaça el sistema de la Seguretat Social en restar-li ingressos i d'altra banda situa en risc evident el futur dels qui se'ls obligui a tenir aquests fons, atesa la seva falta de rendibilitat i el seu altíssim risc de col·lapse, demostrat repetidament i contínuament a tot el món.

5) El nou govern ha de complir la llei, i fer una auditoria publica dels comptes de la Seguretat Social i deixar de privatitzar les seves propietats (terrenys, edificis, etc.). El relat que el sistema és insostenible és purament una campanya publicitària per mirar de justificar la seva privatització i depredar l'estalvi popular creat amb les cotitzacions de la classe treballadora durant decennis.

Som conscients que, per assolir aquests objectius, ara més que mai, és important la mobilització i l'organització. Volem recordar a tota la ciutadania que el futur de les pensions públiques depèn de la mobilització social.

Aquests dies s'ha fet públic un compromís programàtic de govern que, a diferència de la legislatura anterior, no assumeix els compromisos concrets que venim exigint des de la nostra mobilització i que s'han recordat en aquest acte. Per això és més necessari que mai que redoblem l'organització i la pressió social perquè no quedin oblidats ni postergats.

Compartim aquesta mobilització de llarg recorregut amb les persones treballadores en la seva lluita per defensar els salaris davant l'augment del cost de la vida. Desenes d'organitzacions de treballadors d'Espanya i Europa estan expressant la seva solidaritat amb la nostra mobilització.

És imprescindible que la lluita per la distribució justa de la riquesa s' estengui a tota la societat i imposi una nova lògica que posi per davant la defensa dels drets socials.

Mentre augmenten els beneficis de la banca i l'IBEX, no podem permetre que els drets laborals i socials se segueixin degradant.

No obstant això, això és el que exigeixen el poder financer i la Comissió Europea al nou Govern: menys despesa social, més interessos per a la banca (i més desnonaments), més despesa militar, etc.

La lluita en defensa del Sistema Públic de Pensions s'emmarca en la lluita per defensar els drets socials, perquè els pressupostos públics i les lleis es posin al servei de la gent. Per això és tan important que siguem capaços de sincronitzar i complementar la nostra lluita també amb els moviments socials que defensen el dret a l'habitatge, la sanitat pública, residències dignes o l'accés a l'educació.

Agraïm a la presència i suport de les organitzacions socials i sindicals que avui són aquí i amb qui compartim la necessitat de continuar treballant junts i solidàriament.

Sabem que els temps que s'acosten no seran fàcils. L'exigència de majors sacrificis socials per pagar el deute extern, quan alhora es multiplica la despesa militar i se silencia la contestació social i es persegueix la dissidència amb lleis i un soroll mediàtic que tracta d'ocultar el malestar real, no anuncien un futur esperançador.

Però no acceptem que els nostres fills i filles hagin de viure en un món encara pitjor. Per això el conjunt de moviments pensionistes ens conjurem a buscar espais de trobada i acció amb els moviments socials i sindicals per obrir un altre camí que reverteixi l'empobriment que ens amenaça.

Només units podrem forçar el poder econòmic i polític a garantir les pensions i els drets socials. Davant l'egoisme infinit dels qui creuen controlar el món, junts i units serem capaços d'imposar una altra lògica: repartiment equitatiu de la riquesa que permeti a la majoria accedir a unes condicions de vida dignes.

Només la mobilització social continuada pot obrir aquest camí i això exigeix compromís col·lectiu, confluència entre moviments, acció efectiva als barris, centres de treball i estudi.

Governi qui governi, els salaris dignes i les pensions públiques defensen!

Madrid, 28 d'octubre del 2023

ASJUBI40 (Associació de Jubilació Antiga sense Penalització)

COESPE (Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions)

EHPM (Moviment de Pensionistes d'Euskal Herria)

MADPP (Moviment Andaluz per la Defensa de les Pensions Públicas)

MODEPEN (Moviment Gallec de Defensa de las Pensiones y Servicios Públicos)

UNIDAD COESPE (Coordinadora Estatal de Pensionistes)

PLATAFORMES DE PENSIONISTAS de Badajoz, Móstoles…"

Angel Tubau durant la seva intervenció davant els pensionistes.

"Aixequem l'ànim, ha dit Angel Tubau, perquè després d'una victòria com la del dissabte, malgrat la situació difícil que existeix hem d'estar contents. La manifestació ha estat un èxit no perquè s'hagi aconseguit les reivindicacions que plantegem, sinó perquè malgrat tots els obstacles, de tots els que van voler que aquesta manifestació no es realitzés, des de tot el país, des de tots els pobles d'Espanya vam estar presents i aquesta presència és un advertiment els governs, als poders públics, a les grans organitzacions que no cedirem.

I ara que s'està discutint l'aprovació de govern no se si vau veure amb detall la plataforma comuna de PSOE i SUMAR. Diuen moltes genialitats i algunes no són falses. Plantegen, per exemple, que es mantindrà el poder adquisitiu de les pensions, segons l'IPC. Sabem el parany que hi ha darrere, però estan obligats a dir-ho, vol dir que la continuïtat de la nostra lluita ha pagat ja i que hem de seguir en aquesta via, sense cedir.

Hi ha un aspecte que voldria ressaltar. Mireu, per militància sindical, que mai he ocultat, conec a bastant gent de les organitzacions sindicals, potser no de les que van amb bandera i criden, sinó les que estan en les empreses. Jo vaig veure desenes de comitès d'empresa sencers, que eren allí. Potser no cridaven molt, però eren allí i estem rebent aquests dies el pronunciament de moltes seccions i comitès d'empresa, particularment, sobre l'exigència de l'auditoria per a demostrar que el sistema és sostenible. Per això, hem de continuar en aquest esforç d'implicar les grans organitzacions i a les petites també, és clar, en aquesta batalla, perquè és una batalla comuna i hem d'anar per objectius comuns. És l'única manera de vèncer.

En segon lloc, amics i amigues, ahir va haver-hi a Catalunya 55 concentracions enfront dels ajuntaments en solidaritat amb el poble palestí. Parlo de Catalunya, parlo de la resta d'Espanya, perquè ahir va haver-hi manifestacions en tots els llocs i particularment a Madrid. I a Madrid va ocórrer un fet inèdit. És l'únic país, juntament amb Irlanda, en què hi ha ministres que participen en la manifestació. És un problema? NO, és bo. Jo no se perquè ho fan, ho fan per maniobra?. Doncs no ho se. Tant de bo que fora una maniobra que serveixi per al poble palestí, perquè és important que una Vicepresidenta del Govern i una Ministra fossin allí, perquè això obliga també al govern en funcions a tenir en compte aquesta situació.

Jo crec que és molt positiu, perquè, què ocorre? . Mireu, el govern d'Israel té el dret a la massacre, l'anomenen el dret a defensar-se, dret a massacrar. Això forma part del que anomenen el dret internacional, és a dir, el govern d'Israel és l'únic govern en el món que té el dret a massacrar, el dret a la massacre. I per què té aquest dret? , perquè té el suport indiscutible i irrestricte de l'administració nord-americana i la complicitat dels governs europeus, inclòs el nostre. Si no tingués aquest suport i no tingués la complicitat dels governs europeus no podria fer el que està fent, perquè l'exèrcit d'Israel, que no és un Estat, hi ha un exèrcit que té un Estat, viu exclusivament de les subvencions i de l'ajuda militar dels EUA, dels països de l'OTAN i de la Unió Europea. Això és l'Estat d'Israel.

L'Estat d'Israel no representa als jueus, la majoria dels jueus en el món, particularment els EUA, estan en contra de la política de Netanyahu. És un escàndol que es digui representant d'un poble que ha estat perseguit. Això és fals. Per això, companys i companyes és fonamental continuar mobilitzant-nos en suport al poble Palestí, perquè és un suport a tots els pobles que volen la pau i és important la vostra presència, perquè en totes les concentracions havien pensionistes i és normal. Al costat de joves hi havia pensionistes. Jo us vaig veure a tots o una bona part de vosaltres ahir, tant a Madrid, com aquí, com en totes les ciutats on s'estan realitzant aquestes manifestacions i hem de continuar."

Angel Tubau ha finalitzat el seu discurs amb aquestes paraules:

"En tercer lloc, hi ha un aspecte de la guerra que s'oculta. Hi havia 16.000 treballadors de Gaza que anaven a treballar a Israel, els han acomiadat a tots i a 5.000 d'ells els han ficat en un camp de concentració al Sud d'Israel. I estan acomiadant dels seus treball a aquells palestins que són palestins. És a dir, al costat de la massacre contra la població de Gaza, existeixen els atacs contra els treballadors que són d'origen palestí i que defensen al seu poble. És per això, per la qual cosa lluitar en suport del poble palestí és lluitar per totes les seves reivindicacions, és a dir:

alt a la guerra, alt a la massacre, alt a la complicitat del nostre govern."

 

Ramón Franquesa al mig de la imatge, un cop finalitzat el seu discurs, a l'esquerra la Lluisa i a la dreta els músics que han intervingut avui com a colofò de l'acte reivindicatiu.

No és una guerra, és un genocidi.

Efectivament, estem davant un genocidi desgraciadament. Cal fer un gran esforç per denunciar aquesta situació. Mentre en aquest món es pugui matar a nens, bombardejar hospitals, saltar-se durant decennis les resolucions de l'ONU, perquè viurem en un món que en qualsevol moment pot saltar per l'aire, en un món insensible al dolor de la gent. Aquest mateix món que tolera la mort dels nens, també tolera la mort dels ancians, també és indiferent a la gent que passa fam en el món, a la gent que ho perd tot per l'ambició dels bancs, a la gent que no pot accedir a una sanitat decent i per tant els de baix, la gent comuna, la gent que ens sembla inacceptable que s'assassinin a nens, que ens sembla inacceptable que un país secundat pel que ha estat fins ara el país més poderós del món, durant decennis, s'hagi saltat les resolucions de l'ONU.

La hipocresia que té aquest assumpte, perquè és que l'Estat d'Israel existeix gràcies a una decisió de l'ONU, en els anys 40. I ara resulta que aquest estat, quan l'ONU estableix que s'ha de reconèixer el dret del poble palestí a viure en pau, a tenir un territori, a tenir fronteres, a tenir vida econòmica i no vida d'esclaus, com explicava Angel, els milers de treballadors palestins que han de treballar en la seva terra com a estrangers, perquè sí, treball no manca, l'ús d'aquesta mà d'obra entra en el sistema, produeixen i produeix plusvàlua que després exporta Israel.

I això és alguna cosa que moltes vegades es perd de vista. I sembla que el govern actual l'hagi après dels seus anteriors botxins, perquè en Auschwitz havien fàbriques. Els alemanys tenien als seus presoners, que eren jueus, que eren soldat soviètics, que era poble polonès, poble gitano, els tenien en els camps de concentració treballant produint, produint armes, produint sabates, produint mercaderies, produint productes químics per a ells enriquir-se i poder continuar amb la guerra. I avui Gaza, Cisjordània són veritables camps de concentració, on 2 milions de persones a Gaza no tenen ni dret a sortir a l'estranger, estan confinats entre la mar i el desert i la seva única opció és treballar per a les multinacionals, que exporten allò que produeixen a la resta del món a preu de saldo. I amb aquest món cal acabar, perquè mentre queda gent que treballi en condicions d'esclavitud, tots els ciutadans del món vivim pitjor.

Per tant, tot el sentit a participar en les mobilitzacions en solidaritat amb el poble palestí, per a acabar amb aquest genocidi i obrir un camí de pau que resolgui problemes i no que els creï.

Perquè aquí hi ha alguns que estan obstinats que si no obren una guerra cada any no s'estan tranquils. Si no aconsegueixen que aquest món uns es fiquin contra uns altres, disputin per religió o per nacionalitat, no estan tranquils. Ens volen als de baix morint en les guerres, en l'exclusió, perquè viure en aquests camps de concentració no és vida. Quina imatge tenen els nens i nenes de Palestina que mai han sortit dels camps de concentració? Quina imatge del món, per cert, tenen els nens saharahuies confinats enmig del desert? És aquest un món que garanteix els drets humans? o és un món que on ens porta és a més guerra, més misèria i a més dificultats?. Som, per tant, clarament solidaris i partidaris d'una pau i que immediatament es pari la guerra, immediatament. Que es posi l'ONU al mitjà de la línia, entre ambdós contendients i s'iniciïn negociacions per a donar dignitat humana a tothom.

Ramón Franquesa ha continuat explicant que els pensionistes estem en aquesta línea  quan defensem les pensions.

Hem fet, com s'ha explicat aquí una manifestació molt important a Madrid. Mireu, ha costat enormes esforços. Hem tingut el món en contra, uns perquè ens deien que mentre no hi hagi govern per a què manifestar-nos, que no feia falta que esperéssim. No, nosaltres ens hem cansat d'esperar. Volem recuperar el valor de les nostres pensions ara i sabem que surti el govern que surti cal pressionar-lo des del carrer. Això és el que ens ha ensenyat la vida aquests últims anys. Només quan hem estat al carrer forts i units hem aconseguit alguna millora. I si no ho hem fet així, ens han pres el pèl. Per això hem hagut de mantenir la mobilització.

Després ens hem trobat uns mitjans de comunicació que ens han silenciat tant com han pogut. A mi m'han entrevistat aquesta setmana un munt de mitjans i els mateixos xavals que et cridaven, amb els quals parlaves, deien: "no, ara et gravem, t'agafem, però això ho emetrem l'endemà, quan feu la manifestació, no sigui que estiguem convocant a la manifestació." I la culpa, per descomptat no era dels xavals que ens venien a entrevistar i es preocupaven. Aquesta manifestació ha estat ignorada pels mitjans. I, per cert, ara estava veient l'informatiu de la 6a. que informava la gent que érem 4.000 a Madrid. Mana ous. Han de tenir un sistema de comptabilitat estupend, vagi,  com el compte de beneficis el calculin d'aquesta manera....¡ És a dir, aquells que no van veure ple el carrer d'Alcalá, la Plaça del Sol, que no van veure plena la Castellana es pensarien que érem 4.000. Com, per cert, hauran informat que les nostres companyes i companys a les Illes Canàries o a les Illes Balears aquest mateix dia i a la mateixa hora estaven en manifestació solidària amb nosaltres, perquè no es podien pagar l'avió."

"Ens poden intentar posar sota la catifa , però continuem vius i amb molt bona salut, més fortes i enpoderades/rats que mai."

Ramón Franquesa en una foto de archivo de lasafueras.info.

 

Ramón ha continuat el seu discurs fent referència a les tasques que tenen els pensionistes a partir d'ara.

"I ara, ha dit,  se'ns vénen algunes tasques. En primer lloc, vull destacar també una cosa de la mobilització d'enguany. Més de 30 organitzacions sindicals i de treballadors de la resta del món nos van enviar comunicats de solidaritat. Des del Perú a Xile, l'Índia, Grècia, Portugal o França. Missatges de solidaritat amb la nostra manifestació. Aquestes gents, les seves associacions, estaven també amb nosaltres.

Potser no li hem donat la importància que tenia això, però la té i molt, perquè resulta que no estem sols. Farem córrer per les xarxes les llistes d'aquestes organitzacions que s'han solidaritzat amb la nostra lluita, perquè també és la seva lluita, perquè a tot arreu estan intentant robar als pensionistes. També a Alemanya, a Txèquia, a Anglaterra i ens volen agafar dispersos.

Per descomptat, les companyes i companys suecs no s'hauran despertat amb un telenotícies a Estocolm explicant la concentració que ha tingut lloc a Madrid de pensionistes i altres marees i organitzacions. Com no siguem nosaltres els que enviem fotos, barallem i creem xarxa NO EXISTIM i, per tant, aquesta lluita cal confirmar-la.

Hem tingut la participació de sindicats alternatius, que ens han acompanyat. Hem tingut també, com deia Angel, per primera vegada, desenes de seccions sindicals i comitès d'empresa s'han solidaritzat amb la manifestació. Una manifestació que demana l'auditoria, que demana que en els convenis col·lectius no s'accepti privatitzar les pensions.

I clar, ens assabentem per la TV que la patronal de la construcció està encantada que enguany es comencin a desviar part de les cotitzacions socials als fons privats de pensions del Santander o de la Caixa. I nosaltres tenim la nostra estratègia: dir-li als treballadors que no ho acceptin. Curiosament, aquests acords són entre patronal i sindicats, d'alguns sindicats. Als sindicats no els hem vist en la TV. explicant les virtuts d'aquests plans, només veiem a la patronal. I els sindicalistes, les seccions sindicals encara no s'han assabentat de tot això.

Us penseu que li ho explicaran per TV o per la premsa? NO. Ens queda un treball a nosaltres d'anar centre de treball per centre de treball, de manera oberta, respectuosa amb totes les afiliacions sindicals a dir-los: us esteu jugant el vostre futur, no podeu permetre que en els convenis col·lectius es desviï ni un sol euro a les pensions privades. I això està passant, encara que no us assabenteu. Per això, comitès d'empresa com John Deer o Renfe, o les desenes de comitès que s'han solidaritzat amb nosaltres estan al nostre costat."

Però ara queda la cosa més difícil que és anar amb ells, explicar-ho, fer pedagogia, arribar als treballadors i mostrar que hi ha un altre camí, el camí de l'auditoria, de dignificar la Seguretat Social, el camí de dir-los als joves que ells poden i han de tenir pensions, però han de barallar perquè en el seu contracte comptin per a les pensions, les seves empreses cotitzin, no acceptin treballar com a aprenentes, com a xavals en formació, com a pràctiques, totes aquestes fórmules que s'inventen per a robar-los als nostres joves el dret a una pensió futura.

Cal parlar amb ells directament i dir-los, perquè aquí tenim molta experiència: "ull que després et falten dos mesos de  cotitzacions i et foten una retallada en la teva pensió que et quedes patidifus i a tu t'estan contractant mig any, un any i mig com a becari i t'està passant la vida. Que van a per tu." Haurem de fer aquesta pedagogia.

I, finalment, un altre element molt important en la nostra mobilització és el fet que ens han acompanyat els moviments socials i COESPE, Marea Pensionista estem per unir als moviments socials, perquè tenim un conflicte comú. Aquells que volen privatitzar les pensions són els mateixos que privatitzen hospitals i les residències. Els que volen retallar els drets dels pensionistes, retallar també els drets per a accedir a la Sanitat o l'Educació són els mateixos. I els que estem defensant a la gent ens hem d'unir.

Hem tingut trobades amb la PAH, que estan terroritzats perquè la pujada dels tipus d'interès tirarà a centenars de milers de famílies al carrer aquest pròxim any i aquesta lluita és la nostra, perquè us pot semblar que com nosaltres, els pensionistes, no tenim hipoteques, que més ens dóna. Doncs no, perquè si pugen els tipus d'interès afectarà el valor dels nostres habitatges, perquè vol dir que t'estan desvalorant el teu habitatge, a través d'una hipoteca inversa o qualsevol mecanisme semblant. T'estan desvalorant el que tu tens, en favor d'aquells que han guanyat un munt de diners enguany, com el Banc Santander. Perquè clar, les pensions no es poden pujar, però caramba! a ells se'ls dóna l'aixeta i la palanca perquè el Banc Central Europeu pugi els tipus d'interès i els permeti a tots els bancs que ens cobrin més. I després, l'extrema dreta, els fatxes, VOX, van dient que baixaran els impostos.

Llegiu el que està demanant la Comissió Europea: "que baixin els impostos als rics, sí, però que pugin l'IVA, l'impost que paguem tots a l'hora de comprar el pa, volen que la càrrega impositiva de nou caigui sobre els de baix."

 

 Per a enfrontar-nos a això cal crear una unitat social amb les AAV, amb la PAH, amb la Marea Blanca, etc. I COESPE farà aquest pas, trobarem el mecanisme, malgrat qui pesi. I aquell que no ho entengui, aquell que cregui que els pensionistes som diferents a la gent que defensa la sanitat pública, perquè mireu que es quedin a casa. I quan convoquem la pròxima mobilització, la setmana abans, com sempre sumareu, perquè al final també aquesta és una altra cosa que aprenem. Qui ha portat la mobilització que hem tingut des de fa mesos? Vosaltres ho sabeu, perquè esteu fent actes, penjant cartells, fent vídeos, omplint els carrers, parlant amb la gent des de fa mesos. I al final, això sí, érem un munt d'organitzacions, magnífic, però si no hi ha algú que fa el primer pas i tira cap endavant, companyes i companys, aquesta batalla no l'haguéssim guanyat. Cal mantenir i incrementar l'organització, cal arribar a l'últim barri, cal buscar aliances, respectant la particularitat del moviment de la sanitat, de les marees, de les AAVV, de les residències, però cal buscar el que ens uneix, perquè com a adversaris tenim a aquests, tenim als fons d'inversió i junts som invencibles."

Als fons d'inversió el que els omple de temor és veure la unitat del poble, de les organitzacions sindicals, dels moviments socials. Per què, sinó estan posant fre a França a la reforma de pensions? Perquè estan terroritzats que amb el tema de Palestina perdin el control dels barris populars de París o de Londres. Perquè les classes dominants se senten febles, més febles que mai.

Ens han empobrit, ens han dividit, ens han confrontat entre els que ja estàvem contra aquells que vénen de fora, els emigrants. Però de cop apareixen exigències que ens uneixen: La Pau, Els Drets Socials, el Dret a una Pensió Pública i Digna, i quan això que apareix ens porta a l'acció som invencibles i ells són res més que una minoria que no mereixen viure en aquest planeta. Companyes i companys seguim endavant i, per descomptat, festegem la victòria que hem tingut aquesta setmana passada i continuem treballant, perquè junts vencerem.

Governi qui governi, les pensions es defensen. 

https://vm.tiktok.com/ZGJEsrRch/ Actuació musical de Toni, de l'Hospitalet, tocant el saxo , al finalitzar les declaracions de Ramón Franquesa.

https://vm.tiktok.com/ZGJEnyE9p/ Actuació musical de l'Albert, el company de Nou Barris, amb el tema musical, "al vent".

Escriu Zygmunt Bauman, en el seu llibre Modernitat i Holocaust, que la principal autoritat en la història de l'Holocaust, Raul Hilberg, va definir  els passos que condueixen al silenciament gradual de les inhibicions morals i a la posada en funcionament de la maquinària de la destrucció massiva: Un procés de destrucció en una societat moderna, en la seva forma completa, s'estructuraria d'acord amb el següent esquema:

Definición

 

I

 

Despido de empleados y expropiación de firmas comerciales

 

I

 

Concentración

 

I

 

Explotación del trabajo y medidas para que padezcan inanición

 

I

 

Aniquilamiento

 

I

 

Confiscación de efectos personales

 

 

Així es determina la seqüència de les fases d'un procés de destrucció. Si s'intenta infligir el màxim mal a un grup de gent, és inevitable que una burocràcia, encara que tingui un aparell molt descentralitzat i no planifiqui bé les seves activitats, embranzida a les víctimes al llarg de totes aquestes fases. Aquestes fases, segons suggereix Hilberg, es determinen lògicament. Formen una seqüència racional, una seqüència que s'ajusta a les normes modernes que ens inciten a buscar camins més curts i els mitjans més efectius per a aconseguir la fi. Els acomiadaments i les expropiacions fan trossos la major part dels contractes generals i substitueixen la passada proximitat per la distància física i espiritual. S'elimina efectivament de la vista al grup victimitzat. La concentració completa el procés de distanciament. El grup victimitzat i la resta ja no es tornen a trobar, els seus processos vitals ja no es creuen i es talla la comunicació. Li succeeixi el que li succeeixi a un dels grups ara segregats, a l'altre no el concerneix, no té cap significat fàcil de traduir al vocabulari de les relacions humanes.

L'explotació i la inanició realitzen una proesa posterior autènticament sorprenent: disfressen la inhumanitat d'humanitat. Existeixen moltes proves de jerarques nazis locals que els van demanar permís als seus superiors per a assassinar a alguns jueus dels quals tenien sota la seva jurisdicció (molt abans que es donés el senyal per a començar els assassinats en massa) amb la finalitat d'evitar-los l'agonia de la fam. Com no hi havia aliments suficients per a mantenir a una massa de població reclosa en guetos, a la qual anteriorment se li havien robat les seves riqueses i rendes, assassinar-los semblava un acte de misericòrdia, una autèntica manifestació d'humanitat.

 

Zygmunt Bauman ( Poznan,19 de novemvre de 1925 – Leeds, 9 de gener de 2017)​ va ser un sociòleg, filòsof  polaco-britànic d'orígen jueu.

Informació, audio, vídeo i imatges de Maxi Martos.